Villazón: el retorn a Hoffmann, ROH 25/11/08


42-21236397

En el mes de febrer de 2007, vaig tenir la sort de veure a Rolando Villazón cantant el Hoffmann a l’Òpera de la Bastille de Paris. Experiència inoblidable, certament. El Villazón estava en un estat vocal pletòric, esplèndid, semblava que no hi hagués al món res que pogués aturar aquella allau d’entusiasme vocal, musical i interpretatiu.

Malauradament després va venir l’aturada i ara per sort, el retorn, per bé que de manera cautelosa, com ha de ser, als rols que l’havien acreditat com l’excel•lent cantant i tenor que és.

El Royal Opera House, Covent Garden de Londres és el teatre on Villazón va tornant de mica en mica a la normalitat. Si la temporada passada va ser el seu Don Carlo verdià, aquesta temporada és el Hoffmann de Les Contes d’Hoffmann, que tan em va fer gaudir a Paris. Un rol fet a la seva mida. Romàntic, líric, apassionat, al•lucinat, boig, desesperat, enamorat, totes i cadascuna de les facetes del poeta li van com anell al dit al tenor mexicà.

Les amigues Villazonistes, que amb el seu referencial bloc entorn al tenor, ens tenen puntualment informats de la seva activitat (premeu Rolando Villazón per veure la referència a l’estrena), fan una expedició, la propera setmana, al ROH i ens faran una crònica luxosa i detalladíssima de tots els aspectes d’aquestes representacions.

També l’amiga Hariclea, ella resideix a Londres, ha fet ja la crònica de la primera a Opera is Magic!, el seu bloc. Us deixo l’enllaç per si voleu donar-li una ullada.

Jo ara us deixaré les àries de Villazón, en una gravació que he trobat per aquests móns del Internet, per tal de que us comenceu a fer una idea de l’evolució vocal.

Crec que força millorat, respecte al Don Carlo, però encara no al nivell de Paris. Esperem que en les properes funcions i sobretot la de l’expedició catalana, el Villazón, més motivat que cap altre dia, assoleixi el màxim nivell.

Escoltareu sense solució de continuïtat, la cançó de Kleinzach del pròleg, “Ils se sont éloignés, enfin!…Tu me fuis?” del acte de l’Olympia (la de l’òpera, eh?), els couplets bachiques i “Ô Dieu, de quelle ivresse” i final del duo del acte de Venècia.

Passió assegurada al escenari, a la sala i estic segur que al bloc. Això tan sols està al abast dels grans, i no hi ha cap dubte que ell ho és.

42-21236566

El repartiment sencer de la primera funció del dia 25 va ser:

Les Contes d’Hoffmann (Jacques Offenbach)
November 25, 2008 Opening night

Conductor Antonio Pappano

Hoffmann: Rolando Villazón
Lindorf: Gidon Saks
Coppélius: Gidon Saks
Dappertutto: Gidon Saks
Miracle: Gidon Saks
Nicklausse: Kristine Jepson
Andrès: Graham Clark
Cochenille: Graham Clark
Pittichinaccio: Graham Clark
Frantz: Graham Clark
Olympia: Ekaterina Lekhina
Giuletta: Christine Rice
Antonia: Katie Van Kooten
Spalanzani: Robin Leggate
Schlemil: Kostas Smoriginas§
Crespel: Matthew Rose
Luther: Lynton Black

Què ho gaudiu!

Les fotos han estat “robades” del bloc de les villazonistes, amb aprovació!

Un comentari

  1. teresa's avatar teresa

    Jo vaig tenir la sort, també, de poder assistir als Contes de La Bastille, exactament el 13 febrer del 2007. La meva situació a la sala no era óptima, pero, malgrat tot, la actuació del Rolando m’arribava amb gran força i va ser una nit totalment genial, d’aquelles en que surts com fent saltirons i flotant, i millor encara si els saltirons i la levitació son passejant a la vora del Sena…

    La aposta de comprar entrades per aquests Contes de la ROH va ser, d’entrada, una mic agossarada, desprès d’aquells. Ai mare de déu…ves a saber que podia passar. Pero a la vida, les millors coses et venen sovint de apostes fetes sense masses garanties d’èxit. I ara espero molt d’aquests Contes del dia 7.

    Crec que el Rolando està molt més madur que fa dos anys, potser menys desinhibit, és cert, no tant deixat anar. Pero crec que controla més, i això no és dolent, sense perdre ni una mica d’aquesta impetuositat i d’aquesta rauxa que a mi m’agraden tant i tant.

    Ja us explicaré…

    M'agrada

  2. OLYMPIA's avatar OLYMPIA

    L’Olympia (la de l’òpera no!) i la seva germana també esperen ser a Covent Garden a les 15 hores del proper dia 7. Demà començaré a escoltar l’enregistrament de Paris-Bastille 2004 i assajaré els “Bravo!” pertinents i que espero em brollin, espontanis, com ha de ser i abundants que voldrà dir que el mexicà torna a deixar-se escoltar amb entusiasma.
    Va pour Roland!

    M'agrada

  3. Chusco's avatar Chusco

    Me gusta Villazón, pero como me gustan Vargas, Álvarez, Kauffman o Alagna, entre los actuales. Es decir depende de que cante y como lo cante.

    Me gustó mucho su Nemorino, pero tampoco para armar la que se armó, parecía que aquello no se había oído nunca y Furtivas, yo que ya llevo unas cuantas, he disfrutado muchas.

    Lo que si es cierto es que Villazón posee un carisma, eso es otra cosa que nada tiene que ver con la voz, fuera de lo normal y se agradece muchísimo escuchar cantantes con carisma, ya que en la actualidad hay buenas voces, pero sin alma.

    He escuchado detenidamente este documento que nos has colgado y creo que por lo oído, no es una gran función.
    He leído en el blog de Rolando Villazón, las críticas y he entrado en Opera is Magic, pero mi dominio del inglés no es muy bueno.

    Creo que Villazón era la estrella y lo han envuelto de mediocridades. Qué diferencia de los Cuentos de Hoffmann del mismo teatro y con Plácido Domingo y unas señoras estupendas dándole la réplica.

    Lo mejor que podría suceder, es que a Rolando Villazón se le vea como un cantante más y no se le exija ni más ni menos, que lo que le exigimos a los demás tenores o cantantes.

    M'agrada

  4. Tosca's avatar Tosca

    Yo no viví esa “experiencia inovidable ” en Paris, así es que me alegro de poder vivir mi experiencia (ya os contaré hasta que punto inolvidable) en Londres.
    Por lo oído y leído, parece que Rolando está en buena forma así que me preparo para disfrutar de lo lindo de la función y de la compañia.
    A la vuelta os cuento.

    M'agrada

  5. Joanpau's avatar Joanpau

    Ara mateix hi aniria, però és cert el que diu Chusco, o jo estic molt off, però els cantants que l’acompanyen no em semblen a l’alçada del Villazón.

    No conec a cap de les sopranos i el Gidon Saks em sembla que tampoc, però aquest nom em sona més.

    Posats a demanar, no tindràs pas la gravació de Paris del 2007?

    M'agrada

  6. Martina Pohl's avatar Martina Pohl

    Thank you very mcuh for sharing this wonderful music with us!
    I adore Villazón so much, and I was so frightened, when h had his vocal problems. But now I’m sure, he is really back!!! I’ve seen him in Octobre in Berlin in the role of Lensky and there he was wonderful too!
    I do not think we have another singer like him. He is the best.

    M'agrada

  7. alex's avatar alex

    Martina, one thing is that Rolando with his great scenic presence has the ability to enthuse the audience and his supporters ( as Ximo mentions), but another thing is to consider Rolando at the time being the best singer or the best voice that particularly, I do not agree.
    Regards

    M'agrada

  8. Escorzo's avatar Escorzo

    Buenas tardes a todos, escribo poco aqui pero os leo mucho, felicidades por el interés constante de este blog. Me parecía obligado dejar un post cortito sobre el Hoffman de Villazon. La semana pasada me vi repentinamente obligado por un viaje a perderme la funcion de las bodas de figaro del Liceu pero a cambio pude asistir a la función del Hoffman de Londres del viernes, segunda de esta serie de funciones. Por lo que veo sobre el figaro, creo que el cambio ha sido a mi favor! Tuve además la suerte de estar prácticamente junto al foso de la orquesta y seguir la función muy cerca. Villazón está absolutamente sensacional, y es una ópera que le va como un guante, por cualidades vocales y por el carácter del personaje, que interpreta con ese punto de sobreactuación tan característico suyo que hace que se convierta en un Hoffman alucinado desde el primer minuto. Para los que se preocupan por la supuesta crisis vocal de Villazon pues solo decir que el viernes estuvo francamente bien, yo lo vi al nivel del Elisir del liceo de hace un par de años. La voz salió sin esfuerzo, con un color precioso, con brillo en los agudos, la producción le va como un guante, con un prologo y epilogo exageradamente histriónicos, y un Hoffman arrollador en las tres historias centrales, para quien quiera oir una pega, con un punto de ahogo en el agudo de la escena final del acto de Antonia, pero con un acto de Giulietta maravillosamente cantado, con garra y sin tener que hacer ni un esfuerzo, la voz sonó limpia y brillante. El acto de Giulietta estuvo especialmente conseguido, el duo con Christine Rice con un timbre de terciopelo oscuro de mezzo lirica fue de lo mejor de la noche. En la prensa inglesa hubo division de opiniones para Katie van kooten, Antonia, a mí me pareció una buena voz de soprano lírica algo ligera, con un vibrato penetrante y que habria podido hacer una buena Olympia. Gidon Saks hace una correcta creación teatral en el papel del malo, su Dapertutto consigue dar miedo, pero canta bajo mínimos, me hizo pasar un mal rato. Creo que la orquesta de la RO no pasa su mejor momento si se compara con las otras orquestas de Londres, Pappano fue un buen acompañante, mimó al cantante en cada detalle, habria esperado algo más de matiz en el acto de Antonia, pero llevó el drama con buen ritmo y fuerza. Y la producción, pues a mi me encanta, ya esta muy vista dicen en londres, y ojala la vieramos por aqui. En fin, gran noche de opera y de Villazón, que además estuvo divertido y encantador saludando después de la función y que me dijo un extrovertidisimo y todavia algo hoffmaniano, Que viva Barselona!.

    M'agrada

  9. Gracias Escorzo por tu nuevo comentario/crónica en el blog.
    Me alegro muchísimo que Villazón retorne a los niveles de su Nemorino en el Liceu, aunque por lo escuchado hasta ahora, a mi no me lo parece.
    Un cordial saludo.

    M'agrada

  10. teresa's avatar teresa

    Gracias, Escorzo, tu crónica, de persona que estuvo allí presente y lo vió y oyó en directo, nos anima a las que ya estamos (per se) animadísimas por ir a la ROH el dia 7. Tus impresiones coinciden con las casi unánimes críticas de toda la prensa británica.

    Digo yo que tantas personas opinando lo mismo, sin disensiones, no pueden estar equivocadas ¿no?

    Y genial lo del VIVA BARSELONA final, se lo vamos a repetir, de tu parte, cuando le veamos. ¡Besos!

    M'agrada

  11. Martina Pohl's avatar Martina Pohl

    @Alex 1
    I think, somebody like Florez of course has a better technique, and perhaps also a better style. But I do not now any other artist (except Maria Callas and Fritz Wunderlich) whose voice touches me so deeply. I’ve never heard a voice more beautiful than the one of Villazón. I love the opera for almost 30 years now anmd I’ve heard many magnificent signers. I like Domingo, Pavarotti, Schmidt, Wunderlich, the great Michael Schade and all the other wonderful singers he had and we have, but Villazón is the singer I waited for my whole life.
    I really adore Callas and Wunderlich, but they’re dead and Villazón is singing, loving and suffering on stage NOW.
    Amd he is one of the most generous artists I’ve ever seen. He gives so much on stage, much more, than just his beautiful voice, so for me, he is the best.
    I’m sorry for not speaking spain, so I must write in english!

    M'agrada

  12. dandini's avatar dandini

    Per fi he tingut temps de sentir aquest magnífic post(gràcies Joaquim).Em sembla que Rolando torna a estar en plena forma amb una profusió de detalls expressius aclaparadora.Simplement magistral a “Oh Dieu de quelle ivresse”.

    M'agrada

  13. Tosca's avatar Tosca

    Pués si Dandini: Rolando está de vuelta y en forma! Aun arrastrando las secuelas de un resfriado que le obligó a cancelar el día 4, nos ofreció una función llena de esa capacidad expresiva, de esos matices que tanto nos gustan y todo ello acompañado de una brillante interpretación. Bravo Rolando !!!

    M'agrada

Deixa un comentari