MEASHA BRUEGGERGOSMAN

El dia 11 de març de 2011 i dins la temporada d’òpera 2010-2011 del Gran Teatre del Liceu, està previst que debuti la soprano canadenca, de nom impronunciable, Measha Brueggergosman, cantant les cançons que Luciano Berio va escriure per a la seva companya Cathy Berberian i que també inclourà obres de Ligeti, Bruno Mantovani i Peter Eötvös que també serà el director davant del Ensemble Intercontemporain.

Veu molt interessant, carnosa, plena, de ressonàncies èpiques i que recorda o vol recordar a la Jessye Norman més jove, potser aquest és el seu handicap.

La Brueggergosman va néixer el 28 de juny de 1977, el seu nom és Measha Gosman i els seus avantpassats provenen del Camerun.

Ha estudiat al Boston Conservatory, a la Universitat de Toronto i a la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf.

L’any 2002 va guanyar el primer premi del Grand Prize 2002 Jeunesses Musicales Montreal International Musical Competition i el Wigmore Hall International Song Competition.

Es va casar amb Markus Brügger i ambdós varen decidir ajuntar els noms i passar a anomenar-se Brueggergosman, d’aquí ve aquest nom tan entremaliat i difícil de dir i recordar. Acabarem dient la Measha, que tampoc és que sigui un nom amb un prodigi de glamur associat, però, molt més curt i fàcil de memoritzar.

Podríem dir que tot just ha començat la seva carrera, amb actuacions destacades a les sales de concert del Canada i Estats Units, dirigida per noms importants com Sir Andrew Davis, Helmuth Rilling, Michael Tilson Thomas o Franz Welser-Möst. Us recomano una visita a la seva web, tot prement el nom al inici del post.

Amb aquest darrer i amb l’Orquestra de Cleveland, de la que el director austríac n’és el titular, el passat 20 de febrer de 2010 van interpretar els Wesendonck-lieder de Richard Wagner que avui us porto al blog.

Hi ha quelcom en la veu de la Brueggergosman o millor dir en el seu cant, que no m’acaba de seduir, potser un cert distanciament i una tendència a voler sofisticar el so, tot i que la veu és molt càlida i amb ressonàncies molt atractives, pròpies per altre part de les veus de raça negre. De ben segur que amb l’experiència i el rodatge que anirà agafant en els propers anys i sobretot quan haguem comprovat com és la veu en directa, podré dir-vos que m’ha semblat.

De moment aquí teniu els cinc Wesendonck-lieder:

Der Engel

In der kindheit frühen tagen
Hört’ ich oft von engeln sagen
Die des himmels hehre wonne
Tauschen mit der erdensonne

Daß, wo bang ein herz in sorgen
Schmachtet vor der welt verborgen
Daß, wo still es will verbluten
Und vergehn in tränenfluten

Daß, wo brünstig sein gebet
Einzig um erlösung fleht
Da der engel niederschwebt
Und es sanft gen himmel hebt

Ja es stieg auch mir ein engel nieder
Und auf leuchtendem gefieder
Führt er ferne jedem schmerz

Stehe Still!

Sausendes, brausendes Rad der Zeit,
Messer du der Ewigkeit;
Leuchtende Sphären im weiten All,
Die ihr umringt den Weltenball;
Urewige Schöpfung, halte doch ein,
Genug des Werdens, laß mich sein!

Halte an dich, zeugende Kraft,
Urgedanke, der ewig schafft!
Hemmet den Atem, stillet den Drang,
Schweiget nur eine Sekunde lang!
Schwellende Pulse, fesselt den Schlag;
Ende, des Wollens ew’ger Tag!
Daß in selig süßem Vergessen
Ich mög alle Wonnen ermessen!

Wenn Aug’ in Auge wonnig trinken,
Seele ganz in Seele versinken;
Wesen in Wesen sich wiederfindet,
Und alles Hoffens Ende sich kündet,
Die Lippe verstummt in staunendem Schweigen,
Keinen Wunsch mehr will das Innre zeugen:
Erkennt der Mensch des Ew’gen Spur,
Und löst dein Rätsel, heil’ge Natur!

Im Treibhaus

Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?
Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.
Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus,
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht’gen Graus.
Wohl, ich weiß es, arme Pflanze;
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat ist nicht hier!
Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.
Stille wird’s, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh ich schweben
An der Blätter grünem Saum.

Schmerzen

Sonne, weinest jeden Abend
Dir die schönen Augen rot,
Wenn im Meeresspiegel badend
Dich erreicht der frühe Tod;

Doch erstehst in alter Pracht,
Glorie der düstren Welt,
Du am Morgen neu erwacht,
Wie ein stolzer Siegesheld!

Ach, wie sollte ich da klagen,
Wie, mein Herz, so schwer dich sehn,
Muß die Sonne selbst verzagen,
Muß die Sonne untergehn?

Und gebieret Tod nur Leben,
Geben Schmerzen Wonne nur:
O wie dank ich, daß gegeben
Solche Schmerzen mir Natur!

i Träume

Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?

Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!

Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!

Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,

Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumed spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.

Seducció vocal i adequació al repertori crec que no li manquen. Tot el que li havia escoltat fins ara no m’havia acabat de fer el pes i potser en el repertori de l’àrea germànica, la seva veu està més còmoda o els anys i l’estudi juguen al seu favor, com hauria de ser sempre. El cas és que de totes les coses que li he escoltat fins ara, és el que he trobat més `personal i interessant.

Aquest més de febrer sortirà a la venda el tercer disc per la DG, després d’una novena de Beethoven dirigida per Welser-Möst amb l’orquestra de Cleveland i el seu primer disc en solitari, Surprise!, dedicat a cançons de cabaret de William Bolcon, Arnold Scömberg i Erik Satie, acompanyada per l’orquestra de la BBC dirigida per David Robertson. En aquest nou treball dedicat a autors com Duparc, Fauré, Brahms, Liszt, Poulenc i Schubert, i que porta per títol Night and Dreams, està acompanyada al piano per Justus Zeyen.

Al Canada ha gravat dos disc més, un dedicat a cançons i àries de Berlioz i Massenet i un altre a Barber, Copland i Gershwin, que no conec.

Tot i que com haureu pogut comprovar, el so de la gravació que us he deixat no és gaire bo i té hi ha una freqüència metàl·lica bastant molesta, us deixo l’enllaç per si voleu baixar els

Wesendonck-Lieder Measha Brueggergosman-Franz Welser-Möst

Ja em direu que us ha semblat!