LA FONOFERNEMLANDTECA DEL BARBEBLEUE


Il·lustració de Gustave Doré (1867) pel conte de Charles Perrault "La Barbe Bleue" de Les Contes de ma Mère l'Oye(1697).

En els darrers temps de la meva estància tertuliana foyerista, va aparèixer un misteriós personatge (en realitat reapareixia, però jo no havia tingut la sort de compartir les seves aportacions). Les poques vegades que intervenia en algun que altre fil obert, on ens llençàvem els dards enverinats que tant mal fan, però que tant ens agradava llençar-nos, per aneu a saber quines inconfessables impotències personals, em deixava aclaparat per la clarividència.

Des de aquells tristos i ara decididament oblidats temps, vaig començar a seguir-li la pista, sobretot arran del blog que va inaugurar (Cuestión de Sensibilidad), juntament amb altres desertors, com a vincle d’unió d’amistats trenades al llarg de mil i un comentaris i complicitats arrelades gràcies al foro, motiu del nostre desencís i enuig.

Aquest ara amic, és el Barbebleue, una veritable illa de sensibilitat a la blogosfera. Ell va a la seva bola, i quina bola!. Erudició, sensibilitat i extrema  discreció són els distintius al darrere dels que trobareu una gran persona.

Us deixo la seva proposta. Si aneu molt ràpids us passareu l’explicació de llarg, però no hi ha cap dubte que ha fet una tria a l’alçada del que hom espera d’ell. Quelcom fins i tot més que una qüestió de sensibilitat.

Il·lustració derl segle XIX provinent de la Staatsoper de Viena per la partitura de Le Nozze di Figaro de W.A. Mozart

Si no he entendido mal la Fonofernemlandteca consiste en elegir fragmentos musicales preferidos de cada uno ¿no? Si es así me gustaría proponer el mío si no me excedo en el minutaje:
Le nozze di Figaro: finale del acto II  Erich Kleiber 1955
Primero porque Mozart ES la música, y aunque le soy infiel sigo casado con Él.
Segundo porque fue la primera ópera que escuché.
Tercero porque ese finale es la apoteosis de la ópera bufa con esa sucesión de escenas musicales, cada cual más rica, un crescendo constante de concertantes hasta el clímax final donde todo queda expuesto.
Cuarto por el estupendo reparto (Della Casa, Güden, Siepi, Poell..) y sobre todo (soy hombre de directores) por la elegancia, la transparencia, la musicalidad de la estirpe de un linaje excepcional: Erich Kleiber.
Quinto por la Filarmónica de Viena por cuya sangre fluye Wolfgang.
Sexto: porque me hace feliz
Malgrat que l’amic Barbebleue s’ha excedit ni més ni menys que en el doble del temps que havia previst per a cada Fono (com a màxim), he estat incapaç de tallar ni un petit compàs d’aquest magistral Finale del acte II i d’aquesta majúscula interpretació. Cal que us recordi els cantants? Doncs vinga:

Le Nozze di Figaro K.492 (1786)
Música: Wolfgang Amadeus Mozart [1756-1791]
Libretto: Lorenzo da Ponte [1749-1838] (basat en la comèdia d’Augustin Caron de Beaumarchais)

Director: Erich Kleiber
Wiener Philharmoniker i Wiener Staatsopernchor

Any de la gravació:1955 Decca

Il Conte di Almaviva: Alfred Poell
La Contessa: Lisa della Casa
Figaro: Cesare Siepi
Susanna: Hilde Gueden
Cherubino: Suzanne Danco
Marcellina: Hilde Rössel-Majdan
Bartolo: Fernando Corena
Don Basilio: Murray Dickey
Don Curzio: Hugo Meyer-Welfing
Barbarina: Anny Felbermayer
Antonio: Harald Pröglhof
Due giovinette: Suzanne Danco, Anny Felbermayer

La propera Fono ens la proposa l’Assai. No serà una novetat, doncs l’òpera triada haurà de ser anomenada l’òpera per excel·lència de la primera edició de la Fonofernemlandteca, però el fragment i el personatge triat, és, són….de reclinatori.

Un comentari

  1. Josep's avatar Josep

    Totalmente de acuerdo: Mozart ES la música. Le nozze… fue una de mis primeas òperas, una de las que me enganchó a este mundo tan fascinante y una de las que reescucho encantado siempre que puedo.
    Felicidades por la elección. Un abrazo

    M'agrada

    Respon
  4. assai's avatar assai

    Sr. Barbebleue,

    Tengo que decir que me has sorprendido con tu extraordinaria elección; me esperaba algo de Bach.

    Todo, como muy bien has explicado es de “reclinatorio” el fragmento, los cantantes, el director y también el texto que has escrito sobre el porque de tu elección. Se puede decir más pero no mejor

    Enhorabuena y gracias!

    M'agrada

    Respon
  5. Barbebleue's avatar Barbebleue

    Joaquim: gracias por tan cariñosas y elegantes palabras que hacen hermosos los recuerdos. Algo habitual en tu persona.
    Agradecido también por la elección de la fecha de publicación.

    Y para todos los infernemlandaires, un abrazo.

    M'agrada

    Respon
  9. Amfortas's avatar Amfortas

    Esperaba a Bela Bartok o Dukas o quizás a Bach, pero siguiendo el blog “cuestion de sensibilidad”, también era posible un fragmento de Le nozze di Figaro, ópera de sucesión de genialidades una tras otra. Gran elección Bbb.

    M'agrada

    Respon
  10. pfp's avatar pfp

    esta ópera me gusta mucho, pero este final,-voy a decir una barbaridad, pero es la verdad,- siempre me ha parecido demasiado largo y confuso para mis cortas entendederas musicales. Me voy a poner a él, no puede ser que se me esté escapando algo genial.
    Gracias Bbb

    M'agrada

    Respon
  11. Joanpau's avatar Joanpau

    Quan vaig començar amb l’òpera, Mozart m’espantava. Tothom deia que era genial i jo m’avorria, no hi trobava emoció, si de cas perfecció, però no emoció.
    Un dia, sense pretendre-ho, vaig parar atenció al finale primo (aquell de les màscares) del Don Giovanni. No ho sé el per què, però va ser la clau per a Mozart, tot va venir rodat i segurament també em va obrir, sense saber-ho altres portes tancades, com el castell de Barbebleue, curiosament.
    Amb el temps m’he passat clarament del Don Giovanni a Le Nozze i tot i que el finale primo em continua agraden més el del Don Giovanni.
    Una elecció preciosa i molt llarga, potser massa llarga.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari