IN FERNEM LAND

TORNA A BARCELONA FRANZ PAUL DECKER



Franz Paul Decker, el veritable artífex de la transformació de la desvalguda Orquestra Ciutat de Barcelona a l’OBC, quan a l’any 1986 va assumir la direcció musical de la primera, tornarà a dirigir a Barcelona, a l’Auditori per més senyes, el proper 6 de desembre i en un únic concert amb la Banda Municipal de Barcelona. El programa que estarà integrat per les següents obres:

MENDELSSOHN: La gruta de Fingal op. 26 (Les Hèbrides)
MENDELSSOHN: Concert per a violí
HINDEMITH: Mathis der Maler (Simfonia)
STRAUSS: Dansa de Salomé

Actuant com a solista la violinista Katia Novell.

El concert es celebrarà a la sala 1 Pau Casals, a les onze del matí.

Fins aquí la noticia que ens hauria de congratular, doncs qualsevol visita del mestre Decker a Barcelona, ha de ser rebuda amb l’entusiasme i la gratitud que mereix el director alemany, però deixeu-me fer algunes reflexions al respecte.

Recordareu molt bé, tots aquells que sou assidus seguidors de l’activitat de l’OBC, l’enrenou organitzat per la absoluta manca de serietat, rigor i gratitud professional, educació  i m’atreviria a dir que decència, del equip directiu del Auditori, amb el seu Director al capdavant i el aleshores gerent de l’OBC, feliçment allunyat de la seva activitat, tot i que aprofito per saludar-lo, ja que sospito que és un infernemlandaire més (entra al blog i fins i tot deixa comentaris amb diferents nicks), en el tristíssim acomiadament dels mestres Decker i Foster, ambdós, sense un merescut concert d’acomiadament i d’homenatge, com el públic abonat i assidu als concerts majoritàriament desitjava. Insisteixo sobretot amb Decker, doncs la titularitat assumida des de 1986 al 1991 en l’antiga OCB i des de 1993 fins el 2007, com a principal Director invitat de l’OBC, amb la ingent tasca de neteja i transformació portada a terme, establint les bases per tal de que l’OBC, fos una orquestra amb possibilitats.

Què després no s’hagin aprofitat aquestes possibilitats com hom esperava, és més per motius atribuïbles als despatxos buròcrates, que no pas a la gestió purament artística dels musics i els directors que han assumit la titularitat durant aquests anys.

M’entristeix que la tornada de Decker a Barcelona sigui per dirigir un concert amb la Banda Municipal.

Atenció!, no m’agradaria que els musics de la banda s’enfadessin amb mi. Són uns privilegiats per tenir al mestre Decker al capdavant en aquest concert, tenint l’oportunitat de treballar amb un músic de la seva vàlua i és d’agrair que el seu Director Tècnic actual, el Sr. Abili Fort, col·laborador amb el mestre Decker a l’OBC, hagi tingut el detall de invitar-lo a dirigir, encara que sigui amb la Banda. L’OBC encara està en deute.

A la Banda Municipal li haig d’agrair moltes bones estones en la meva iniciació musical, amb la descoberta d’obres que desconeixia i amb l’interès creixent d’un noiet que va voler anar més enllà, quan les possibilitats econòmiques m’ho varen permetre, de passar dels concerts gratuïts al aire lliure a les sales de concert. Quedi clar el meu respecte i estima per aquesta formació, que aprofito per dir, que necessita també, que les autoritats musicals injectin els recursos necessaris per tornar-li l’esplendor d’anys passats.

No caldrà doncs que s’ofengui ningú, si dic que el retorn del mestre hagués hagut de ser amb un gran concert d’homenatge amb l’OBC.

El mestre Decker, al que li desitjo molts anys de vida, va néixer el 22 de juny del 1923, és a dir, té 86 anys, desconec si tindrem moltes més oportunitats de convidar-lo a dirigir a Barcelona. No parlo pas de portar-lo i seure’l a una butaca de platea per rebre els aplaudiments mentre s’aixeca en dificultat, parlo de fer-li el mateix però amb ell a dalt del podi, encara amb plenes facultats.

Sembla ser que un cop substituït el Gerent de l’OBC, el Sr. François Bou l’actual, preveu fer-li aquest concert que no va ser possible abans. Espero doncs que arribi el dia que l’Auditori es pugui omplir de gom a gom, per retre-li l’homenatge que es mereix i veure’l un cop més enlairar la batuta mentre deixa anar lleugerament la cama endavant, tot repenjant el braç a la barana del podi de direcció, per després galvanitzar-nos, en perfecte harmonia, amb la música, els musics i nosaltres, el públic.

No estaria gens malament que M. Bou comences a pensar en invitar a les properes temporades al mestre Foster i al mestre Oue. Encara que sigui tard, seria bo, tornar a restablir uns vincles artístics que mai s’haurien d’haver trencat amb el mestre nordamericà i no deixar que succeeixi el mateix amb l’estimat mestre japonès. Hauria d’aprendre dels errors garrafals comesos en l’etapa anterior.

Mentrestant caldria que el dia 6 de desembre tots ens apropéssim al Auditori per retre-li l’enèsima ovació, mentre alhora donem una satisfacció a la Banda Municipal, tan oblidada i amagada.

Llarga vida al mestre Decker!

Aquí us deixo l’enllaç del concert del dia 6 de desembre

I també us deixo uns YouTube amb el mestre Decker dirigint.

El primer d’un ja llunyà concert al Palau de la Música amb l’antiga Orquestra Ciutat de Barcelona i amb Silvia Coricelli (fagot), interpretant el primer moviment del concert per a fagot i orquestra de Weber.

Ara us deixo el presto de la simfonia nº 6 de Dimitri Xostakóvitx, també al Palau de la Música, de l’any 1989 i l’antiga OCB.

8 comments

  1. Estimado Joaquim,

    El maestro Decker ha sido la piedra angular en el desarrollo de la orquesta y es un gran error que no se le reconozca y honre por ello, su alejamiento forzado de la OBC ha sido una injusticia tanto para el maestro como para el público de Barcelona. En sus muchos años asociado a la OCB/OBC Decker moldeó la orquesta y supo crear un lazo afectivo con nuestro público; sus extraordinarias interpretaciones de Mahler, Bruckner, Wagner o el repertorio francés dejan recuerdos imborrables. Un aspecto quizá poco conocido es su cercanía con los jóvenes, durante su mandato hacíamos conciertos escolares que él mismo relataba en su particular castellano, luego en los conciertos regulares niños y adolecentes se amontonaban a las puertas de su camerino para saludarle y pedirle un autógrafo.

    Me alaba y emociona que hayas publicado el video del Weber, concierto que fue mi presentación oficial como solista de la OCB. Me incorporé a la orquesta en 1987 por lo que viví de cerca esa difícil etapa de cambios; Decker era muy exigente y de pocos halagos, con el tiempo supe apreciar su severidad y personalmente me preparó para afrontar las responsabilidades del cargo.

    Enhorabuena a la Banda Municipal y a su Gerente, Abili Fort, por esta excelente iniciativa. Allí estaré el 6 de diciembre para honrar al maestro Decker y escuchar a mi compañera Katia, extraordinaria violinista. Espero y deseo que la OBC haga lo propio muy pronto y que no se deje de lado a otros directores que han hecho contribuciones tan valiosas para la orquesta.

    Silvia Coricelli,
    Solista de fagot, OBC

    M'agrada

    • Gracias Silvia, és un honor tenerte de comentarista, compartiendo protagonismo con el YouTube del post.
      ¿No estaba nada mal esa política de dar protagonismo a los solistas de la orquesta con un concierto, verdad?
      Tiempos mejores que deberían volver para retomar esa energía constructiva que tan bien supo construir el maestro Decker, a pesar de la ardua, difícil e ingrata labor de refundar una orquesta, por lo cual fue injustamente tratado por parte de la vieja guardia, que vio como su poltrona funcionarial saltaba por los aires.
      Yo también espero que la Dirección del Auditori y la OBC le rindan por fin ese merecido homenaje. Ese día, sin duda será un gran día.
      Alejandro i Isolda, gràcies per afegir-vos al record.

      M'agrada

  2. Isolda

    Joaquim gràcies per recordar-nos el maravellós treball que el mestre Decker va fer amb la nostre orquestra, i també per el fragment interpretat per Silvia Coricelli, concert el qual va tenir un merescut éxit.
    Gràcies Silvia per conntinuar com a solista a l’orquestra és tot un luxe.

    M'agrada

  3. Alejandro

    Joaquim, quin homenatge més merescut fas en les teves pàgines. Jo també anyoro molt al Mestre Decker. I quins records en veure els vídeos dels concerts. A mí també m’agrada que hagis triat un amb un dels solistes “de tota la vida” (la meva al menys, que va començar amb la OBC l’any 1991). El meu primer concert al Palau vaig escoltar a la Silvia Coricelli amb el concert de fagot de Mozart, crec. Des d’aleshores ha estat una presència constant. Felicidades Silvia por tus ya largos años en la Orquesta!!

    Aquesta felicitació la faig extensiva a d’altres noms (English, Passin, Judson, Barrera, Thompson, Reverter) que coneixem i estimem. Algunes cares, però, ja no es veuen ara: 22 anys són molts i cada jubilació és un foradet de melanconia (el concertino de la Sinfonia no és el desaparescut Alpiste??).

    No ho tenia previst, però intentaré ser-hi allà el dia 6, i m’apunto al futur homenatge “en tota regla” que li retran a FP Decker. Acabo d’asabentar-me que compartim data d’aniversari, i que el Mestre té exactament el doble d’anys que jo.

    M'agrada

  4. Gracias a ti Joaquim por este y todos tus magníficos artículos que sigo religiosamente. Gracias Isolda y Alejandro por vuestros “piropos”.
    Alejandro: efectivamente era el Concierto de Mozart, qué memoria! El concertino en la Sinfonía era Joel Pitchon, Alpiste marchó al Liceu antes de mi llegada. Qué bonito que expreses tu estima por mis compañeros; lamentablemente Thompson dejó la orquesta hace más de un año, una gran pérdida para la OBC.

    Feliz Día de la Música!

    M'agrada

  5. Luis Sarrado

    Gràcies Joaquim per parlar del tema de la tornada del mestre Decker a Barcelona, encara que no a l’OBC.
    Gràcies Abili Fort per fer un pas endavant i portar a Barcelona al que ens va fer recuperar l’illusió de disfrutar d’una orquestra digna.
    Gràcies Sílvia per les teves paraules. Quan els músics parleu em sento molt més proper de vosaltres.
    També li donaria les gràcies als responsables, de paraula, obra u omissió, del lleig que se li va fer a una persona que no mereixia el tracte rebut per el mestre Decker. Els donaria les gràcies en el cas que presentessin la seva dimissió. Els tindrem d’aguantar molt tems encara?

    M'agrada

  6. javier

    En una reunión con la prensa para presentar la temporada de la Banda Municipal, cuando pregunté las razones por las que no se aprovechaba la visita de Decker para hacerle un homenaje, por ejemplo, con un concierto especial, nos dijeron que el propio Decker había dicho que este año venía invitado por la Banda y que prefería volver al año siguiente para dirigir a la OBC. Y que, por tanto, Decker dirigirá a la OBC la próxima temporada.
    PD Debo decir que estoy convencido de que, sin la feliz intervención de Abili Fort, Decker no habría vuelto a BCN

    M'agrada

    • Javier, es curioso, hasta que el antiguo Gerente no ha desaparecido de nuestras vidas, el maestro Decker no ha querido volver.
      Eso es lo más significativo.
      El maestro Decker, todo un Señor y con esta única actuación, ensalza a Abili Fort y su esfuerzo para traerlo de nuevo. No fuera alguien a colgarse una medalla que no le corresponde.
      Gracias por darnos la información.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: