LICEU 2016/2017: RECITAL SIMON KEENLYSIDE & MALCOLM MARTINEAU

001

El públic que ahir en prou feines omplia el 50% de l’aforament del teatre va posar en evidència la decrepitud d’un model cultural que està perdent la exquisidesa, el refinament o aquella “finezza”, com diria un italià cultivat, que potser un dia ja llunyà semblava que teníem, però que després de l’expressió més barroera del comportament durant el liederabend que van protagonitzar el baríton ara irlandès (ençà del Brexit) Simon Keenlyside i el pianista Malcom Martineau, ha quedat definitivament oblidat donant pas a la tristíssima demostració que aquest teatre per poc que s’ho proposin perdrà el valor de la marca, i parlo en termes marquetinians perquè sembla que al cap i a la fi és l’únic que els interessa.

Perdoneu que comenci parlant de temes aliens als artistes però ahir el poc i mal avingut personal que varem anar al teatre, varem poder assistir a una vergonyant manca de respecte quan no tan sols no es van respectar els blocs del programa, aplaudint quan els semblava, sinó que alguns ho feien insistentment abans de que el piano acabés els darrers compassos, com si veiessin virtualment que el teló començava a baixar, senyal inequívoc per els neòfits que encara que la música continués, ells ja tenien la vènia per aplaudir.   Continua llegint

INSISTINT EN EL DON GIOVANNI DEL MET 2016

Serena Malfi i Simon Keenlyside Don Giovanni MET 2016 Fotografia Marty Sohl/The Metropolitan Opera

Serena Malfi i Simon Keenlyside Don Giovanni MET 2016 Fotografia Marty Sohl/The Metropolitan Opera

Potser cal donar-li una segona oportunitat, per això he pensat que potser molts de vosaltres agraireu la insistència i a més a més en a mi m’allibera de fer un apunt més extens, ja que no puc dedicar el dia a l’apunt que hagués volgut.

Això doncs si algú vol aprofitar l’avinentesa i si més continuar opinant d’aquest Don Giovanni després d’aquesta segona oportunitat, ja sap que ara tindrà l’oportunitat. Continua llegint

MET 2016/2017: DON GIOVANNI

Simon Keenlyside (Don Giovanni) Marty Sohl/The Metropolitan Opera via AP

Simon Keenlyside (Don Giovanni) Marty Sohl/The Metropolitan Opera via AP

Quan es va estrenar aquesta producció l’any 2011 ja em va semblar lletja i no puc entendre com insisteixen en tornar-la a incorporar a la temporada del MET al cinema, són coses incomprensibles de l’edició que enguany ens arriba al cinema des de New York, mentre que altres títols de interès molt més notori, com Guillaume Tell s’han quedat fora.

Només si el cast hagués estat realment estel·lar s’hagués pogut admetre aquesta reposició cinc anys després d’haver-la vist, però si en l’edició del 2011 hi havia mancances, en la del 2016 n’hi continua havent i això que no ha repetit ningú, tret de Fabio Luisi, el director musical que ja aleshores em va agradar molt i que ahir em va tornar a meravellar per la dinàmica dramàtica de la seva direcció nítida, vital i enèrgica, a estones vertiginosa. Continua llegint

FESTIVAL EDIMBURG 2016: SIMON KEENLYSIDE AND FRIENDS

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Fotografia del Facebook de Simon Keenlyside

Avui malgrat que ens visita a IFL el baríton anglès Simon Keenlyside assistirem a una mena da jam session que va tenir lloc el passat 12 d’agost en el prestigiós Festival d’Edimburg, on acompanyat d’un combo de musics de jazz fa un repàs per els grans estàndards, versionant a Berlin, Porter, Gershwin, Rodgers, Weill, Kálmán, Ellington, Carmichel, Kern o Strayhorn.

La proposta era d’entrada estimulant, tot i que els cantants lírics no acaben mai d’encaixar (Thomas Quatshoff a banda) en el món i l’estil jazzístic, ja que feia molt temps que el baríton anglès no pareixia per IFL, el problema és que Keenlyside no està bé de veu i no és una cosa d’ara. No voldria pensar que el tenim ja definitivament perdut  però ja la darrera vegada que va venir al Liceu mostrava unes flegmes que en aquest recital atípic i en un repertori on les exigències vocals semblarien menys intenses que en un lideraben, es repeteixen i jo diria que de manera molt més accentuada i en alguna cançó amb greus problemes d’afinació i tessitura (Soliloquy de ‘Carousel’). Continua llegint

FAUST A LA ROH (Calleja-Yoncheva-Terfel-Keenlyside;Benini)

Tenia ganes d’escoltar aquest Faust amb la imprescindible Yoncheva com a Marguerite, acompanyada per Calleja en el rol titular i Terfel i Keenlyside completant el quartet estel·lar. Després com acostuma a passar les coses no són tan boniques com els noms podrien donar a entendre i per aquí i per allà he trobat cosetes que m’han fet abaixar les expectatives prèvies fins deixar-les en una més que correcta representació i poca cosa més. Serà que he vist en la meva vida operística algun Faust de difícil superació i això, vulguis o no i encara que no m’agradi viure del passat, et deixa marcat, i no parlem d’un parell d’enregistraments que han deixat constància de com cal cantar aquesta òpera i que continuen sent per a mi referents. Continua llegint

EL VÍDEO DE WOZZECK A MUNICH (Keenlyside, Denoke, Sadnik, Ablinger-Sperrhacke;Kriegenburg-Koenigs)

Wozzeck a Munich, producció de Andreas Kriegenburg

Wozzeck a Munich, producció de Andreas Kriegenburg

Avui us porto el vídeo de la producció de Wozzeck que es representa des de l’any 2008 a la Staatsoper de Munich, deguda a Andreas Kriegenburg i que us garanteix una experiència teatral potent i opressiva. La producció ha esdevingut un èxit que justifica les continues reposicions, primer dirigides musicalment per Kent Nagano, director titular de la casa, i ara per Lothar Koenigs , amb un resultat esplèndid.

També pel que fa als cantants hi han hagut canvis respecte als originals (Volle i Schuster) i ara la parella protagonista va a càrrec del baríton anglès Simon Keenlyside, que ha fet d’aquest torturat i torturant rol, una de les seves especialitats (ja va ser motiu d’un apunt a IFL arran de la producció vienesa que va protagonitzar, si bé en aquella ocasió el suport que us oferia era l’àudio) i la seva Marie és la soprano alemanya Angela Denoke, que ha fet d’aquest rol un dels seus cavalls de batalla (també al Liceu amb l’imponent producció de Calixto Bieito), i malgrat que la veu comença a denotar signes de  defalliment preocupant en altres rols, aquest encara el defensa amb escruixidora teatralitat i dramatisme. Continua llegint

WOZZECK A VIENA (Keenlyside-Schwanewilms-Lehmann-Welser-Möst)

Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l'Òpera de Viena

Simon Keenlyside i Anne Schwanewilms a Wozzeck, producció de Adolf Dresen per a l’Òpera de Viena. ) Foto: Wiener Staatsoper / Michael Pöhn

Avui anem a la Staatsoper de Viena, tenim una cita amb Wozzeck d’Alban Berg.

Comprenc que molts arrufareu el nas o passareu de llarg, un àudio de Wozzeck necessita una predisposició inicial, unes ganes d’investigar i capbussar-se de ple en una de les òperes cabdals del segle XX  que molts no esteu predisposats a fer.

Jo mateix abans de decidir que aquesta seria l’òpera que us proposaria avui, vaig tantejar altres opcions, però al final vaig pensar, per què no?, és una representació que acaba de tenir lloc a l’òpera de Viena, amb un repartiment encapçalat per Simon Keenlyside, un baríton que té molts seguidors/es i per la sempre esplèndida Anne Schwanewilms, dirigits per Franz Welser-Möst al front de l’Orquestra de l’Òpera de Viena. Continua llegint

EL VÍDEO DEL DON CARLO AL MET (Alagna-Poplavskaya-Furlanetto-Keenlyside-Smirnova;Nézet-Séguin, Hytner)

Simon Keenlyside (Rodrigo) i Ferruccio Furlanetto (Filippo II) al Don carlo de Verdi al MET (2010) Foto Ken Howard/Metropolitan Opera

Simon Keenlyside (Rodrigo) i Ferruccio Furlanetto (Filippo II) al Don carlo de Verdi al MET (2010) Foto Ken Howard/Metropolitan Opera

El 12 de desembre de 2010 us vaig deixar l’apunt del Don Carlo al MET que vam poder veure als cinemes, avui us porto el vídeo gràcies a la gentil col·laboració del Kiko que ho ha fet possible i a qui agraeixo enormement que em facilités la font.

Potser no va ser el Don Carlo de les nostres vides, però si que en línies generals va superar el que s’està fent aquesta temporada i que dissabte passat es va poder escoltar per Radio Clásica i que segurament degut a una direcció que quasi m’atreviria a classificar de anti verdiana per part del sempre controvertit Lorin Maezel, fa autènticament bona la del jove Yannick Nézet-Séguin.

No em desdiré del que vaig escriure en aquell apunt, per tant si ho voleu saber, ho teniu de fàcil accés a l’enllaç directe que us he deixat a la primera línia del text. Continua llegint

EL MET AL CINEMA: THE TEMPEST

Simon Keenlydise (Prosper a The tempest al MET, producció de Robert Lepage, foto Ken  Howard/MET)

Como Joaquim no posee el santo don de la ubicuidad, él fue al Concierto Vivaldi y yo a la retransmisión vía satélite de la ópera “The tempest”  desde el Met, en los cines Yelmo Icària el pasado sábado día 10, donde en la sala 8 de esos cines ni siquiera consiguieron llenar unas 2/3 partes del aforo, cuando casi siempre se utilizan las salas  8 y 10 a plena capacidad.

A estas alturas de mi edad no me puedo permitir el lujo de desperdiciar mi tiempo y el sábado pasado lo malgasté miserablemente con esta ópera. Me importa muy poco o casi nada que los críticos se hayan puesto de acuerdo en alabarla hasta la exageración, pero yo no soy crítico sino público, pago mi entrada y sin ningún tipo de influencias ni presiones expongo mi opinión y en este caso mediante una crónica en IFL, ya que he sido invitado a hacerlo. Voy a comentar esta retransmisión como espectador, sin pretender que mi opinión coincida con la de nadie.
Según Deborah Voigt “The tempest” es la mejor obra de Shakespeare (?). Pues bien en la época de su estreno no fue bien recibida por el público y es probable que por esta razón el dramaturgo inglés no escribiera ninguna obra más, al menos en solitario. A lo largo de los tres siglos últimos unos 40 compositores se han fijado en esta obra para componer óperas, entre ellos el joven británico (41 años) Thomas Adès que consiguió estrenar la suya en el Covent Garden en 2004 y después se repuso en 2007 y posteriormente se estrenó en otros teatros, siempre aclamada por la crítica, hasta este estreno en el MET. Continua llegint

EL DVD DEL MACBETH A LA ROH (Keenlyside-Monastyrska-Pappano-Lloyd)

Ahir tarda casolana al voltant d’un DVD operístic provinent de la ROH Covent Garden de Londres.

Es tracta de la retransmissió gravada el 13 de juny del 2011 que es va passar per les sales de cinema i que no vaig veure en el seu moment, del Macbeth de Giuseppe Verdi, amb Simon Keenlyside i Liudmyla Monastyrska encapçalant la producció de Phyllida Lloyd que vam veure al Liceu (Álvarez-Guleghina) i que també va ser enregistrada i comercialitzada en DVD, i la magistral direcció musical d’Antonio Pappano.

La gran sorpresa d’aquestes representacions va ser la soprano ucraïnesa Liudmyla Monastyrska, que està començant a fer una carrera d’impacte als millors escenaris del món (Doña Jimena a Les Arts durant aquests dies, Odabella a Santiago i després a Berlín, Aida al MET i a la Scala, Abigaille a la Scala i la ROH…). Continua llegint

SIMON KEENLYSIDE AL FESTIVAL D’ EDIMBURG 2011

Malcolm Martineau i Simon Keenlyside

La Sílvia em va regalar fa uns quants dies els enllaços d’un concert de lied de Simon Keenlyside al Festival d’Edimburg 2011.

Com bé sabeu els que m’heu fet companyia aquest estiu, el prestigiós festival escocès va quedar fora dels imprevisibles itineraris de la nostra particular línia aèria, tot i que segurament anirem recuperant en les properes setmanes, algun del grans esdeveniments musicals.

Comencem doncs amb la visita del baríton anglès i el pianista Malcolm Martineau, que varen oferir un magnífic i potent liederabend el passat 23 d’agost de 2011, amb el següent programa: Continua llegint

SALZBURG 2011: LE NOZZE DI FIGARO

Le nozze di Figaro, Salzburg 2011. Producció de Claus Guth. Foto © Monika Rittershaus

Continuem instal·lats a Salzburg, on el dia 30 de juliol va tenir lloc la segona representació de la reposició de la producció de Claus Guth (2005) per l’òpera de Mozart, Le Nozze di Figaro.

Insistir amb el tema del cantants a aquestes alçades, on sembla que cada apunt sigui una repetició de l’altre, pot arribar a esgotar, però és que aquesta és una realitat prou important i significativa del món operístic actual, que no ens hauria de deixar indiferents.

D’ençà que Mortier va passar pel Festival de Salzburg i va posar en peu de guerra a tot l'” Establishment”, res va tornar a ser igual. No dic que el director belga no fes una neteja necessària, però el nivell ha baixat i potser trigarem a tornar a recuperar aquells rerpartiments de disc que emocionaven, al menys sobre el paper. L’espectacle que avui us porto i en l’aspecte musical, presenta notoris punts de millora.

Fa uns anys presentar unes “Le nozze di Figaro” amb un cartellone com el d’enguany, hagués estat impensable.  No es tracta de la quasi absència de primeres figures, ja que es podria donar el cas que es convertissin en primeres figures a partir del seu pas per aquesta edició del Festival, si l’ull clínic del seu director artístic fos tan precís que escorcollant, trobés veritables perles i les mostrés al món des de el seu prestigiós Festival, però tret del Conte de Simon Keenlyside, la resta dels cantants principals em semblen o per fer, o vulgars en el sentit més ampli de la paraula. Si Salzburg no es pot permetre contractar als millors mozartians del moment, és que tenim un greu problema i si aquests són els millors del moment, el problema és més gros. A mi em sembla que aquests cantants no són els millors, vosaltres mateixos jutgeu Continua llegint

EL MET AL CINEMA: DON CARLO

Marina Poplavskaya i Roberto Alagna al Don Carlo del MET. Producció Nicholas Hytner

Han passat 19 dies de la gravació que us vaig deixar del Don Carlo (primera funció) del MET i ahir vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la funció que es va retransmetre en HD als cinemes de moltes ciutats del món.

Els bons desitjos i pronòstics, sortosament es van complir i tot va sortir molt millor que el primer dia, des de la direcció de Yannick Nézet-Séguin a l’actuació i estat vocal dels cantants.

La retransmissió amb un so, jo crec que excessiu, com és habitual a les sales del cinemes Icària, i una mica distorsionat, va tenir algunes interrupcions del senyal del satèl·lit, en moments força inoportuns, però per sort no es van repetir, tot i l’enuig que representa una interrupció d’aquestes en mig d’un pianíssim d’una ària o qualsevol altre fragment esperat. Són imponderables, que de ben segur dintre d’uns anys ens faran riure, però ara per ara succeeixen, sense que la tècnica ho pugui evitar.

Pel que fa a l’equip de cantants, dir-vos que sota el meu punt de vista, tots han millorat globalment i alguns, com Smirnova i sobretot Halfvarson, molt respecte a la funció del 22, que teniu a disposició aquí. Continua llegint

EL DON CARLO DEL MET

Poplavskaya i Alagna (Don Carlo al MET)

El proper 11 de desembre tindrem l’oportunitat de veure Don Carlo, en el marc de la temporada del MET al cinema, però avui i gràcies a l’Alex que em va passar els arxius, us deixo la funció del dia 22 de novembre.

El cast :

Giuseppe Verdi (1813-1901)
Don Carlo (1886)

Roberto Alagna
(tenor), Don Carlo

Marina Poplavskaya (soprano), Elisabetta di Valois
Anna Smirnova
(mezzo), La principessa Eboli

Simon Keenlyside (baríton), Rodrigo, Marchese di Posa
Ferruccio Furlanetto (baix), Filippo II
Eric Halfvarson (baix), Il Grande Inquisitore
Jennifer Check (soprano), Una voce del cielo
Alexei Tanovitsky (baix), Un frate
Layla Claire (soprano), Tebaldo
Eduardo Valdés (tenor), Il Conte di Lerma / L’Araldo reale
Donovan Singletary (baríton), Primo deputato fiammingo
Keith Harris (baix), Secondo deputato fiammingo
Christopher Schaldenbrand (baix), Terzo deputato fiammingo
Joshua Benaim (baix), Quarto deputato fiammingo
Tyler Simpson (baríton), Quinto deputato fiammingo
Eric Jordan (baríton), Sesto deputato fiammingo

The Metropolitan Opera Chorus and Orchestra
Director: Yannick Nezet-Seguin

New York 22 de novembre de 2010

La veritat és que a la primera escoltada Continua llegint

SIMON KEENLYSIDE, el cantant del mes de maig

Simon Keenlyside

Estic molt satisfet del seguiment i de la resposta d’aquesta proposta infernemlandera, que mentre mantingui el vostre interès, es repetirà més a mes, ja que sou vosaltres els que escolliu, tot i que jo també he votat.

En aquesta ocasió els vuit barítons m’agradaven. M’ha semblat que cadascuna de les versions té suficients punts d’interès com per merèixer una segona escoltada, abans d’emetre el vot.

Tot i així, la versió que ha guanyat es va començar a desmarcar des de un bon començament, senyal inequívoc de que en la veu i la interpretació d’aquest baríton anglès, hi ha quelcom més que el fa ser el guanyador, amb claredat.

També és ben cert que a mida que han anat passant els dies, s’ha establert un inici de competició amb el número 6, en el que després si ha sumat el 3, en un frec a frec que ha acabat en taules, i que ha donat el tercer lloc d’aquest podi, al 4. En qualsevol cas mai ha donat la sensació que es poses en perill l’hegemonia del que finalment ha estat el guanyador, que com ja heu llegit al títol que encapçala el post és, Simon Keenlyside. Continua llegint

SIMON KEENLYSIDE: Dichterliebe de Schumann

Simon Keenlyside (baríton) i Malcolm Martineau (pianista)

El 12 de febrer, l’excel·lent baríton anglès Simon Keenlyside va oferir un recital al Palais Garnier, dins el marc de la temporada de L’Opéra National de Paris, acompanyat per l’aclamat pianista Malcolm Martineau.

Aquest recital es va retransmetre ahir per France Musique i avui el teniu disponible a In Fernem Land.

El programa l’integraven les obres següents: Continua llegint

PELLÉAS ET MÉLISANDE

Mary Garden la primera Mélisande

Durant el mes de maig de 1893 Claude Debussy va assistir a les representacions del drama Pelléas et Mélisande de Maurice Maeterlinck que es varen fer al Théâtre des Bouffes Parisiens. El compositor ja havia comprat un any abans el text acabat de publicar i del que va quedar ràpidament corprès, però varen ser aquestes representacions, les que el varen convèncer a musicar el drama tal i com va ser escrit i no una adaptació d’aquell text.

No va trigar mes de tres mesos que escrivia al autor, per tal d’obtenir els permisos per musicar-lo i Maeterlinck no va posar cap obstacle. Un cop obtingut el permís, durant el mes de setembre va començar a composar la música de l’escena IV del 4at acte, és a dir l’escena d’amor.

Sense fer-vos esperar més us deixo el primer tast. Continua llegint

EL DON CARLO DE JONAS KAUFMANN

Jonas Kaufmann (Don Carlo) ROH. Producció de Nicholas Hytner setembre 2009

L’any passat el ROH, el teatre d’òpera més envejable de l’actualitat, va estrenar una producció del Don Carlo de Giuseppe Verdi. In Fernem Land se’n va fer esment d’aquelles representacions tan esperades (Don Carlo a Londres: torna la passió), amb el protagonisme de Rolando Villazón encapçalant un cast que ara ha tingut variacions.

La importància i el poder del ROH com una de les principals cases operístiques del món es demostra amb l’alternança dels tenors protagonistes, ambdós de primeríssm nivell. Aquest any és Kaufmann, tal i com ens va recordar la Hariclea en un comentari recent en el post del celebrat concert de Düsseldorf  i és clar, porto la reposició al blog, doncs a part del tenor alemany, el Posa és Simon Keenlyside, que en la gravació que us vaig deixar del 2008, va ser substituït per Dimitris Tiliakos. Repeteixen la Poplavskaia i Furlanetto. La Eboli ara és la mediocre, amb mitjans, Marianne Cornetti i el gran Inquisidor John Tomlison.

Que un any sigui Villazón i l’altre Kaufmann, diu molt de la ROH Covent Garden. En altres teatres hauria tocat algun Farina o Fracaro, però renoi, a Londres no s’estan de res. Bé de res, de res, tampoc, doncs si en l’edició del 2008 la Eboli va ser la millorable Ganassi, que en la versió francesa signa una magnífica Eboli, com varen poder gaudir al Liceu, en la versió italiana el rol li costa més. La substituta és una cantant digne per un altre teatre, tot i que ja sé que aquesta senyora canta a tots els teatres d’òpera del món i la veritat és que no ho acabo d’entendre, a no ser que la manca de veritables mezzos de categoria per fer aquests rols, obligui als teatres a buscar solucions dignes i prou. Aquest és el cas Marianne Cornetti és una discretament digne Eboli. Continua llegint

Simon Keenlyside Onegin a Viena (07/03/2009)

Tamar Iveri - Simon Keenlyside (Evgeni Onegin Staatsoper Viena 2009)

Tamar Iveri - Simon Keenlyside (Eugen Onegin Staatsoper Viena 2009)

Si la setmana passada varem sortir de Viena amb una decebedora sensació, en escoltar la Carmen absolutament fallida de Kasarova i Cura, aquesta setmana hi tornem per escoltar la premier d’Eugen Onegin de P.I.Txiakovski amb un repartiment molt adient, sota la direcció del titular de la casa, el veterà i molt experimentat en l’obra de Txaikovski, Seiji Ozawa. Continua llegint

RESUM I PREMIS A LA TEMPORADA 2007-2008

L’últim dia de juliol de l’any passat vaig editar un post amb el resum de la temporada i amb la valoració i premis de tot el que vaig poder gaudir i patir. Em sembla una bona manera d’acabar-la i té l’al·licient de fer un repàs sobre coses que potser en el seu moment em varen agradar molt o gens i que un cop passats els dies, les setmanes o els mesos, les impressions poden haver sedimentat i tenir lleugeres variacions.

Em centraré en la temporada del Liceu i les òperes que he vist fora. No detallaré els concerts del Palau (excepció feta de la Bartoli i el del Centenari del Palau) o l’Auditori. No acabariem mai i el bloc és bàsicament operístic. Continua llegint