Avui encetem un any, no un any qualsevol, un any que acaba amb 9, que per a mi significa canviar de dècada. Important fet que, malgrat falten encara uns quants dies i fins i tot mesos, us confesso que em fa venir un cert pessigolleig a l’estomac.
Amb aquest inici del 2009 comencem una nova etapa a In Fernem Land, marcada sobretot per dos fets anunciats i fins i tot esperats. Avui es trenca el misteri, aquí teniu la nova presentació, que avui potser encara no estarà enllestida del tot, doncs jo mateix haig d’anar fent proves, per tal de distribuir en les dues columnes disponibles, els temes i buscadors, de manera coherent, fàcil i el més entenedora possible per a tots els infernemlandaires.
La nova distribució té algunes pegues, no ho negaré, però permet des de qualsevol post anar directament al inici mitjançant la pestanya situada a la part superior a l’esquerra. Al costat tenim la pestanya que ens porta a les cròniques del Amfortas, que com sempre que s’actualitza, ho aniré anunciant amb un banner parpellejant. A la pestanya del costat i teniu els meus referents d’algunes de les coses que m’agraden, que poden servir de guia per a tots aquells que entren per primera vegada al bloc i finalment, la pestanya de suggeriments queda molt més visual i pràctica que l’entrada existent fins ara, que no feia servir ningú.
La resta queda pràcticament igual, però dividida en tres columnes. La central pels posts diaris, com fins ara, amb les mateixes característiques. Cap canvi doncs.
A les columnes laterals, haig d’estudiar com anar distribuint la informació, espero que amb això em doneu un cop de ma.
El segon canvi és la nova imatge del Joaquim que espero que us acompanyi durant un bon grapat de mesos. Ens hem fet una mica més grans, ens trobem als voltants del any 68, tot i que no sabria precisar-ho amb exactitud i ja porto els correctors visuals que ja no m’han abandonat mai més, sigui en forma de ulleres o amb lents de contacte, molts anys més tard.
Aquest Joaquim conserva la felicitat, la rialla i la innocència, tot i que encara que sembli mentida, la vida ja l’havia fet passar per algunes experiències traumàtiques, que avui no és el dia de deixar anar, i potser no ho serà mai.
Amb aquest nen, que espero que li agafeu tanta estima com al del any 61, iniciem un any que potser per portar la contraria, no s’iniciarà ni amb un vals de Strauss, ni amb els salts d’esquí.
Us deixo un cor d’òpera, d’una òpera de Richard Wagner. És el cor dels invitats al concurs de cant en el segon acte del Tannhäuser, segons la producció de Robert Carsen que varem veure l’any passat al Liceu i que em va agradar tant.
Música festiva i wagneriana, per començar un any que us desitjo sobretot, feliç
No cal que us digui que vosaltres esteu permanentment invitats a entrar en aquesta sala, que és el bloc.
El vídeo l’he tret de la col·lecció de YouTube de la Teresa
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.


Doncs SI, m’agrada.Potser perque no hi ha tants canvis.Jo, que ja fa anys que no vull canviar de decada, som cada dia mes “conservador”, es una de les consequencies de l’envelliment.
Pero crec que el nou diseny me fara mes facil anar directament alla on m’interessa.
Despres de un “rodatje” convenient intentaré fer suggeriments intelligents(¿?).
MOLT BON ANY
Ah!, la mirada de nen “espabil.lat” es molt mes aparent a la foto del 68-
(suposo que traduiras el “submit comment” de aqui sota)
M'agradaM'agrada
El coro eternamente criticado de Tannhäuser. Como si un Weber fuera malo. Qué rabia que a todos nos guste. Las normas siempre están para romperlas. Joaquim, siempre te buscaremos a ti, lo demás, es secundario.
M'agradaM'agrada
¡En realidad tenía que haber dicho el mejor Weber!
¡¡¡¡¡¡¡Feliz 2009!!!!!!
M'agradaM'agrada
Feliz año, Joaquim. Me gusta la organización del nuevo blog, está todo más claro.
M'agradaM'agrada
la foto: estupenda, ja entra el technicolor a la teva vida, els altres canvis: ja els aniré provant mica en mica, soc una mica totxo
M'agradaM'agrada
Hey! Bon día i bon any! les “reformes” t’han quedat molt xules, i la foto de aquest nen tant repentinat, la trovo molt divertida, en fí, endevant amb aquest any!!! A veure que ens porta…
M'agradaM'agrada
Joaquim,
El canvi d’imatge m’agrada molt. Crec que facilita trobar el que busques. També el nou Joaquim, uns anys més gran i en color, es un bon presagi per a la nova era infernemlandaire que comença amb l’any 2009. Felicitats!
M'agradaM'agrada
M’encanta la teva nova foto, Joaquim. El nen del 61 tenia una expressió sorruda, com si hagués demanat algo que no li haguessin donat. El nen del 66, en canvi, tot i ser un foto d’estudi (quimet, posat de cantó, mira a la càmara i riu!), fa una rialla franca i sincera, de nen de set anys que és feliç.
Aquest any que comença en 9, que ja t’estas preparant “per païr”, no té perquè no portarte un somriure igual de net i una mirada igual de clara. Depen només de tú.
Com que jo m’adelantaré algun meset (molt pocs, ehhh) en aquesta entrada a la cinquantena, doncs ja t’explicaré si he trobat alguna recepta màgica.
Respecte al bloc: el veig molt més clar, les dues columnes donen de si. Per experiència meva, no t’encaparris a fer-les molt fixes, de vegades hi hauran coses que t’ocuparan molt espai, i els hi donaràs, i d’altres tindran les seccions fixes i prou. Trobo molt pràctiques les pestanyes de dalt, que es poden augmentar amb altres temes.
No recordo si ja ho he dit aquí, pero dessitjo a tothom un ANY 2009 PLÉ D’EMOCIÓ I TRANQUILITAT, SORT I FEINA, SENY I RAUXA, SERENITAT I VALENTIA, COMFORT I AVENTURA, AMOR I AMOR !
M'agradaM'agrada
I que m’agrada a mi el nou Joaquim !!! 😉 Té cara de “pillín” , jejeje.
El nou blog esta guapo, molt claret , m’agrada !! Any Nou, Blog Nou !!
M'agradaM'agrada
Bon Any 2009, Joaquim!!
M´agrada molt el canvi i la foto i tot el que promet la nova orientació que l´hi has donat… Però que consti que m´estimo a tots tres, al Ximo petit i al Ximo nen sensible i alegre i intel.ligent… I al Joaquim de sempre…
M'agradaM'agrada
Bon any nou a tothom! El nou blog m’agrada molt, és més clar i està millor organitzat que l’anterior. El nou Joaquim també m’agrada més, amb aquest somriure.
M'agradaM'agrada
Any nou, presència nova! No està gens malament.
La cara de “picarón” no se la salta un caball!
Molt Bon Any 2009!!!!!!!!
M'agradaM'agrada
Te felicito Joaquim por esta nueva imagen del blog, organizado muy bien con las dos columnas. A mì también me gustarìa hacerla asì, ya que con una sola columna uno se pierde.
La foto nueva pues… comunica alegria…. i m’agrada molt.
Ha empezado el 2009, deseo todo lo mejor para tì y estoy segura de que tu blog seguirà siendo uno entre los màs interesantes de la red.
MOLT BON ANY 2009
Petons
M'agradaM'agrada
Jejeje, lo que has crecido de ayer a hoy… Um, yo tuve unas gafas parecidas…
Me gusta la nueva versión, la nueva foto… y el mismo espíritu. Feliz, muy feliz 2009, Joaquim (y lectores), lleno de cariño y arte.
M'agradaM'agrada
Feliz año Joaquim!!!
Me gusta la nueva imagen del blog, aunque echaré de menos al Joaquinet chiquitin 😉
Que el 2009 venga, sobre todo, con mucha salud, que lo demás ya nos encargaremos de buscarlo. Con la maravillosa entrada en él que hemos hecho de la mano de Barenboim, no puede ser un mal año aunque sea final de década…
Un besazo para tí y para toda la parroquia 🙂
M'agradaM'agrada
Has fet una bona crescuda, noi! Estàs molt alt i molt maco. La nova imatge també està molt bé, més clar i més endreçat.
Molt bon any i ànims per continuar amb aquest projecte de demostra la teva passió, compromís i dedicació a una feina que molts pocs s’imaginen el gran esforç que hi ha al darrera.
Felicitats i endavant !
Mario
M'agradaM'agrada
Bueno, bueno, tanto patir y al final los “temidos” cambios no han sido para tanto. Se parecen un poco a los que de tanto en tanto hace Windos Live Hotmail, queda lo mismo, pero más luminoso, más espacioso, más ordenado. De momento, nada que objetar. ¡Felicidades a todos y un buen año 2009, que tanta falta nos hace!
M'agradaM'agrada
Felicitats pel nou any i per la nova imatge. Queda més clar i és més fàcil anar als llocs. El nen sorrut de la foto anterior, potser, m’agradava més: potser és el costum, noi, no ho sé pas, però ja el trobava entranyable. Benvinguts els canvis i, novament, bon any nou.
M'agradaM'agrada
Feliz ano nuevo ! You’re blog is really great !
Greetings,
Christina =)
M'agradaM'agrada
Enhorabuena, Joaquim! has conseguido mejorar una joya. El engarce de una piedra preciosa también es importante. Sinceramente lo encuentro mejor estéticamente y más amigable su presentación. Me ha encantado la facilidad para encontrar a Amfortas, que siempre me traía de cabeza.
Bueno para no ser elogioso al cien por cien, hay algo en lo que ha empeorado: la foto. Para ciertas cosas no hay nada mejor que el blanco y negro, y la tierna edad.
Feliz Wagner !
Venturoso Año que acaba en 9 !!!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim!
Fa temps que llegixo el teu blog (hi estic subscrit fa temps), però fins ara no m’havia animat a fer un comentari… Com que el dia i la foto s’ho mereixen, aprofito per donar-te les gràcies per aquesta feinada que fas, dia a dia, per entretenir-nos i fer-nos més coneixedors d’aquest món tan apassionant. Una abraçada, i els millors desitjos per al 2009!
M'agradaM'agrada
¡Feliz año-blog nuevo a todos! Este 2009 promete cambios y novedades.
El Ximet me gusta muchísimo y seguro que me enseña a pasear por el blog sin problemas.
M'agradaM'agrada
A mí la nueva foto me gusta mucho. El nuevo formato lo encuentro más complicado y me tarda mucho en cargarse cuando paso de un post al otro, antes era inmediato.
Respecto al “look”, me gusta más el fondo oscuro, el fondo claro me fatiga más la vista y me dispersa, pero es lo que hay. No hay demasiados cambios y ya me habituaré.
FELIZ AÑO NUEVO JOAQUIM y para todos los habituales y nuevas adquisiciones.
M'agradaM'agrada
Feliç any a tothom! No em dóna temps de llegir tots els comentaris. Trobaré a faltar la foto anterior. Quina feinada has fet! Amb la mandra que em fa endreaçar una taula, imagina’t un bloc!
M'agradaM'agrada
Molt bon any per a tothom, gracies per la teva bona tasca també a mi que no soc tan fidel visitant m’agrada el nou look que li has donat al blog, jo haure de esperar quasi dos anys per canviar de decada, i per quan restin 33 dies per acabar aquest any qu’avui comencem, jo tindré tot un any 69 per endevant, que esper-ho suigui una mes lluny aquesta crisi que ens matará més per els mals auguris que per el que esper-ho acabi passant de debó, encara que no sigui una peça de musica seriosa, per a tots salut, dinero y amor, que los duelos con pan son menos que deia la meva avia… y a vivir que son dos dias
M'agradaM'agrada
de momento me encanta el nuevo formato, pero echo de menos al chavalín
M'agradaM'agrada
Bueno, bueno, como es aquello de …. “año nuevo, vida nueva”, no?
Pues ya está! Nuevo formato de blog, nueva foto ( a la que ya me iré acostumbrando)…. Menos mal que, para los reticentes a los cambios como yo, sigue habiendo “lugares conocidos”.
Dadme tiempo! Me cuesta adaptarme y cuando lo consigo, ya me lo vuelven a modificar! Soy como un motor diesel ( de los antiguos ), lento en la salida, pero, como voy a seguir estando por aquí, ya le cogeré el truco.
Feliz año a todos.
M'agradaM'agrada
Els canvis sempre son per millorar i no son gaire grans, excepte que amb 1 any tan sols la teva crescuda ha estat considerable.
Bon any per tothom, malgrat els presagios funestos.
M'agradaM'agrada
A MI JA M’ESTAAVA BÉ COM TENIES EL PISET I EL JARDÍ PERÒ M’ADAPTARÉ AL NOU I MODERN HÀBITAT QUE ESPERO FREQÜENTAR AMB EL PLAER DE SEMPRE.
FELIÇ BLOG 9, JOAQUIM!
P.S. A LA FOTO NO T’IDENTIFICO. A LA MEMÒRIA HI TINC EL NEN QUE EM PERDONA LA VIDA AMB LA JOVE MIRADA.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies a tots!
Sembla que la cosa, malgrat algun ensurt inicial, que s’anirà esmenant en els propers dies, no ha estat tan greu com semblava en un principi.
Benvinguts ChristinaLuise (Welcome! and thank you very much for your comment) i Xavier. Començar per Cap d’Any sembla la data ideal, oi?
El nen si, s’ha fet més gran (escoltar Wagner ja ho té això) i és un nen en technicolor (Barbebleue, a mi me gusta el blanco y negro en el cine, pero yo me prefiero en colores). Tosca jo crec que dos anyets ben bons aguantarà , per molt diesel que siguis, penso que tindràs temps a acostumar-te i Olympia, el tens “guardat com”, oi? doncs sempre que t’empipis amb aquest nen repentinat (Maria Teresa dixit), ves a visitar l’altre, jo crec que t’escoltarà.
Josefina, no hauràs de tenir cor per 3, te’n esperen uns quants més, espero no perdre les ganes d’anar creixent.
Amfortas, els presagis, mentre siguin presagis, podem canviar-los. Jo vaig tenir-ne d’un cisma blocaire i avui amb 3 columnes, quasi he assolit la plena acceptació.
Pilar ¿el chavalin?, esta aún tiene que llegar, de momento estoy en el infanticidio. Hasta que no me carge a este, no vendrá otro más insoportable e incomprendido adolescente.
Jaume no t’ho creguis, això de wordpress t’ho fa tot en automàtic, és una plantilla, jo he mogut algunes coses d’una columna a un altre, però és molt senzill.
Colbran, si és una llàstima, però els colors no els puc canviar, són de “fàbrica”.
Wimsey vas ser tan ràpid abans d’ahir, que encara no havia penjat el post del dia 1 que vas deixar el comentari en el del 31. Me’n alegro que t’hagi agradat.
Roberto, ¿lo ves?, no había para tanto.
Golaud ¡Qué cogorza llevabas a las 8:31!
Mario moltes gràcies. Ens hem de veure, d’acord?.
Papagena ¡Albricias, te has hecho presente!.
Salarino ¿Tus gafas tambien tenían unas patas flexibles que se clavaban detrás de las orejas, para evitar que se cayeran?. Yo era una ruina para mis padres, rompía cristales cada 2 x 3.
Teresa, l’expressió sorruda encara la tinc ara i surt de tant en tant, a vegades massa sovint, però la nova, també, aquesta rialla trapella, aquest “pillín” que diu la Kende encara és vigent, menys que la sorruda, malauradament.
Josep, Ferran, Titus, Maac, Luvi, Mimenor, spectador, Julianen, bocachete, em sembla que no em deixo a ningú, l’esperit del bloc no canviarà, sobretot si vosaltres seguiu ajudant a fer-lo creixer.
BON ANY A TOTS!
M'agradaM'agrada
Degut, com dirien a través de la megafonia els de la “renfa”, a problemes tècnics, ahir l’ordinador em va fer l’”indiu”, de tal manera, que quan vaig “clicar” a la pestanya del teu bloc on hi diu “Inici”… me’l va reiniciar… Serà la “maledizzione”?, vaig pensar… Però si m’ha agradat molt, així, a primer cop d’ull, el nou disseny, m’anava dient mentre, més lent que l’inici del primer acte del “Tristany”, l’ordinador es reiniciava… A més a més, no havia dit res de dolent de Wagner…
En fi, que vaig tornar a entrar, i amb una mica de canguelis, val a dir-ho, vaig tornar a prémer la pestanya “Inici”…, i no: va fer el seu fet, però, per si de cas, jo anava entonant la Cavalcada aquella de les vikingues mentre em mirava el “new look” del bloc, que em sembla molt més espaiós, ja que a l’altre tot quedava una mica atapeït.
M’ha agradat; de debò que m’ha agradat, però, veient el You Tube que hi has penjat per a la inauguració, vaig pensar: Ai, Senyor!…Aquest no ha canviat gens!… Però, per favor, Joaquim: NO CANVIÏS MAI!
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Com el Ferran, jo també hi veig un no sé què de murri, en l’expressió del Joaquim del 68. Benvinguts siguin els canvis si són per bé i, pel que veig, no han estant per mal. Molt bon any, Joaquim, i molt bon any a tots els infermenlandaires.
M'agradaM'agrada
Bon any 9…!
El nou disseny és una mica més lleuger i s’agraiex…
M'agradaM'agrada
Bravo por el rediseño que sí me gusta! Exitos!
M'agradaM'agrada
Nou any i nou format. Diuen que encara que canviin les formes no canvien els continguts, però jo no hi estic d’acord, perquè crec que les formes, com som per fora, com ens mostrem, tenen molt a veure a com som per dins. Per tant quan canviem per fora també ens transformem per dins, hi ha ganes de canvis.
Canviar, millorar, tot per contunar escribint, per continuar llegent, per continuar conversant.
M’agrada aquest format, ja no recordo com era el d’abans d’ahir. I el nen més crescudet, continua sent ben bufó.
M'agradaM'agrada
Joaquim, crec que vaig deixar el missatge a la matinada quan tornava de festa!
M'agradaM'agrada
Precioso, 🙂
(estoy en huelga de neuronas, xiquet)
Mks.
M'agradaM'agrada
Aunque retrasadísima, quiero felicitarte y claro, a todos los infernemlandaires, por el Nuevo Año y sobretodo por el cambio experimentado.
Me parece espectacular. Mucho más claro, más grande y espacioso. Me temía algo más rompedor y en cambio aprecio lo bueno que tenía el otro, con mejoras en este.
La foto, pues si, vamos creciendo y ese technicolor lleva implícito, una mirada más traviesa e incluso diría que pícara. Pero es sugerente ese crecimiento hasta descubrir al Joaquim adulto. Me temo que deberemos esperar algunos años, pero la espera es un placer.
Tengo que ponerme al día de todas las entradas, o sea que despacito pero sin pausas, me pongo “a trabajar”.
M'agradaM'agrada