Entre el 11 i el 30 d’abril de 1978, Angela Lansbury va protagonitzar el rol d’Anna Leonowens en la reposició del musical de Rodgers & Hammerstein The Kind and I.
The Kind and I es va estrenar el 29 de març de 1951 al St.James Theatre de Broadway, tenint com a protagonista a Gertrude Lawrence i Yul Brynner. Era la sisena col•laboració entre Rodgers i Hammerstein i l’èxit va ser extraordinari.
Va guanyar els Tony al millor musical, a la millor actriu, al millor actor destacat, als millors decorats i al millor vestuari. Va romandre en cartell 1246 representacions, tot i que Gertrude Lawrence va morir un any més tard de l’estrena quan sols tenia 54 anys.
A Londres es va estrenar 2 anys més tard i els protagonistes varen ser Valerie Hobson i Herbert Lom.
A Broadway es va reposar al City Center l’any 1960 tenint com a protagonistes a Barbara Cook i Farley Granger.
L’any 1977 es va tornar a reposar a Broadway amb Brynner i Constance Towers. D’aquest revival pertany aquesta raresa gravada en directe al teatre per algun espectador “delictiu” que ens ha permès escoltar, tot i que amb un so una mica precari, la indescriptible veu de l’Angela Lansbury interpretant l’Anna i Michael Kermoyan al Rei, mentre els Brynner i Towers feien vacances.
El repartiment d’aquestes funcions va ser:
Anna Leonowens: Angela Lansbury
King of Siam: Michael Kermoyan
Lady Thiang: Hye-Young Choi
Tuptim: June Angela
Lun Tha: Martin Vidnovic
Kralahome: Jae Woo Lee
Prince Chulalongkorn: Gene Profanato
Louis Leonowens: Alan Amick or Alexander Winter
Sir Edward Ramsey: John Michael King or Randolph Walker
Aquest és el meu premi per en Colbran per haver guanyat un altre cop el concurs mensual.
Es difícil sorprènde al Colbran. No us podeu arribar a imaginar la quantitat de coses que té i si parlem de musical o pel•lícules, hi han molt poques filmoteques, ho dic molt seriosament i absolutament convençut, que tinguin el fons que té ell. Per tant, trobar una raresa com aquesta m’ha fet molta il•lusió, doncs sé segur que ni la té, ni tan sols sabia (i això és més rar encara) que la Lansbury hagués fet aquest musical.
Els enllaços que us deixo, com ja he dit, estan gravats a dins del teatre i incorporen també els diàlegs. Ens trobem doncs davant d’una raresa destinada als col•leccionistes, als mitòmans o als curiosos. Abstenir-se tots aquells que busqueu un so immaculat i sobretot aquells que no us agrada el musical.
Us deixo un petit tast amb la Lansbury sense la magnífica veu de la Marni Nixon a la pel•lícula de la MGM (la Deborah Kerr no cantava quan la partitura s’enfilava), però les particulars sonoritats de la Lansbury la fan molt més entranyable i molt més institutriu anglesa i fins i tot crec que no canten ajudats de micròfon, cosa que encara agradarà més al Colbran.
Per aquest ordre escoltareu, I Whistle a Happy Tune (l’entrada d’Anna amb el fill) i Getting to Know You (la cançó amb l’exèrcit de fills del rei) del primer acte i el famós Shall We Dance del segon, quan la Institutriu ensenya a ballar un vals sensacional, especialitat de Rodgers, al Rei, tot ensenyant les possibilitats “voleiadores” d’una faldilla.
Per atots aquells que us hagueu quedat amb ganes de més The King and I,
Heu de tenir present que el segon acte no està sencer, al pirata segurament se li va entortolligar la cinta del k7.
IN FERNEM LAND 
Enhorabuena a Colbran… y mil gracias a Joaquim por permitirnos poder disfrutar de esta joya cuya existencia desconocía. No quiero ni imaginar, conociendo los “sofisticados” medios de grabación de la época, las dificultades que pasaría el pirata con el K7 y la cinta de 90…
M'agradaM'agrada
demà escoltaré amb la calma necessària aquest regal que tant agradarà a en Colbran.
Jo només vull afegir que qualsevol cosa feta per l’Angela Lansburry és gran. Ella convertiria en or l’abecedari.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Aysssssssssss, Joaquim! Esto si que es un regalo, para Colbran y para todos los que nos gustan los musicales…y especialmente los de Rodgers &Hammerstein . Gracias !!!
M'agradaM'agrada
Ahora no tengo tiempo, pero esta noche cuando vuelva me deleitaré con esta verdadera rareza y haré un comentario. ¡Ya me gustaría ganar algún concurso para que me hagan regalos de este tipo! ¡Que lo disfrutes Colbran!
M'agradaM'agrada
Joaquim, estava llegint el programa de la temporada que ve del Liceu… i dedueixo que en Pavlovsky ens farà de Duchesse de Crackentorp, no?
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim.
M’han passat moltes coses des de principis d’any, moltes de bones, altres millor ni recordar-les. Tal i com està la cosa et diré que he trobat una feina, que no és molt bona però és feina. Els horaris no són compatibles amb la vida habitual del món. Treballo per la nit i dormo, d’aquella manera, pels matins. No m’he acabat de fer al canvi radical de vida i hores d’ara, encara vaig una mica zombi.
Les tardes m’haurien de servir per viure, però se’m fan molt curtes i en prou feines sóc capaç d’anar al cinema o algun teatre compartint experiències amb els sorollosos escolars o els clubs de jubilats.
M’han promès un canvi d’horari. Ja ho veurem, per davant meu ni ha d’altres que tenen prioritat.
Bé, perdona el rotllo. Tot aquest preàmbul era per dir-te que no puc visitar el bloc com abans, doncs en hores de feina no puc i per les tardes, ja t’he dit que vaig una mica de corcoll.
He vist coses que m’hagués agradat posar-hi cullerada, però algunes, al anar tan endarrerit ja han perdut vigència.
Avui no me’n puc estar de comentar aquest veritable incunable que has regalat al Colbran que deu estar fent bots d’alegria com els meus.
Si no estic equivocat, ja t’ho buscaré, la Lansbury, després de fer aquesta tanda de 24 substitucions de luxe, en va fer algunes més amb Yul Brynner. Jo sabia que ho havia fet, però el que no em podia imaginar és que hi hagués un testimoni sonor. Potser ni deuen haver amb el Brynner i tot.
Ja m’he baixat els arxius i ara ho escoltaré.
Moltes gràcies per aquest treball que fas i que ens proporciona estones de lleure i gaudi impagables, però sobretot quan cauen del cel regals com els d’avui, l’agraïment porta un plus impossible de descriure.
Tot i que el so no sigui bo, el valor del document és molt gran. jo tinc altres gravacions fetes dins el teatre, amb la Merman o la Martin, amb un so més precari, que no cal dir-te que tens a disposició.
Ja tens el meu mail.
M'agradaM'agrada
Felicitats Colbran per aquest fantàstic regal.
M'agradaM'agrada
En el verano de 1977 tuve la suerte de poder ver en Uris Theatre a Yul Brynner, en el papel de su vida, junto a Constance Towers, en una espléndida representación de “The King and I”, o sea que ya había hecho tarde para asistir a una de las pocas representaciones que había hecho Angela Lansbury que seguramente le habrá dado a su interpretación ese toque tan “british” y que apenas podemos presentir en este incunable sonoro que hoy nos ha regalado Joaquím a todos, a pesar de que “a priori” el regalo solo era para Colbran, que como bien dice Broadway Baby, aún debe estar dando saltos de alegría. ¡Una verdadera delicia!
M'agradaM'agrada
Estoy muy agradecido por este hermoso regalo y sorprendido porque no sabía que Angela Lansbury hubiera interpretado el “role” de Anna Leonowens (personaje real que fue la tía-abuela de Boris Karloff) en este hermoso musical que es “The king and I”.
He seguido con atención la carrera de la Lansbury, desde su debut en el cine en 1944 con “Gasslight”, pasando por “The portrait of Dorian Gray” (en 1945, donde cantaba, por primera vez en la pantalla, “Good bye little yellow bird”, canción que repetiría en un segmento de la serie “Murder, she wote”, homenajeándose a sí misma), hasta nuestros días.
En el cine Angela Lansbury, pese a ser reconocida por todos, no ha conseguido la calidad de superestrella que le ha proporcionado el teatro musical desde “Mame”, ni la televisión, con trece temporadas de señora Fletcher, pero es un rostro y una voz perfectamente identificables por todos.
Yo tuve la suerte de ver “The king and I” en el Palladum de Londres en 1979, con Yul Brynner, pero su Anna no fue ni Constance Towers ni Angela Lansbury, sino una aplicada Virginia McKenna carente del carisma y la voz de las mencionadas. De todas formas su escenificación era una de las más impresionantemente lujosas que he visto en mi vida y Brynner estaba magistral.
Aún no he podido escuchar esta grabación entera, pero los números que adelanta Joaquim abren el apetito. Qué importa que el sonido no sea excelente, pero es auténtico y yo me situo fácilmente en la platea del teatro y puedo seguir la obra como si hubiera estado allí, ya que este musical me lo sé de memoria. He visto la película más de una docena de veces y , además, la tengo en DVD; tengo la banda sonora, el Original Broadway Cast, el Original London Cast, el del Lincoln Center y no sé cuántas versiones más de estudio, “revivals”, etc.. amén de haberla visto también en Londres por Sally Ann Howes, con anterioridad a la versión del Palladium.
A mí “The king and I” me es tan familiar como “Il barbiere di Siviglia” o “El barberillo de Lavapiés” que podría cantar de memoria (si tuviera voz, claro, que no es el caso), desde la primera nota de la obertura hasta la última.
Muchas gracias, Joaquim, por este inesperado y precioso regalo (ERES UNICO!) y gracias, una vez más a todos los que me habéis felicitado y a aquellos que, además, habéis participado conmigo en el concurso.
Ojalá fuera tan elástico como para poder saltar hasta el techo porque, una vez visto y oído el regalo, de buena gana lo hubiera hecho.
M'agradaM'agrada