Nulla! Silenzio, així comença Michele l’ària truculenta que acabarà amb la tragèdia imminent, en l’òpera Il Tabarro de Giacomo Puccini.
També és el que m’ha vingut al cap quan he vist que ahir dimecres dia 4 de febrer, no havia aparegut a la premsa local, cap altre ressenya del concert d’aquest cap de setmana passat al Auditori, ni els fets fora del àmbit artístic, que si varen poder viure.
Tan sols El Periódico, el dilluns 2 de febrer va publicar la crítica de Manel Cereijo i a Catalunya Música, en els breus però efectius Contrapunt, Toni Colomer ha fet una crònica que us deixo per escoltar.
A hores d’ara, ni La Vanguardia amb Jorge de Persia com a implacable fiscal de la causa Oueiana, ni l’Avui amb Xavier Casanovas Danés o El País amb Javier Pérez Senz, han editat la crítica del concert, ni la crònica dels fets succeïts el divendres, dissabte o diumenge.
Suposaré que durant aquest cap de setmana, a Barcelona i a Catalunya hi han hagut altres esdeveniments culturals de més rellevància que el concert monogràfic dedicat a Mozart, amb la primera orquestra del país i amb el seu director titular, el discutit i aclamat Eiji Oue.
Si fos així, doncs no vull pensar que la premsa local no es vol pronunciar sobre l’adhesió de l’orquestra i el públic al mestre Oue, em preocupa moltíssim la poca importància que donen els principals rotatius de Catalunya (El País té edició catalana) a l’OBC.
No em puc imaginar que això succeís en els països que sempre pretenem enmirallar-nos. La principal orquestra amb el seu director titular i amb un programa que podria ser la revàlida a una tasca començada fa tres temporades, no tingui el més mínim interès. Em costa empesar-m’ho.
Per altra part també em costa creure que els diaris no hagin volgut publicar la crítica i que això hagi estat motivat per pressions alienes al fet artístic.
Jo necessito saber que en pensen “les veus autoritzades” del que s’ha viscut aquest cap de setmana passat al Auditori, necessito que m’argumentin, com fa Toni Colomer, la seva visió de la direcció del mestre Oue, tot i no estar-hi completament d’acord, però al menys em dona arguments, de la mateixa manera, que es fa esment del que va passar realment, cosa que no puc dir del Senyor Manel Cereijo, doncs admeten que jo vaig ser el perillós personatge que vaig incitar a la “revolta”, però no el únic,
El follón esperado se quedó en casi nada: lo recibió un barullo más o menos moderado y el grito insistente de un único entusiasta que se hizo notar en diversas ocasiones”, com a mínim conec personalment quatre persones més que varen dir bravo, i ni varen haver altres que no vaig poder localitzar ni conec. No hi havia cap conxorxa organitzada.
deixa anar una perla que hauria d’argumentar més, ja que em sembla que posa en boca del públic, argumentacions que no podem saber, ja que no assistim als assajos i això o ho ha dit algun músic, cosa poc probable, o algú que vol que Oue no renovi. Què parlin els músics doncs. Em mereixen tota l’estima i reconeixement, són professionals i artistes.
Com pot suposar que un music s’estimi més un director que no exigeixi superació i esforç?. En tan poc nivell i consideració té el Sr. Cereijo als musics de l’OBC? quines proves té per dir-ho. Va als assajos?
El público, en todo caso, estuvo la mar de entretenido: unos opinaban con convencimiento que cuando Oue sube al podio la orquesta suena a gloria; otros se quejaban refunfuñando de que sabían por fuentes fidedignas que al artista nipón todo le parece beautiful en los ensayos y claro, “por eso los músicos prefieren a este director, porque no les hace trabajar”.
No ho sé, tot plegat no em sembla normal, podria admetre que la direcció de Oue, per personal i poc ortodoxa, segons els cànons establerts per no sé qui, no s’ajusti al que alguns li demanen a un director per l’OBC, però mai podran dir que les versions de Oue son vulgars i monòtones. Tampoc podran dir mai que l’orquestra es limita a seguir les ordres del seu impersonal director o a llegir la partitura, que no s’involucren en la concepció del director. Tampoc podran dir mai que la comunicació amb l’auditori és inexistent.
M’estranya molt aquest silenci i en qualsevol cas em sembla que el menyspreu de la premsa cap a un fet cultural de la ciutat, si més no la tardança en la publicació, no ajuda gens a fer de l’OBC el vaixell insígnia del simfonisme català.
Tot i que a vegades es fa difícil pensar-ho, SI, NOSALTRES PODREM
IN FERNEM LAND 
Pero por el amor de Dios, qué culebrón, 😦 La verdadera pregunta es: ¿A quién narices quieren poner en lugar de Oue?
En fin…
Mks.
M'agradaM'agrada
Pot ser sigui un problema d’agències artístiques?
Luis
M'agradaM'agrada
Jo no estic d’acord amb que la ultima paraula la tinguin els musics, i tampoc em sembla escandalos pensar que no tothom posa sempre per devant la professionalitat, ni crec que tot sigui blanc o negre, ni el mestre Oue tampoc ho es. Pero te gracia: Si no els fa treballar i la orquesta sona millor, ha trobat la formula ideal… Ara ja nomes caldria que a mes de haver donat aquest primer pas, imprescindible i molt d’agrair, esmolada l’eina, fes amb ella obres d’art. I aixó es “harina de otro costal”. Tot i que pel que escriviu aqui, te dias molt bons, i d’altres no tant, es a dir, com tothom.
(Si el meu catala resulta infumable, digueu-m’ho (?) i ho deixo correr, perque a mes a mes, estic suant…)
M'agradaM'agrada
PS:
1. La absencia de criticas, apart de que en aquest cas siguin mes que sospitosas, son un mal endemic. Aquest any va pasar per el Palau en Suzuki, i ni mitja paraula (o jo no la vaig veure). L’altre dia, Gergiev i la Marinski, espectacular, i una sola critica (per cert, d’acord en que va fer un “altre” Mahler, poc morbid, molt rus, pero meravellos). Pocas criticas als diaris. De fet, vaig trobar “In Fernem Land” cercant critiques a Internet…
2. Absolutament d’acord amb Awake: A quí volen posar?. Perque si es bó, no es que em sembli be fer fora a algú tan estimat, pero si el nou no ofereix garanties, ja no cal ni parlar-ne. Que ens ho diguin (ejem) i potser ho tindrem mes clar.
M'agradaM'agrada
Realmente parece que va en serio la cruzada que has emprendido. A mí no me sorprende la falta de respuesta por parte de los mal llamados críticos o cronistas, ya que no sólo en los conciertos se nota su silencio. Más de una vez me he encontrado con que pasan días y días y no salen los comentarios de una función de teatro o de una película, o a veces cuando salen, la película o la obra de teatro ya no están en cartelera. ¡Ni idea de lo que debe pasar con el alud de conciertos de grupos pop o cantantes rockeros! A veces he preguntado a algún amigo que trabaja en este mundo periodístico y dicen que la ausencia de estos comentarios se debe a veces a la falta de espacio y a la enorme cantidad de noticias que les llegan diariamente. En fin, como muy bien dice Awake, esto es un culebrón y tampoco se han oído voces sobre quién podría reemplazar a Oue, así que veremos hasta cuantos capítulos más tendremos que aguantar. ¡Esperemos que no sean tantos como los de El cor de la ciutat!
M'agradaM'agrada
1.- Arribo diumenge a casa de gaudir del concert a l’Auditori; tinc una trucada de telèfon: què passava al concert? em pregunta la meva interlocutora assídua oient dels concerts per Catalunya Música. A banda de comentar-me que el concert li ha agradat malgrat que en alguns moments ha trobat “potser una excessiva contenció clàssica”, vol ampliació d’informació del comentari d’en Joan Vives i del que ella ha escoltat. La mateixa persona, habitualment dóna un cop d’ull al diari “El Periòdico”, si arriba a llegir aquesta crítica (que no ho sé) quina conclusió en treu del contrast entre allò escoltat i allò que li explica algú que diu que ha estat en el mateix concert?
2.- Comentari d’un conegut que treballa pel Periòdico: la xarxa de passadissos comunicants entre taules de redacció i taules de presa de decisió burocràtica o política és extensa i fluïda. Especialment el Periódico és molt dúctil a les necessitats dels qui actualment toquen poder. Si comencen així és que estan preparant com fer-nos empassar la cullerada d’oli de bacallà.
3.- Jo a l’Avui he arribat a llegir crítiques d’actes culturals 15 i 20 dies després d’haver-se celebrat i quan les representacions o mostres ja han acabat. Quin sentit té doncs? Fer-te dentetes si la crítica és bona i no hi has anat? Que respiris alleugida si la crítica és dolenta?
M'agradaM'agrada
Amics pro-oueians, permeteu-me uns comentaris generals sobre la temàtica recent d’aquest blog.
No us sembla que la posició actual dels músics i el director de l’OBC és estèticament molt sospitosa? Si passès en qualsevol àmbit de l’administració pública, no la qualificariueu d’endogàmica? Oue tracta bé els músics, i els músics fan ús de la seva posició de força per garantir la seva continuitat. Però des de quan uns treballadors públics (l’OBC està altament subvencioanada) tenen dret a escollir el seu cap?
Amics músics de l’OBC, vosaltres mateixos vau forçar amb les vostres votacions i el vostre boicot (tal jugadors del Real Madrid) la sortida del mestre Martínez Izquierdo. No em va semblar bé llavors, i per tant ara tampoc us dono suport.
Amics músics de l’OBC, si haguesiu actuat amb més professionalitat en l’últim any del Mestre Martínez Izquierdo, ara us podria creure. Com que no va ser així, només puc pensar que us mou el corporativisme.
El mestre Oue us regala roses, i vosaltres l’aplaudiu amb els peus. Agrairia que us comprometessiu amb el vostre públic a la màxima professionalitat, sigui quin suigui el director, tant si us fa treballar poc com molt.
M'agradaM'agrada
Hola Laser, benvingut!
Doncs no, no estic d’acord amb tu.
Quan veiem altres orquestres mostrar l’aprovació cap al seu director ens cau la baba i ara, si passa a casa nostra en diem corporativisme?. No dic que hagin de ser els musics qui finalment decideixen, però si que la seva opinió ha de ser definitiva, si.
Quan veiem al públic del MET rebre al mestre Levine amb tronadores ovacions, ens fa enveja. Quan vèiem al públic de la Scala embogir amb el mestre Muti el mateix. És normal que una orquestra vulgui un director amb el qual puguin fer música, aprendre i millorar. Potser, o sense potser, això no passava amb Marínez Izquierdo i era lògic que no el volguessin.
Quina és la teva sospita? Els musics de l’OBC amb un altre director no tindrien assegurada la continuïtat?¨Què ens estàs insinuant Laser?
Comparar una orquestra amb qualsevol àmbit de l’administració pública ja em sembla un mal plantejament d’entrada.
Una orquestra és una formació destinada a fer música a transmetre l’art i necessita d’artistes no de disciplinats funcionaris o directors que segueixin les directives dels seus caps politics.
Aquesta història l’han viscuda moltes orquestres i directors. És una llàstima que succeeixi aquí i en aquest moment, quan s’havia establert una comunió entre el públic, l’orquestra i el seu director.
Aquests dos caps de setmana, quina casualitat s’ha fet una enquesta al Auditori, els motius no s’explicaven, però hi havien apartats per valorar la tasca del director i l’orquestra. L’ús que se’n farà és dubtós, doncs pot ser fàcilment manipulable, però qui llegeixi el que veritablement va posar el públic, veurà les valoracions i els comentaris. Què ho tinguin en compte.
Si el públic respon com respon, em sembla que és senyal que la màxima professional està suficientment valorada. Recorda Laser, que parlo com un component del públic.
Bernstein va haver de dimitir de New York quan era més volgut per l’orquestra i el públic, ara tothom té a Bernstein als altars, la crítica i la gerència de l’orquestra en aquell moment estaven cecs i sobretot sords.
No sé perquè compares als musics de l’OBC amb el jugadors del Madrid, també ho podries fer amb els del Barça, que també han fet boicots i fins i tot motins del Hespèria. La teva comparació és tendenciosa, m’ho permets oi?
Aquest blog, que no és dels musics i per tant aquest comentari s’escau més en el seu blog, no vol fer comparacions amb altres directors, però si tan bo fos Martínez Izquierdo, sortint de l’OBC hagués anat a parar a una formació de primera, no et sembla?.
Potser hauries de preguntar, a part dels musics, l’opinió que mereixia l’OBC durant el període Martínez Izquierdo i l’opinió que va merèixer l’actuació a l’Accademia Santa Cecilia de Roma, de la nostre orquestra amb Martínez Izquierdo, mentre nosaltres embogíem amb la seva orquestra i el mestre Pappano, en la que va ser el darrer intercanvi internacional.
Crec que encara ho recorden, però no en el sentit que tots voldríem.
No creus que d’ençà tres temporades l’OBC ha millorat?, no més som el públic els que ho notem?.
Eiji Oue no és el millor director, està clar que no però és el director que ideal per portar a l’OBC al nivell, que exigirà qualsevol director de primera per posar-se al davant, si és que hi ha voluntat política per fer-ho, però em fa tot l’afecte que aquest aspecte no es considera.
No sé si al darrera de tot aquest obscur afer hi ha interessos de agències artístiques o de ideologia política o de tots dos alhora, però el que està clar és que aquest moviment de reafirmació cap a la tasca del mestre Oue no ha fet més que començar. La decisió del seu canvi potser ja està signada, però al públic deixa’l que s’expressi amb aplaudiment, ovacions o recollida de signatures si fa falta. Majoritàriament ens agrada i a vegades molt.
M'agradaM'agrada
Siendo lo más mal pensado posible: La orquesta tocaba mal con Izquierdo porque no le querian, y ahora se esmeran con Oue porque le quieren. Ergo, Oue es malo y hay que echarlo… ?? Evidentemente, el haber más importante y que tiene este director es el apoyo y la respuesta en el escenario de los músicos (con los instrumentos y con los pies)
Laser: En las Areas Basicas de Salud, hasta hace muy poco, los directores eran elegidos por el equipo. Ahora ya no, y no creo que el cambio haya sido para bien.
Dudo que los musicos vayan a ser los unicos seres angelicales en la tierra, y por eso no me parece que su opinión haya de ser decisoria ni definitiva (que creo viene a ser lo mismo, Joaquim) pero su opinion (y su comportamiento) debiera tener mucho peso.
M'agradaM'agrada