IN FERNEM LAND

ANYA o Rakhmàninov a Broadway


El 29 de novembre de l’any 1965 es va estrenar al Ziegfield Theatre de New York el musical Anya, amb llibre de George Abbott i Guy Bolton i amb música i lletres de Robert Wright i George Forrest, basat en l’obra teatral Anastasia de Marcelle Maurette, traduida al anglès per Guy Bolton. Aquesta obra va ser le que a l’any 1956 es va portar al cinema amb Ingrid Bergman, Yul Brynner i Helen Hayes, dirigits per Anatole Litvak.

L’Anya va ser un gran fracàs, va durar 16 representacions. Tot i així va ser nominada a la millor producció escènica de l’entrega dels Tony’s d’aquell any.

Robert Wright (música) i George Forrest (lletres), es varen caracteritzar per versionar temes de compositors clàssics, intentant adaptar-los a arguments i històries adients a la tipologia de la música. Per Anya varen utilitzar temes de Sergei Rakhmàninov.

Altres intents de versionar clàssics pels escenaris de Broadway varen ser:

  • A l’any 1944, Song of Norway amb temes d’Edvard Grieg
  • A l’any 1946, Gypsy Lady amb temes de Victor Herbert.
  • A l’any 1948 Magdalena amb temes d’Heitor Villa-Lobos
  • A l’any 1953 Kismet amb temes d’Alexander Borodin, el seu éxit més reexit, portat també al cinema.
  • A l’any 1970 The Great Waltz amb temes de Johann Strauss.

Posteriorment i al cap dels anys, els autors que estimaven molt aquesta partitura, varen fer una segona versió, afegint més temes i varen titular-la Anastasia Affaire. Durant els anys 80 del segle passat es va representar en circuits regionals i es va fer un enregistrament amb Judy Kaye, Len Cariou i Regina Resnik, amb acompanyament pianístic

Us proposo escoltar de la versió de 1965 tres temes: A quiet Land (Simfonia nº2) amb Constance Towers, If This Is Goodbye (concert per piano nº 2) amb Constance Towers i Michael Kermoyan i Little Hands (vocalise) amb Lillian Gish i Constance Towers

I ara de la versió revisada (Anastasia Affaire): My Kind of Love (Conc ert per a piano i orquestra nº2) amb Judy Kaye i Len Cariou, I Live Again (lied op15 nº 11) amb Judy Kaye i Think Upon Something Beautiful amb Regina Resnik i Judy Kaye.

En futurs posts parlarem de Kismet, Magdalena i Song of Norway.

8 comments

  1. colbran

    La versión original que has puesto, Ximo, procede de un disco pues se oyen algunos pequeños y entrañables ruiditos. Pensaba que se trataría de una reedición. El sonido es más o menos como el de mi grabación en cassette que hice antes de venderme en Londres el LP original que había comprado en Andorra en 1965.
    Toda la partitura es preciosa, lógicamente por proceder de quien procede y Wright y Forrest hicieron un gran trabajo, con sumo respeto, como siempre, a la música original. Lástima que el éxito no les acompañara.
    Probablemente partiendo de la misma fuente que la “Anastasia” de la Bergman, pero rodada y estrenada antes (27.9.1956) los alemanes filmaron “Anastasia: die letzte Zarentochter”, dirigida por Falk Harnach e interpretada por Lilli Palmer.
    Yo ví en su día las dos versiones y sigo considerando mejor y más creible la alemana, aunque es indudable que Ingrid Bergman estaba fabulosa y la película tenía un look más “glamouroso”. Pero la interpretación de la Palmer no quedaba por debajo, ni mucho menos. Si la Bergman ganó el Oscar por su Anastasia, la Palmer ganó el premio alemán a la mejor actríz por la suya.
    Volviendo a “Anya”, sus autores eran ambos letristas y músicos, por lo que no se sabe bien donde comenzaba la labor de uno y terminaba la del otro. Siempre trabajaron juntos desde que eran adolescentes y su última colaboración fue en el extraordinario musical “Grand Hotel” (1989), para el que compusieron (o revisaron, pues la partitura procedía de un musical suyo, “At the Grand”, de 1958, que no llegó a Broadway) 19 canciones, siendo Maury Weston el encargado/a (no sé si es hombre o mujer) de añadir cinco números más.
    Es una pena que “Anya” no asumiera el éxito que el empeño se merecía, pues fue fastuosamente escenificada y con un vestuario final de los años 10 y principio de los 20 muy elegante. Pero el tema de la última hija del zar sobrevivida ya había dejado de suscitar pasiones e interés y ni la música de Rachmaninov logró atraer a las audiencias. Cosas de Broadway.

    M'agrada

  2. Isolda

    No estic familiaritzada amb els musicals, segurament perque n’hi esoltat pocs, i aquests pocs la majoria molt parlats i poca música, i al no coneixer l’idioma se’m fan pasats.Tanmateix he anat a veure “Boscos endins”.M’ha agradat molt..!! però com t’he dit soc una ignorant amb aquesta matèria. Malgrat tot m’atrebeixo a recomanar-la als afeccionats dels musicals.

    M'agrada

  3. colbran

    He anat a la web que indicaves, Julianen, i la seva cara en recorda al Johnson d`EL MOLINO dels bon temps. Ara comprenc la comunió d`idees i per què “els jaios” (como jo anomeno als entranyables Wright i Forrest), ja molt cansadets, van escollir al Yeston per a concloure la partitura de “Grand Hotel”.

    M'agrada

  4. Jo voldria dir que parlar de la música de Wright en aquesta obra em sembla una ofensa a Rachmaninov. De fet quan van fer la segona versió, Anastasia Affaire, van eliminar tota la música original seva, sota el meu punt de vista molt inferior a les melodies de Rachmaninov, per incloure a totes les cançons, música adaptada del fantàstic compositor rus.

    M'agrada

  5. colbran

    Ximo, crec que s´enten bè que dic que van fer una bona tasca d`adaptació de la musica original de Rachmaninov. No dic en cap moment que la mùsica sigui seva, sinò que van tractar en molt de respecte la mùsica original.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: