Avui han arribat tres missatges al bloc, de tres identitats diferents, que crec no equivocar-me quan us dic que tots tres són de la mateixa persona.
In Fernem Land, en aquest progressió cap a lo insòlit, ja pot comptar amb la visita de la trinitat, tot i que no és santa, ans el contrari, tres nicks diferents amb una mateixa IP.
Per a tots aquells que no sapigueu que és la IP i per fer-ho senzill, us diré que la línea telefònica de on han sortit aquestes sagetes enverinades, és la mateixa.
Aquí teniu els comentaris:
Transmès el dia 19-01-2009 a les 15:16
Hola,
La verdad es que creo que Oue hace algunos programas bien y otros mal, por ejemplo La Valse que hizo fue de juzgado de guardia, o su septima de Beethoven. Por contra la decima de Shostakovich que le escuché con la OBC estab bien. Es decir tiene cosas buenas y malas como todos los directores. Pero lo que esta claro es que no esta contribuyendo mucho a la imagen de la OBC. Posiblemente el que haya pasado de ser un director medio con cierta presencia en orquestas europeas y americanas a casi no aparecer en ninguna temporada de estas orquestas es la clave. Me recuerda a Cecato el de la orquesta de Málaga que empezó en Detroit, paso por la ONE, después Pomeriggi Musical de Milán y ha acabado en Málaga. Es decir Oue, como Cecato, está en horas bajas, buscar en la web y no aparece programado en ningún lado, su última gira concida fue con una orquesta de jóvenes hace un año y medio.
Por otra parte tampoco se moja. Su programación es del montón, es decir no arriesga siempre busca programas que le den éxito; pero más éxito personal que a la orquesta, y así no se va a ningún lado. Además, para un par de músicos de la OBC que conozco, dicen que le apoyan pero que reconocen que no se implica que el es como un director invitado, pero que nada de meterse para mejorar la orquesta en todos lo sentidos. Y hombre, ya es hora de que un director que debe de cobrar unos cuatrocientos mil euros empiece a buscar giras, grabaciones,etc. Es un poco triste, parece el direcotr de una orquesta de pequeña ciudad alemana.
Saludos,
Ander
Transmès el dia 19-01-2009 a les 15:20
Sinceramente, no entiendo este entusiasmo. A los compositores no nos ha hecho ningún caso Eiji Oue. La música catalana la dirige por compromiso, nunca se ha reunido con un compositor local, es una verguenza. Espero que no solamente no le renueven, si no que le echen ya.
Sarah
Transmès el dia 19-01-2009 a les 15:24
Sarha me parece que te pasas. Lo de no hacer vuestra música es por la salud del público y nuestra. En general sois de una mediocridad apabullante, como Oue. Aunque he de decir que cuando viene un poco ‘tocado’ por las mañanas tiene algo más que decir con la batuta. Ya se sabe el alcohol ayuda a algunos a abrirse y entregarse.
A Alfaya que le corten los huevos que no me dió permiso. Además se cree alguien porque es amiguito de Pollini y Zimerman, pero aquí no los trae. ¿Que pasa que le damos verguenza? Si cree que somos tan malos que lo diga porque a Galicia bien que los llevaba. Que le den!
El personatge (masculí o femení) ja ha demostrat que no és gaire educat, que utilitza un llenguatge barruer i pitjor encara, uns mètodes per desacreditar als que no pensen com ell, més propis de sistemes totalitaris, que no pas fruit de la tolerància i el diàleg, cosa que sempre he volgut i desitjat a In Fernem Land i al món tan convuls que ens ha tocat viure.
Maldestre ho és aquesta trinitat infernemlandaire, doncs escrivint des de una IP dinàmica (desconnectant el Modem i tornant-lo a connectat la IP canvia), però tenia tantes ganes de deixar anar la seva bilis, que els ha escrit tots tres amb quatre minutets de diferència, els que ha necessitat per descarregar la bilis i apa, amb un nick i un correu inventat, fer veure el que no ha passat el més mínim sedàs detectivesc. No cal ser un Hèrcules Poirot o la Jessica Fletcher (la divina Àngela Lansbury), per adonar-me’n que ens trobem davant d’una ment amb problemes de identitat o si més no, covard.
No li donaré més publicitat. Ningú pot creure que sigui un music de l’orquestra el que escriu això, tampoc ningú es pot creure que una compositora perdi el temps a In Fernem Land, per dir les coses que ha dit, com tampoc és creïble el comentari del Andrés, sobretot sabent que és una tercera part de la ment perversa. Els seus comentaris podrien entrar en la normalitat d’un assidu del Auditori, però grinyolen massa. Fan un tuf que no puc demostrar però, ai, ai, ai.
Us diré per a tot aquells que no ho sabeu que Eiji Oue no fa els programes de l’OBC. Aquest va ser un del motius per el qual el mestre Foster va marxar un any abans. Els programes són responsabilitat de la gerència.
L’activitat del mestre Oue per la temporada 2008-2009, a més de complir els seus compromisos amb les orquestres amb les quals manté la titularitat, viatjarà al Japó amb Filharmònica de la NDR, dirigirà en el Festival de Tardor de Praga amb la Simfònica de Barcelona, i tornarà amb la Filharmònica de Malàisia , Simfònica de Berna, i la Tonkuenstler Orquestra de Zurich.
Si l’OBC no té més repercussió internacional serà o per manca de diners o per manca de veritable determinació i contactes de la gerència per proporcionar-li al director i la seva orquestra, gires de interès, o així ho crec jo.
Ja m’agradaria que el Sr. Alfaya em digués que estic equivocat, però encara espero contesta a la carta oberta.
Bé amics, l’empipada inicial al llegir els comentaris ja m’ha passat. He escoltat un programa de ràdio, Blog de Nit, que ha parlat d’un bloc que es veu que estar molt bé, serà qüestió d’entrar-hi a veure què tal.
Us deixo l’enllaç per a tots aquells que no ho hagueu escoltat. Prement-lo s’accedeix directament a la web del programa i s’escolta l’entrevista. També es pot baixar.
In Fernem Land en el Blog de Nit de Catalunya Música
Gràcies a tots, al Miquel Jarque per fer-me aquesta entrevista, al Pere Andreu Jariod per deixar-li fer en el programa i sobretot a tots vosaltres, infernemlandaires fidels, amics i habitants d’aquest país llunyà anomenat In Fernem Land.
Voldria corregir un parell de coses de l’entrevista. Una ja la sabeu, el concurs és mensual, com bé ho patiu i l’altre és que no plego de treballar a les 10 de la nit. Les 10 de la nit és l’hora que acostumo a seure davant del teclat del ordinador i també acostumo a tancar el llum de la taula, al voltant de les dues de la matinada.
Petites foteses.
IN FERNEM LAND 
Ja estic escoltant, quan deixe de sonar don Ricardo veuré si respons a les meues expectatives, XDD (és BROMA)
🙂
Mks.
M'agradaM'agrada
P.D. Si les pillas el punto a los trolls, verlos echar la hiel por la boca, estrujar sus meninges, y aún así, no conseguir su objetivo, es realmente divertido, XD
M'agradaM'agrada
🙂 , deberías hacer podcasts de vez en cuando.
Mks.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Acabo d’escoltar l’entrevista que et van fer Cat Música i he sentit la persona que conec: Tu.
No m’ha vingut de nou res del que has dit perquè per alguna cosa sovintejo In fernem Land fa força temps. Ha estat molt agradable sentir-te.
Llarga vida a tu i al Magnus Blogus!
M'agradaM'agrada
Te’n recordes d’aquella cançó que deia: “Antes de que tus labios / me confirmaran que me querías…/ ¡Ya lo sabía, ya lo sabía!” (Es deia “El telegrama”.)
Doncs això és el que m’ha passat quan he llegit els escrits d’aquest “trío de la benzina” de pa sucat amb oli que esmentes, sobretot el segon i el tercer (escrits, contestant l’un a l’altre… Amb quatre minutets de diferència!!!): ¡¡¡Que “te se” ha visto el plumero, xaval·lote (o xaval·lota)!!!
A més a més, es veu que avui estic inspirat, perquè també m’he adonat, quan escoltava l’entrevista mentre sopava (el que s’arriba a fer per a un bon amic, eh?), que han dit que el concurs era setmanal. “Sí, home!” -he pensat- “Aquesta ens faltaria als pobres infernemlandaires!”, de la mateixa manera que també m’he adonat que s’equivocaven quan han dit que plegaves a les 10 del vespre… Home, no sé a quina hora plegues, però si ho fessis a les 10 del vespre, aleshores potser sí que hauria de pensar que ets un “Allien”. 😉
M'agradaM'agrada
Ja,ja,ja…. Jo també,quan he sentit lo del concurs semanal m’ha agafat un atac de riure, si, home, i que mes!!!! L’entrevista ha estat molt be,enhorabona!!
M'agradaM'agrada
Don’t feed the troll, és la consigna habitual a Internet en fòrums i comentaris de blogs, és a dir, no alimentis el troll, no els facis cas. Com diuen en castellà, no hay mayor desprecio que no hacer aprecio.
I dit això corro a escoltar l’entrevista.
M'agradaM'agrada
Joaquim felicitats per la teva entrevista a Catalunya Música. Parles amb una naturalitat i seguretat com si ho fessis cada dia, propi del nostre Joaquim…!!.
Referent als missatges tinc el mateix pressentiment,
gairabé ho asseguraria que es tracta de la mateixa persona, és més pèr la manera d’expresar-se crec reconeixer un estil, sempre vulgar i polèmic, per bé d’aquesta persona, m’agradaria moltissim aquivocar-me…!!!
M'agradaM'agrada
Joaquim qué gracia oir tu voz. Claro, la imaginaba diferente. ¿De heldentenor, quizás?, es broma.
Felicidades, por todo.
De la Trinidad mejor dejarlo estar, no merece ni medio segundo más de reflexión.
M'agradaM'agrada
Estaria bé fer un estudi sobre la personalitat múltiple i els trolls. En la meva época “foral” vaig haver de banejar un que entrava amb una personalitat fent una pregunta i després entrava amb una segona personalitat insultant-se a ell mateix. No mai va interactuar amb ningú més, simplement una de les seves personalitats insultava l’altra.
La entrevista m’ha agradat molt, t’ha quedat molt natural. Com ja et vaig dir, m’agrada que se’t reconegui l’esforç que fas.
M'agradaM'agrada
Joaquim, impressionant l’entrevista. Em va fer molta gràcia conèixe’t la veu, tot i que és més o menys com me l’esperava. Com a asidu habitual al blog de nit, i a Clàssica 2.0, em fa especial gràcia que t’hagin dedicat un programa. Així que moltes felicitats!!!
Respecte al tema de la trinitat, quina sorpresa! El món és ple de gent malalta amb ganes de protagonisme. Per cert, si vols averiguar si els comentaris van sortir d’algun organisme oficial/públic o empresa coneguda, et suggereixo que facis un “ping (adreça IP)” o busquis la IP a bases de dades tipus “whois.domaintools.com” (potser ja ho has fet). Diguem-ne curiositat Jessica Fletcher…
M'agradaM'agrada
Joaquim, la entrevista estuvo muy bien por tu parte y fue agradable por la del periodista. Aún hubiera sido más interesante si hubiera durado más de los 25 minutos que duró pues hubieras contado más cosas.
Respecto a la triple personalidad del comunicante y de los contenidos a que alude, ni caso…
M'agradaM'agrada
Bueno, bueno, bueno.
Qué orgullo ser un asiduo del blog “más importante de ópera y música clásica en catalán”. ¡Ya eres una estrella! Ahora que te fichen para un programa para hablar de ópera, que vaya labia. Excepto las explicaciones sobre el Facebbook, me he enterado de todo, que hablando en catalán ya tiene algo de mérito.
Y qué lujazo darte paso con el “In Fernem land” de Windgassen, y luego escucharte sobre los fragmentos de Tristán y Siegfried con él mismo. ¿Los escogiste tú o fue el programa quien decidió incluirlos?
Me ha hecho mucha ilusión escucharte en esta entrevista.
M'agradaM'agrada
¡Me descargué la entrevista! Me ha encantado, de verdad. Menudo master en catalán que he hecho estos últimos años, jeje, gracias a Mei y a ti… Enhorabuena, Joaquim, por el blog, por el éxito, por la entrevista y por tu sensibilidad.
M'agradaM'agrada
Me ha gustado mucho la entrevista, por el reconocimiento a la importancia de este blog y de su creador, nuestro Joaquim.
La pena es que los locutores, que estuvieron muy adecuados, no conocieran a Joaquim tánto como le conocemos nosotros, pues le hubieran extraído mucho más de su potencial cultural del que pudo demostrar a lo largo de la reducida entrevista.
De todos modos, creo que quedó lo esencial y los locutores animaron a los eventuales oyentes a que entraran en este blog, con lo cual el aluvión de nuevas entradas va a ser colosal.
Ya verás, Joaquim…! Y deseo que nos lo hagas saber.
M'agradaM'agrada
Com a troll li falta MOLT per aprendre’n…
M'agradaM'agrada
Què voleu que us digui amics?
Estic orgullós, emocionat, una mica aclaparat pel ressò d’aquesta entrevista i us vull dir que molt agraït a la gent del Blog de Nit i sobretot a vosaltres.
Si us haig de ser sincer, no m’agrado. Escoltar-me se’m fa estrany, però per altre part us haig de dir que l’entrevista va ser llarga i que l’extracte que se’n ha fet, és molt bo. Reflecteix quasi la totalitat de les coses que es varen dir.
Les paraules i adjectius cap al bloc i la meva persona em fan enrajolar “Això del bloc més important….” és molt fort. Jo crec que hi ha blocs boníssims i em sento una mica incòmode amb aquest títol.
Lo de Windgassen, amigo Golaud debe ser que los de la emisora se han recorrido el blog y han leído la veneración que le tenemos. La verdad es que su In Fernem Land es magnífico. Será que ayer me sorprendió el montaje y estaba especialmente sensible, pero me pareció el mejor In Fernem Land escuchado en años.
Las otras perlas también estuvieron a la altura. Ayer estuve pensado en que el concurso de enero fuera identificar la banda sonora de la entrevista, pero si lo hago no volvéis a participar nunca más.
Amic Salarino, he aprendido de todos vosotros. Mei, la primera, ella es la “culpable” de lo que me está pasando, lo he dicho muchísimas veces y no me cansaré de repetirlo y de su blog empecé a entrar en sus enlaces, el tuyo, el de Mocho y luego todo lo demás.
Pues bien de todos ellos aprendí cosas y como una esponja he ido poniendo en práctica aquello que me ha gustado de todos los blogs. Que ahora In Fernem Land se vea reconocido, es también gracias a haber copiado cosas de los demás.
La primera vez que entré en el blog de un tal Salarino, a parte de quedarme prendado de la escritura, pensé este tipo tiene clientela fija, cada día tiene sus fieles, trate el tema que trate y ese fue mi primer objetivo blogero, lograr unos amigos y eso lo he conseguido, la categoría literaria en mi cuarta o quinta reencarnación.
Olave, lo bueno si bueno, dos veces bueno
Awake, potser si que haurem de començar a pensar amb els podcast.
Chusco, no sóc Windgassen, però tampoc Nicola Monti, oi?.
Olympia i Assur, Ferran, Maria Teresa, Xavier, Colbran, Titus, Isolda i tots aquells que m’heu escrit en privat per ensabonar-me. UN PETÓ
M'agradaM'agrada
Caray, que lujo !!! Por primera vez puedo decir : ” a ese que esta hablando en la radio, le concozco”
¡¡¡Felicidades!!!!
M'agradaM'agrada
Joaquim, no et pensis que passo de tu…
Per problemes amb el meu ADSL mòbil encara no he pogut descarregar l’entrevista… Espero que aquest cap de setmana tingui una bona connexió i poder escoltar l’entrevista amb tranquil·litat…
PS: Maleïts proxies corporatius…!
M'agradaM'agrada
Ei! Encara estic d’exàmens, però aviat escoltaré l’entrevista.
Felicitats en tot cas!
M'agradaM'agrada
Joaquín me ha gusto mucho la entrevista, sobre todo tu naturalidad que, parece que lo hayas hecho toda la vida. La lástima es que hubieran tenido que dedicar un mayor tiempo al block.
Muchas Felicidades.
M'agradaM'agrada
Joaquim:
Vaig escoltar la entrevista amb tot la simpatia. Em va semblar curta, perquè intuïa que tenies moltes, moltes més coses interessants a dir. Espero que aviat n’hi hagi una segona, tercera…. i moltes altres. Estic amb tu amb la qüestió del face-book. A mi tampoc m’agrada gens. La blogosfera te coses positives i altres no tant. El xic de misteri que tenen els blogs anònims, els fan molt més atractius, “malgrat santíssimes trinitats”, que per sort es poden detectar….i posar-les en evidència.
Felicitats!!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies Tosca, Mei, Vianant, Galvany i Martina-Barna.
M'agradaM'agrada
Fins ara no havia pogut descarregar-me l’entrevista. Ara acabo d’escoltar-la i m’ha agradat força. La veritat és que, tal com està muntada, (amb les músiques i els comentaris entre els dos presentadors) et donen una categoria de personatge mediàtic total! M’ha donat la sensació que de no estar ja enganxat a In Fernem land, m’hagués enganxat ara, doncs quan acaba l’entrevista tens la necessitat de clickar el bolc!
Et felicito i se que coses com aquesta que has viscut no es poden pagar amb diners!
Com totes les coses veritablement importants a la vida!!
In Fernem land ha nascut,creix, i creixerà… qui sap fins quan? Qui sap fins a on?
M'agradaM'agrada
Gràcies Ricard, ni jo mateix puc dir-ho.
Tot és sorprenent.
M'agradaM'agrada
Finalment he pogut escoltar l’entrevista. Com ja està tot dit, i hi coincideixo, només puc preguntar…a aquest ritme, d’aquí no gaire, l’entrevista televisiva. El Cuní entrevistant al Joaquim…us imagineu?
M'agradaM'agrada
Us ho imagineu, SÍ; Us ho imagineu, NO… Ho sento, Teresa, no me n’he pogut estar 😉
M'agradaM'agrada