IN FERNEM LAND

LES ÒPERES DE RAKHMÀNINOV: FRANCESCA DA RIMINI


Alexandre Cabanel (Montpellier 28 de septiembre de 1823 - París 23 de enero de 1889) Mort de Francesca de Rimini et Paolo Malatesta.

Abans que Rakhmàninov, va ser Ambroise Thomas qui va composar una òpera dels amors tràgics i maleïts de Paolo i Francesca, descrits en el cant V del Inferno de Dante. si bé el títol, respectant l’idioma de l’obra va ser Françoise de Rimini, estrenada a l’Òpera de Paris el 14 d’abril de 1882. Després de la versió del compositor rus, va ser Riccardo Zandonai qui va musicar la versió més “coneguda”, estrenada al Teatro Regio di Torino el 19 de febrer de 1914.

La versió de Rakhmàninov, en dos escenes (ja qui en diu actes), un pròleg i un epíleg, es va estrenar l’11 de gener de 1906 al Teatre Bolxoi de Moscou, dirigida pel propi compositor, director estable del teatre en el període 1904-1906 i compartint protagonisme amb l’òpera que us presentaré aviat, El cavaller avar.

Entre el 7 de juny de 1904 i el 12 d’agost del mateix any, Rakhmàninov va enllestir la partitura per a cant i piano, però l’orquestració no va ser completada fins un any més tard.

Les tres òperes del compositor rus, pequen de tenir uns llibrets molt febles. En el cas de la Francesca da Rimnini, degut al germà de Txaikovski, Modest.

L’òpera, estructurada en un pròleg molt llarg, comparat amb la resta de l’òpera (no arriba a l’hora), de més de 15 minuts, es desenvolupa al infern, on Dante (tenor) es conduit per l’ombra de Virgili (baríton), entre els gemecs dels condemnats al càstig eternal.

En la primera escena, Lancelotto es lamenta de la fredor de la seva esposa, mostrant la gelosia davant l’actitud d’ella. Francesca sempre havia cregut que la petició feta per Paolo, el germà de Lancelotto, de qui ella està encara enamorada, no era feta en nom del germà.

En la segona escena, un cop Lancelotto ha deixat sola a Francesca, entra Paolo, desfermant-se les passions sense adonar-se’n que el marit i germà torna de sobta, enxampant-los “in fraganti” i és clar, matant-los.

En el epíleg, tornem al infern per tornar a escoltar el gemec etern de les ànimes condemnades.

Si el llibret és feble, la música és magnífica. Rakhmàninov, fa un pas de gegant, respecte al seu Aleko inicial. Tot i així la influència de l’escola verista es deixa notar en el gran duo de la segona escena, malgrat que tota la partitura traspua una sonoritat ombrívola i misteriosa, d’innegable atractiu sonor, amb una orquestració riquíssima i voluptuosa, de delirants i luxuriosos cromatismes, amb intervencions del cor a boca chiusa, per descriure les ànimes en els efectistes pròleg i epíleg.

El rol de Lancelotto va ser escrit pel gran baix Feodor Txaliapin, creador del rol d’Aleko, del que Lancelotto és clarament hereu, amb el monòleg de la primera escena, en clar paral·lelisme amb el del turmentat gitano.

Avui us deixaré una versió sencera per descarregar, provinent d’una gravació de la vella Melody de l’any 1975 amb el segúent repartiment:

Francesca da Rimini
òpera en dos escenes, pròleg i epíleg amb llibret de Modest Txaikovski i música de Sergei Rakhmàninov

L’ombra de Virgili: Michail Maslov
Dante: Alexander Laptjev
Lanceotto Malatesta: Yevgenij Nesterenko
Francesca: Makvala Kasrasxvili
Paolo: Vladimir Atlantov

Cor i Orquestra del Teatro Bolxoi de Moscou
Director: Mark Ermler

Prémer aquí per baixar-vos l’òpera sencera.

Us deixo escoltar al baix Yevgenij Nesterenko, cantant “Ničtó  ne zaglušít revnívïkh dum…O, yésli bï tï znála” l’ària de Lancelotto, en la crucial primera escena.

Malgrat que amb aquest fragment que us he deixat escoltar, segur que us han agafat ganes de baixar-vos-la (crec que no s’ha re editat en CD), us vull deixar dos YouTubes.

El primer amb Anna Netrebko, cantant l’arieta de Francesca, provinent del fantàstic disc d’àries eslaves, gravat amb Guerguiev, on la rutilant soprano ens enlluerna amb tanta lluminositat vocal.

L’altre priovinent d’una versió en concert al Conservatori de Moscu l’any 2007, amb Sergei Leiferkus, baríton; Olga Trifonova, soprano i Konstantin Andreev, tenor; tots ells sota la direcció de Mikhail Pletnev, en l’escena final, amb la intervenció del cor d’ànimes condemnades.

Finalment us recomano també, l’edició de la DG de l’any 1997 amb un inspirat Neeme Järvi, amb Leiferkus, Guleghina i el malaurat Larin.

Demà toca Fono, però demà passat tinc previst portar la tercera i darrera òpera del mestre rus, El cavaller avar.

5 comments

  1. Amfortas

    Es un interessant post i una magnífica descripció què fas de la música, especialment el comentari de sonoritat ombrívola i misteriosa.
    Tot i que efectivament A. Thomas va ser el primer a escriure una òpera sobre Francesca de Rimini, em sembla important recordar que Piotr Ilich Txaikovski, que va tenir una gran influència sobre Rachmaninov, havia escrit abans un poema simfònic sobre el dantesc tema en 1876 i potser axó va tenir més influència que l’òpera de Thomas.
    Després de les aportacions lingüísticas sobre el slang i cockney de Colbran i Olympia, encara que no sóc de lletres, és destacable com cada un fa la seva especial transliteralitat dels noms del ciríl.lic.

    M'agrada

  2. Joanpau

    Em baixaré aquesta versió que ens regales, tot i que jo tinc la versió que recomanes amb l’estoig de les tres òperes i crec que l’he escoltat una vegada, quan el vaig comprar i no hi he tornat més.
    Me’n has fet entrar ganes.
    Volia comentar aquest matí en el post del Aleko i ho he deixat per la tarda i veig que ja ha canviat el post. Has canviat l’horari?

    M'agrada

    • Hola Joanpau, he anat una mica de bòlid i els horaris del blog s’han vist afectats com la meva vida.
      Em penso que de mica en mica podré anar regularitzant els horaris, tornant a aparèixer els nous posts, passada la mitjanit.
      Amfortas, estava segur que t’agradarien aquestes propostes, sabent com t’agraden les óperes eslaves. Un altre punt de coincidència.
      pel que fa a la transliteralitat dels noms ciril·lics és normal que cada idioma utilitzi els seus, però és un petit embolic. (Piotr Ilich Chaikovski, Piotr Ilich Tchaikovski, Piotr Ilitx Txaikovski, Pyotr Ilyich Ciajkovskij, etc.)

      M'agrada

  3. Bienvenida Flauta de pan.
    En los enlaces que verás a la derecha, hay algunos (excelentes) de los muchísimos blogs dedicados a la ópera, principalmente.
    Gracias por los elogios y espero que no sea la última vez que te acercas por aquí, desde ahora tu casa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: