IN FERNEM LAND

D’amour l’ardente flamme


Hector Berlioz va estrenar La Damnation de Faust, cantata o llegenda dramàtica, segons les indicacions del propi autor i no òpera, el 6 de desembre de 1846 a l’Òpera Comique de Paris.

La impressió que va causar en Berlioz la lectura del Faust de Goethe, va motivar una primera obra composada a l’any 1828 amb l’opus 1, anomenada Vuit escenes del Faust, dedicada a Franz Liszt i que no serà altre cosa que un embrió per La Damnation.

L’estrena del dia 6 va ser un fracàs i la segona representació, preparada amb molta cura pel dia 12, encara va ser rebuda de manera més negativa.

La Damnation és una obra bastant inclassificable, un híbrid entre la cantata i l’òpera.

L’obra suposa un catàleg, un compendi de totes les característiques fascinants de l’òpera romàntica: ambient fantàstic, poder, ambició, solitud, destí, redempció, mort.

Els personatges eminentment operàtics, tenen un tractament vocal ambigú. El rol de Mephisto no és per un baix profund com demana Gounod o fins hi tot Boito i el Faust de Berlioz és per a un tenor que, al menys en la seva estrena, utilitzava el falset per atacar tots els aguts escrits.

El rol de Marguerite està escrit per una veu indefinida, de poderós registre central, cantat habitualment per les mezzosopranos agudes o les sopranos dramàtiques.

En el inici de l’última part, ens trobem amb la fascinant i sublim D’amour l’ardente flamme, mostra de la gegantina inspiració melòdica, de tractament vocal i orquestral de Berlioz. El tema inicial d’una bellesa colpidora ens situa en una tristíssima situació d’abandonament de Marguerite, amb accents d’impactant dolor . La segona part d’agitació sincopada ens situa en un context de por i temença per finalitzar un altre cop amb aquesta impressionant melodia que no em cansaria mai d’escoltar.

Sense cap mena de dubte, una de les meves àries predilectes.

Us proposo com a versió principal a la gran Regine Crespin a l’any 1965. L’opulència vocal de la Crespin li va com anell al dit en aquesta ària, sobretot per que l’artista sap commoure de veritat, sense els artificis en que a vegades cauen algunes sopranos en les seves amanerades lectures.

De totes maneres el seguit de versions que us proposo son absolutament referencials. Gaudiu-les

M’agraden molt, totes.

12 comments

  1. Assur

    MERAVELLOSA ÀRIA!!!… PRECIOSA!!! I quina delícia d’orquestració…

    Ni sé les vegades que ja l’he escoltat, n’he sentit totes les versions, i de debò et dic que no sé amb quina quedar-me, ja que totes les he trobat esplèndides.

    QUINA ÀRIA!!!

    M'agrada

  2. Isolda

    Les vuit m’agraden unes més i d’altres no tant, he escollit a Jessye Norman per aquesta veu tan mararavellosa, i per la seva interpretació vocal delicada i poètica, a Ann Sofie von Otter.Aixó sí és el meu gust personal.

    M'agrada

  3. colbran

    Se trata de un fragmento tan bien escrito y tan maravilloso que cualquier buena cantante con un registro central/grave suficiente está bien. Mi interpretación preferida es la de Maria Callas, seguida de la de Jessye Norman y, a continuación, la de la “Falcon” española Consuelo Rubio, hoy tan injustamente olvidada (que grabó “La damnation…” completa con Igor markevitx) y que Ximo no ha podido incluir junto a estas otras estupendas interpretaciones.

    M'agrada

  4. soter

    Preciosa aria.
    Si he de quedarme con una, que tampoco está escrito en parte alguna que en la vida tengamos que ser tan exclusivistas ya que lo de la isla deshabitada es para el cuestionario Proust, yo escojo sin dudarlo a Maria Callas y luego a la Crespin de Ximo.

    M'agrada

  5. Ceph

    Ximo, pues ya sabes que dos de mis cantantes predilectas son Callas y Norman, pero aquí en Berlioz, la Norman está DESCOMUNAL. Y esta aria demuestra lo injustamente marginado que ha sido Berlioz y su repertorio.
    Por cierto, alguien tiene la grabación de la Rubio? Es que me la han recomendado especialmente, pero no la encuentro… 😦

    M'agrada

  6. Hola Ceph, ¡Cuanto tiempo!. Yo tenía la versión, alguien en Rapidshar la dejó, pero he perdido todo el material que tenía en una memoria externa que ha pasado por una aventura que quizás un día os explique.
    Yo creo que la podré volver a tener. Te informaré, no te preocupes.

    M'agrada

  7. colbran

    Ceph, si has leído mi comentario verás que menciono a Consuelo Rubio, una de mis cantantes españolas predilectas. Tengo mucho material de esta extraordinaria “falcon” y, lógicamente, la versión completa de “La damnation…”, una de mis versiones preferidas. Es decir, si estás interesado, te la puedo facilitar…

    M'agrada

  8. Ceph

    Gracias, Ximo y Colbran!!!!!!! 😀
    Colbran, si puedes ser tan amable de pasarme la grabación de la Rubio, te quedaría en extremo agradecido. Mi email: ceph77@gmail.com
    A ver si salgo de esta expectación de una vez. 😉
    Por cierto, vais al concierto Händel del Liceu con Saffer y Daniels? 23 o 28 de febrero? Yo tengo entrada para el 28.
    Saludos a todos. 😉

    M'agrada

  9. colbran

    Ceph,vamos al concierto Händel, creo, el día 23. Puedo hacerte una copia y entregártela ese día, o, si prefieres tener la grabación antes, se la paso a Ximo y que él te la envíe vía mp3 a tu e-mail. Yo no sé hacerlo, la verdad.

    M'agrada

  10. Smorg

    Cool page! The Kasarova clip is not from Budapest in 1966, though (she would have been only 1 yrs old then). It’s from the 90’s at the NDK in Sofia, Bulgaria. :o)

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: