IN FERNEM LAND

ARTURO CHACÓN-CRUZ: Hoffmann a Torino


Arturo Chacón-Cruz

Arturo Chacón-Cruz

Avui per descansar una mica de la tensió dels darrers dies, ja sigui per les meves limitacions o per la meva obsessió Oueiana, tornaré a presentar-vos un cantant jove, que sembla està predestinat a ocupar el rols de tenor líric en els primers teatres del circuit operístic en els propers anys.

Arturo Chacón-Cruz va néixer el 20 d’agost de 1977 a Sonora (Mèxic) i al cap de 22 anys debutava al Teatro Bellas Artes de Mèxic DF. Al 2002 debutava al Carnegie Hall cantant la Missa de la Coronació de Mozart i al any següent hi tornava per cantar la Missa Solemnis de Beethoven i també guanyava el primer premi del concurs de cant Eleanor McCollum de l’Opera de Houston. Al 2005 va guanyar el Operalia i el New England Metropolitan Opera National Council Auditions.

A Espanya ja ha actuat a la temporada de Les Arts en el Cyrano de Bergerac cantant el Christian al costat de Plácido Domingo.

El debut a Itàlia es va produir al Comunale de Bologna cantant el Rodolfo de La Bohème. Al San Carlo de Nàpols ha cantat el Rinuncio del Gianni Schicchi i a la Fenice el Ruggero de La Rondine al costat de Firenza Cedolins (2008).

Els seus propers projectes són el Faust de Gounod el proper mes de març a Montpellier, el Rodolfo de La Bohème a Graz el proper abril o el Pinkerton a Miami.

Aquesta temporada ha debutat al Regio de Torino amb el Hoffmann que és el que us faré escoltar avui.

A YouTube podeu trobar algunes coses, però la majoria gravades en pèssimes condicions clandestines, jo us deixo les àries d’Hoffmann tal com les va cantar al Regio acompanyat pel omnipresent Emmanuel Villaume. Potser el rol el sobrepassa una mica, ja sabem que en el acte de Venècia la tesitura és molt penjada, però jo crec que té prou interès per portar-lo a In Fernem Land.

Sense solució de continuitat ecoltareu “Il était une fois à la cour d’Eisebach”, “Ah! vivre deux, n’avoir qu’une même espérance!” i “Ô Dieu, de quelle ivresse embrases-tu mon âme” al costat de Monica Bacelli (Giulietta)

Caldrà seguir-lo, no ho creieu així?

12 comments

  1. Precisamente, apertil estaba preparando una entradita sobre este tenor…
    Recomiendo la escucha de Chacón en el Rodolfo de Bohème, porque parece que con él se ha encontrado un tenor para cantar puccinis.

    A esta criatura lo pusieron a cantar de barítono e incluso de bajo…

    Problemas que yo le veo: canta todo en forte, le falta matizar y el agudo va un poco engolado, pero ahí hay buen material.

    M'agrada

  2. Isolda

    Bona materia prima…!!! Haurem de seguir la seva carrera profecional. Tinc por que aquest apassionament no li passi factura més endavant, com el nostre estimat Rolando Villazon.

    M'agrada

  3. Chusco

    Pienso como Isolda, ese canto a lo Villazón le puede acarrear problemas, aunque cantando Hoffmann me recuerda más al estilo de canto abierto de Schicof.
    La voz es preciosa.

    M'agrada

  4. El material és bó, però el cant em sembla massa monòton, poc variat. Potser en altres rols més adequats per la seva veu puga cantar de forma més refinada. A més a més, abusa dels portaments. Jo el vaig veure en el Cyrano de les Arts, però la veritat és que no recorde com ho va fer, el seu era un paper molt menor i no tenia espai per al lluiment. Tant de bó acabe pulint el seu cant i establint-se en una franja de veus tan maltractada actualment.

    M'agrada

  5. colbran

    Como dice Chusco, la voz es preciosa y canta muy bien. Todo un hallazgo.

    Madre mía Titus, si a eso le llamas abuso de portamentos qué tienes que decir de cierta cantante madura que basa su canto casi exclusivamente en éso?

    Quizás quiere demostrar sus posibilidades y se extralimita un pelín, pero a mí me agrada. No creo que llegue a sufrir un caso Villazón porque su canto no es ni tan abierto ni tan “a lo verista”, pero nunca se sabe. Yo apuesto por él.

    Mira por donde yo tengo su intervención del “Cyrano”, pero aún no la he visto. Ahora tengo muchas ganas de hacerlo.

    M'agrada

  6. Olave

    ¡Qué sorpresa tan agradable! No conocía a este tenor. Me ha gustado mucho el timbre de su voz, pero me parece que debería cantar con un fraseo más variado, matizando más las frases, con más cuidado de la dinámica; ello le reportaría menos monotonía y más interés y deleite por parte nuestra. R. Villazón es un maestro en eso; ambos tienen un timbre oscuro, pero este último es un artista que embelesa con su dominio interpretativo, y a Chacón eso aún le falta ¿no?. Pero si se lo propone seguro que llegará a cotas artísticas más altas. No obstante, ha sido todo un placer descubrir una nueva voz.

    M'agrada

  7. Colbran, esa cierta cantante madura que mencionas no me gustaba ni cuando no era madura. Lo cual no quiere decir que no haya sido una gran cantante, excepcional incluso en determinados papeles, pero a mí siempre me ha echado para atrás. Además, sus portamentos inacabables me parecen de pésimo gusto, aunque creo que en esto estoy en minoría.

    M'agrada

  8. colbran

    Titus, soy de tu misma opinión, aunque al principio sí que me gustaba esta gran cantante.

    Pero, fíjate, en este tenor no he notado en una primera escucha el uso del portamento. Me he dejado llevar por la belleza de la voz y ese color tan “mediterráneo”, aún siendo mejicano.

    Tendré que escucharlo con más atención.

    M'agrada

  9. La veu és preciosa, molt abaritonada però estic d’acord amb molts dels comentaris en que ha de millorar. Per mi, el Kleinzac, tot i estant bé, pot ser més esclatant encara. És, de moment, molt menys dramàtic que en Villazón. Ha d’insistir en la manera de dir, pulir-se.
    Endavant.
    Thanks Joaquim!

    M'agrada

  10. dandini

    Caram ! Arturo Chacon-Cruz un altre cantant de timbre “latino-cálido “amb metall escaç ,és a dir d’aquells que sedueixen amb facilitat a l’oida.Tanmateix s’ha de dir que la seva interpretació és una mica “tabalot”,sense massa contrastos ni matisos pero apunta grans esperances…Dona ganes de seguir-li la pista.

    M'agrada

  11. Isolda

    He tornat escoltar-lo i he llegit els comentaris. Ës una persona jove i possiblement canti una mica accelerat degut a la seva juventut, és un dir…! ! però francament si la veu és tal com l’escoltem en aquests fragments, per mi “chapeau” i no es pot buscar cinq potes al gat.
    Crec que sentirem a parlar “de este muchachito”….

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: