Aquests dies hem tingut l’enorme satisfacció de veure ploure. De pluja generosa que ha mullat la terra assadollada.
Pluja que ha banyat camps i camins secs. Pluja que ens ha fet treure els oblidats paraigües i omplir de acolorides teles l’amable grisor del cel.
Ja feia dies que volia agrair aquesta aigua que ens ha fet patir tant i ha posat al límit del nervis als sempre oportunistes polítics.
De totes les grans possibilitats que m’oferia el tema he escollit una cançó curteta i preciosa de Georges Brassens cantada per una senyora estupenda, neboda d’un altre senyora estupenda.
La Paloma Berganza ja fa set anys que va gravar un disc fantàstic dedicat a la chanson, amb temes fàcilment reconeguts i entre ells hi ha aquesta petita perla.
Paloma Berganza va néixer a Madrid i va estudiar guitarra clàssica, solfeig i harmonia al Real Conservatorio Superior de Música. Va estudiar cant amb Ángeles Chamorro i Concha Doñaque. Amb Connie Philip ha estudiat la tècnica jazzística i també ha estudiat interpretació amb Miguel Cuevas. Tota aquesta formació i el fet de ser neboda de la gran Teresa Berganza li ha atorgat una formació i experiència prèvia que la va portar a guanyar per primera vegada a una intèrpret no francòfona el premi Vive La Reprise de Paris.
El seu francès és impecable i recordo que unes col·legues de Paris el van escoltar un dia al me cotxe i em varen confessar que pràcticament semblava una cantant francesa.
Com homenatge a la pluja que ens ha deixat una mica més distesos, a Georges Brassens, massa oblidat i a aquesta cantant que m’agrada molt i que va fer un disc absolutament sensacional, avui us deixo una presentació d’aquelles que tan m’agraden regalar-vos.
[splashcast LXYG5078BK]
LA PARAPLUIE (Georges Brassens)
Il pleuvait fort sur la grand-route
Ell’ cheminait sans parapluie
J’en avais un, volé, sans doute
Le matin même à un ami
Courant alors à sa rescousse
Je lui propose un peu d’abri
En séchant l’eau de sa frimousse
D’un air très doux, ell’ m’a dit ” oui “
Un p’tit coin d’parapluie
Contre un coin d’paradis
Elle avait quelque chos’ d’un ange
Un p’tit coin d’paradis
Contre un coin d’parapluie
Je n’perdais pas au chang’, pardi
Chemin faisant, que ce fut tendre
D’ouïr à deux le chant joli
Que l’eau du ciel faisait entendre
Sur le toit de mon parapluie
J’aurais voulu, comme au déluge
Voir sans arrêt tomber la pluie
Pour la garder, sous mon refuge
Quarante jours, quarante nuits
Un p’tit coin d’parapluie
Contre un coin d’paradis
Elle avait quelque chos’ d’un ange
Un p’tit coin d’paradis
Contre un coin d’parapluie
Je n’perdais pas au chang’, pardi
Mais bêtement, même en orage
Les routes vont vers des pays
Bientôt le sien fit un barrage
A l’horizon de ma folie
Il a fallu qu’elle me quitte
Après m’avoir dit grand merci
Et je l’ai vue toute petite
Partir gaiement vers mon oubli
Un p’tit coin d’parapluie
Contre un coin d’paradis
Elle avait quelque chos’ d’un ange
Un p’tit coin d’paradis
Contre un coin d’parapluie
Je n’perdais pas au chang’, pardi
IN FERNEM LAND 
Qué cosa más divertida y fresca para cerrar la noche. Me ha quitado todo el sueño. Por Murcia también ha llovido estos días y hemos agradecido mucho el regalo. Gran parte de mi familia vive del agua, así que te podrás imaginar la alegría.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ximo,
No coneixia a Paloma Berganza en aquesta faceta “Chanson”,he escoltat un altre disc “Bulevard latino” , però no és el mateix.
Homenatge a la pluja…, que cert és que “mai plou a gust de tothom”, i si no que ens ho preguntin a la gent de St Feliu que ens ha fastiguejat la Fira i Exposició de Roses, però ben vinguda sigui.
També he de donar-te les gràcia pels teus consells de gran valor en les meves vacances per Itàlia, per cert Florència amb pluja encantadora, solament sobraven els 1000 col•legis en viatge de fi de curs, que se ha de fer?.
M'agradaM'agrada
très joli, merci. Nunca llueve a gusto de todos desde luego, a mi me pilló en la carretera, cuatro horas de agua conduciendo se hace pesado, aunque en el fondo tambien me alegrara.
M'agradaM'agrada
I amí em va pillar a sobre de la bici, vaig arribar de fang fins a les orelles. Per sort vaig poguer esperar a un porxo de Lladó fins que va apaivagar una mica.
M'agradaM'agrada
Ximo,
M’ha agradat la cançó i la versió que en fa la Paloma Berganza, així com les fotografies en les que l’aigua tan desitjada, l’aigua de Maig, n’és la protagonista.
Tanmateix en sentir una peça d’en Georges Brassens he sentit una punxada recordant La porte des lilas, la preciosa pel·lícula d’en René Clair on el “chanteur” feia d’actor i amenitzava les vetllades.
M'agradaM'agrada
Cançó encantadora. La veritat és que el chansonier francés sempre m’ha resultat molt atractiu, tot i que no el conec amb profunditat.
Jo em vaig estalviar la pluja. Vaig anar a la Provença i vaig maleir no haver portat samarretes de màniga curta! Déu, quin sol!!!
M'agradaM'agrada