Diana Damrau Rosina (Il Barbiere di Siviglia - Rossini) Photo: Ken Howard/Metropolitan Opera
Un dels propòsits que m’he imposat, malgrat que no sempre sóc capaç de transmetreu, és el de intentar animar a tots els que visitin el bloc.
Aprofitant que potser haurem que reajustar les nostres economies, no estaria gens malament destinar el nostre temps a relacionar-nos més amb els nostres amics, que no pas en alleujar les nostres penes a cops de visa, comprant llibres, cd’s o dvd’s que passaran a engruixir la pila de deures pendents que nosaltres mateixos ens anem imposant.
Potser trobant-nos per xerrar, tot prenent un cafè o menjant un pa amb tomàquet, tornarem a trobar als amics que hem anat abandonant pel coi de presses i auto estres que ens aïlla cada cop més.
Qui sap si en aquestes trobades també podrem veure plegats aquells dvd’s que comprats o baixats de les misterioses dimensions de la xarxa, han anat nodrint les atapeïdes prestatgeries de casa o les GB del nostre disc dur.
Aprofitem per desempallegar-nos de tot allò que veritablement no fem servir i que ves per on, potser ens costa una petita fortuna de diners o temps.
Abans que aquesta perillosa societat del benestar que ens venen, si comprem, se’ns endugui per davant, aturem-nos a pensar que al voltant nostre hi ha persones necessitades de conversa, de companyia amb les que compartir un cafè, un somriure, una conversa, la visió d’un bosc tardorenc o algun dels tresors que amaga la nostre cobdícia cultural.
Prometo fer-ho.
Avui us deixo unes “clochettes” (Lakmé de Leo Delibes) que mentre dringuen en la veu d’una jove Diana Damrau (1 d’abril de 2002), acompanyada per la Munich Philharmonic Orchestra dirigida per Lorin Maazel, espero que us animin el dia.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, ¿hace una cañita en Madrid?
M'agradaM'agrada
!Joaquim, ho has encertat del tot! Estic molt d´acord amb la teva opinió i amb la reflexió tant adient als temps que vivim i a les persones que, soles, agraïrien una trobada, unes paraules, un saber que tots estem en el mateix vaixell dins aquest mar d´incongruencies i d´ambicions de tota mena… Parlem d´un gir cap a l´humanització… Gràcies.
M'agradaM'agrada
Encara no tinc clar si m’agraden més les castagnettes o les clochettes…
La Damrau encara ens ha de donar moltes satisfacciones.. El seu recital madrileny va ser una de les millors coses de la temporada passada…
M'agradaM'agrada
Bellísima voz y magnífica coloratura. El aria está muy bien cantada. Sin embargo no comprendo cómo poseyendo tal facilidad para las notas picadas, en el agudo final recurra al portamento, técnica que detesto, especialmente cuando no corresponde, como es este caso. Prueba de ello es que en prácticamente todos los concursos de canto, se exige este aria para las sopranos ligeras y coloratura y no se admite el agudo final en portamento.
M'agradaM'agrada
Abans de tot reb la meva benvinguda Mei en el teu retorn a la blogosfrea.Tens tota la raó i crec que en el plaç de 2 anys el Liceu estará ple de Damrauistas,doncs de ben segur fará exits memorables en Constanze i Linda di Chamounix. Joaquim això és un golaç.A part de l’excel·lencia previsible en els aguts,trinats i picats trobo que la seva veu té una fluidesa especial en els canvis de registre(oro líquido segons el Dr Colomer).En darrer lloc com interpret ella sempre está llançada(urgència dramatica que dien els crítics de parla anglesa)buscant l’expressió.
M'agradaM'agrada
Esta mujer es una diosa.
M'agradaM'agrada
Si fuera un pájaro la definiría como un mirlo por su bello cantar.-Tus reflexiones son muy humanas, tanto como el pa amb tomaquet.Una vez más te felicito y gracias por darnos tu compañía aunque sea virtual.
M'agradaM'agrada
Buscando a Diana Damrau me he encontrado con esta página.
¿Podrías decirme, por favor, si esta Lakmé se trata de una representación integra de la ópera? No me consta que la hauya hecho, al menos con Maazel. Si así fuera, te estaria muy agradecido si me pudieras ofrecer la ópera íntegra. Tengo mucho material de la Damrau que puede ser de tu interés.
Muchas gracias.
Francisco.
M'agradaM'agrada
Hola Francisco, bienvenido.
No, se trata de un concierto, si estás interesado escríbeme a ximowb@gmail.com
M'agradaM'agrada