Amics, ahir un cim i avui desesperat, la vida és així.
M’ho havien anunciat, però no vaig voler creure que la dimensió de la decisió fos tan dràstica i amb la repercussió que ha tingut per a mi i per In Fernem Land.
Si hi ha coses de les que em sentia orgullós en aquest blog, és d’algunes de les presentacions que havia fet amb l’eina SplashCast.
Doncs bé, després d’anunciar-nos, ja fa uns mesos, que aquest suport de presentacions desapareixeria, al final no han fet cas de tots els que ens varem queixar i han deixat sense servei l’eina.
Jo, innocent, creia que ja no en podria fer més, però que tot el que havia fet fins ara, romandria per sempre més. La desesperació m’ha vingut de sobta quan he vist que tots els posts que tenien una presentació feta amb el SpashCast, ja no tenien accés a la feina que jo havia fet.
El més trist és que en un altre accident que vaig tenir amb una memòria externa del ordinador, vaig perdre moltes fotos, quan dic moltes, vull dir, moltes. Algunes les he pogut recuperar, altres malauradament les guardava al ordinador i no les havia gravat en cap CD. Entre aquestes hi havia una col•lecció de la meva estada a Torino, que les tenia en una presentació a la pàgina del blog, ciutats.
També vaig fer una sèrie de fotografies de finestres i balcons de Barcelona, que també s’ha perdut i que no podré tornar a penjar.
Aquestes coses tan estimades i personals, són les que em fan més malt.
Penso que de mica en mica, aniré transformant les presentacions en vídeos de YouTube. La feina serà llarga, però tot aquests material del blog, el conservo en carpetes.
Ara finalment, em queda un dubte existencial. Si un dia wordpress decideix plegar, que passarà amb In Fernem Land?.
Tot aquest món virtual és molt feble, no trobeu?
Acabo de fer una prova i he pujat el meu primer vídeo a Youtube, que ves per on és el que vaig fer-li al Pep Guardiola amb la banda sonora de la cançó Porrera, d’en Llach i en Martí Pol. Ha quedat prou bé, però pensar amb tot el que haig d’anar pujant, em produeix molta tristor, sobretot per allò que he perdut.
Serà qüestió de tornar a Torino, tornar a fer un volt per l’Eixample per tornar a fotografiar finestres i balcons.
Si us plau no deixeu comentaris de condol. Ara, si algú em pot donar idees, seran ben rebudes.
GOD SAVE WORDPRESS, PLEASE!
IN FERNEM LAND 
comprendo tú tristeza, pero Joaquim hay muchas cosas que quedan para siempre guardadas en el disco duro de cada uno …como por ejemplo aquellas fotos de Barcelona, las recuerdo perfectamente, las ventanas aquellas tan preciosas.
todo no se ha perdido queda en nuestro recuerdo. Besos Joaquim.
M'agradaM'agrada
El WordPress tiene una herramienta para hacer Backup , no ?
De todas formas, yo de ti iria pensando en tener tu propio espacio donde este almacenado “in fernem land” y un dominio. Vamos, que te pases al wordpress.org.
Y mejor que las tarjetas de memoria yo uso un disco duro portatil, tienen mas capacidad y son mas fiables a la larga. Pero vamos, lo que tengas como “de mas valor” guardalo en varios sitios..por si alguno falla, nada es perfecto 🙂
Yo no encuentro internet o la informatica en si mas debil que cualquier otra cosa….los papeles tambien se pierden y se ponen amarillos y la tinta se deja de leer igual 🙂 Lo que sí pienso, porque a mi me ha pasado, es que le ponemos nosotros mas confianza de la que deberíamos…como decia antes nada es perfecto y a veces parece que pensemos que los ordenadores y el material digital si lo son 🙂
M'agradaM'agrada
Potser el “truco” está en no pensar tant en el que has fet (ja ho hem gaudit, ja va ilustrar allò que pretenies trasmetre) com en el que farás a partir d’ara.
I tot i així, efectivament, res ens garanteix que un dia no desaparegui el Youtube, o que l’Internet actual (amb perdó) faci un gran pet.
Tot és éfimer, es miri com es miri, només val l’alegria, l’afecte, els moments de gaudi que haguem estat capaços de transmetre. Això no s’oblida. Foto més o foto menys, tampoc vé d’aquí.
Encara que estic segura que no pararás fins tenir tots els Splascats recomposats en Youtube, no en tinc cap dubte.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim,
El teu post em produeix una certa gràcia per dos motius: primer, perquè m’he espantat de debò quan he començat a llegir el teu post!! Pensava que se t’havia mort algú o que et veies obligat a tancar el blog per algun motiu… Menys mal que no ha estat res d’això. 🙂 Segon, perquè fixa’t en la coincidència que també jo he tingut un problema a l’ordinador (el portàtil, que funciona amb Windows Vista) i estic ara precisament reinstal·lant el sistema operatiu! La sort és que no hi tenia gairebé res perquè no confio gens ni mica en el Windows (no sé quants moments d’aflicció m’ha fet passar i els diners que m’ha fet perdre…) i el meu ordinador principal és un altre: un fabulós Mac OS de sobretaula!
M’agrada la teva reflexió sobre el món virtual perquè jo també vaig passar de fervorós creient en la informàtica a perdre’n totalment la fe, amb perdó de la blasfèmia. …fins que vaig descobrir el Mac! El meu món aleshores va fer un gir de 368 graus i mig i en obrir els ulls, enlluernat com estava per la llum de la Veritat, vaig veure la poma mossegada i un cartell que anunciava “prepara’t per accedir a la Veritable era de la Informàtica”! I era cert, no m’han enganyat! El mac funciona realment com penses que hauria de funcionar un ordinador! És ràpid, potent, pensat per a satisfer els màxims criteris de qualitat, respecta el medi ambient i, el que és més gratificant, respecta la intel·ligència de l’usuari, tot envoltat en un bon gust i una discreció que no té rival.
…i no, no he comprat accions d’Apple ni tan sols hi treballo. 🙂
M'agradaM'agrada
Yo, como buen castellano, desconfío de todo, y más de la tecnología. Es una pena que hayas perdido todo eso, más que nada por las horas que se traga el ordenador, inmisericorde y glotón. De todas formas, no te fíes de los backup de wordpress; es preferible que copies/pegues tus escritos en word y que luego los guardes por duplicado (es lo que yo hago, porque me he llevado más de un susto)
Abrazos
M'agradaM'agrada
Jo et deixo retratar el meu balcó…no es gran cosa, ara que ho penso…i a Torino t’hi plantes en un no res…T’entenc, perque a casa meva s’han viscut nits de desesperació per la pérdua de documents, fins que de TOT hi ha una copia de seguretat..crec que en hi ha una meva i tot!!!! per si desapareixo, jajaja!!!
Se que ara tens ràbia, pero com diuen per dalt, la tecnología es fantástica fins que falla,llavors es la mare de tots els desastres. Anims!!
M'agradaM'agrada
Yo también, al comenzar a leer el post, pensé que había sucedido algo realmente grave. Me parece que nos estamos aferrando demasiado a estas cosas “virtuales” y como tales, transitorias. Torino sigue allí, esperando que la vuelvas a visitar algún día, y por supuesto los balcones y ventanas del Exiample han estado allí desde hace años y continuarán estando mucho tiempo más! ¿No sería mejor menos emails, copias de seguridad, discos duros, etc. etc. y volver a hablarnos cara a cara entre nosotros?
M'agradaM'agrada
Fins i tot, amb aquest post m´has fet un favor molt gran; m´ha servit per inspirar un escrit que em ronda pel cap… Veus Joaquim? Així, encara que sigui negatiu, serveix als teus amics.
Sento no poder-te ajudar, no hi entenc res, però sé que trobaràs una solució entre les idees dels qui en saben molt…
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies amics.
El disc dur personal és feble i un dia o altre, si no és el senyor Alzheimer serà un altre cosa i farem un reset cerebral i ho oblidarem tot.
No és això el que em sap més greu. Fins i tot tornar a Torino m’agradaria, però darrera de cada foto hi ha un moment i una circumstància i encara que pugui tornar a fer una fotografia als mateixos edificis, ja no serà el mateix. Ni la llum, ni la gent que en aquell moments les envoltava, ni les circumstàncies seran iguals. Una fotografia no és tan sols la plasmació d’un objecte, una persona o un paisatge, és la percepció única i irrepetible de com la sensibilitat del fotògraf, veia aquell objecte, persona o paisatge.
Tornaré a refer les presentacions, algunes molt estimades. Ahir o més ben dit, avui a la matinada, ja he deixat tres vídeos al meu canal de YouTube. De mica en mica, i fins que els senyors de YouTube vulguin, les presentacions infernemlanderes tornaran a renéixer.
El meu canal de YouTube és:
http://www.youtube.com/ximowb
De moment hi ha poca cosa, però ja em posaré al dia, ja.
M'agradaM'agrada
Renacemos día a día anclados en los recuerdos. Por ello nos desasosiega perderlos, quedamos al pairo. Pero la red es así: unas veces da, otras quita.
¿Seremos nosotros y nuestras relaciones también virtuales?
M'agradaM'agrada
Jo també acuso la fragilitat del sistema i tot i que guardo copies dels meus treballs al blog al word de vegades sento que hauria d’imprimir-ho tot i obrir carpetes físiques…o això o resignar-nos a que les coses ara hi són i demà no. Recordo quan varen caure els pisos del Carmel engolint entre runa el recorts dels veins…si el Sr. Alzheimer decideix, per desgràcia, visitar-nos tampoc serem capaços de reconèixer el que hem fet i guardat i, en el món que vivim tan ple d’informació, dubto que els nostres hereus i successors facin servir el que hagim pogut deixar. potser treball d’amor perduts o més realista: Treballs de blog perduts.
Un petó, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Joaquim,
No querías condolencias y no te las doy, pero sí me vas a permitir que exprese el dolor, no ya tuyo, sino de los infernemlandaires, por lo que hemos perdido, aunque nos queda el firme consuelo de saber que tú sí sigues ahí, que no eres virtual y seguirás mucho tiempo más sorprendiéndonos cada día con tu brillante inteligencia.
Eso sí, hoy nos has acojonao a todos. Miramos nuestros blogs con otros ojos, como diciéndoles: “a ti ni se te ocurra hacerme eso”
Un abrazo
M'agradaM'agrada
¡ Vaya faena !
Yo también soy de las que pienso que las fotos son irrepetibles, reproducen un momento vivido, sentido y gozado concreto. Habrá otros,pero nunca serán los mismos.
Menos mal que tenemos san Youtube!
M'agradaM'agrada
Estimado amigo:
Desde OBCmusics te damos “el pésame” por tu invalorable pérdida. Nuestro blog comenzó inspirado por el tuyo y eres un ejemplo a seguir.
Con nuestros escasos conocimientos de principiantes sólo podemos aconsejarte que hagas “backup” de tu blog, nosotros utilizamos un servicio gratuito: https://blogbackupr.com (“si su blog es de WordPress, incluimos posts completos, comentarios, páginas y categorías. Archivos como JPEG, ZIP, etc. son guardados”) También almacenamos fotos y audios en sitios diversos y los textos en documentos de Word. Con Blogger se puede exportar manualmente todo el blog a un archivo y se preservan los posts y comentarios, lo hacemos casi a diario.
Si algún día desapareciese Blogger (o en tu caso WordPress) suponemos que habrá otras y al menos tendremos material para reconstruir el blog.
Ánimos!
M'agradaM'agrada
Doncs és una llàstima que s’hagi esborrat tot el teu treball en aquests temps, però jo també sóc dels que pensa que més important encara que el passat és el futur. Comprenc la teva desesperació, però estic segur que el millor del teu blog encara està per vindre i això no ens ho llevarà ni Splashcast ni el sursum corda.
M'agradaM'agrada
Qué susto me he dado. No he entendido la magnitud de la desgracia informática, ni sé si tiene solución, pero no sabes cuánto me alegra de que se refiera sólo a archivos y no a tí, por un momento pensé en algo de verdadera importancia… por Dió que titulo más alarmante, no hagas esas cosas, que yo ya soy mayor!
Buenfinde!
M'agradaM'agrada
Holaaa, que susto al ver el titulo!!! Era l ultimo que faltaba que te haya pasado algo a ti… ufff. Es una pena lo de las fotos porque si son recuerdos unicos de ciertos momentos, pero que se le va hacer, habra otro mas en el futuro, aunq no sean lo mismos. Estoy con kende en que te haria falta un dominio de internet, pero tb peudes usar rapidshare para guardar mas cosas, y unos discos duros externos tb valen, preferiblemente dos :-)Uno para hacer copia siempre y otro para hacer una mas, por si acaso…
M ehizo reir David.. espero q no se moleste pero tanto entusiasmo para que el Mac lo deje 368 grados del Windows??? o sea coo 8 grados la lado ;-))) No se yo si eso me convence de las virtudes dem Mac…. ahora si lo hubiera dejado a 180grados…. otro seria el cuento ;-)))))
Animos Joaquim! Por cada patada informatica al cucu existe por ahi una caricia o un besito humano para aliviar 🙂
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Tens tota la raó, darrera de cada foto hi ha una història, un record, una vivència i la seva desaparició és la perdua d’un bocí de nosaltres mateixos.
M'agradaM'agrada
Esa memoria externa era un disco duro??
Creo que se pueden recuperar datos de un disco duro aunque parezca inaccesible.
M'agradaM'agrada
Res material perdura, ja sigui en paper o en qualsevol altre suport. Només perduren les coses no materials, les emocions dels moments viscuts, quan feies les fotos, quan passejaves per Torino. Cada moment viscut és irrepetible, però després d’un en ve un altre i un altre sempre diferents.
M'agradaM'agrada
…y los CDs y DVDs tampoco son eternos, fill meu…
Aaaaaaaaay…
Mks.
M'agradaM'agrada
Foten ràbia, aquestes coses. Després de la feinada que un hi dedica, que tot desaparegui així com així. Planteja-t’ho com un nou començament i com un repte per buscar i aprendre a fer anar noves eines: segur que continuaràs sorprenent-nos com sempre. De moment, ja m’he subscrit al teu canal de Youtube.
M'agradaM'agrada
Por cierto, ayer me acordé que yo tambien tenia un video en SplashCast…..y efectivamente ha desaparecido del blog. En fin…como decia Machado…todo pasa y todo queda…pero lo nuestro es pasar 😉
M'agradaM'agrada
Joaquim, de passada per el teu bolg, i no és per consolar-te, jo també ho he perdut tot, en Toies. I tot per no voler llegir un E-mail, que vaig rebre i vaig llençar..propaganda, pensava…
M’ he fet la mateixa pregunta que tu, i si plega wordpress?, no he volgut ni pensar, que sigui la que deu vulgui.
Ara em toca, també, passar-me al video, com ens hem de veure..
Una abraçada.
M'agradaM'agrada