Amb el Rèquiem alemany op.45 de Johannes Brahms encetem aquesta setmana que ha deixat de ser la setmana repressora, negra, avorrida i silenciosa de la meva llunyana infantessa, per passar a ser un motiu més d’esbarjo, diversió i consumisme. Possiblement per a totes aquelles persones que senten i viuen la religió cristiana, de manera sincera, intima i profunda, aquests dies siguin idonis per reflexionar i pregar, més enllà del folklore turístic, de les processons i oficis carregats de penitents, mantellines, aglomeracions, cues a la carretera o viatges exòtics.
Sempre m’ha agradat quedar-me a casa durant la Setmana Santa. La ciutat queda bastant buida i habitable, molt més humana, malgrat les aglomeracions de turistes en el centre. Que marxi tothom per deixar-me la ciutat pel meu gaudi, sempre ho he agraït.
Aquest segon moviment del Rèquiem alemany de Brahms, tan carregat de transcendència, d’esperança en el més enllà, ens pot anar molt bé, a part de fruir de l’excelsa música escrita per Brahms, per pensar en tot aquest circ al voltant de la religió. Què bé que s’ho han muntat tots per fer d’aquesta setmana, un dels negocis de oci i turisme més importants del any!
Bé, us deixo el text i la música. Els intèrprets d’aquesta versió cantada el passat 13 de març a la Sala Hèrcules de la Residenz de Munic són d’excepció:
Chor des Bayerischen Rundfunks
Dir.: Peter Dijkstra
Orchester des Bayerischen RundfunksDir.: Mariss Jansons
Denn alles Fleisch, es ist wie Gras, und alle Herrlichkkeit
Que tota carn és com el fenc i tot l’esclat del món és
des Menschen wie des Grases Blumen. Das Gras ist
passatger com flor d’herba. I l’herba s’asseca i les flors
verdorret und die Blume abgefallen.
cauen marcides.
So seid nun geduldig, lieben Brüder, bis auf die
Zukunft desHerrn.
Tingueu esperança, oh germans meus, fins que vindrà el Senyor;
Siehe, ein Ackermann wartet auf die köstliche Frucht der
com el pagès espera de la terra amorosa el seu fruit, bo
Erde und ist geduldig darüber, bis er empfahe den
i demanant que la pluja – la matinera o la tardana li
doni l’aigua
Morgenregen und Abendregen.Denn alles Fleisch, es ist wie Gras…
Més la paraula de Déu resta eternament.
Aber Erlöseten des Herrn werden wieder kommen,
Redimits els fills de Déu tornaran contents a Terra Santa
und gen Zion kommen mit Jauchzen; ewige Freude wird
amb cants alegres; joia, eterna joia, tindran sempre dintre
über ihrem Haupte sein, Freude und Wonne werden sie ergreifen und Schmerz und Seufzen wird weg müssen.
seu. Goig i alegria, joia i benaurança! plors i penes enllà fugin!
[splashcast YKZA9393TX]
Enllaços per baixar la retransmissió radiofònica (gràcies Golaud)
IN FERNEM LAND 
Estimat Ximo.
Coneixes la meva debilitat per la part coral del Rèquiem alemany de Brahms. Per mi és del mé bonics i inpirats que s’han escrit musicalment.
Una vegada més gràcies
M'agradaM'agrada
¡Feliz e introspectiva Semana Santa!
A mí también me gusta difrutarla íntimamente, con Brahms… o con Bach.
M'agradaM'agrada
Mi número favorito del Requiem de Brahms, sin duda.
Gracias por postearlo.
M'agradaM'agrada
P.D. Sólo he visto a Mariss Jansons una vez, por la tele, pero me pareció INCREÍBLE, me alegra comprobar que no fue flor de un día, 😀
M'agradaM'agrada
Escuchar esta música es siempre un proceso catársico, es maravilloso. Buscaré la versión de Mariss Jansons que me ha encantado. Y qué acertado todo lo que comentas sobre la “degeneración” de esta semana por parte del bando devoto precisamente, no de los que consideran estos días un tiempo de vacaciones si no tienen creencias religosas.
Para Semana Santa sueleo escuchar Parsifal, una obra que según Wagner empezó a alumbrar una mañana de Viernes Santo, misma festividad en que Brahms concluyó su Requiem.
M'agradaM'agrada
Molt bonic, Ximo… Jo també em quedo sempre a casa… per a mi la Setmana Santa és una merescuda pausa que em serveix per agafar forces per la traca final del curs, i m’encanta menjar la mona amb la família… I ara que ho penso, fins i tot això és un negoci. Tela marinera els preus de les mones!!
M'agradaM'agrada
Extraordinari Rèquiem, tot i que darrerament tinc una certa obsessió cap al de Fauré…
M'agradaM'agrada
Jo també recordo aquells dies grisosos que eren els de la setmana santa de quan era petit: Totes les ràdios emetent només música religiosa; a l’únic canal que hi havia de televisió, tot el sant dia (mai tan ben dit) retransmetent processons; els cinemes, tancats, i als que no tancaven només hi feien pel·lícules de l’estil de “La túnica sagrada”…
Des de fa molts anys, en canvi i com molt bé dius, tothom pot fer el que més li plagui, i si bé estic ben convençut que era moltíssima la música de qualitat que emetien per la ràdio, aquell nen que era jo la trobava tan trista i avorrida que ni me l’escoltava.
I el que són les coses: No sóc un home gens religiós, però em complau en aquestes dates escoltar la música que molt probablement en aquells temps ens imposaven. La diferència, doncs, és ben evident: ara ho faig perquè em ve de gust i no pas perquè m’ho imposin.
Grandiós, el “Rèquiem alemany” de Brahms! Demà me l’enduré per escoltar-lo mentre treballo, ja que la feina que tinc m’ho permet fer-ho.
M'agradaM'agrada
No conocía esta versión de este pedazo de obra maestra. Muy apropiada una sobredosis de belleza, sobre todo para aquellos que en estas fechas trabajamos más que nunca…
A descargarla…gracias y feliz descanso los que lo tengais, jeje 😉
M'agradaM'agrada
Quina profunditat destil.la aquesta música i el text!
Sí, quatre dies esplèndids per a fer aquella aturadeta, aquell descans contraposat a tant de soroll. Jo també em quedo aquí i aprofito per a reflexionar en pau i serenor, acompanyada de música a tal efecte.
M'agradaM'agrada
Tan impressionant com exigent vocalment… Fa anys vaig tenir la sort de treballar-lo, tot i que em va quedar l’espina de poder cantar-lo en concert. I què dir de Jansons i la seva Bayerische Rundfunk, que ara sento una mica més propers després d’espiar-los durant una setmana… Gràcies per posar-hi el link!
Em passa el mateix que a Assur: mai he sigut religiosa, però molt curiosament aquests dies sóc més propensa a rèquiems i passions de Bach… En qualsevol cas, benvinguda sigui tan bona música.
Selig sind die da Leid tragen…
M'agradaM'agrada