El Març de 2007, un mes més tard de l’actuació que tan em va captivar a Paris, en un Hoffmann rutilant, Rolando Villazon va gravar aquest disc a Milà, amb l’orquestra Simfònica di Milano Giuseppe Verdi, el Coro Simfònic di Milano Giuseppe Verdi, tots sota la direcció de Daniele Callegari.
El programa triat és senzillament preciós i com és habitual en els discs de Villazón, amb la gravació d’àries no gaire conegudes, veritables recuperacions que s’agreixen. Si en el seu primer recital ens va regalar un ària del Nerone de Boito, en el segon dedicat a òperes de Gounod i Massenet, va gravar perles absolutes com Polyeucte, La Reine de Sabe, Griselidis, Roma o Le Mage, al costat de les més conegudes d’ambdós compositors. En el tercer disc la sorpresa va venir amb un ària del Alessandro Stradella de Flotow i l’ària alternativa del Ernani de Verdi.
En aquest quart recital, el primer en solitari pel segell DG, Rolando Villazón s’ha esmerat per oferir-nos, al costat d’àries prou conegudes, altres d’òperes mes oblidades, com la magnífica Il Giuramento de Mercadante, de Maristella de Giuseppe Pietri, Il Figliuol Prodigo d’Amilcare Ponchielli, la Fosca de Gomes.
El programa complert és:
- “Cielo e mar!” (La Gioconda)
- “La dolcissima effigie” (Adriana Lecouvreur)
- “La Dea di tutti i cor! Bella adorata incognita” (Il Giuramento)
- “Dai campi, dai prati” (Mefistofele)
- “Il conosco il giardino” (Maristella)
- “Intenditi con Dio!” (Fosca)
- “O inferno! Sento avvampar nell’anima” (Simon Boccanegra)
- “Veleno è l’aura ch’io respiro!” (Poliuto)
- “Compita è omai Fu celeste” (Il Giuramento)
- “L’anima ho stanca” (Adriana Lecouvreur)
- “Il padre! Tenda natal” (Il Figliuol prodigo)
- “Giunto sul passo estremo” (Mefistofele)
- “Oh! fede negar potessi Quando le sere, al placido” (Luisa Miller)
- “L’ara, o l’avello apprestami” (Luisa Miller)
Cal doncs agrair al tenor aquest programa farcit de novetats i amb àries que li haurien d’anar com anell al dit.
He dit li haurien d’anar, si, doncs la veu de Rolando Villazón, al març del 2007 ja deixava entreveure els signes de la crisi que el va tenir apartat durant sis mesos de l’activitat artística.
La veu en alguns moments sona excessivament engolada, amb atacs a la zona aguda, un tan forçats, per bé que sempre generosos, però és en el centre i el greu on la veu pateix, o bé per la voluntat del tenor d’eixamplar el so de manera forçada i no natural o bé per d’inexistència de greus que siguin d’emissió natural pel registre vocal actual del tenor.
La prova més evident d’aquest estat vocal és la bellíssima ària de l’òpera Maristella de Giovanni Pietri, “Io conosco un giardino”. Ja al inici la primera frase recolzada en la zona greu, sembla que li reporti fins hi tot problemes d’afinació i una petita flema. Quan la melodia pren volada i la veu s’ha d’enlairar, el tenor deixa la seva veu natural per forçar i obrir l’agut de manera gutural, el so esdevé brut i lleig.
Són petites coses en una i un altre ària que fan que el resultat no sigui plenament satisfactori en cap de les àries gravades.
Un cert aire de monotonia envolta les interpretacions, molt lluny d’aquell tenor apassionat , però amb la veu molt més lliure i fàcil d’uns pocs mesos enrere. Em direu que són percepcions influenciades per que conec el que va succeir tres mesos més tard, però abans d’escriure aquest post i desprès de diverses audicions del disc, m’he escoltat fragments del disc d’àries d’òpera francesa, jo crec que el millor que ha gravat fins ara, i les diferències son notables.
Haig de dir que en el disc he apreciat coses i detalls del gran Villazón, faltaria més!. El “Dai Campi, dai prati” del Mefistofele, potser és el que més m’ha agradat al costat de la Fosca de Gomez, controlant la mitja veu i els reguladors, això no ho perdrà mai, però com succeïa en el decebedor recital del Liceu, em resisteixo a creure que aquella veu fàcil i captivadora hagi acabat el seu periple, per deixar-nos ara un so estrangulat o un agut tendent a la vacil·lació (Poliuto) o les àries verdianes de Luisa Miller i Simon Bocanegra, posant al límit la veu.
És evident també, que quan Villazón canta òpera, sap captivar al oient i no ens queda la sensació del recital liceista, on un programa fora de la seva expressivitat natural, va minvar gran part del actiu del cantant. Villazón és un cantant que arravata, pel cant esforçat i entregat, però també pot esgotar, al menys si solsament s’escolta, aquest permanent engolament en l’agut, empobreix molt tots els actius que tan apreciem i admirem.
No és un disc menyspreable, ni molt menys, però no és el disc d’un cantant que hauria d’estar en el seu esplendor vocal i interpretatiu. És va gravar quan els problemes vocals van començar a emergir, això és tot.
Cal preguntar a la DG com van permetre que un tal Gianluca Alfano destrossés les seves petites intervencions en l’ària del Poliuto i la Luisa Miller. Vergonyós.
Aquest és el primer CD que he comprat on line i segurament l’últim fins que pugui, és clar). On vas a parar! res comparable a anar a la botiga, remenar, mirar per la dreta i l’esquerra i endur-te el disc amb l’embolcall impossible d’obrir. Això de les botigues virtuals és més econòmic, però si vols imprimir les caràtules ja no és el mateix i la qualitat tampoc. Digueu-me antic, però hi ha coses que em resisteixo a admetre.
IN FERNEM LAND 
Estoy de acuerdo contigo en casi todo, especialmente en que le faltan graves… pero es que entonces no debería haber escogido esas arias, en fin… De todas formas, si dices que se grabó en horas bajas, demasiado hizo, ¿no crees?
M'agradaM'agrada
P.D.
😀
Mks.
M'agradaM'agrada
Esperaba ese disco, lo confieso, deseaba este disco y sí son arias preciosas, sí es su preciosa voz pero, ay! se grabó en mal momento. No, no es su mejor disco, que le vamos a hacer!!!! Esperaré habrá otro mejor, seguro.
M'agradaM'agrada
Pendiente de escucharlo estoy, qué nervios.
M'agradaM'agrada
Hola 🙂
Gracias por la invitacion de visitar tu blog!
Un poco lenta fui para leerlo pero entender lo entendi todo todito 🙂 Me perdonaras que en la mente le he puesto sin querer el accento valencia que me suena mas en las orejas (he pasado muchas mas veces por Valencia que por Barceloan ultimamente). Pero al grano…
Tendre que estar de acuerdo contigo en lo de las graves y la voz algo forzada que recuerda gritos en algunos pasajes. La debilidad de los graves choca quiza un poco mas porque la oyes nada mas empezar el disco…es que ese cielo e maaar..tan bonito se las trae..no es nada facil!
Tb estoy de acuerdo con que el disco de arias francesas es el mas logrado de todos. Por casualidad me compre casis todos discos de RV en el ultimo mes asi que lps estuve escuchando a la vez. Pero por otro lado aprecio muchisimo la idea de este disco, una pena que no se haya podido grabar en mejor momento vocal.
Me quedo con el placer de volver a escuchar arias que echaba muchisimo de menos o otras que no habia escuchado jamas. Porque sinceramente, hay veces que no puedo escuchar ni un solo La Donna e mobile, Brindisi, Una furtiva lagrima, Che gelida manina o Nessun dorma mas!
Espero que alguien tenga el placer de asistir a algun recital del disco y nos cuenta la experiencia en comparacion con la grabacion.
Petonets,
Alina
M'agradaM'agrada
Bones ximo! Només dir-te que finalment jo també m’he traslladat a wordpress. Després d’uns dies d’obres ja estic instal·lat a la meva nova casa.
M'agradaM'agrada
Awake, si, pero era mejor posponer la grabación. ¿No nos dejan colgados cuando anulan una representación, concierto o recital, sin tener en cuenta los inconvenientes que eso supone para tanta gente que se desplaza muchos quilómetros para oírlos?, pues eso es mucho más fácil. Señores nos encontramos cuando pueda hacer el producto de primera que de mi se espera.
Alina, hola de nuevo, esta vez en mi casa, donde espero que te sientas comoda utilizando los acentos e idiomas que te apetezcan.
Mocho, espero tu opinión después de la escucha.
Wimsey, oído cocina!
Tosca, pel proper ja en té dos de venuts, segur!
M'agradaM'agrada
He escoltar diverses vegades aquest nou CD i m’agrada, no em cansa, i quan s’acaba clico “repeat”. Només pel fet de poder escoltar algunes àries, que no havia escoltat mai, ja em val la pena. Si aquest CD es va gravar en hores baixes del tenor, no se que passarà amb els que gravi en hores altes.
El vaig poder possar a la feina, i ja hi ha una nova seguidora.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agrada, noooooo, millor dit, m’entusiasma el disc del Rolandet. Com que no en sé, de discernir les deficiencies tècniques, en valoro els aspectes positius habituals en ell: emoció, entrega, sentiment, matis, passió. M’encanten les aries, només coneixia les de Verdi i Ponchielli, i em sembla una molt bona tasca rescatar cançons precioses que resten en l’oblid. Dic com la Carme, si això ho va gravar al pitjor moment, QUE NO ENS ESPERA, DEL ROLANDO !!!
M'agradaM'agrada
Hola, jo no sóc gaire entesa en el món de l’òpera, només sé que cada vegada m’agrada més, no sé si té a veure l’edat, encara que sempre m’agradat la música clàsica. Dit aixó, ara mateix escoltaré el cd de “Rolandinho”, perquè m’ha picat la curiositat quan he llegit els vostres comentaris de la seva veu. Ximo, m’agradaria saber la teva opinió sobre una notícia que va sortir al Periòdico de Catalunya el divendres, a on diu que una enquesta feta per crítics anglosaxons van escullir a Plácido Domingo el millor tenor de la història ??? El situen per davant de Caruso i de Pavarotti. Bé, ja he dit abans que jo no sóc entesa en la matèria, però no sé se m’ha fet un pèl estrany. Espero el teu comentari. Gràcies.
M'agradaM'agrada
Señoras y señores, lo mejor de Rolando ya se ha dado y si no al tiempo. Ahora será otra cosa, arrollador, y comunicativo, pasional como siempre, pero vocalmente nos hará sufrir.
No quiero ser agorera pero ha sucedido demasiadas veces en la historia de la ópera y lo peor es que parece que vuelve a las andadas.
Este disco es el inicio del declive. Ciertamente otros muchos han tardado más tiempo en estropear una carrera prometedora.
Anuncia otra vez Don Carlo. Si alguien de ustedes puede obtener una copia del Requiem de Verdi recientemente cantado, o sea después del lapsus, se darán cuenta de lo que les digo.
Una lástima
M'agradaM'agrada
He estat desconectada un parell de dies i per tant he tingut la oportunitat d’escoltar el CD sense cap mena de condicionament, i la veritat és que, com de costum, jo no he notat cap dels problemes que mencioneu (engolament, atacs a l’agut forçats, la manca de greus…), principalment perquè la meva orella encara no els reconeix. Per això m’ha agradat que en Ximo posés un exemple concret, el de “Io conosco un giardino”. He pensat, ole, ole, a veure si aquest cop ho “pillu”!!! i he corregut a escoltar-ho… Però nois, ni així. ;-(
Home, en part m’alegro de no notar-ho, en primer lloc perquè puc disfrutar més (algun avantatge hem de tenir els que comencem!), i en segon lloc perquè no cal que digui que en Rolando em fascina com a cantant i com a persona i li desitjo el millor del millor del millor, però m’agradaria ser capaç de poder apreciar aquests matisos que de moment se m’escapen. Bè, alguna cosa sí que noto! Estic d’acord amb tu, Ximo, pel que fa al tal Gianluca Alfano aquest: horrorós!!! 😉
M'agradaM'agrada
Bienvenida Zelmira. Estaría encantado de que si tienes manera de dejarnos los enlaces de ese Requiem, lo hagas, de esta manera poodríamos compartir sensaciones y emociones.¿El Requiem al que te refieres es el de Verdi, que cantó en Berlín en feberro?. Gracias
Hola Judit!Últimament sembles el Guadiana 😀 😀 😀
Estic d’acord, potser si que estem massa pendents de la tècnica, però també haig de dir-te que quan dintre d’uns anys, escoltis un altre tenor que cantarà el que canta avui el Villazón i no t’agradi, faràs al mateix, compararàs i li trobaràs totes les mancances. Una mica, amb els anys, i no tan sols en la música, vas adquirint els coneixements i els referents que ens marquen el criteri, els gustos i la cultura. No cal forçar res, tot va venint, GAUDIM (si podem) del present i tal dia farà un any!
M'agradaM'agrada
Je, je, si noi, sóc d’extrems, o no callo o no obro la boca!! Però si jo no critico pas el fet que hi trobeu defectes, eh? Al contrati, que més voldria jo que poder poder identificar veus engolades, greus dèbils, sons estrangulats i aguts vacil.lants (amb qualsevol cantant menys amb en Rolando, és clar! je, je), però no hi ha manera, a mi normalment tot el que escolto em sona la mar de bé!!!! Espero que tinguis raó i com dius “tot vagi venint”… però la paciència no és una de les meves virtuts, així que espero que vingui ràpid!! 😉
M'agradaM'agrada