Avui us regalo els 5 concerts que Ludwig van Beethoven va compondre per a piano i orquestra entre els anys 1795 i 1809. Com a regal ja em sembla prou bo, però esdevé excepcional quan es tracta de la interpretació que va fer la Staatskapelle de Berlin sota la direcció d’aquesta força de la natura que porta per nom Daniel Barenboim, interpretant-los al piano alhora que dirigint la fantàstica i antiquíssima orquestra berlinesa (1570).

Quan a Londres es van anunciar aquests quatre concerts consecutius amb el concerts de Beethoven fent companyia i maridatge amb obres d’Arnold Schoemberg es va armar tal rebombori que en pocs dies es varen esgotar les 10.000 localitats que es varen posar a la venda.

Decididament que en quatre concerts (o cinc) s’interpretessin per aquest ordre:

1. Dia 29 de gener de 2010 – Beethoven: Piano Concerto No. 1 in C Major, Op. 15
   Schoenberg: Pelleas und Melisande
2. Dia 31 de gener de 2010 – Beethoven: Piano Concerto No. 2 in B-flat Major, Op. 19
   Schoenberg: Five Orchestral Pieces, Op. 16
   Beethoven: Piano Concerto No. 4 in G Major, Op. 58
3. Dia 1 de febrer de 2010 – Beethoven: Piano Concerto no.3 in C minor op.37
   Schoenberg: Variations for orchestra, Op.31
4. Dia 2 de febrer – Schoenberg: Verklärte Nacht
   Beethoven: Piano Concerto No.5 in E flat, Op.73 (Emperor)

fa goig, enveja i suposa un repte pel director pianista, de primera magnitud. No us penseu pas que el dia 30 de gener descansessin, no, aquest dia varen fer el concert número 4 a Birminghan. És a dir, cinc dies seguits tocant i dirigint. Senzillament increïble.

Bé, vosaltres mateixos podreu jutjar. Algun crític anglès ha carregat contra el mestre de 67 anys, per voler fer tots els papers de l’auca, dient que els musics es limitaven a seguir-lo i coneixent-lo com el coneixen, en això no hi ha cap problema, però que això no és ben bé el que s’espera d’un director i/o pianista d’aquesta categoria.

Quan tan sols va dirigir, és a dir, les obres d’Arnold Schoenberg no hi van haver retrets, el magisteri i la inspirada direcció del mestre van convèncer a tothom.

Jo us els deixo per tal de que ho gaudiu al màxim, ja que crec que hi ha motius suficients. Aquí els teniu, premeu a sobre de cadascuna de la distribució dels temps per descarregar-los (format mp3):

Retrat de Ludwig van Beethoven pintat per Christian Hornemann (1803)

Concert per a piano i orquestra núm 1, en Do major op 15. (1796-1797), estrenat a Praga l’aNY 1798. Dedicat a la Princesa Barbara Odescalchi

• Allegro con brio – Largo – Rondo Allegro scherzando

Concert per a piano i orquestra núm 2, en Si bemoll major op 19, dedicat a Carl Nicklas Edler von Nickelsberg. La versió definitiva es va estrenar l’any 1801 però va ser escrit entre els anys 1787 i 1789, és a dir hauria de ser el concert número 1, però la publicaciuó definitiva es va fer després del que es coneix com el concert núm 1 i per tant li correspon el 2 de publicació, no poas de creació.

• Allegro con brio – Adagio – Rondo. Molto allegro

Concert per a piano  i orquestra núm 3 en Do menor op 37, dedicat al Príncep Louis Ferdinand de Prússia. Escrit l’any 1800 i estrenat el 5 d’abril de 1803, amb el mateix compositor com a solista.

• Allegro con brio – Largo – Rondo. Molto Allegro

Concert per a piano i orquestra núm 4 en Sol major op 58, va ser eswcsrit entre els anys 1805 i 1806, estrenant-se en un concert privat a casa del Príncep Lobkowitz l’any 1807 i públicament el 22 de desembre de 1808 al Teatre an der Wien. El concert està dedicat al Arxiduc Rodolf d’Àustria

• Allegro moderato – Andante con moto – Rondo (vivace)

Concert per a piano i orquestra núm 5, en mi bemoll major op 73, anomenat Emperador, va ser escrit entre els anys 1809 i 1811 i està dedicat com l’anterior al Arxiduc Rodolf. S’estrenà el 28 de novembre de 1811 a la Gewandhaus de Leipzig.

• Allegro – Adagio un poco mosso – Rondo. Allegro ma non troppo

Jo he decidit començar per Beethoven, sense oblidar Schoenberg, que vindrà en petites dosis, però vindrà.

Suposo que els voldreu baixar. Per tal de que es faci més curta l’espera us deixo el tercer moviment del concert per a piano i orquestra núm 3, el Rondo molto allegro.

Espero que us agradi. És evident que hi han petites cosetes aquí o allà, però no estem parlant de gravacions d’estudi, són 4 concerts consecutius, en directe i sense trampes d’estudi. És molt gran Daniel barenboim, si hi havia algun dubte…