Quan es publicarà aquest post estaré treballant a Salerno.
Si no fos per una qüestió laboral, estaria encantat, però durant un cap de setmana i tenint en compte la setmana que acabo de passar, no deixa de produir-me una certa angoixa.
La primera i única vegada que vaig anar a Nàpols em vaig endur una impressió nefasta.
Recordo un fantàstic article del meu apreciat Joan de Segarra a La Vanguardia on recomanava tres dies d’aclimatament a la ciutat, abans de fer-ne un judici, sabent que un cop passat aquest període, el visitant queda atrapat per les belleses i els encants que en ella es poden trobar.
Segurament durant aquests dies, i amb una previsió meteorològica adversa (fins el dijous va fer un temps estiuenc), tampoc podré gaudir del fantàstic Golf de Nàpols.
Hauré d’esperar un altre oportunitat per visitar-la com cal, per això sóc jo mateix qui em poso el Torna Surriento, la cançó creada pels germans de Curtis, per tal d’honorar la visita del primer ministre italià (Giuseppe Zanardelli) a la localitat italiana i amb l’objectiu d’assolir que tots aquells que visiten la veïna localitat, de Surriento, hi tornin.
A la tornada uns en faré cinc cèntims.
Us deixo un clàssic, la versió de Beniamino Gigli.
Vide ‘o mare quant’è bello!
spira tanta sentimento…
Comme tu, a chi tiene mente,
ca, scetato, ‘o faje sunná!
Guarda guá’ chisti ciardine,
siente sié’ sti sciure ‘arancio…
nu prufumo accussí fino,
dint”o core se ne va…
E tu dice: “Io parto, addio!”
T’alluntane da stu core…
Da la terra de ll’ammore,
tiene ‘o core ‘e nun turná?!
Ma nun mme lassá,
nun darme stu turmiento…
Torna a Surriento:
famme campá!…
Vide ‘o mare de Surriento
che tesore tene ‘nfunno:
Chi ha girato tutt”o munno,
nun ll’ha visto comm’a ccá!
Guarda, attuorno, sti Ssirene
ca te guardano ‘ncantate
e te vònno tantu bene:
Te vulessero vasá!…
E tu dice: “Io parto, addio!”
T’alluntane da stu core…
Da la terra de ll’ammore,
tiene ‘o core ‘e nun turná?!
Ma nun mme lassá,
nun darme stu turmiento…
Torna a Surriento:
famme campá!…
IN FERNEM LAND 
Vaig viure 10 anys a Nàpols i vaig trigar una mica més de 3 dies a aclimatar-me.El caos, la brutícia i la deixadesa eren incomprensibles. Ara no et pots imaginar com anyoro aquella llum, aquella gent i aquella manera de viure i veura el món. Sempre que puc, torno a Surriento
M'agradaM'agrada
La napolitana es preciosa, una de les meves preferides. La Costiera Amalfitana serà un dels meus llocs de residència el dia que em toqui la grossa de Nadal, ja “tinc feta reserva”
a Villa Cimbrone, a Ravello.
Viatjar per feina no és res idílic, però quan “toca” fer-ho a Italia, hi han moltes compensacions, encara que siguin només petits pero intensos moments. Que ho disfrutis, Joanquim!
M'agradaM'agrada
Torna aviat i explican´s les teves vivències… I recorda aquelles idees tant boniques que vas exposar ultimament…
M´agrada molt aquesta versió. Jo no ho puc dir perque mai hi he anat…
M'agradaM'agrada
Vaig estar una vegada que varem passar uns dias a Roma i tan sols per unes hores i sempre he tingut present al meu pensament tornar. Em va emocionar. El San Carlo mereix un viatje.
M'agradaM'agrada
Jo soc una enamorada de la Costa Amalfitana. De Nàpols no puc opinar gaire ja que has de passar-hi uns quants dies per acostumar-te -o no- al seu ritme. És una ciutat que té coses molt interessants però que realment és mol caòtica i a vegades et jugues el físic en creuar algun carrer. Pompeia i Herculano em tenen fascinada. No acabaria mai de parlar d’Italia perque és un país que m’agrada molt. Espero que hagis passat uns bons dies.
M'agradaM'agrada
Cuidado con la Camorra, XD
Mks.
M'agradaM'agrada
De Nápoles prefiero no opinar hasta una próxima visita. El caos y la más absoluta anarquía circulatoria pudieron conmigo.
Sin embargo, Nápoles tiene el San Carlo, teatro que no pudimos visitar puesto que estábamos en pleno ferragosto y estaba cerrado. Pero en las Galerías que hay en frente del teatro tomamos el café más bueno que he bebido en mi vida.
Creo que, al menos por esas dos cosas, vale la pena intentar una segunda visita a Nápoles, pues Italia es encantadora de Norte a Sur y de Este a Oeste. No es posible que una de sus ciudades más famosas no participe de ese encanto.
M'agradaM'agrada
Hola Carmina, benvinguda. Ara seria molt llarg d’explicar i potser li dedicaré un post a aquest esgotador cap de setmana. No he pogut gaudir ni cinc minuts del que jo volia. Tinc ganes de tornar a Surriento, Salerno i sobretot PAESTUM i les seves restes arqueològiques. RENOI QUINES RESTES!
M'agradaM'agrada
Hace 4 años viajé a Nápoles por Navidad, coincido con alguno de vosotros, en que te has de aclimatar. Yo el primer día, me queria volver a Roma, os lo juro, pero……Dios mío, que ciudad descubrí. Grandiosa por su pasado glorioso y humilde y bulliciosa por su presente caotico. Sus iglesias, sus calles rebosantes de vida, sus magnificas vistas desde sus colinas, su gente dispuesta a ayudarte en todo, el mercado de pesebres navideños, todo un barrio, donde sin duda nuestro amigo Francesc hubiera llegado al extasis….Tambíen el Teatro di San Carlo, que por suerte visité….Sin duda la recomiendo, eso sí, darle a Nápoles un día de margen para empezar a saborearla, …..Es como todo en la vida… la primera vez…………..Después la Gloria….
M'agradaM'agrada
Solament he participat una vegada en el blog, i va ser el mes d’agost. per un post del mes de febrer, la canço: J’attendrai, una meravella.
Avui ha estat una napolitana cantada pel Gigli. Un plaer. Gracies Joaquim (per a mi Ximo)
Martina.
M'agradaM'agrada