TRACTA DE RECORDAR…


fageda 27

Tracta de recordar…

Així comença la cançó que us porto en l’edició dels dissabtes a  In Fernem Land, que acostuma a aproximar-se al món del teatre musical.

Tracta de recordar aquells setembres quan la vida era lenta i oh! tan suau.

Aquesta tendra i evocadora cançó inicia una comèdia musical que durant 42 anys va romandre al off Broadway de New York (3 de maig de 1960 – 13 de gener 2002), això vol dir 17.162 representacions, el que suposa el rècord absolut  d’estada d’un espectacle musical a la cartellera novaiorquesa.

Estic parlant de The Fantasticks, un espectacle sense pretensions, ecònomic, amb pocs personatges i muntatge minimalista.

Es tracte d’una adaptació lliure de Les Romanesques d’Edmond Rostad, escrita per Tom Jones, que també es va fer càrrec de la lletra de les cançons, la música és de Harvey Schmidt.

La cançó que inicia l’espectacle, aquest “Try to remember“, va esdevenir un èxit tan gran, que per si sol, va justificar en part, la llarguíssima permanència de l’obra. Es canta tot just aixecar-se el telo i el seu primer intèrpret va ser Jerry Orbach.

Avui li donarem un gir més líric i us la faré escoltar, si voleu, per una cantant habituada a un repertori molt diferent, diguem que més auster, la contralt quebequesa, Maureen Kathleen Stewart Forrester.

Maureen Forrester (1987)

Maureen Forrester (1987). Foto Harry Palmer

La Forrester va néixer a Montreal el 25 de juliol de 1930. La situació econòmica familiar la va obligà a deixar l’escola als 13 anys. Amb grans esforços personals va anar a classes de cant amb Sally Martin, Frank Rowe, i el baríton Bernard Diamant, fent el seu primer recital en solitari l’any 1953. AL cap de poc temps va venir en el seu primer concert, cantant la part de contralt de la Novena simfonia de Beethoven amb l’orquestra de Montreal sota la direcció d’Otto Klemperer.

Forrester ja des de el seus inicis va ser una cantant especialitzada amb Gustav Mahler, gràcies a que quan la va escoltar Bruno Walter, va decidir que ella havia de ser, qui cantés i gravés l’any 1956 la 2ª simfonia “Resurrecció”. Walter que era una gran coneixedor de l’obra mahleriana, al haver estat alumne seu, va introduir-la cantant, en l’univers estilístic.

Va sovintejar molt més les sales de concert que els teatres d’òpera, tot i així són notables les seves versions de la Cornelia del Giulio Cesare handelià, així com al final de la seva carrera, la Erda wagneriana, la Comtessa de la Pikovaia Dama o La Medium de Gian Carlo Menotti.

Es va casar amb el director d’orquestra Eugene Kash i dels cinc fills que vàren tenir, Linda i DanielKash, han fet una reconeguda carrera teatral al Canadà.

Va ser la veu televisiva de la Castafiore, el hilarant personatge de la sèrie animada (1991) Les aventures de Tintín. Com a anècdota no està malament, tot i que de tots és conegut que la Bianca Castafiore,, l’anomenda el Rossinyol de Milà, era una soprano lírica famosa per la interpretació de l’ària de les joies del Faust de Gounod i la Forrester de fer aquesta òpera hagués hagut d’assumir el rol de Marthe o el Siebel a molt estirar. Coses de la tele…

Escoltar a la Forrester cantant cançons de Broadway, és tota una raresa, per això aquest disc comercial, gravat l’any 1982 el va titul·lar “The Other Me”.

Deixeu-vos endur per aquesta cançó, quasi de bressol i per la sensible interpretació d’una gran cantant.

Tracta de recordar quan la vida era tan tendre que l’únic que plorava era el salze…

TRY TO REMEMBER (The Fantasticks)

Tom Jones – Harvey Schmidt

Try to remember the kind of September
when life was slow and oh, so mellow.
Try to remember the kind of September
when grass was green and grain was yellow.
Try to remember the kind of September
when you were a tender and callow fellow,
Try to remember and if you remember the follow.

Try to remember when life was so tender
that no one wept except the willow.
Try to remember when life was so tender that
dreams were kept beside your pillow.
Try to remember when life was so tender that
love was an ember about to billow.
Try to remember and if you remember then follow.

Deep in December it’s nice to remember
altho you know the snow will follow.
Deep in December it’s nice to remember
without the hurt the heart is hollow.
Deep in December it’s nice to remember
the fire of September that made us mellow.
Deep in December our hearts should remember and follow.

Les imatges del YouTube són de la Garrotxa (Girona)

Intenta recordar i si ho recordes, segueix…

Un comentari

  1. Tosca's avatar Tosca

    ¡Vaya, lo has vuelto a conseguir!

    Una bella canción, espléndidamente cantada combinada, con unas preciosas imagenes, son los ingredientes necesarios para proporcinar un instante de serena belleza y placer.

    ¡Uff, como me gusta!

    ¡ Sí, es fantástico!

    M'agrada

  2. Una cançó com aquesta viu sempre en el nostre inconscient com formant part de la banda sonòra d’una època.
    La interpretació de la senyora Forrester és exquisida i li escau molt bé a la fageda.
    Ciao poeta.

    M'agrada

  3. Mirant aquestes precioses vistes i encara que pertanyin a la Garrotxa, jo també he recordat que, ja fa molts anys i mentre els meus dos fills van voler venir amb nosaltres, vam anar a estiuejar sempre a la Cerdanya.

    Un any, a finals d’octubre va venir un amic meu uruguaià, el qual ens va dir que no havia estat mai a l’alta muntanya i, està clar, l’hi vam portar.

    Quan anàvem a pujar (amb cotxe, eh?) 😉 el Coll de la Creueta, vam aturar-nos un moment per contemplar sota els nostres peus la gran esplanada que envolta la vila d’Alp, esplanada on hi senyorejaven a cor què vols els colors tardorencs.

    El meu fill petit, que venia amb nosaltres i que havia vist sempre aquell mateix paisatge desenes de vegades però sempre a l’estiu, quan ho va veure va exclamar, incrèdul i admirat: “Eh!!! Guaiteu!!! Han pintat TOT ALP de color groc!!!

    Oi que és bonica l’anècdota?… I m’ha anat de meravella per agrair-te públicament la referència al meu nou blog. Una abraçada a tothom!

    M'agrada

  4. jaumeM's avatar jaumeM

    no coneixia aquesta cantant, si B Walter la va fer cantar Mahler m’agradaria sentir-la, fins ara sols K Ferrier me ha entusiasmat.
    Les fotos de la Fageda d’en Jorda (¿?) precioses, la cançó — esta be.
    ¿Podries posar quelcom de Mahler per la cantant?
    Gracies

    M'agrada

  5. colbran's avatar colbran

    Esta nostálgica melodía es prácticamente la causante del extraordinario éxito del musical off-Broadway “The fantasticks” que se ha convertido en uno de esos fenómenos de permanencia inusitada en cartel tales como “The mousetrap” en Londres y “La cantatrice chauve” en París.

    A mi me gusta más “I do, I do”, de los mismos autores, pero, aún siendo este musical un éxito con sucesivas reposiciones, no ha conseguido ni una versión cinematográfica (si bien la de “The fantasticks” no es muy conseguida), ni la categoría
    de mítica que posee la obra de la que “Try to remember” forma parte.

    Maureen Forrester la canta muy bien, sin ningún esfuerzo, ya que es una melodía que fluye casi por si sola.

    M'agrada

  6. Roberto's avatar Roberto

    Creo que por una vez estoy de acuerdo con Colbran. A mí también me parece muy superior la partitura de “I do! I do! (basada en la obra de Jan de Hartoog, El lecho nupcial) y que tan maravillosamente interprearon Mary Martin y Robert Preston. Ni la versión teatral, ni la cinematográfica de “The fantasticks” me han parecido nunca una gran obra, a pesar de los años que duró en carte en Off-Broadway. Ninguna de las otras obras de sus autores, como “Celebration” o “110º a la sombra” han alcanzado el éxito de sus predecesoras. No obstante reconozco que la canción que hoy nos ocupa es una belleza y esta versión de Maureen Forrester (a la que no conocía) es estupenda.

    M'agrada

Deixa un comentari