Simon Keenlyside (baríton) i Malcolm Martineau (pianista)

El 12 de febrer, l’excel·lent baríton anglès Simon Keenlyside va oferir un recital al Palais Garnier, dins el marc de la temporada de L’Opéra National de Paris, acompanyat per l’aclamat pianista Malcolm Martineau.

Aquest recital es va retransmetre ahir per France Musique i avui el teniu disponible a In Fernem Land.

El programa l’integraven les obres següents:

Gabriel Fauré
Mandoline Op.58 N°1
En sourdine Op.58 N°2
Green Op.58 N°3
Notre amour Op.23 N°2
Fleur jetée Op.39 N°2
Spleen Op.51 N°3
Madrigal de Shylock Op.57 N°2
Aubade Op. 6 N°1
Le papillon et la fleur Op.1 N°1

Maurice Ravel
Histoires naturelles
Robert Schumann
Dichterliebe Op.48

Propines
Der Einsame (Franz Schubert)
Wir wandelten (Johannes Brahms)
Die Sterne (Franz Schubert)
Nachtviolen (Franz Schubert)

És a dir, una exquisidesa per a gurmets.

Jo us deixaré tot el recital per si el voleu descarregar, però ara per fer temps mentre baixen els arxius, us deixaré tot el Dichterliebe de Schumann per escoltar.

El Dichterliebe o Amor de poeta de Robert Schumann és el cicle de lied més conegut del compositor. El va escriure durant l’any 1840 amb el s texts poètics de “Lyrisches Intermezzo” de Heinrich Heine, escrits entre el 1822 i 1823.

En la primera edició de l’obra, Schumann tan sols va incloure 16 dels 20 poemes de que consta l’obra de Heine.

El music va escriure l’obra per a la soprano Wilhelmine Schröder-Devrient, és per tant una obra per a veu femenina, en contra del habitualment pensem, potser enduts pel mateix títol associant el poeta i no poetessa, al interpret que li ha de donar veu, tot sabent que en el món de lied, tot sovint les vocalitats més diverses volen cantar les meravelles que aquests cicles contenen.
I qui era la tal Wilhelmine?,doncs ni més ni menys que el primer Adriano del Rienzi, la Senta i la Venus del Tannhäuser i estava previst que fos la primera Ortrud del Lohengrin, si els fets de la revolta de Dresden no ho haguessin impedit. Estem per tant, davant d’una soprano dramàtica o potser mezzo. Ja sabeu que tret dels rols descaradament greus, com la Erda de la Tetralogia, les mezzos wagnerianes poden ser ateses perfectament per sopranos dramàtiques.

Les 16 cançons que l’integren són:

Im wunderschönen Monat Mai
Aus meinen Tränen sprießen
Die Rose, die Lilie, die Taube, die Sonne
Wenn ich in deine Augen seh
Ich will meine Seele tauchen
Im Rhein, im heiligen Strome
Ich grolle nicht
Und wüßten’s die Blumen
Das ist ein Flöten und Geigen
Hör’ ich das Liedchen klingen
Ein Jüngling liebt ein Mädchen
Am leuchtenden Sommermorgen
Ich hab’ im Traum geweinet
Allnächtlich im Traume
Aus alten Märchen winkt es
Die alten, bösen Lieder

Disposem-nos doncs a escoltar i fruir de Schumann, excel·lentment servit per Kennlyside i Martineau. (29’10”)

La propera agenda de Simon Keenlyside l’ha de portar al MET on cantarà el Hamlet de Thomas, al costat de la Dessay, Morris i Larmore, sota la direcció de Loris Langrée i la posada en escena, que ja hem vist al Liceu de Caurier & Leiser. Els mesos de juny i juliol cantarà a Cardiff el seu primer Rigoletto al costat de Sarah Coburn com a Gilda i Gwyn Hughes Jones com a Duc de Màntua. Al novembre del 2010 tornarà al MET per cantar el Rodrigo del Don Carlo verdià al costat de la Poplavskaya, Alagna, Smirnova i Furlanetto, sota la direcció de Yannick Nézet-Séguin i la nova producció del ROH dirigida Nicolas Hytner.

Aquí us deixo l’enllaç per baixar-vos el recital de Paris.

Simon Keenlyside – Malcolm Martineau Palais Garnier. 12.02.2010

Simon Keenlyside, baríton
Malcolm Martineau, piano
Palais Garnier, Paris 12 de febrer de 2010.