ROH 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Grigòlo-Hampson-Lindsey-Fomina-Rice-Yoncheva; Schlesinger-Pidó)

Recuperar la mítica producció de Les Contes d’Hoffmann de la ROH, deguda a John Schelinger, amb un vestuari fastuós de la gran Maria Björson i una escenografia bigarrada per a la qual els anys han passat de manera definitiva, bé mereixia un repartiment que tot i no intentar superar a Domingo, Serra, Baltsa, Cotrubas i Ghiulevev, al menys mantingués el llistó alt per preservar-la com un dels referents quan es parla d’aquesta òpera, però la Royal Opera House de Londres no ha estat gens encertada en aquesta nova retransmissió cinematogràfica de la temporada 2016/2017, proposant un cast a totes totes insuficient i vulgar, impropi de la categoria de la immensa majoria de produccions operístiques que presenta en les seves temporades. Continua llegint

ONP 2016/2017: LES CONTES D’HOFFMANN (Vargas-d’Oustrac-Tagliavini-Koutcher-Jaho-Aldrich;Carsen-Jordan)

Primera de les dues tandes de Les Contes d’Hoffmann que tindrem aquesta setmana, seguint la immersió a l’òpera francesa i que encara ens guarda alguna agradable sorpresa.

Coincidint amb les representacions de la mateixa òpera a la ROH, la òpera de Paris (ONP) ha programat una reposició d’una de les produccions més magnífiques, intel·ligents, belles i originals que jo hagi vist mai sobre un escenari, la deguda a Robert Carsen i estrenada a la Bastille ja fa 16 anys però que continua sorprenent i meravellant per les immenses dosis de talent, teatre i sobretot màgia.

La reposició tenia el gran al·licient de comptar inicialment amb el Hoffmann de Jonas Kaufmann i per tant havia motivat un allau de viatges operístics cap a la capital francesa, però com tots sabeu el tenor bavarès ho va cancel·lar tot per els seus problemes de salut i entre aquest tot hi havien aquestes esperades representacions. Llàstima! Continua llegint

BREGENZ 2015: LES CONTES D’HOFFMANN (Herheim-Debus)

ABD0036_20150724 - BREGENZ - …STERREICH: V. l.: Rachel Frenkel als "Muse", Daniel Johansson als "Hoffmann", Kerstin Avemo als "Olympia" und Mandy Fredrich als "Antonia" am Samstag, 18. Juli 2015, wŠhrend der Fotoprobe zur Oper "Hoffmanns ErzŠhlungen" von Jacques Offenbach im Festspielhaus in Bregenz. Die Premiere findet im Rahmen der Bregenzer Festspiele am 23. Juli 2015 statt. - FOTO: APA/DIETMAR STIPLOVSEK

Rachel Frenkel “La Muse”, Daniel Johansson “Hoffmann”, Kerstin Avemo “Olympia” i Mandy Fredrich “Antonia” a Les Contes d’Hoffmann al Festival de Bregenz. Producció de Stefan Herheim FOTO: APA/DIETMAR STIPLOVSEK

L’avantatge d’una òpera mai acabada o amb una versió definitiva, és que els directors poden fer el que creguin més convenient sense que ningú els pugui retreure que estan traint l’òpera original, perquè l’original no existeix. Ja em vaig parlar en ocasió de  l’apunt preparatori de la darrera producció liceista i ara hi tornaré en ocasió de la representació que ha tingut lloc al Festival de Bregenz de Les contes d’Hoffmann l’òpera de Jacques Offenbach, ja que tant el director musical, com suposo que l’escènic, han fet una representació a la seva mida, tallant molt, canviant l’ordre de números i fent que el personatge de Giulietta acabi sent cantat per dues soprano a l’hora, i això si que no ho volia el compositor, ja que ell apostava per una mateixa soprano per els tres rols, és clar que tot això poc importarà, ja que si d’alguna cosa es parla i parlarà, és de la producció escènica, del sempre recaragolat i estimulant Stefan Herheim, que davant d’una obra tan esotèrica, fantasiosa, psicològica i fins i tot perversa, es troba en el seu habitat més estimat sense necessitat de donar gaires explicacions, tot i que acaba regirant-ho tot com és habitual en ell. Continua llegint

EL CONCERT DE L’ESTIU A MUNICH (Kaufmann-Netrebko-Hampson-Zhidkova-Abdrazakov)

Concert típic d’estiu, que sembla iniciar-se amb una certa coherència estilística amb un ampli bloc dedicat a Giuseppe Verdi, però que de mica en mica es va transformant en allò que tant agrada a certa part del públic, que erròniament es titlla de popular i que desemboca amb un tutti frutti on tot si val i on es perdona allò imperdonable.

En el concert hi havia de participar Dmitri Hvorostovski, però com ja sabeu ha cancel·lat per la seva greu malaltia tots els propers compromisos, i en el seu lloc es va comptar amb un caduc Thomas Hampson que va anar de la correcció justeta al ridícul vergonyant d’un Begin the beguine “per la història”. Continua llegint

JUAN DIEGO FLÓREZ I PRETTY YENDE A ÀMSTERDAM

Pretty Yende i Juan Diego Flórez. Foto gentilesa del Facebook de la Sra Yende

Pretty Yende i Juan Diego Flórez. Foto gentilesa del Facebook de la Sra Yende

Pretty Yende, la soprano sud-africana que debutarà en un rol operístic al Gran Teatre del Liceu el dia 17 de juny cantant el rol de Norina en el segon cast de Don Pasquale i el tenor peruà Juan Diego Flórez que després del concert a Peralada aquest estiu, tornarà al Liceu per debutar com Edgardo a la Lucia di Lammermoor, van fer un concert el 19 de maig al Concertgebauw d’Àmsterdam amb un programa que recorria el belcanto italià i el repertori francès.

Qualsevol concert de Flórez té sempre l’al·licient de gaudir del belcanto en estat pur, i en aquest cas també de intuir com serà el seu proper Edgardo liceista, ja que en el concert va incloure la gran escena del darrer acte i el duo amb Lucia, “Sulla tomba che rinserra…” per cloure oficialment el concert.

En les altres parts ja conegudes i s Continua llegint

ROBERTO ALAGNA A MOSCOU (vídeo)

Ekaterina Scerbacenko i Roberto Alagna

Ekaterina Scerbacenko i Roberto Alagna

Avui us deixo un vídeo un apunt de manteniment després d’uns quants dies d’apunts densos. Es tracta d’un concert que el tenor francès Roberto Alagna va fer a Moscou a finals de l’any passat, al costat de la soprano Ekaterina Scerbacenko.

Només per a fans incondicionals del tenor, aviso, d’ella no crec que hi hagi gaires fans.

El concert fa un repàs al repertori italià i francès més habitual: Continua llegint

EL MET AL CINEMA: LES CONTES D’HOFFMANN

No fa gaire parlàvem de la rutina de certes o moltes representacions de la temporada operística a la Staatsoper de Viena, doncs bé la representació de Les contes d’Hoffmann que va tenir lloc al Metropolitan i que es va transmetre en la temporada cinematogràfica del teatre novaiorquès el dissabte 31 de gener, és també pura rutina, començant per la direcció musical de Yves Abel, d’una vulgaritat sorprenent i l’escènica de Bartlett Sher, d’una depriment foscor i una lletjor estètica que no ajuda gens a aixecar l’esperit d’un equip vocal també rutinari i molt més que discret.

Definitivament aquesta temporada del MET al cinema és la més fluixa de totes les vistes fins ara i suposo que només aixecarà el vol en les dues properes transmissions, la del dissabte vinent amb el doble programa de Iolanta i El Castell de Barbablava, i la del 14 de març amb La donna del lago rossiniana. Continua llegint

JUAN DIEGO FLÓREZ A MUNICH: ÀRIES D’ÒPERA FRANCESA

Juan Diego Flórez2

Abans d’ahir va tenir lloc a Munich un concert amb Juan Diego Flórez com a protagonista d’un programa dedicat a l’òpera francesa i en el qual el tenor peruà va incorporar àries de Werther el seu nou rol.

El programa és preciós i tret de la darrera de les propines enregistrades per la ràdio bavaresa, Flórez es va mantenir fidel a l’esperit francès de tot el concert, ja que després de La belle Hélène i  l’ària de Gaston de Jerusalemne de Verdi, que com sabeu és la versió francesa de I Lombardi, no va poder estalviar-se l’inefable recurrència a Rigoletto amb la poc original “la donna è mobile”. Li perdono, òbviament. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA GALA TUCKER DEL CENTENARI

Richard_Tucker

Un any més el Avery Fisher Hall del Lincoln Center de Nova York va ser l’escenari de la Gala Tucker, però la de l’any 2013 celebrada el passat 17 de novembre tenia un caire especial, ja que era la de la celebració del centenari del naixement del gran tenor nord-americà.

La Richard Tucker Music Foundation organitza cada any  el concurs per a promocionar els joves cantants nord-americans i llegint la llista des de 1978 que es va atorgar per primera vegada, i tret d’alguns noms, els menys,  que no han acabat de consolidar-se i lògicament els anys que es va declarar desert, la impressió per els noms premiats i la posterior carrera, és enorme: Continua llegint

CONCERT DE SONIA YONCHEVA i MARKUS WERBA

 Sonia YonchevaMarkus Werba

Avui us porto un concert celebrat el passat 6 de gener a Ginebra i que va tenir com a protagonistes a l’Orquestra de la Suisse Romande sota la direcció de Michael Schoenwandt que van oferir un concert bàsicament operístic organitzat per Les Amis de l’Orchestre de la Suisse Romande i que va comptar amb les veus solistes de la soprano búlgara de moda Sonia Yoncheva i el baríton austríac Markus Werba.

Ambdós cantants són joves i si bé la veu de Werba és massa lírica per assumir segons quins rols mostra qualitats vocals i musicals notables. El cas de Yoncheva és més notable, primer perquè no fa front a cap rol que la sobrepassi i perquè la veu i la cantant té molt interès, encara que crec que no està en cap cas, en el cim de les seves possibilitats i cal que vagi en compte i no caigui en les temptacions d’agents i teatres. Continua llegint

LICEU: LES CONTES D’HOFFMANN (1)

Natalie Dessay i Michael Spyers a Les contes d'Hoffmann del Liceu 2013. Foto Antoni Bofill

Natalie Dessay i Michael Spyers a Les contes d’Hoffmann del Liceu 2013. Foto Antoni Bofill

Després de veure un assaig general preocupant, la primera del segon repartiment de la que ja teniu constància a IFL i haver escoltat per ràdio una transmissió del primer repartiment, em vaig apropar a la funció d’ahir diumenge de Les Contes d’Hoffmann amb dues sensacions contradictòries, l’esperança i la mandra.

Stéphane Denève i Lauren Pelly són en gran part responsables que m’hagi avorrit molt, tant que a mida que anava avançant la representació, el tedi inicial propi d’un representació operística de diumenge a les cinc de la tarda, sempre propensa al maltractament de les cervicals motivat per les nonetes, s’hagi consolidat fins a les 9 del vespre, un rècord que feia molt temps que no em passava. Continua llegint

GALA OFFENBACH: Minkowski-Devieilhe-Hallenberg (vídeo)

Ann Hallenberg-Marc Minkowski-Sabine Devieilhe Les Musiciens du Louvre  Koelner Philharmonie 30/12/12

Ann Hallenberg-Marc Minkowski-Sabine Devieilhe
Les Musiciens du Louvre
Koelner Philharmonie 30/12/12

Les casualitats no existeixen i continuem envoltats d’Offenbach, ja sigui al Liceu o  també a IFL per motius del renyit i apassionant concurs del mes de gener (avui a mitjanit darrera oportunitat d’enviar-me per e-mail les vostres perquisicions).

Mentrestant us deixo un tast d’un concert dedicat a Jacques Offenbach celebrat el dia 30 de desembre del 2012 a l’espectacular auditori de la Kölner Philharmonie i que te per protagonistes a Les Musiciens du Louvre Grenoble dirigits per Marc Minkowski, és clar i amb la soprano Sabine Devieilhe i la mezzosoprano Ann Hallenberg. 

Com podreu comprovar amb la llista que us deixo, el programa era molt més llarg, però per TV es va retransmetre un petit i deliciós tast (en negreta) que m’ha semblat molt adient publicar i que estic segur que us engrescarà d’allò més.

No cal dir que quan ho veieu i escolteu teniu garantit  l’optimisme durant unes hores.

Com que el vídeo és curt (45 minuts) us he deixat tant sols un enllaç que podreu baixar amb facilitat i sense tenir que fer res en especial.

També us deixo un enllaç per l’àudio i un Youtube de la soprano Sabine Devieilhe Continua llegint

LICEU: LES CONTES D’HOFFMANN (2)

Les Comtes d'Hoffmann 002

Si, certament, escric sobre el segon repartiment abans d’haver vist oficialment el primer, ja que l’assaig general del primer cast no és suficient per fer una valoració correcta. Per tant per saber que m’ha semblat Spyers, Naouri, Kim, Dessay & Cia, haureu d’esperar al dilluns 18.

Abans de parlar del que hem viscut aquesta nit passada al Liceu, cal preguntar-se què és el que hem vist, què s’està fent aquest dies al Liceu? i vull que m’entengueu bé. Després de intentar treure l’entrellat de totes les edicions conegudes d’aquesta òpera, els ingenus com jo podíem arribar a creure que tractant-se d’una nova producció del Gran Teatre del Liceu coproduïda amb San Francisco, el que veuríem aquesta any correspondria a  una de les edicions existents, potser en el millor dels casos, la darrera i considerada definitiva, la dels senyors Michael Kaye i Jean-Christophe Keck, tot i saber que això suposa un dispendi exagerat de drets d’autor, un dels motius de tanta edició presumptament musicològica, ja que tothom intenta aprofitar-se del garbuix que sempre ha suposat el procés creatiu d’aquesta òpera i les possibilitats alienes de beneficiar-se’n qualsevol que diu haver trobat un compàs fins ara mai vist. Continua llegint

PREPARANT LES CONTES D’HOFFMANN

Les_Contes_d'Hoffmann

És fa difícil fer un apunt de preparació d’una òpera de la qual en cadascuna de les noves  produccions s’ofereix una versió diferent i és que malauradament ni la nit de l’estrena, el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra-Comique de París, es va oferir la versió que Offenbach hagués volgut, senzillament perquè ni el mateix compositor va poder decidir quina era la seva versió definitiva, ja que va morir el 5 d’octubre de 1880 i l’obra la va concloure Ernest Guiraud, que va canviar la majoria de diàlegs parlats per recitatius, com ja havia fet a la Carmen de Bizet.

Offenbach va oferir una primera lectura de Les contes d’Hoffmann a piano, a casa seva, el 18 de maig de 1879. En aquesta presentació hi va assistir Léon Carvalho, el director de l’Opéra-Comique  i també Jauner el director de l Ringtheater de Viena, interessat en estrenar l’òpera a la capital austríaca. El mateix 1879 però ja amb orquestra va organitzar un concert on es van interpretar onze fragments de l’òpera, concert que al cap dels anys ha esdevingut essencial per recuperar gran part de l’òpera tal i com la coneixem avui.

Possiblement Offenbach que fins aleshores havia escrit les partitures de les celebèrrimes operetes en una vertiginosa rapidesa i endut per l’afany de deixar la seva obra mestra per a la posteritat, va escriure amb més lentitud del que era habitual, potser conscient de que era la seva darrera obra, la més ambiciosa i amb pretensions d’esdevenir mestra. Mai s’hagués imaginat que la seva obra acabaria tenint tantes versions, edicions crítiques i criticables. Continua llegint

SANT SILVESTRE A BADEN BADEN: VILLAZÓN, HAMPSON i PERETYATKO

Rolandio Villazón, Olga Peretytko i Thomas Hampson a Baden Baden el 31 de desembre de 2012

Rolandio Villazón, Olga Peretytko i Thomas Hampson a Baden Baden el 31 de desembre de 2012

Si ahir gaudíem del concert de l’últim dia de l’any a Berlín, avui sense moure’ns de dia anem a la selecte ciutat balneari de Baden Baden per assistir a la Gala de Sant Silvestre, a l’entorn de Verdi, que va tancar l’any 2012  i que va retransmetre el Canal Arte, en competició amb Mezzo i Medici que emetien altres concerts d’interès contrastat. En aquesta varietat i competició hi sortim guanyant els aficionats que sense tenir el do de l’ubiqüitat ens permet amb poques hores de diferència assistir als concerts de Berlín, Baden Baden, Dresden o Viena.

A Baden Baden van programar una Gala dedicada en la primera part a Giuseppe Verdi per raons òbvies i jo crec que si volien homenatjar al genial compositor, triar a Olga Peretyatko, Rolando Villazón i Thomas Hampson era d’entrada un error. No són ells precisament el que podríem qualificar de veus verdianes, ni tampoc les seves carreres, malgrat la quantitat de rols verdians que ha cantat el baríton nord-americà i en menor mesura també el tenor mexicà, ens podrien fer entendre. Continua llegint

L’EDICIÓ CRÍTICA DE LES CONTES D’HOFFMANN (Minkowski; Osborn-Yoncheva-Naouri-Losier)

Sonya  Yoncheva

Sonya Yoncheva

El passat 22 de novembre tenia lloc a la Sala Pleyel de Paris una versió concertant de l’òpera de Jacques Offenbach, Les contes d’Hoffmann, que com bé sabeu veurem el proper mes de febrer al Liceu.

A la versió que avui us proposo hi ha diferents punts d’interès, començant per l’edició crítica emprada per  Marc Minkowski. El director ens ofereix una brillant i explosiva direcció musical al capdavant dels seus Musiciens.

Pel que fa a la part vocal és molt interessant l’assumpció dels quatre rols femenins que fa la soprano búlgara Sonya Yoncheva, que no fa gaire ens va visitar a IFL i que estic segur que us agradarà. És una soprano lírica amb un registre magnífic que assoleix les zones greus també necessàries per Antonia i Giulietta, i que per assolir la temible Olympia (sense els sobreaguts amb que les sopranos lleugeres l’ornamenten) llueix un registre agut brillantíssim.

El Hoffmann del tenor John Osborn, a qui potser li manca una mica més de gruix, ho compensa amb una línia excel·lent i una adequada elegància estilística.

Però també mereix la pena la malèfica interpretació dels quatre brivalls a càrrec de Naouri, i el Niklause de Michèle Losier. 

Estic segur que la gaudireu. Continua llegint

SALZBURG 2012: JUAN DIEGO FLÓREZ-VINCENZO SCALERA

Juan Diego Flórez i Vincenzo Scalera

El passat 28 d’agost tenia lloc a la Casa de Mozart de la ciutat de Salzburg i emmarcat en el prestigiós festival estiuenc, un recital del tenor peruà Juan Diego Flórez acompanyat al piano per Vincenzo Scalera.

El programa no varia gaire del que va fer al Liceu el dia 4 de desembre de 2011, el inici és idèntic amb les àries de Bononcini, Ciampi i Piccini, i les tres “Péchés de vieillesse” de Rossini: La promessa, Le Sylvain i la Tirana alla Spagnola.

Després comencen les lleugeres variacions, ja que Juan Diego Flórez canta la magnífica ària “Queste destre l’acciaro di morte” de l’òpera de Meyerbeer, “Il crociato in Egitto”, de claríssimes influències rossinianes, per seguir amb “Ah! lève-toi, soleil” del Roméo et Juliette de Gounod. Continua amb “Vainement, ma bien-aimée” la preciosa ària de “Le Roi d’Ys” de Lalo que també ens va cantar al Liceu, així com la deliciosa “Au mont Oda” de La belle Hélène de Jacques Offenbach.

Després de “Princesita” i “Amapola”, ambdues seguint l’esquema base de la gira de recitals, va incloure en lloc del “Adiós Granada”, “Bella Enamorada” la “krausiana” romança de la zarzuela de Soutullo i Vert que al Liceu va fer de propina, per concloure la part oficial amb la mateixa ària de Donizetti que ho va fer a Barcelona, “Allegro io son” de l’òpera Rita.

A les esperades propines (tan sols tres), va cantar la inevitable ària de Tonio de La Fille du Régiment, i la lògicament molt celebrada i molt més interessant, ja que no la sovinteja “Dein ist mein ganzes Herz” de Franz Lehar. Inevitablement va acabar amb “la donna è mobile”, poc original però brillantment efectista.

Continua llegint

LES CONTES D’HOFFMANN A LA SCALA: (Vargas-Gubanova-Gilmore-Simeoni-Kühmeier-Abdrazakov-Letonja)

Les Contes d'Hoffmann, acte d'Antonia. Scala de Milà 2012 Producció de Robert Carsen, foto Marco Brescia & Rudy Amisano

La fabulosa producció de Les Contes d’Hoffmann que Robert Carsen va fer per l’ONP (La Bastille), és la que el Teatro alla Scala de Milà ha llogat per aixecar el segon títol de la temporada després del Don Giovanni inaugural.

Atractius no en manquen a la proposta milanesa, començant pel rol d’Hoffmann a càrrec de Ramón Vargas, però també per les 4 senyores que l’envolten, l’experimentada i potser massa contundent  Ekaterina Gubanova en el doble rols de Niklause i la Musa, l’estratosfèrica Olympia però una mica massa verda per la Scala Rachele Gilmore, la magnífica Antonia de Genia Kühmeier o lan poderosa Giulietta de Veronica Simeoni.  Per la seva part Ildar Abdrazakov  signe uns esplèndids brivalls i la direcció d’orquestra de  Marko Letonja m’ha semblat molt vibrant.

Us deixaré un quants fragments per escoltar i desprès els enllaços per baixar-vos l’àudio en format mp3. Continua llegint

EL VÍDEO DE LES CONTES D’HOFFMANN A MUNIC (VILLAZON, DAMRAU, RELYEA, BROWER-CARYDIS, JONES)

Rolando Villazón (Hoffmann) a Les Contes d'Hoffmann a Munic (2011). Producció de Richard Jones. Foto The Middeltown Press

El passat 2 de novembre us vaig deixar l’àudio de la nova producció de l’òpera de Jacques Offenbach, Les Contes d’Hoffmann que va tenir lloc a Munic el dia 31 d’octubre de 2011. Doncs bé, avui teniu el vídeo que va ser gravat un altre dia i per tant, malgrat que substancialment conserva en part els mateixos problemes esmentats en l’apunt inicial, també és cert que hi han altres aspectes millorats i sobretot teniu el suport teatral d’una brillant producció de Richard Jones.

Rolando Villazón amb la veu més segura que en la funció del dia 31 d’octubre, canta exageradament, amb pocs matisos i amb una tendència abusiva per els sons oberts i el descontrol escènic. Ho sabem que la seva personalitat és abassegadora i si el director d’escena encara ho aguditza més, el resultat pot ser, segons el meu punt de vista, esgotador, segurament per a ell, però sobretot per a qui ho escolta. Lluny de la subtilesa de l’òpera francesa i la delicadesa del Hoffmann segons el model Kraus, Villazón s’afilia amb els Hoffmanns desesperats, una opció teatral prou vàlida si no fos que el seu cant llença per la borda tot l’estil francès que jo crec que hauria de conservar i que quan vaig veure-li a l’ONP al 2007 encara practicava, si bé sempre sota la seva marcada personalitat. Continua llegint

LICEU: RECITAL JUAN DIEGO FLÓREZ

El repte era complicat, però sobretot erroni. Tots aquells que havíem assistit al concert de Philippe Jaroussky del dia anterior i que ahir tornàvem al Liceu per assistir al recital del tenor peruà Juan Diego Flórez, podíem caure en la inutil temptació de intentar fer-los competir entre ells per veure qui era capaç d’obtenir més èxit. Absurd, es miri per on es miri.

El Liceu altre cop ple a vessar i tan sols per això ja era noticia, ja que dos dies seguits amb les entrades esgotades, feia molt temps que no succeïa. Ambient aspectant i il·lusionat, ambient de les grans ocasions que es respira en l’aire d’una sala que feia molt goig i que ens predisposava a deixar-nos sotmetre per enèsima vegada al ritual més preuat i el més anhelat. Ahir sense tanta modernitat i amb un públic més habitual, és a dir els de sempre més la legió de “florits” que es desplacen per tot el món per assistir als concerts del seu ídol, va tornar a fer-se possible. Continua llegint