ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

JONAS KAUFMANN CANTA NAPOLITANES AL SAN CARLO

Fotografia Francesco Squeglia

Fotografia Francesco Squeglia

En un estat d’esgotament evident, enmig de promocions, master-class i rodes de premsa, però amb el carisma personal i vocal que el caracteritza, el tenor bavarès Jonas Kaufmann va promocionar el dia 12 de setembre passat, el seu nou disc dedicat a la canzone italiana al Teatro San Carlo de Nàpols, on acompanyat del pianista Stellario Fagone, va interpretar 6 cançons napolitanes (5 més el tema de The Godfather de Nino Rota, per ser més precís) al feu napolità per excel·lència, el Teatro San Carlo.

El mini concert és el que és, tampoc cal posar-se dels nervis. Ell mateix diu que està cansat, en mig del concert per si de cas i quan s’adona que la veu està fràgil a punt de trencar-se, quelcom que no acaba succeint però que hagués pogut passar, al menys de manera molt més notòria del que si s’intueix. Continua llegint

Torna a Surriento, això espero

Quan es publicarà aquest post estaré treballant a Salerno.

Si no fos per una qüestió laboral, estaria encantat, però durant un cap de setmana i tenint en compte la setmana que acabo de passar, no deixa de produir-me una certa angoixa.

La primera i única vegada que vaig anar a Nàpols em vaig endur una impressió nefasta.

Recordo un fantàstic article del meu apreciat Joan de Segarra a La Vanguardia on recomanava tres dies d’aclimatament a la ciutat, abans de fer-ne un judici, sabent que un cop passat aquest període, el visitant queda atrapat per les belleses i els encants que en ella es poden trobar. Continua llegint