Hi ha dies que sé positivament com serà el post i altres que em deixo portar pel que el meu estat d’ànim em digui. Algunes vegades he fet un post pensant que no connectaria amb ningú i en canvi l’acceptació ha estat una absoluta sorpresa i a l’inversa també ha passat.
Escriure diàriament en un bloc, si tot va bé, acaba sent una conversa amb tots els que em feu el favor d’acompanyar, compartint o discrepant dels suggeriments que us vaig deixant.
Hi ha dies que les circumstàncies manen i d’altres que de la mateixa manera que quan ens llevem pel matí i un cop nets i polits anem cap a l’armari a escollir la roba que ens posarem, pensant que agafem el primer que trobem, cerco una música, més que una temàtica en concret i de la mateixa manera que pel matí agafo la camisa que reflecteix l’estat d’ànim, avui he anat directa a prendre un cd.
Quan això passa me’n he adonat que els discs que m’arriben a les mans són recurrents.
La música que us proposo avui torna tot sovint com un disc d’aquells que mai acaben d’estar ordenats, oi que m’enteneu? Està allà i se que en qualsevol moment que necessiti remuntar el vol, tot just prémer el play, el rictus de la cara canviarà. A mi em passa i con que als amics m’agrada proposar-los coses que em fan feliç, per tal de creure que allò que em fa feliç a mi, també els farà feliços a ells, us deixo un duo de violins clàssic, atípic i absolutament genial.
Yehudi Menuhin & Stéphane Grappelli, varen formar un duo que en clau de jazz varen versionar els més grans i topics estàndards amb uns resultats que em semblen originals, encisadors i tècnicament impecables.
Escoltar el seu Jealousy, Tea for two o el The Continental, no pot més que reconfortar-me.
Avui a dos dies del plat fort del Siegfried de Les Arts i del rencontre emocional , que no pas artístic, amb el meu tenor (el dia 17), us proposo escoltar aquest dos violinistes jugant amb les notes, amb l’arc, amb la música. Dues formes d’entendre la interpretació musical, ja sigui des de el classicisme més ortodoxa o des de la formació autodidacta, que es complementen magníficament i fan trametre el seu entusiasme als oïdors.
Amb el vostre permís, Jealousy de Gade, amb Grappelli & Menuhin
I si voleu un youtube amb els dos violinistes interpretant Jealousy premeu aquí
Vosaltres no em veieu, però estic amb el somriure als llavis i agraït pel recolzament
.
IN FERNEM LAND 
Pasalo bien en Valencia, Ximo 🙂 Y ya nos contaras que tal el Siegfried !!!
M'agradaM'agrada
Noi, no pareu… A veure que ens explicas del Sigfried, la Fura i Les Arts. ¡Bon viatje!
M'agradaM'agrada
Primera hora del matí, obro l’ordinador a la feina i, abans que entri tothom, escolto la cançò que ens proposes avui, ximo. Com recarrega les piles ( i els divendres, cal) escoltar aquest tema tan vibrant i energètic !
M'agradaM'agrada
Seguro que esta música con tanto swing es capaz de llevarse ha sido capaz todo lo triste que has vivido esta semana y de devolverte tu mejor sonrisa. Para mi también esta semana ha sido dificil, así que me viene estupendamente..
A ver si soy capaz de “reconocerte” en les Arts, no sé por qué pienso de que debes de tener la misma cara… es una broma!
Que disfrutes de Sigfrido y de Valencia que, en esta época del año, es especialmente una ciudad preciosa.
M'agradaM'agrada
Ohhhhhh, este es uno de los pasajes musicales que mas me gustannnnnn!!! Me hacen siempre bailar por la casaa ;-))) Pasalo bien en el Sigfried! Ya nos contaras, tengo mucha curiosidad de saber que tal, lo que vi ma parecia muy Alien/Mad Max/Star Trek para mi gusto 😉 Lo unico que me da pena es perderme una vez mas el encuentro 😦 Pero de este otono no pasa! 🙂 asi que buen finde y el lunes intercambiaremos cronicas ;-)))) besos
M'agradaM'agrada
Algo más, todo lo que has escrito me ha traído cosas, supongo que eso es que has conectado.
Todos los hemos querido nos suelen dejar un almacén de recuerdos, lugares a los que regresar o músicas que reescuchar.
En dias como voy, hay recuerdos que reconfortan… la de veces que habremos escuchado juntos esta música tomando café… No sé si tiene tanto swing como la que has puesto pero ahí va, en su recuerdo y con mi mejor sonrisa…
http://es.youtube.com/watch?v=EiJ11OuoJjc&feature=related
M'agradaM'agrada
Jo d’aquesta peça en deia el tango “Celos” que, és clar, és Jealousy, però no hi hauria caigut. És una versió tocada amb virtuosisme, d’altra banda, una cosa gens estranya atesos els intèrprets.
També m’agrada molt la fotografia que has penjat.
Ja espero la crònica del Siefried i, no cal dir, la del teu tenor el proper dia 17.
Amb l’afecte de sempre, Ximo.
M'agradaM'agrada
Ostres! És un dels vinils que encara conservo, tot i que no els puc escoltar perque ja no tinc el plat instal.lat. Sempre m’ha entusiasmat aquest disc de Grappelli Menuhin
M'agradaM'agrada