El 5è premi Colbran: Ingres i Fenton


Jean AUguste Dominique Ingres - autoretrat

Jean Auguste Dominique Ingres - autoretrat

Els que coneixeu al Colbran sabeu que és tan obert i erudit com senzill. Amb els 4 premis anteriors ja he anat regalant-li coses prou engrescadores i diria que previsibles.

Avui he escollit una combinació peculiar. La música bellíssima, una mica trista, és cert, però serena, que ens invita a la contemplació i una mostra de la impressionant galeria de retrats del pintor francès Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867).

El famós retratista de la societat aristocràtica i burgesa, també va ser músic i va ocupar una plaça de segon violinista del Capitol de Tolosa.

Destaquen dues etapes molt diferenciades en la seva vida i obra. La llarga estada a Itàlia, amb les obres més neoclàssiques, sensuals i orientalistes, molt rebutjades a la França natal. No va ser fins l’any 1824, amb l’exhibició del quadre “El vot de Lluís XIII”, destinat a la catedral de Montauban, que Paris es va rendir a l’obra de Ingres.

Quan tornà a Paris al 1841 li varen encarregar les pintures de les vidrieres de Notre Dame. Va ser nomenat al costat de Delacroix, membre de la Acadèmia de Belles Arts. Al morir la seva dona, va abandonar el càrrec.

Es va tornar a casar i va ser nomenat Senador. Ingres va morir pràcticament cec i la seves darreres obres varen ser acabades per col•laboradors.

Pel que fa a la música, és del compositor anglès George Fenton, nascut a Londres l’any 1950 i autor de moltes de les bandes sonores del cinema anglès dels últims anys. Les seves obres més celebrades pel cinema són amb directors com Attenborough (Gandhi, Shadowlands), Loach (Ladybird Ladybird, Land and Freedom, Carla’s Song), Stephen Frears (Dangerous Liaisons, Hero, Mary Reilly, Mrs Henderson Presents), Nycholas Hytner i Neil Jordan entre molts d’altres directors i pel•lícules.

Amb Neil Jordan es va trencar abruptament la relació al rebutjar aquest, la partitura que Fenton havia escrit per Interview with the Vampire.

Les influències en la música de Fenton estan molt arrelades en la tradició anglesa i en la música religiosa, amb J.S.Bach al capdavant, però també les seves partitures denoten les influencies de la música rock dels anys 60.

En la música que il•lustra el regal del Colbran, provinent de la trista pel•lícula de Richard Attenborough, Shadowlands, protagonitzada magistralment per Anthony Hopkings i Debra Winger, les influències són clarament del gran simfonista anglès Edward Elgar.

La música prové de la banda sonora original i el tema que escoltareu, és la música dels crèdits finals, interpretada per la London Symphony Orchestra sota la direcció del mateix George Fenton.

Bé, espero que aquesta barreja de Ingres amb Fenton agradi al Colbran i a tota la resta de infernemlandaires.

Que tingueu tots una bona setmana

Un comentari

  1. colbran's avatar colbran

    Gracias, Joaquim. Me gusta mucho Ingres y a este desfile de retratos, llenos de serenidad, le va muy bien el acompañamiento de la música de Fenton, tan llena de reflexión y de esa misma serenidad que emana de estos bellísimos cuadros.

    Ha sido una idea muy buena y espero que agrade a los demás, tanto como me agrada a mi.

    Una vez más, gracias.

    M'agrada

  2. maria teresa's avatar maria teresa

    Fantàstic regal! i que maca que es la banda sonora de Shadowlands!! tota la película, vaja.
    La galeria de personatges del Ingres no pot ser altra cosa que fantàstica també, perque era un pintor amb una gran sensibilitat i minuciós en el detall. Molt bona combinació.

    M'agrada

  3. Em sembla, Joaquim, que et fas una mica el màrtir quan dius que no saps què hi posaràs al post dedicat quan guanya el concurs en Colbran, perquè és un home tan obert i receptiu a TANTES coses, que tens tot un món per triar i remenar.

    L’enhorabona de nou, Colbran, i a tu, Joaquim, per la qualitat del post. Una abraçada a tots dos.

    M'agrada

  4. Josefina's avatar Josefina

    !Enhorabuena Colbran, una vez más, de todo corazón!

    Gràcies Joaquim, és magnífic el post.
    La música preciosa, dona molta pau i les imatges de una qualitat tant gran que m´invita anar a buscar i retrobar Ingres després de molt de temps.
    Alguns del personatges els hi he posat un nom dels infernemlandaires, m´ha sortir així…

    M'agrada

  5. Ja vaig donar la meva enhorabona a en Colbran i la reitero però també te la dono a tu, Joaquim, pel teu gust exquisit en aquesta preciosa combinació d’Ingres i la nostàlgica música de Fenton tan marcadament clàssica.
    Kissinets!

    M'agrada

Deixa una resposta a Josefina Cancel·la la resposta