Jordi Savall i els seus habituals, La Capella Reial de Catalunya i Hispèrion XXI, amb la col·laboració de músics japonesos, àrabs i africans, ens regalen una joia. Un luxós llibre i dos cd’s, o dos cd’s acompanyats d’un luxós llibre, com més vulgueu, dedicat a la música que acompanyà la vida i l’expedició del jesuïta Francesc Xavier (1506-1553) al Japó.
En un món on al cd ja li han sentenciat la vida, apareix aquest luxós producte que el primer que fa, és anar a contracorrent. Aquests cd’s potser és podran baixar per internet, però el fascinant i luxós llibre que acompanya al material sonor no, i en tot cas si es pot fer, els resultats no seran els mateixos. Podria ser una solució davant la imminent desaparició del format tradicional, que segurament arriba tard, però benvinguda sigui, al menys per demostrar als escèptics, que un altre món és possible. Jordi Savall i la seva discogràfica Alia Vox ho han fet possible, l’enhorabona per la iniciativa, pel risc i pel resultats.
El llibre, amb tapes de cartró gruixudes, te 275 pàgines. Els texts estan en 5 idiomes (castellà, francès, anglès, alemany i català). El material amprat és luxós: el paper, les fotografies, la maquetació i l’editatge. Un exemple a seguir?, sense cap mena de dubte.
Pel que fa referència al material sonor, el disc pretén mostrar-nos les músiques que cantaven els missioneres que varen anar a Orient, principalment espanyols i portuguesos, així com les músiques que es trobaven en la fascinat ruta fins arribar al Japó. Tot això està adobat amb una dramatúrgia sonora molt impactant i amb una voluntat pedagògica evident. En algun cas se m’ha fet feixuc escoltar alguna peça, però el treball d’investigació i de rigor musicològic és impressionant.
El material està organitzat en VII blocs:
CD1
- I. Naixement i infantesa de Francesc Xaviero Peces anònimes i de Pedro de Escobar i Joanes Ponce
- II. Joventut de Francesc Xaviero Peces anònimes i de John Lloyd i Heinrich Isaac
- III. Estudis a la Universitat de Paris (1525-1536)o Peces anònimes i de Claude Sermisy, Venegas de Henestrosa i Luys de Narvaez
- IV. Itàlia i la fundació de la Companyia de Jesúso Peces anònimes i de Henrich Isaac, Cristobal de Morales i Juan Del Encina
- V. De Lisboa cap a l’Àfrica i l’Índiao Músiques africanes, anònims i cant gregorià
CD2
- VI. Un nou món cultural. Arribada al Japóo Música japonesa i peces de Cristobal de Morales i Francisco De La Torre
- VII. Vers les portes tancades de la Xinao Peces anònimes i Cristobal de Morales.
Com ens diu el mateix Savall, “no són músiques descriptives, sinó músiques de cort fetes a Navarra, Espanya, a París, a Itàlia, músiques religioses o profanes que ens parlen dels esdeveniments històrics (Navarra, Pavia, Wittenberg), o que ens mostren l’esperit i l’ambient de la cort (Enric VIII), de la ciutat (Venècia, París, Roma, Goa), o bé dels països del moment (els tambors i el llaüt d’Àfrica, el sarod i les tables de l’Índia, les falutes, la Biwa i el cant del Japó). La gran riquesa dels Cançoners del Segle d’Or i de Portugal, contemporanis de Francesc Xavier, ens han permès de retrobar obres religioses, de Joanes Ponce, Juan Del Encina, Cristobal de Morales i d’altres autors anònims, en castellà, llatí i portuguès que il·lustren meravellosament amb el misticisme i l’espiritualitat intensa de Francesc Xavier”.
El llibre compte texts de Riu Vieiria de la universitat d’Evora i Manuel Forcano. És perfecte per regalar en aquestes dates i si heu estat bons aquest any, per auto regalar-vos-el.
Us deixo quatre fragments per tal d’anar obrint boca:
El Anònim que inicia el fantàstic trajecte. Alba & Rotundelles
Les Impressions. Driss El Malaoumi (Oud)
Fantasia (Marxa instrumental)
El final amb un anònim xinès i una Ave Maria (pentatònica)
*
IN FERNEM LAND 
Parabéns pela linda edição natalina!
Abs
José Carlos
M'agradaM'agrada
Em perdonaràs que pugui semblar-te un pèl “torra-dallonses”, però hi ha dos comentaris que vull fer-te sobre aquesta preciosa edició:
El primer és que a la coberta del llibre, malgrat que els texts estan en castellà, anglès, francès, alemany i català, no hi figuren els títols ni en alemany ni en català, i sí, en canvi, pel que m’ha semblat, hi ha el títol en japonès.
I el segon comentari és referit a la distribució, ja que, després de llegir el post, immediatament m’he posat en contacte amb la llibreria on normalment vaig a comprar, i m’han dit que no en sabien res i que no creuen, per les dades que els he donat, que se’n faci la distribució a les llibreries.
Crec que els editors, si continuen en aquesta magnífica línea d’oferir un producte sonor acompanyat d’uns textos editats d’una manera completament diferent dels atapeïts llibrets als que ens tenen acostumats, s’haurien també de plantejar distribuir-los a les llibreries. Aquest llibre, en concret, és un magnífic regal per aquestes festes que, segurament, només es trobarà a grans magatzems i botigues especialitzades en discs de música clàssica.
P.S. M’agrada MOLT el tipus de lletra que has canviat en els comentaris.
M'agradaM'agrada
Si se lo regalo a mi marido, me lo tira por la cabeza, pero quizás me lo regale a mi misma. No soy una gran fan de Savall, pero tal como lo pones y los trocitos que he escuchado, el segundo me ha gustado mucho, creo que me lo regalo.
Gracias ximo.
M'agradaM'agrada
Me ha entusiasmado lo que he escuchado. Si todo el disco es de esa categoría es verdaderamente fascinante. Pero me temo lo peor…en las incursiones de la, según los franceses, “divine” Montserrat Figueras y prole, con sus fijaciones y tal…Pero esto es hablar por hablar, mejor dicho escribir por escribir, “avant la lêtre”.
Tanto que se le critica al evocador Ketèlbey y en su música del “Templo chino” hay reminiscencias de ese anónimo que has puesto, Ximo; es decir que el tan denostado compositor (no por mí, que quede claro) se ilustró e indagó sobre música ancestral china, persa, etc. para crear sus exóticas páginas, como hiciera en el terreno operático Puccini para “Madama Butterfly” y “Turandot”, salvando las distancia que queráis.
M'agradaM'agrada
Assur, tota la raó en la qüestió lingüística, però el màrqueting mana i encara que a Catalunya ja som 7 milions, el català el parlen bastants menys i d’aquests, malauradament, a molts menys els hi agrada el Savall.
En lo de llibreria si que no puc estar-hi d’acord. Aquest és un producte musical. El text, important, és un complement com ho és en tots els discs que s’editen. L’única diferència és l’extraordinària presentació.
Soter, regálatelo y te lo escuchas cuando tu marido haga la siesta.
Colbran, la Figueras està Figueras, però cantant això, cap problema. Lo de Ketèlbey ho trobo fins hi tot divertit, ves.
M'agradaM'agrada
Em fa l’efecte, Ximo, i disculpa que insisteixi en el que només volia que fos un comentari, que el que ha prevalgut en la coberta d’aquest llibre no ha estat el màrqueting sinó el disseny -molt bonic però, com molts dissenys, no compleix prou bé amb la funció pel que ha esta creat (en aquest cas donar una informació clara sobre el contingut d’un llibre)-, ja que si el text està escrit en cinc llengües diferents, no acabo d’entendre per què se n’han obviat dues (l’alemany i el català) a l’hora d’estampar el títol a la coberta i, en canvi, hi apareix en japonès (o almenys això m’imagino que és).
M'agradaM'agrada