IN FERNEM LAND

Avui anem a Orange, fan Faust.


Tornem a l’òpera.

Avui he vist el vídeo de la retransmissió del canal 2 de la televisió francesa del passat dia 5. Varen retransmetre en directe el Faust de Charles Gounod i hi han unes quantes coses interessants que us voldria deixar, per tal de que tots aquells que encara no hem sortit o aquells que no sortireu, tinguem l’actualitat més propera i no tan sols en les cròniques dels diaris o les revistes especialitzades.

Jo encara no m’he dedicat a esbrinar com es pengen vídeos a youtube, només em faltaria això, per tan avui no hi haurà constància visual, però si auditiva, que us haig de dir que és molt més interessant, per tal de no veure les idees conservadores i tan sols d’estètica, sense cap treball de recerca o estudi del Faust, una de les poques òperes que donen per fer recerques dramatúrgiques interessants.

La nul·litat de Nicolas Joel per les direccions escèniques és notòria. Normalment es dedica a traslladar totes les seves posades en escena a la Belle Epoque, on creu que els polissons de les senyores i els militars engalonats, fan molt lluïda la part visual. A Les Contes d’Hoffman del Real ja era aquesta lestética i en altres coses que he vist d’aquest senyor, nou director de l’Òpera de Paris (l’antítesi de Mortier) sempre ha fet el mateix.

L’espectacle visual és vell, sense interès dramàtic i sobretot encartonat, amb uns moviments del cor previsibles i antiquats (karmese o cor de soldats). No crec que arribi a agradar ni tan sols al públic tradicional.

L’espectacle tan sols escoltat, eludeix aquest aspecte i fa que prenguem més atenció a les interpretacions musicals i vocals dels intèrprets.

La fitxa artística és:

Faust (Charles Gounod)

Roberto Alagna (tenor), Faust
Inva Mula (soprano), Marguerite
Rene Pape (bass), Mephistopheles
Xavier Mas (tenor), Siebel
Marie-Nicole Lemieux (mezzo), Dame Marthe
Jean-Francois Lapointe (barytone), Valentin
Nicolas Teste (bass), Wagner

Ensemble Vocal des Choregies
Choeurs des Operas de Region (Avignon, Nice, Toulon, Toulouse)
Orchestre philharmonique de Radio France

Direcció: Michel Plasson

Roberto Alagna està saníssim de veu. Cap problema en el registre i amb una demostració d’aguts esplèndida, amb una seguretat que cap tenor d’avui pot mostrar amb aquesta tranquil·litat. En l’ària del tercer acte, cantada amb més delicadesa del que en ell és normal últimament, ha fet el prodigi d’atacar el agut amb falset, fent un efecte especialment encertat, tractant-se d’un ambient més romàtic que heroic. L’altre aspecte és la concepció que té del personatge de Faust, no crec que això sigui buscat per Joel. El Faust d’Alagna és groller, xulesc, cap signe d’elegància i a vegades això també es trasllada en l’aspecte vocal, on no cuida gaire el fraseig, amb frases i vocals obertes. Abusa una mica del atac amb portamento, però té moments esplèndids, sobretot si no el veus amb la camisa oberta, com si es tractés d’un descarregador de Marsella. Estem anys lluny del tenor de caire romàntic, tipus Gedda o Kraus. Alagna va una mica al seu aire, sabent que juga a casa i que el públic francès l’adora, però no estaria malament que el mestre Plasson li hagués corregit algunes coses de caire estilístic i musical i sobretot que en mans d’un altre director d’escena no s’assemblés a un pillet de barri.

Escolteu com va cantar “Quel trouble inconnu me pénètre!…Salut! demeure chaste et pure…”

La Marguerite de la guapíssima Inva Mula és esplèndida. Vocalment el rol li va com anell al dit i cal dir que abans de l’escena de l’església canta l’ària que les Marguerites més bledes no volen cantar “Elles no sont plus là!…Il ne revient pas”, on mostra tota la capacitat dramàtica en una intervenció molt convincent. També en l’esperada escena del jardí, en l’ària de la “Castafiore” (fins hi tot la TV francesa fan un homenatge al personatge del comic de Tintin, famós per destrossar l’ària de les joies) Inva Mula fa coses magnífiques, amb detalls exquisits de fraseig i musicalitat. Tota la transformació del personatge està magníficament expressada i la Mula potser de tots, és la que està més perfecte. En l’escena final fa esgarrifar d’emoció, malgrat l’estúpida escenificació de l’escena de la presó amb el fèretre del nen avortat, presidint el famós tercet, calia Messieur Joel?.

De la Mula escoltarem la segona ària, la que us he dit que moltes tallen, “Elles ne sont plus là!…Il ne revient pas”

El tercer protagonista de luxe és el Mephistophélès del baix alemany René Pape, que cal dir que des de el Hunding del Liceu fins ara deu haver pres unes quantes cerveses, està a punt d’explotar. Aquest rol és més aviat per un baix cantant, o baix baríton, que no pas per un baix. Hi ha moments com en “Le veau d’or”, que la zona aguda se’n recent una mica. No està còmode, però després té altres moments, com a l’església o en el concertant i el tercet final que ens demostra per que és absolutament el millor baix de l’actualitat i extraordinàriament versàtil, Està bé cantant repertori alemany, italià o francès.

De Pape us proposo la serenata “Vous qui faites l’endormie”

El Valentin del baríton Jean-Francois Lapointe m’ha agradat a estones. Comença malament amb una “O sainte médaille…Avant de quitter c es lieux” força irregular, amb l’emissió forçada i sense cap interès. En el tercet i l’escena de la mort està més convincent, potser perquè sap treure la seva veu més natural.

La Dame Marthe de la mezzo Marie Nicole Lemieux, és un luxe. Aquesta noia és una cantant boníssima que està fent una carrera excel·lent dins el territori barroc i aquí no pot lluir gaire les seves capacitats, tot i així en el quartet del jardí s’ha fet notar molt.

El Siebel normalment el canta una mezzo, que és per qui va ser escrit aquest rol. Aquí li han donat al joveníssim tenor Xavier Mas que caldrà seguir amb atenció.

Finalment he trobat molt bo el Wagner del baix Nicolas Teste.

Michael Plasson, coneixedor com pocs d’aquest repertori crec que ha emprat temps massa lents, sobretot en el interminable tercer acte, ja sigui en les àries, com el duo i quartet. Després torna una mica a la normalitat. Direcció atenta, climàtica i sobretot que deixa cantar i sentir a tothom.

Els cors no han estat a l’alçada i en fi, un bon Faust, però millorable.

De l’escena amb el que he dit ja ni hauria prou. Ja se sap que a Orange les escenografies solen ser úniques i amb lleugers canvis. Aquí el Senyor Joel ha tapat la impressionant paret amb un orgue gegant que presideix tota l’obra, la resta ben poca cosa. Vestits del Paris del segon Imperi i fa tot l’afecte que a tots els hi ha dit, feu el que vulgueu.

Això si, s’ha d’agrair que hagi tallat el ballet, deixant el quadre de Valpurgis amb la part cantada i amb unes noies escultóriques amb un pit al descobert per animar al sorrut Pape i al pillet Alagna.

Si més endavant es pengen fragments al youtube (segur que serà així) ja deixaré alguna mostra per corroborar la impressió de la vessant escènica d’aquest espectacle.

Ara us deixo, com no podia ser d’altre manera amb l’escena de la presó i el tercet.

Actualització: Gràcies Perlimpina per la informació.

Ja tenim aquí dos vídeos corresponents al duo del tercer acte.

*

Us anticipo que l’any vinent a Orange faran Cavalleria i Pagliacci amb Alagna i Uria Monzon (Santuzza) i Mula (Nedda).

5 comments

  1. Bien!! Ha vuelto el Alagna de antes. Si se limitase a estos papeles… es el rey de la ópera francesa. A ver si consigo la grabación entera por estos mundos de internet, que la tengo ganas. A Pape le encuentro pelín pesado para el papel.
    Hay un par de vídeos en youtube de duo de Faust y Marguerite (bastante soso en cuanto a la puesta en escena, para mi la mejor puesta en escena de esta ópera es la de McVicar en el Covent Garden).

    M'agrada

  2. jaume

    Increible!
    El dia dos varem tenir la sort de ser a Orange i assistir al Faust, i la meva impressió coincideix amb la teva totalmet, excepta que l’Alagna no me va agradar tant icrec que va tenir algún problema vocal al primer acte, la resta es exactament lo que jo pensava (incloient la direcció de Plasson),
    ¡¿´n’estic aprenent!?
    Tenc força dubtes de que R Alagna sigui capaç de fer la Cavalleria i els pallaços com cal.
    Sorprenement me va agradar mes a Aida que a Faust, pero el millor record que tenim dell sera un romeo tambe a Orange cantat junt amb la seva muller, per a nosaltres va ser una nit magica que no crec pugui repetir.
    M’omple de satisfacció veure escrit tant i tant bè lo que jo penso i que no soc capaç d’expresar per falta de coneixement i d’estil.
    Felicitacions!

    M'agrada

  3. anna

    Estic conenta en llegir que el Roberto Alagna està saníssim de veu perque és un tenor que m’agrada molt. Crec que la temporada 2009-2010 cantarà la Carmen al Liceu (espero no estar errada). El mes de maig vaig anar a Londres per escoltar-lo en un concert que va oferir al Barbican Centre (després el va fer a Pamplona) tot dedicat a òperes de Verdi i encara que va estar molt bé, en algunes àries ens va fer patir una mica (la Celeste Aida per exemple). Per cert, el va acompanyar en el concert la London Symphony Orchestra i el cor de la mateixa formació. No en van agradar gaire. Potser era degut a ales dimensions del teatre però l’orquesta sonava molt forta i el cor cridava molt.

    Ara fa tres anys vaig ser a Orange quan va cantar La Boheme. No sé si ho va fer bé o malament perque des de les nostres localitats no se sentia gens bé. Ni els cantants ni l’orquesta. Les representacions a l’aire lliure no em convencen.

    Jo també tinc dubtes de que pugui fer la Cavalleria i els Pallassos com cal.

    M'agrada

  4. Crec que Alagna, malgrat algunes coses que no hauria de fer, ha cantat el rols que millor li van a la seva veu. Que vulgui aprofundir en personatges més heroics i de característiques vocals més pesants, és quelcom que han fet tots.
    Pallassos ja els ha fet i Cavalleria ho desconec, però a priori pot fer un Turiddu molt bo, ara bé les dues alhora, no ho sé pas. Jo el seu Canio no m’interessa gaire, però el Turiddu crec que no li ha de reportar cap problema.
    Malgrat tot és encara un dels meus tenors de referència.
    Pel que fa a l’òpera al aire lliure, cada cop en sóc menys partidari. D’acord que el teatre antic d’Orange és bellíssim, com l’Arena de Verona, però pe molt bona acústica que hi hagi, les veus no arriben amb la nitidesa necessària. De la mateixa manera les orquestres estan molt reforçades per tal de que el so sigui força contundent i tot plegat no em fa fruir del espectacle. El mateix marc pren massa protagonisme i es menja als cantants.
    Per fruir bé d’un espectacle cal un recinte tancat i de dimensions raonables, on l’espectacle pugui ser gaudit en la màxima precisió.

    M'agrada

  5. olympia

    M’ha agradat molt l’Alagna, falset inclòs. És un tenor ja clàssic a aquestes alçades. També m’ha agradat la interpretació de la Mula en un ària que desconeixia. Ara sento l’increible Pape que tot el que canta ho canta be.
    Ximo, gràcies!!!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: