IN FERNEM LAND

SWEENEY TODD el barbero diabólico de la calle Fleet


sweeney-todd_apolo

14 anys després de l’estrena d’aquest espectacle el 5 d’abril de 1995 al teatre Poliorama de Barcelona, torna Sweeney Todd amb molts dels mateixos actors d’aquella estrena i en la versió castellana, que després de la llarguíssima temporada a Barcelona, va aterrar a Madrid l’any 1997 després de reposar-se en el mateix Teatro Apolo de Barcelona, on ara ha tornat per una breu (en principi) temporada.

He parlat vàries vegades d’aquest musical a In Fernem Land, doncs el considero una obra mestra.

Quan el vaig veure per primer cop, en ocasió del muntatge de Mario Gas em va causar un impacte tan perdurable, que encara hores d’ara, el considero el millor musical que he vist a Barcelona.

Ahir vaig tornar amb moltes ganes al teatre i des de els primers compassos, quan un cop de porta sec i els primers acords del orgue ens situa en l’ambient boirós i tètric del Londres del segle XIX, com si fos un retorns pel túnel del temps, he tornat a reviure els grans encerts d’aquest muntatge fenomenal, però també els defectes que hi han.

La traducció molt bona de Roser Batalla i Roger Peña, els mateixos que originalment varen traduir-la al català, no pot evitar el mal d’orella que em produeixen els musicals en castellà, sempre a mig camí de la zarzuela. El castellà és un idioma dur per a ser cantat i acabes escoltant la multitud de vocals, que en anglès, molt més sibilant o en el més dolç català, aquestes queden menys presents.

Ja en el primers compassos, no m’ha agradat el so, excessivament filtrat i pla, passat per les taules de control i ordinadors. Tot semblava distant com si fos un playback que no era. M’ha costat acostumar-me a aquesta unitat sonora, que deixa sense efecte el moviment escènic i els diferents plans sonors. Crec que aquest és un aspecte molt millorable.

Tot i que els magnífics decorats de Jon Berrondo són idèntics que els de l’estrena, en el Apolo llueixen més que en el Poliorama.

Tot el espectacle és d’una precisió dramàtica extraordinària. Mario Gas sap com ningú atrapar al espectador i no deixar-lo mai. És clar que la delirant història és un bombó, però no és menys cert que es pot caure fàcilment en un gran guinyol ridícul i més passat de rosca del que ja és originalment.

Trobar aquest punt just entre la tragèdia i la comèdia més delirant és el gran encert d’aquest musical i el gran encert de la direcció de Mario Gas. L’espectacle continua funcionant des de la primera a l’última i impressionant escena.

Per portar aquesta truculent història a bon port es necessita un equip de cantants i actors de primera categoria.

vicky-pena-i-joan-crosas

Ahir diumenge, amb un teatre quasi ple del tot, amb promocions incloses, la part vocal va tenir masses i imperdonables errades. D’acord que la part teatral està molt ben resolta, però això és quasi una òpera, on els cantants han de saber molt bé el que canten i com ho canten.

La partitura de Sondheim no és gens fàcil. Les melodies riquíssimes no són del tot cantabiles i hi ha moments d’entremaliats conjunts amb dissonàncies molt ben escrites que en la funció del diumenge a la tarda, van ser molt més dissonants del que Sondheim hagués desitjat.

L’estat vocal dels principals intèrprets ha minvat força respecte a l’edició de l’estrena. Ara sense Constantino Romero, que malgrat no ser un bon actor, ni un bon cantant, atorgava al satànic barber un to molt més inquietant del que li dona Joan Crosas, molt més derrotat des de el inici de la funció. Però Crosas que en altre temps lluïa una veu quasi de baix amb una bona línea i una entonació sense màcula, ahir i sobretot al primer acte, va estar a punt del absolut esgotament vocal. No sé si és una cosa generalitzada o tan sols de la funció que vaig veure ahir, però la impressió era que li costava molt tirar endavant l’exigent partitura. La part interpretativa és poc diabòlica i inquietant, com ja he dit. No acaba de impressionar.

El cas de Vicky Peña és extraordinari, de reclinatori. A l’estrena ella ja no exhibia una prestació vocal gaire ortodoxa, però la magnífica interpretació del rol de Mrs. Lovett suplia les carències tècniques d’un rol molt exigent. Ara també la veu està més deteriorada, però ha millorat allò que semblava impossible i quan ella està en escena, s’ho menja tot. Si la seva sortida és magistral (la Bonham Carter de la pel•lícula hauria de passar per l’Apolo per veure com s’han de fer els vomitius pastelets), el final del primer acte és gloriós, però quan la cosa ja sembla immillorable arriba la deliciosa cançó “A la orilla del mar o cerca del mar” i la Peña s’erigeix com el millor del espectacle.

Xavier Ribera (Jutge Turpin)

Xavier Ribera (Jutge Turpin)

Repetia també Xavier Ribera amb el rol de Jutge Turpin. Ha perdut entitat vocal i ha passat per algun moment de dubtosa afinació en el magnífic duet amb Sweeny, tot i que en el seu esgarrifós soliloqui ha continuat impressionant com el primer dia.

Teresa Vallicrosa ha tornat a fer la crucial captaire, molt bé. També m’ha agradat molt, Ruth González en el petit Tobias Ragg, en aquest cas, molt millor que el intèrpret de fa 14 anys.

Vicky Peña (Mrs. Lovett) i Ruth Gonzalez (Tobias)

Vicky Peña (Mrs. Lovett) i Ruth Gonzalez (Tobias)

Afinadíssima l’excel•lent Johanna de Maria del mar Maestu i una mica més paradet, vocalment parlant, el Anthony de Pedro de los Ríos.

Bé el agutzil Bamfoed de Pedro Pomares, que ja feia el mateix rol a l’estrena, però molt malament el breu però important Adolfo Pirelli d’Esteve Ferrer. El rol no és fàcil i si a l’estrena de fa 14 anys encara es defensava amb una veu acceptable, ara no i ho vol suplir amb una sobre actuació que m’ha semblat senzillament odiosa.

El cor bé, malgrat que el tècnic de so els empastifa i el mateix succeeix amb els musics de l’orquestra, que de tan filtrats com surten, semblava que tot fos fruit d’una consola de mescles.

Joan Crosas (Sweeney) i Xavier Ribera (Jutge)

Joan Crosas (Sweeney) i Xavier Ribera (Jutge)

Tot i així, i malgrat un cert desencís, l’espectacle funciona molt bé, sobretot per aquells que s’apropin al teatre per primera vegada o tan sols tinguin el referent de l’excel•lent film de Tim Burton, però que musicalment deixava molt que desitjar.

Continuo pensant que és la millor producció de musical que s’ha fet a Espanya i també continuo pensant que Sweeney Todd és molt més que un musical. No es d’estranyar que molts teatres d’òpera la programin en les seves temporades.

És, repeteixo, una obra mestra.

20 comments

  1. Roberto

    En la función del sábado noche, lamentablemente, los errores que comentas también estuvieron presentes. No sé si esta breve temporada tendrá el éxito que una obra musical de esta envergadura merece, ya que el aforo no esta ni mucho menos lleno y los que ocupaban el anfiteatro fueron invitados por las acomodaras a bajar a platea. Esta es mi tercera representación de “Sweeney Todd” que veo. La primera, la comentada versión en catalán que al igual que a Joaquím me impactó de manera perdurable, la segunda en Londres en el National Theatre con Alum Armstrong y Julia MacKenzie en una versión podría decirse que casi intimista por las dimensiones de la sala y la proximidad de los actores, también me impactó favorablemente. Y llegamos a la tercera en la que “a priori” pesaban una serie de elementos a su favor, que, vistos los resultados, no se cumplieron. Durante toda la representación, no sé si por los filtros o mezcladores, llegué a pensar que la música estaba grabada, y aún tengo mis dudas, a pesar de que salieran a saludar al final. El “Sweeney Todd” de Joan Crosas, sobre el que tenía depositadas muchas esperanzas por sus espléndidos trabajos anteriores, me decepcionó mucho. Quizás esté pasando por un mal momento, pero su voz denotaba tal cansancio que en más de una ocasión recitaba los textos más que cantarlos. La “Mrs. Lovett” de Vicky Peña habrá ganado quizás en pericia interpretativa, pero cuando canta, a su voz se le notan las dificultades propias del paso de los años. Tampoco le ayuda mucho el cantar en castellano, ya que, como dice Joaquím, en algunos momentos (como en “A la orilla del mar”) acaban pareciendo más propios de una zarzuela que de un musical de esta envergadura. A excepción de los personajes del Sr. Pirelli y el alguacil Bamford que me parecieron nefastos, el resto del reparto (a pesar de sus limitaciones como actores) cumplieron correctamente su cometido musical. Sigue siendo espléndido el terrorifico soliloquio del Juez Turpin interpretado por Xavier Ribera-Vall. La puesta en escena sigue teniendo un impacto visual considerable, sobretodo para el que no la ha visto anteriormente. Y para ellos, a pesar de los posible desajustes que presenta esta versión , su visionado es altamente recomendable, ya que estamos, sin lugar a dudas, delante de la obra maestra de Stephen Sondheim, y por eso sólo, ya vale la pena ir a verla y oírla en directo.

    M'agrada

  2. colbran

    Estoy de acuerdo con el 99% de lo que exponen Joaquim y Roberto, con la excepción de la referencia a la zarzuela. Este género español precisa de impostación lírica, igual que la opereta y que la ópera.
    Concretamente Sondheim define “Sweeney Todd” como opereta y únicamente es tal si la cantan sopranos, mezzos o contraltos, tenores, barítonos y bajos. En este montaje la única cantante que imposta como soprano es María del Mar Maestu, los demás cantan como pueden con voces asopranadas, atenoradas, abaritonadas o sin voz.

    Este musical, que interpretado por voces líricas es una auténtica ópera, es, también en mi opinión, la obra maestra de Sondheim y en esta ocasión está bien interpretada y deficientemente cantada.

    Pero el musical, como género, no es ni inferior ni superior a la zarzuela, la opereta o la ópera; es, sencillamente, otro género, donde hay obras maestras como ésta y auténticos bodrios, como ocurre en todos los géneros musicales.

    Lo que sucede es que al montarlo en nuestro país es lógico que reciba influencias de la zarzuela, máxime cuando la familia Gas las ha mamado desde que eran bebés. Como supongo que un nontaje en Austria y Alemania puede verse influenciado por la opereta. En Estados Unidos la única referencia autóctona que tienen es el “minstrel show” y el musical de Broadway en sí.

    Lo que está claro es que el castellano con su profusión de vocales y escasas eses está negado para las traducciones del inglés. Es diferente cuando la obra es originariamente española. Por el contrario el catalán que hace mucho más uso de las eses y otras consonantes y menos de las vocales, se adapta más a una traducción de otro idioma. A mí ayer me parecía que solo oía “os” y “as”.

    M'agrada

  3. colbran

    Mi último párrafo se refiere a las traducciones de obras para ser cantadas, obviamente, ya que para obras en prosa y editadas para lectura, el castellano es riquísimo de léxico, giros y sinónimos.

    M'agrada

  4. Tosca

    Me apetece volver a verla. La disfruté muchísimo en su estreno en Barcelona y no quiero perder la oportunidad de reencontrarla y mostrársela a mi hijo.
    Vale la pena.

    M'agrada

  5. No la volia anar a veure i només em faltavas tu, Joaquim. No estic d’acord amb en Colbran quan diu que el castellà està mancat d’esses. Jo trobo que en té masses. Els seus plurals són gairebé estridents a l’hora de cantar i…quan a les vocals, el català compta amb vuit sons, tres d’ells neutres i això l’acosta més al só anglosaxó.
    Jo també, com en Colbran, em refereixo a l’idioma castellà versionat per cantar obres escrites en altres idiomes. El castellà, no cal dir-ho, és d’una immensa riquesa…però és tan sonor.
    Jo no considero el Swenney Todd de la categoria d’una òpera . Per mi només necessita ser el que és: un gran musical amb alguna canço inoblidable.

    M'agrada

  6. Pink

    Voldría posar el meu petit comentari, no he tingut la sort de puger veure les dues obres interpretades per Vicki Peña , he llegit amb molt interés tota la crítica que feu , i la trobo excel.ent, pero jo voldría fer un record,de una companya teatral d’aficionats que varem tenir per dos dies la audacia de posar-le en escena,fou a Badalona , la companya Maisontots, i direció Josep López, haig de dir que no anaba massa confiaba , pero a mida que anaba escoltan i veien la posada en escena ,i l’esforc i ganes de tots els intérprets ,les veus, la música ,et va anant seduint, fou el 3 de juny de 2006.I aqui esta el meu record per Sweeney Todd

    M'agrada

  7. Víctor Vela Salgado

    Hola!
    Jo hi vaig anar ahir, i després de tota una nit per pair-ho, crec que puc dir el que em va semblar.
    D’entrada, jo no vaig veure la versió original del 95 (aleshores comptava amb 6 anyets, i escassa tradició teatral a casa), però després d’haver vist la pel·lícula i la versions de la Lansbury i la Lupone, crec que puc dir unes quantes coses.
    D’entrada, jo sóc de la opinió que fer teatre musical, no només s’ha de ser actor, també s’ha de saber cantar, i tret de dos o tres, ahir els interprets cantaven com cantaria mon pare a la dutxa.
    Joan Crosas, deixant de banda la seva interpretació dubtosa, va estar calat ja quan va arribar a Londres. Tres llargues hores d’afinació baixa.
    Vicky Penya em va sorprendre, ja l’havia sentit cantar en un recital que va fer sobre Kurt Weill que crec que va fer que el pobre Kurt es regirés a la tomba, però he de dir que és una gran actriu, i que al final, va salvar gran part dels números, encara sense veu. Detalls com el cant de les gavines durant “Junto al mar”, o la seva interpretació de “Los peores pasteles de Londres” van marcar la diferència entre ella i la resta del cast.
    Una cosa que em va al·lucinar és que Johanna es quedés amb Anthony veient com ell intentava seduirla… Jo crec que qualificar-lo de petardet és un eufemisme cruel amb la gent que he fet d’Anthony i ho ha fet bé.
    La Maria del Mar Maetsu, tot i ser una actriu pobra (també és cert que el paper no dóna per gaire més), al menys cal dir que estava afinadeta, cosa d’agrair quan era gairebé l’unica.
    En Xavier Ribera-Vall, al menys ahir, va estar correcte en tot moment, i crec que si bé va desafinar en algun moment, els seus errors van estar provocats més per un problema de “caos sonor” que per falta d’aptitud.
    Tant de Teresa Vallicrosa com de Ruth González, com de Pedro Pomares, no tinc res a dir, van defensar els seus rols (petits) d’una manera més que digna.
    Tens tota la raó al dir que els tècnics de so van cagar-la del tot provocant el que ja he definit abans com un “caos sonor” que va espatllar tots els moments d’un cor que, de no ser per la poca pericia dels tècnics, hauria resaltat molt més.
    Com a conclusió, dir que tot i que m’ho vaig passar molt bé i em va agradar, el gruix de l’obra l’ha de salvar la Vicky Penya, una gran actriu que no és capaç de cantar com s’ha de cantar un paper com la Senyora Lovett, crec que la producció no està gens aconseguida.
    Crec que diu molt de com funciona el món del teatre.
    Casa’t amb qui t’has de casar, i sortiràs on vulguis.

    M'agrada

    • Hola Víctor, benvingut i gràcies pel teu comentari.
      Estem bàsicament d’acord en els aspectes vocals. Jo també vull que es canti bé, sobretot perquè m’agrada molt el teatre musical i en tant que musical, s’ha de respectar la música tant com l’aspecte teatral. Tot i així, si Vicky Peña supleix les evidents carències vocals amb una actuació genial, és molt millor que els que canten com poden i actuen de manera “justeta”.
      La producció “teatral” i la direcció a mi em semblen magnífiques.
      Espero tornar-te a llegir a In Fernem Land.

      M'agrada

  8. Emilio-Bcn

    Viernes 10/4
    La ví hace 14 años, y sigo pensando que es de lo mejorcito visto aquí.
    Prefiero al Constantino Romero que ví, al Crosas que sigue con su voz afectada.
    La Peña, igual de bien como en su día.
    El montaje era y es espectacular.
    La próxima en el Apolo en mayo..Jesucristo Superstar…………

    Buena Pascua

    M'agrada

  9. Xavier Ribera-Vall

    Malgrat que sempre he desafinat i he interpretat els papers de manera mediocre, al Febrer passat em van contractar a Quito per una nova produccio de Sweeney, hi torno el proper Novembre en una gira per Ecuador,he entrat al Teatro de la Zarzuela de Madrid, he estrenat una Opera contemporanea de Carlos Galan a la Zarzuela, he estat inclos a DON GIL DE ALCALA per el mestre Miguel Roa , que es sord i mut, i per els directors Fernadez de Castro y Olmos,etc…
    Potser que abans de emtre judicis us poseu en contacte amb mi o estudieu una miqueta i us explicare quatre coses.
    Xavier Ribera-Vall (Agamenon, Hassen, Ferran, Figaro, Turpin, Clodomiro, papageno,Sarastrro, rabi isidor Chemelwitz, Virrey, Gran Juli….)

    M'agrada

    • Hola Xavier benvingut, de veritat.
      Dic arran de la teva actuació al Sweeney del Apolo, “Repetia també Xavier Ribera amb el rol de Jutge Turpin. Ha perdut entitat vocal i ha passat per algun moment de dubtosa afinació en el magnífic duet amb Sweeny, tot i que en el seu esgarrifós soliloqui ha continuat impressionant com el primer dia.”
      De la primera vegada que vaig veure l’obra al Poliorama a aquesta altre, la teva veu ha perdut entitat, és normal, han passat els anys i malauradament aquestes coses passen, ja no som joves Xavier. No em sembla que per això m’hagis d’explicar res en especial, són constatacions físiques. Jo no he mencionat pas que siguis un artista mediocre, per tant si ho ha dit algú o altre, ja ho argumentaran. Si l’afinació no és perfecte, saps que això acostuma a passar, però noi em sembla que també dic que en el gran moment del sol·liloqui em vas impressionar com el primer dia. És difícil impressionar-me si fossis un mediocre.
      No calia el teu CV, el conec prou bé i lamento que no t’hagi agradat el que has llegit, als artistes us acostumen a agradar molt els aplaudiments que us donem per agrair-vos l’excel·lent treball, però no acabeu d’acceptar gaire bé les crítiques, de fet això ens passa a tots, però vosaltres en sou molt més sensibles.
      A disposar

      M'agrada

  10. Xavier Ribera-Vall

    a disposar?
    t’ho pases be tu, eh!! mira’l com parla…quina cosa més mona…ell opina..treu conclusions…ets un cas tu.. d’on surts?
    curiós…ets curiós tu, noi.
    Mira, em dius que a disposar, oi?
    doncs s’ha de ser consequent amb el que es diu..per tant, noi…m’envies un correu al meu e-mail personal que ja et surt aqui i parlem per alli, si vols.. perque de tu puc aprendre moltissim, noi!
    sino ho fas pensare que no tens res que ensenyar-me..
    Una abraçada fortissima,mestre!
    Xavier Ribera-Vall

    el C.V. es aquest,noi!!

    espero la teva resposta…

    ESTUDIOS MUSICALES

    . Formación vocal con Maria de Vega en Barcelona.
    . PREMIO DE HONOR de Grado Elemental por el Conservatorio Superior de Música de Barcelona.
    . 6º Curso de Canto con las máximas calificaciones.
    . 5 Cursos de Piano.
    . 3 Cursos de Armonía.
    . 1 Curso de Canto Coral.
    . 1 Curso de Formas Musicales.
    . 1 Curso de Historia de la Música.
    Repertorio vocal con Peter Schreier en Sttutgart, Manuel Garcia Morante, Albert Guinovart, Adolf Plà, Ossias Wilensky, Manel Cabero, Albert Romaní y Marco Evangelisti.
    -Recitales de Lieder por Cataluña y España, con Montserrat Morral al piano.

    ÒPERA

    1986

    -Fiorello, IL BARVIERE DI SIVIGLIA de G.Rossini. Amics de l’Òpera de Sabadell. Dir: Javier Perez Batista.

    1990

    -Finalista del CONCURSO DE JOVENES VOCES. Ópera de Cámara de Cataluña.

    1991

    -Atum, NASCITA E APOTEOSI DI HORO de M.Roger, Dir:J.L.Temes (Estrena Mundial).

    -De la mano del director de orquestra y asesor artístico del GRAN TEATRO DEL LICEO, el Sr. Enrique Ricci entra a formar parte de la plantilla del Teatro, dirigido en esos momentos por el Sr. Albin Hänseroth, debutando en el papel de Prisionero Troyano en IDOMENEO de W.A.Mozart, Dir: Uwe Mund. GRAN TEATRO DEL LICEO DE BARCELONA.(1991-92).Dirección artística: Emilio Sagi

    -Aduanero, LA BOHEME de G. Rossini, Dir: R. Abbado. GRAN TEATRO DEL LICEO DE BARCELONA.

    -“Cover” –Lubino-,UNA COSA RARA de V.M.Soler, Dir: Jordi Savall. GRAN TEATRO DEL LICEO DE BARCELONA.

    -“Cover” -Primer Soldado-, SALOMÉ de R. Strauss, Dir: Antoni Ros Marbà. GRAN TEATRO DEL LICEO DE BARCELONA.

    -“Cover” -Fígaro-, LAS BODAS DE FÍGARO de W.A.Mozart. Producción de Peter Sellars. GRAN TEATRO DEL LICEO DE BARCELONA.

    1992

    -Abbot, LE JONGLEUR DU NOTRE DAME de Peter Maxwell Davies, Dir: M. Gaspà. (Primera audición en España).
    1996

    -Conde, PEPITA JIMENEZ de I. Albeniz, Dir: Josep Pons y Dir. Escena: Lluís Homar. TEATRO DE LA ZARZUELA DE MADRID.

    2007

    – Estrena en Marzo del 2007 de la Òpera LA LLUNA EN UN COVE de Albert Carbonell, bajo la dirección artística de Jordi Fité y dirección musical de Alfons Reverté, en el papel de CARCELERO en el Teatro de LA FARÁNDULA de su ciudad natal, Sabadell.

    2007

    – Estreno del espectáculo escénico “AFECTES II- CONTRALLUMS” ideado por Eduardo Diago dias 27 y 28 de Junio en el Auditorio de el MACBA de Barcelona. Con estreno absoluto de DEPRESIÓN de Anna Bofill (Escena para barítono y piano), ÁNGELUS de Carlos Eroles, CUALQUIER DIA EN CUALQUIER PARTE de Xavier Boliart, LUCES Y OSCUROS de Eduardo Diago y NOCHE NEGRA de Gonzalo de la Rubia.

    2008

    – Estreno de la Ópera ODOLA de Jordi Rossinyol y Albert Mestres en el papel protagonista de EDIP dentro del “XII Festival de Òpera de Butxaca i Noves Creacions” en la Sala Beckett de Barcelona

    2008

    – Estreno de obras de Pere Soto y Miquel Pardo dentro de la Ópera DIGIMUSPLAST 08, en la parte de barítono, en el Auditorio del MACBA (Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona), dentro de la IIIª temporada “LLOCS DE PAS” promovido en el seno de la ACC ( Asociación Catalana de Compositores)

    2010

    – Estreno en los papeles de LOCO DE AMOR, LOCO DEL DEPORTE, LOCO DEL TRABAJO, ACTOR BARÍTONO 2 y POETA LOCO 1 de la Ópera “a.Babel- Historias de un Manicomio” de Carlos Galán en el TEATRO DE LA ZARZUELA de Madrid el los pasados dia 19 y 20 de Junio de 2010.

    – Virrey en DON GIL DE ALCALÁ de Manuel Penella en el Festival de Verano del Auditorio de El Escorial, bajo la dirección escénica de Carlos Fernández de Castro y dirección musical de Miguel Roa.

    TEATRO MUSICAL

    1986

    -Padre, LOS SIETE PECADOS CAPITALES DE LA PEQUEÑA BURGUESIA de Kurt Weill.Festival GREC-86.Dir musical: Miquel Gaspà. Dir escénica: Carme Sansa.(debut en el Teatro Musical)

    1989

    -Ferràn, MAR I CEL de Albert Guinovart, Dir Escènica: Joan Lluís Bozzo, DAGOLL DAGOM.(1989-90)

    1991

    -Arrufat, FLOR DE NIT de Albert Guinovart,
    Dir escènica:Joan Lluís Bozzo,DAGOLLDAGOM. Dir.Musical:J.M.Durán (1991-1992)

    1993

    -HISTORIETES, Dir: escènica: Joan Lluís Bozzo, DAGOLL DAGOM.(1993-94)

    1994

    -HISTORIETES i OH! EUROPA, Dir. Escènica: Joan Lluís Bozzo DAGOLL DAGOM.

    1995

    -Juez Turpin, SWEENEY TODD de Stephen Sondheim, Dir Escénica: Mario Gas. Dir Musical: Manolo Gas.

    1997

    -Repòsició SWEENEY TODD –Juez Turpin- (1997-98) Teatro Albéniz de Madrid

    1998

    – Gran Juli y prisionero Herbert Maxwell, GUYS & DOLLS, Dir Escénica: Mario Gas. Dir. Musical: Manolo Gas. Teatro Nacional de Cataluña.

    -BRECHT x BRECHT, Dir Escénica: Mario Gas. Dir. Musical: Manolo Gas. Inauguración del Festival de Otoñó-1998. Teatro Albéniz de Madrid.

    1999

    -Fígaro, Don Alfonso, Sarastro y Papageno en AMADEUS de P. Shaffer,Dir. Escénica: Ángel Alonso. Dir. Musical: Miguel Ortega.(1999-2000)

    2000

    -Agamenón, LA BELLA HELENA de J. Offenbach, Dir Musical: Lluís Vidal y Dir. Escena: Josep Maria Mestres.(2000-2001)

    2002

    -Conde de Güell, GAUDÍ de Albert Guinovart, Dir Escénica: Jose Antonio Gutierrez. Dir. Musical: Francesc Guillén en el Barcelona Teatro Musical, para CIE España y FOCUS (2002-2003)

    2003

    -Clodomiro, en LA GENERALA de Amadeo Vives, bajo la Dir. Escena: Paco Mir. Dir. Musical: Joan Albert Amargós(2003)

    2004-2006

    -Hassén, MAR i CEL de Albert Guinovart. Dir.Musical: Joan Vives. Dir. Escènica: Joan Lluis Bozzo. Al Teatre Nacional de Cataluña. DAGOLL DAGOM. (2004-2005)

    2008

    – Cantante en el espectáculo “SONDHEIM – Déus del Teatre, somrieu!”, que inaugura el nuevo Teatro TGB de Barcelona

    2008-2009

    – Juez Turpin en la reposición de la histórica producción de SWEENEY TODD de Stephen Sondheim, dirigida por Mario Gas. Producción del TEATRO ESPAÑOL de Madrid. Del 14 al 17 de Enero de 2009, en el TEATRO ARRIAGA de Bilbao, y del 31 de Marzo al 10 de Mayo de 2009, en el TEATRO APOLO de Barcelona.

    2010

    – Kuno en THE BLACK RIDER de Robert Wilson, Tom Waits y William S. Burroughs. Dir: Victor Alvaro, Dir. Musical de Pau Baiges y Coreografías de Bealia Guerra.

    – Juez Turpin de SWEENEY TODD de Stephen Sondheim bajo la dirección escénica de Chia Patiño y musical de Ray Fellman, los dias 25 al 28 de Febrero, en el TEATRO NACIONAL SUCRE de Quito (Ecuador)

    TEATRO

    1996

    -Rabino Isidor Chemelwitz, ÀNGELS A AMÈRICA de T.Kushner, Dir Escénica: Josep Maria Flotats.Dir. Musical: Neil Cownley. Teatro Nacional de Cataluña (Obra Inaugural del Teatro Nacional de Cataluña)

    CINE Y TELEVISIÓN

    -Juez Sanllehí, LABERINT D’OMBRES. Televisión de Cataluña.
    -Vidal, CRIMS. Televisión de Cataluña.
    -Inspector de policía, EL VIAJE DE ARIANNA, dir: Eduard Blanco.
    -Tenor Viñas, ENTREACTE dir: Manel Cussò.
    – La Memòria dels Cargols, DAGOLL DAGOM. Televisión de Cataluña.
    – Enric Fàbregas, EL COR DE LA CIUTAT, Televisión de Cataluña.
    – PSICO- EXPRESS de Dagoll Dagom, Televisión de Cataluña.

    GRABACIONES

    -Selección de Canciones de Barbería Americanas con el BARBERSHOP CLASSICS’ QUARTET.
    -Atum, NASCITA E APOTEOSI DI HORO de M.Roger,dir:José Luis Temes.
    -Fernàn, MAR Y CIELO de Albert Guinovart, DAGOLL DAGOM.
    -Arrufat, FLOR DE NIT de Albert Guinovart, DAGOLL DAGOM.
    -HISTORIETES de DAGOLL DAGOM.
    -Juez Turpin, SWEENEY TODD de Stephen Sondheim.
    -Gastón, LA BELLA Y LA BESTIA de Walt Disney Productions.
    -Jaffar, ALADINO de Walt Disney Productions.
    -Vladimir, ANASTASIA de Warner.
    -Jacob, JOSEPH de Dreamworks.
    -Coros en MULAN, EL JOROBADO DE NOTRE DAME, LA ESPADA MÁGICA, BARTOK, DUMBO, ROBIN HOOD, EL PRINCIPE DE EGIPTO, SHREK, EL PIANISTA, SHREK 2 y JIMMY NEUTRON, entre otros.
    -Principe Rana, TIC-TAC de Rosa Vergés, Dir. i Comp.: J.M.Pagan.
    -Canço dels lladres, LES MIL I UNA NITS de Cia Roseland., Dir. i Comp.: J.M.Pagan.
    – EL PAIS SENSE NOM de Cia Roseland, Dir i Comp.: J.M.Pagan
    -Banda Sonora del Pabellón de China en PORT AVENTURA.
    -10+2, Televisión de Cataluña-Club Super3.
    -Mr. Grinch, Dobla al actor Jim Carrey, en la versión castellana de la película
    -Pone su voz asiduamente en Spots publicitarios, tanto para la Televisión como para la Radio.(Via Digital, Ayuntamiento de Barcelona, PhotoEspaña-2002…)
    -Banda Sonora de la película de Achero Mañas, NOVIEMBRE, como Barítono, con música de Eduardo Arbide.
    -Hassén, MAR i CEL (2004) de Albert Guinovart. Dir.Musical: Joan Vives. DAGOLL DAGOM.
    -Voz principal del Spot de SEAT ALTEA con el popular tema “Los animales de dos en dos…” en los estudios OIDO de Barcelona
    -Sintonia de la serie de ALBA PRODUCCIONES, “A VER SI LLEGO”

    M'agrada

    • El teu CV és impressionant, tant com la manca d’autocrítica i diria que fins i tot d’educació quan em manes callar d’una vegada. No ho faré i quan ho faci, que arribarà el dia, no serà pas per la teva ordre imperiosa.
      La meva opinió no canviarà, respecte a la teva afinació, gens ni mica, malgrat aquest to. No m’agrada quan em fan callar, saps?, senzillament no està bé i denota que malgrat tota la teva preparació, infinitament millor que la meva, que tens un problema o dos, per resoldre.

      M'agrada

  11. Xavier Ribera-Vall

    si, un problema ets tu i no pateixis que l’arreglare perque deixis de dir animalades , no tant sols de mi sino de molta gent, per l’ho poc que he llegit d’aquestes croniques de frustrat amb pluma (d’escriure, suposo)
    gent com tu, aficionats amb infoles de critics fan molt de mal, ignorant!
    i calla d’una vegada!
    pesat!

    M'agrada

  12. Xavier Ribera-Vall

    jajajajaja…
    au va, ves a dormir que jo vull veure el basket en pau!!
    que si , home!!
    passi-ho be!! ja has tingut els teus moments de gloria poguent parlar amb un profesional..
    a fer non non, noi!

    M'agrada

    • Has quedat molt bé Xavier. Gaudeix en pau del que vulguis i no perdis el temps en aquest blog, em sorprèn que li dediquis tanta estona.
      Els moments de glòria del blog els valoro per altres coses, afortunadament.
      Bona nit

      M'agrada

  13. colbran

    Xavier Ribera-Vall, probablemente si no cantárais con amplificación no existirían estos problemas de afinación que el día que asistí fueron detectables. Por tu CV se desprende que cantas también sin esa costumbre que se ha impuesto para el musical y que a menudo hiere el oído.

    Si no te agradan las opiniones y comentarios de este blog, que no sufre presiones de ninguna parte y son espontáneas, es mejor que no lo frecuentes. Aquí todos expresamos lo que pensamos, tanto para bien como para mal, en plena libertad. Muy a menudo no estamos de acuerdo y discrepamos y otras coincidimos. No esperes aquí el clásico “lo tuyo muy bien” que tanto se estilaba hace años (quizás aún es vigente) al comentar, después de un estreno que no había agradado a casi nadie, la intervención de alguien en particular. Este no es el caso de “Sweeney Todd” que tanto gustó en su primera fase y donde estuviste francamente bien y que en la versión del año pasado, aún gozando de una gran calidad, pues la obra es impresionante, las cosas ya no fueron tan bien, según opinión de todos cuantos asistimos y nos conocemos.

    No sé por qué tienes que dar tanta importacia a estas reseñas, a tí lo que te debe interesar es lo que diga la crítica de los rotativos que es la oficial y no nuestros comentarios entre amigos, expuestos llanamente y sin nigún tipo de presión ni de pretensión de convencer a nadie, moviéndonos siempre en un nivel de respeto, aunque, a veces, haya alguien que lo olvida y confunde este blog con un foro, cosa que el titular siempre advierte que esa no es la línea a seguir.

    Te deseo muchos éxitos y si nos son accesibles poder comentarlos. Cuando vamos a un espectáculo lo que deseamos es disfrutar y que nos agrade al 100% aunque no siempre lo consigamos, pues depende de muchos factores, principalmente de los que acaecen en el escenario y después de nuestro nivel de recepción.

    M'agrada

  14. Xavier Ribera-Vall

    Bueno, una persona sensata y educada que dice las cosas con moderación.
    Mira, por suerte puedo entrar en este blog porque me ha pillado en plena epoca de descanso despues de un año de mucho trabajo…y eso que desafino..jajajaja..
    Mira, colbran, teneis que tener en cuenta siempre que la perfección no existe, que el primero que atiende a los fallos es uno mismo, que nadie mejor que él lo sabe, cuando es buen profesional, y sobre esto va construyendo una carrera. A mi de todo este tema lo que me ha sorprendido es la frase:”ha perdido entidad” ; esto es tan absurdo, sobretodo como muy bien dices tu en un esperctaculo amplificado..es de una ignorancia tan supina que de tan absurdo subleba, Yo no tengo los 50 años aún que son los de la plenitud de la voz de baritono, o sea que aun alucino más con aseveraciones como estas. Muestran un gran desconocimiento. ¿Y si esa noche el técnico de sonido toco una tecla que no debia?…en fin…
    ademas todo esto me viene de gente poco preparada, no profesional y en una ventana publica, como se ha convertido internet…
    En fin, en ese plano si que se puede hablar
    Un saludo
    Xavier

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: