Elena Ghiaurov (Titània) i Fausto Russo Alesi (Botton)

El mític Piccolo Teatro di Milano ha tornat a Barcelona dins el marc del Festival del Grec, per representar durant 4 dies la comèdia de William Shakespeare, Sogno di una notte di mezza estate, sota la direcció de Luca Ronconi, que no s’ha pogut desplaçar a Barcelona amb la companyia, per problemes de salut.

La proposta és una festa teatral de molt alt nivell, no debades la companyia italiana continua sent un referent a Europa, i a Catalunya, amb l’emblemàtic Teatre Lliure que sempre s’ha emmirallat amb la companyia milanesa, com a mostra més evident d’una manera de fer i gestionar el teatre, continua sent el model.

Si fa dos anys ja em varen entusiasmar amb Il Ventaglio de Goldoni, aquest any amb aquest Somni, m’han continuat semblant un luxe i un referent de com dir i presentar el teatre.

Està clar que el més important en aquest muntatge és el text i com s’ha de dir, la resta, amb una proposta visual aparentment simple per la seva senzillesa i fins i tot diria que austeritat, és d’una suggerent modernitat estètica, però sense trencar res, sense re lectures dramatúrgiques.

És tan important el text, que l’escenografia es basa en les paraules i les referències escenogràfiques estan formades per les lletres que composen els diferents espais, ja sigui la plaça o el Palau d’Atenes, o el evocador bosc on es desenvoluparà l’eix central del embolic nocturn.

Elena Ghiaurov (Titània) en mig del bosc de lletres (FORESTA)

Lletres lluminoses sobre l’immens fons negre del escenari, on podem llegir luna (la lluna), foresta (les lletres gegants son el arbres) o atene (són les pedres de la ciutat), i que prenen tot el sentit un cop els actors esdevenen el únic veritablement important, a part del text, sobre l’escenari.

Interpretacions totes a gran nivell, però jo destacaria per sobre de totes, dos actors i una actriu que tenen el privilegi de fer grans totes les seves intervencions. La Helena de Melania Giglio s’ha guanyat la primera ovació, a la primera part, en un mutis d’aquells que quasi és obligat fer-ho. Realment s’ha cruspit a tothom amb un rol que no és precisament que tingui molts moments per fer-ho, però ella els ha aprofitat tots. És una actriu descomunal.

L’altre és l’actor Riccardo Bini, en el doble rol de Filostrat i Puck. D’acord que el Puck és un d’aquells rols bombó, però ell n’ha fet una creació en cadascuna de les moltes intervencions que té. L’altre és clar, és el Bottom, un altre rol bombó, que en mans de Fausto Russo  Alesi ha esdevingut una festassa constant.

Quin gran goig veure que encara hi ha actors capaços de dir i fer el teatre, més ellà de les telesèries.

Raffaele Esposito i Elena Ghiaurov, en el doble rol de Oberon/Teseu i Titània/Hipòlita han estat bé, però sobretot a ella, quan feia de Titània i potser marcada pel que Ronconi vol, crec que li manca més seducció etèria i li sobre sensualitat carnal. Oberon i Titània són personatges que jo entenc que no poden viure les seves passions com els mortals, hi hauria d’haver un contrast entre les parelles dels joves Hèrnia, Lisandre, Demetri i Helena i l’Oberon i la Reina de les Fades.

Marco Grossi (lluna), Andrea Germani (lleó) i Giovanni Ludeno (Tisbe)

Com quasi sempre succeeix, el grup de comediants s’han endut part del èxit de la funció. Ja està bé que sigui així, doncs les llargues escenes del segon acte serien insuportables si no estiguessin en mans de grans actors, capaços de fer riure amb una paròdia que pot ser llargue i feixuga. Giovanni Ludeno fent la Tisbe, ha aconseguit un altre ovació en mig de la delirant escena de la seva mort.

L’espectacle en italià, es segueix amb una amplificació bastant aconseguida, encara que vergonyosa. És deguda a la mala acústica del TNC?. Si s’ha d’amplificar als actors en el teatre, no anem gens bé. Cert que les veus arriben millor, és a dir, sempre arriben bé. En canvi els que es volien ajudar del sobretitulat, han tingut problemes durant força estona del primer acte que la pantalla de l’esquerra no funcionava i la de la dreta, en prou feines es llegia, sobretot quan l’escena era molt il·luminada.

És un gran espectacle teatral, és un gran Shakespeare, servit de la millor manera, per actors que saben dir i per una direcció finíssima, intel·ligent i molt respectuosa amb un text que s’ha embolcallat d’una proposta visual atractiva, tot i que no exempta de certa fredor en alguns moments.

Queden encara dos dies per gaudir de gran teatre a tots aquells que us agradi el teatre clàssic.

Jo ja espero la propera vegada que la companyia ens visiti i m’agradaria que fos amb Luca Ronconi, el seu director, totalment recuperat.

Elena Ghiaurov (Hipòlita), Raffaele Esposito (Teseu) i Riccardo Bini (Filostrat)

Oberó/Teseu
Raffaele Esposito

Titània/Hipòlita
Elena Ghiaurov

Egeu
Sergio Leone

Hèrmia
Silvia Pernarella

Lisandre
Francesco Colella

Demetri
Pierluigi Corallo

Helena,
Melania Giglio

Filostrat/Puck
Riccardo Bini

Fada
Francesca Ciocchetti

Quince
Giovanni Crippa

Bottom
Fausto Russo Alesi

Tisbe
Giovanni Ludeno

Mur
Gianluigi Fogacci

Lleó
Andrea Germani

Lluna
Marco Grossi

Fades
Clio Cipolletta
Gabriele Falsetta
Andrea Germani
Andrea Luini
Stella Piccioni

Direcció
Luca Ronconi

Traducció
Agostino Lombardo
Nadia Fusini

Escenografia
Margherita Palli

Il·luminació
A. J. Weissbard

Vestuari
Antonio Marras

Música
Paolo Terni