La literatura no és un joc, m’hi va la vida (Jaume Cabré)
Aquest migdia l’amic Assur m’ha enviat aquest sms:
Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i després afegia unes expressions onomatopeiques per recalcar l’eufòria que l’envaïa i que m’ha traspassat. Ell sap l’admiració profunda, vorejant la idolatria, que sento per aquest escriptor, que considero el millor escriptor viu de la literatura catalana, és clar que el que pensi jo tan sols em serveix a mi i en cap cas voldria que m’ho tinguéssiu en compte, sobretot tots aquells que sent coneixedors de l’obra cabreriana, no ho considerin així.
Jaume Cabré Fabré va néixer a Barcelona l’any 1947 i hores d’ara, després del merescut esclat mediàtic i reconeixement internacional d’ençà la famosa i polèmica Fira de Frankfurt del 2007 amb Catalunya de protagonista i on l’imprescindible Les veus del Pamano, una de les 10 novel·les de la meva vida, es va situar com un dels llibres protagonistes, ha acabat sent honorat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la distinció amb que Òmniun Cultural reconeix l’obra dels escriptors catalans.
Fa més de 20 anys que vaig descobrir Cabré, gràcies als guions que feia per la primera telesèrie catalana de TV3 (La Granja) que servien de preàmbul introductori a un magnífic programa d’en Joaquim Maria Puyal. El nom de Jaume Cabré em va cridar molt l’atenció i vaig començar a comprar i devorar totes les novel·les que vaig trobar. Em sembla que per aquest ordre, Senyoria, La Teranyina, Fra Junoy i Luwowski o la Desraó (El llibre de les Feixes), L’ombra de l’eunuc, Viatge d’hivern, Llibre de preludis i Les veus del Pamano. Em falten les novel·les primerenques que espero que ara sigui més fàcil trobar.
En tota l’obra de Cabré admiro la capacitat immediata que té d’atrapar-me amb un llenguatge riquíssim i alhora gens carregós, ni pretensiós, ni amb ínfules d’erudit hermètic i lletraferit críptic.
Però encara hi ha un altre cosa que em fa situar a Jaume Cabré al capdamunt del meu altar particular, que és la brillant capacitat narrativa per desenvolupar les històries i els personatges, tot entrecreuant-les i fabricant un riquíssim teixit farcit de personatges i situacions de fascinant riquesa.
Per si això no fos poc, i aquí vull fer un èmfasi especial, Cabré també és music, i utilitza i es nodreix dels seus coneixements musicals per donar a tots els seus relats un fons i un ritme musical, mitjançant la utilització de metàfores i una prosa rica en poesia visual i narrativa, que li atorguen aquesta característica rítmica tan marcada.
En aquest sentit, la seva novel·la L’ombra de l’eunuc (1996) esdevé alhora que una obra imprescindible, un brillant exercici d’estructurar el relat, agafant com a base una obra musical, el Concert per a violí i orquestra d’Alban Berg (a la memòria d’un àngel), el concert que es va estrenar al Palau de la Música Catalana, el 19 d’abril de 1936.
La novel·la segueix l’estructura del concert, en dos parts, cadascuna d’elles subdividida en dos moviments, Andante i Allegretto la primera i la segona Allegro i Adagio.
En l’Adagio final, Berg utilitza una coral fúnebre de J.S.Bach, per homenatjar a la filla de Walter Gropius i Alma Mahler, morta als 18 anys a causa de la poliomielitis i a qui va dedicar el concert, ella és l’àngel.
Cabré com us he dit és violinista i utilitza l’estructura del concert per edificar l’esquelet narratiu de la història d’en Gensana, alhora que el converteix en part fonamental del argument. És tant el coneixement i el domini mestrívol del llenguatge i la narrativa, que va aconseguir que m’interesses per una obra i un autor que se’m resistien i que gràcies a l’art incommensurable que posseeix la seva literatura, m’apropés a aquesta obra cabdal de la música del segle XX, amb a actitud receptiva, aconseguint a la fi, que gaudís superant la barrera que creia infranquejable del món atonal, que com tots bé sabeu, suposa un dels meus límits confessats amb escreix al blog.
Us recomano tota l’obra d’en Jaume Cabré, però especialment aquesta L’ombra de l’eunuc, on la música i no sols la de Berg, hi és present des de un inici fins a la fi, i on si teniu alguna aprensió similar a la meva en vers aquest autor i a l’atonalitat, és possible que us ajudi a superar-la, al menys pel que fa al concert per a violí i orquestra.
Per homenatjar al gran Jaume Cabré i aquest Premi d’Honor que s’ha anunciat avui i que s’atorgarà al Palau de la Música el proper 14 de juny, us proposo aquest concert en una versió provinent d’un concert celebrat el 31 de gener del 2009 a Munic i on l’orquestra simfònica de la radiodifusió bavaresa sota la direcció de Daniel Hardig i el violinista Renaud Capuçon, van interpretar el Concert per a violí i orquestra, a la memòria d’un àngel, d’Alban Berg.
Us deixo el fragment final amb el tema de J.S.Bach (violí solista i clarinets) traient el cap de manera magistral en mig del món densament líric de Berg, mentre aneu baixant la versió íntegre d’un concert que no arriba a la mitja hora de durada.
Gràcies Sr. Cabré i felicitats!
Si no en teniu prou amb aquesta versió que us regalo i voleu una versió comercial del concert, us puc recomanar la que em va servir de guia, mentre anava llegint la novel·la, protagonitzada per Leonard Bernstein i Isaac Stern (Sony Classical).
IN FERNEM LAND 
Totalment d’acord. Jaume cabré és un escriptor amb majúscules, un literat de debò. Un estrany exemple de que es pot ajuntar qualitat literària amb èxit editorial. Recordo també que en “Senyoria” (la meva preferida), un dels protagonistes és Ferran Sors, el conegut compositor de música per a guitarra. Premi merescut (que tampoc és habitual!)
M'agradaM'agrada
OÉ, OÉ, OÉ, OÉEEEEEE!!! CABRÉ I FABRÉEEEE!!!
Magnífic “post”, Joaquim!, i ja saps que no sóc cap llepa.
Una abraçada (cabreriana, la bbagneriana encara es fa esperar) 🙂
M'agradaM'agrada
La única vegada que m’ha decebut en Cabré és al teatre amb La pluja seca, les novel•les en canvi, em fascinen.
La riquesa de la seva prosa no acaba d’encaixar en els diàlegs teatrals, no us sembla?
Aquesta és una de les poques vegades que un premi no ha suscitat cap controvèrsia.
Necessitaré un cert temps per pair el concert de Berg.
M'agradaM'agrada
Jo de Cabré només m’he llegit L’ombra de l’eunuc i ho vaig fer precissament perquè tu el vas recomanar, crec que va ser al Castell de Barbebleue, si no em falla la memòria. Em pense que mai t’ho havia comentat, tot i que quan me’l vaig llegir tenia la intenció de fer-ho. Em va agradar, i si no em va ajudar a aproparme a Berg va ser perquè ja estava prop abans de llegir-lo.
M'agradaM'agrada
Ignorava la relació d’en Berg amb el Walter Gropius; aprofitaré JA aquesta ocasió per a llegir-me el que pugui d’aquest senyor ja que només ho havia fet amb el Pamano.
Per a tots vostès, els hi recomano que revisin qualsevol fotografia de la obra de l’arquitecte esmentat; per anar ràpid i fent un símil francament millorable, Gropius seria a Haydn el que Le Corbusier a Mozart.
Joaquim, Assur i tots els altres, gràcies per ajudar-nos a avançar.
M'agradaM'agrada
“Les veus del Pamano, una de les 10 novel·les de la meva vida”
¿Cuales son las otras nueve?
M'agradaM'agrada
Ho sabia!, i això que vaig estar a punt de no posar-ho tot pensant Joaquim no t’emboliquis que algú o altre et demanarà quines són les altres 9 i la veritat és que me’n surten més de 20 així sense pensar-m’ho gaire, però ja que m’he embolicat jo solet, aquí en deixo anar 9 que indiscutiblement mereixen estar al capdavant, però que no exclouen altres 9 o 10 que no podria prescindir-ne:
La cartoixa de Parma
Mirall Trencat
Retorn a Brideshead
Cien años de soledad
Germinal
Maurice
La Foguera de les vanitats
Guerra i Pau
A sang freda
Tot just acabant de posar la genial novel·la de Truman Capote he pensat que no podia ser que me’n deixes tantes a fora, però m’ha vingut així i així us ho deixo, tot i que deixar-me El roig i el negre, Els promesos, Il Gattopardo, Madame Bovary, Joana E. o La volta al món en 80 dies, em sembla una aberració.
M'agradaM'agrada
Celebro el premi i més encara tots els comentaris que han aparegut aquí referents a Jaume Cabré.
Bona nit!
M'agradaM'agrada
“no podia ser que me’n deixes tantes a fora”
Pues no me importaría que indicases otras diez o veinte de tus preferidas y así resolvieras de paso esa frustración… Total, como parece que te sobra tiempo… 😉 Y tampoco que hicieras un apartado para recomendaciones literarias, a lo mejor, incluso sin comentarios: Sólo una lista en la que los visitantes de este blog pudieran añadir sus preferidas. Seguramente no seré el único que sacará partido. En todo caso, muchas gracias por esas quince, que alguna no tenía ni en lista de espera. Y desde luego, voy a leer L’ombra de l’eunuc.
M'agradaM'agrada
Merescudíssim premi a l’autor de la gran “Senyoria”. Per Sant Jordi em regalaré l’Eunuc i un altre llibre musical, “sonata a Kreutzer” de Tolstoi.
Parlant de llibres, necessito la vostra experta AJUDA, fernemlandaires: teniu les dades d’algún llibre que parli de “l’Orfeó” de Telemann?? alguna gravació?
gràcies X 100000 0 0
M'agradaM'agrada
Ho sento kalamar, jo no, al menys la gravació. Pel que fa al llibre seguiré buscant per casa i ja et diré quelcom.
Ens ho poses difícil, tot i que no hi ha res impossible.
José Luís, els llibres com tot, a part del valor literari intrínsec que poden tenir, son fruit del moment que els llegeixes. Aquestes quinze novel·les, algunes obres cabdals indiscutibles, altres segurament molts m’ho discutirien, son importants per a mi, per això les situo al capdavant de la llista que contínuament hauria de refer. La Cartoixa de Parma, per exemple, fa 25 anys que la vaig llegir i segurament ara, aprofitant aquest temps que em sobre 😉 si ho tornés a fer, em continuaria fascinant el Maurizio del Dongo i la Sanseverina, com va succeir en la meva “post adolescència”. També podria ser que algunes tretes del context de quan les vaig llegir, no em produïssin el mateix efecte.
Això que em demanes, ho faig començar a fer al principi i ara ho tinc una mica oblidat. En un racó del blog titulat ELS MEUS, tinc exposades davant els ulls de tothom, algunes de les meves vergonyes, entre elles, els llibres que més m’han agradat, no tan sols novel·les. Però s’ha d’actualitzar…..
M'agradaM'agrada
m’encanta saber els els gustos que teniu en llibres. hi ha tans títols, i que segons l’edat en que els llegeixes, et deixen un record inesborrable, a part de Senyoria, que jo també el vaig descobrir con a guionista al sr Cabre en el programa que menciones, voldría afegí uns dels llibres que a les llibreries el tenenien com fondo , (per lo menys quant jo hi treballaba) “Cartas a Theo” les cartes que Van Gogh va escriure al seu germá. En fi no acabaria mai de enumerá llibres meravellosos.
M'agradaM'agrada
kalamar: Si el acento (orfeó) está bien puesto, ni idea, pero si te refieres al “Orpheus” y te interesa el disco, tengo la versión que Rene Jacobs grabó en el 98 para Harmonia Mundi.
http://www.amazon.com/Telemann-Orpheus-Trekel-R%C3%B6schmann-Poulenard/dp/B000005Z2X/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=music&qid=1270978265&sr=1-1
M'agradaM'agrada
upss, se me coló el acento.
Muchas gracias Jose Luís, es lo que necesito para un trabajo escolar de mi hijo sobre Orfeos en la Hª del arte. Con Jacobs, seguro que es una buena versión.
M'agradaM'agrada
fantàstic!! Jo també ho celebro tot i que només he llegit les veus del Pamano. Mirare de llegir l’ombra de l’eunuc aviat.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: “Les veus del Pamano” de l’”espanyol” (segons “Le Monde”) Jaume Cabré, una de les cinc finalistes a millor novel·la europea « dietarihumbert
Hoy he acabado “L’ombre de l’eunuc”, y escribo estas lineas para animar a cualquiera que, ante la referencia al concierto de Berg, pensara como me sucedió a mí, que se trataba de una novela dura y dificil, Faulkner, Magris, una de esas obras que requiere un lector (tan) esforzado (como para el concierto). Y nada de eso: Ligera, chispeante y entretenídisima a pesar de lo serio del asunto (el de siempre, la vida), es una de esas novelas que se leen con avidez y que te sabe mal acabar. Quizá demasiado teatral, por ponerle un pero y para quien lo considere un defecto.
No he sabido ver la relacion con la estructura del concierto, pero es que la mayor parte de los lectores tampoco nos preocupamos mucho de las interioridades de las novelas y los tejemanejes de sus autores. La atonalidad quizá se traduzca en las voces que alternan como narradores en primera persona, pero en todo caso, la lectura es muy sencilla, o sea que ánimo al que no la conozca, porque seguro que se sumará a mi agradecimiento a Joaquim por descubrirme esta obra.
M'agradaM'agrada
José Luis, no saps pas com me’n alegro. Guanyar adeptes per a la causa cabreriana s’ha convertit en un objectiu vital.
M'agradaM'agrada
No he tenido esa suerte, he dejado l’eunuc a medio libro porque no me atrapa ni su saga familiar ni las batallitas revolucionarias. He de reconocer que el lenguaje de Cabré es muy cuidado y ágil. En cambio, sí me gustó mucho “Senyoria”. Espero disfrutar estas vacaciones con “les veus de Pamano”.
M'agradaM'agrada
Ostras… a veces me puede el entusiasmo, y acabo con proclamas universales un poco excesivas. Solo quería resaltar que contra lo que pudiera temerse no es una obra dificil, y decir que a mí sí me ha gustado.
M'agradaM'agrada
Se’m faria difícil decidir quina és, per a mi, la millor novel·la de Jaume Cabré, ja que cap de les que he llegit (totes, encara que no és cap mèrit, ja que no és, encara que em sàpiga greu però crec que afortunadament, un escriptor molt prolífic), m’han agradat, però “L’ombra de l’eunuc” em va agradar molt especialment perquè s’hi reflecteix un període de la història que em va tocar viure.
Una gran “cabreriana” amiga meva, després de llegir-la, em va dir, molt encertadament: “És que nosaltres, en un moment o altra de la novel·la, també hi sortim!”
Celebro molt, José Luis que hagis gaudit tant amb aquesta novel·la, i em sap greu, Kalamar, que no t’hagués agradat “L’ombra…”, però si has connectat amb l’estil de Cabré, estic segur que “Les veus del Pamano” no et defraudarà gens.
Nen: Un “cabrerià” i mig més al sac, eh?… Estarà content en Santi! 😉
M'agradaM'agrada
Be, al començament vaig flipar quan vaig veure que, apart de anar al mateix cole, havia fet exercicis espirituals, jo diria que a la mateixa cambra de Hostalets que jo, que casi me la va fer olorar com la magdalena aquella… Però no es això, que un soci i mig mes tampoc es com per llençar coets, i esteu perdent clients… En Cabré em sembla un gran escriptor, i no soc un expert, però ja porto uns anys empassant-me obres mestres (que no m’acabaré) i aquest noi (je-je) escriu amb una naturalitat i simpatia molt especial i segurament gens fàcil. I crec que té un estil propi, tot i que, com es planer, no crida la atenció.
Encara que la meva llista d’espera es kilomètrica, em compraré aquesta “Senyoria” que ha agradat al Kalamar. “Les veus del Pamano”, em fan mes mandra perquè el tema (que tampoc em mata ja) es presta a empitjorar l’únic aspecte en el que dubto d’en Cabre, una teatralitat, per el meu personal gust, excessiva a “L’ombre”. I si no es així, dieu-m’ho, que soc todo oidos.
Assur: “cap de les que he llegit… … m’han agradat” Crec que t’ha caigut un “des”, i tornes a arriscar clients 8)
Joaquim: Més me’n alegro jo, que m’has obert un altra porta. I no vull fer-me (més) pesat (encara), però insisteixo en que una secció de “Els meus llibres” renovada i oberta, a la que tothom pugues afeixír o votar els seus preferits, seria molt profitosa per aquesta tribu. I donat que últimament s’et veu poc actiu, com ensopit, potser et motivaría. 🙂
Tothom: El meu “descobriment” de l’any: “La balada de Iza” de Magda Szabo. No us la perdeu. Si no us agrada, us torno els diners (sempre que, si us agrada, m’envieu un pernil)
M'agradaM'agrada
En què estaria jo pensant, José Luis, quan vaig escriure tot el contrari del que tan convençut volia dir??? 🙂
I et volia dir, també, que no és que vulgui pressionar-te (déu-me’n-reguard!) perquè llegeixis “Les veus del Pamano”, però et recomanaria que et deixessis estar de si és o no és temàtica guerra civil. Jo crec que és, en primer lloc i sobretot, una novel·la esplèndida i, en segon, que passa quan la guerra civil.
Pel que dius que et va agradat tant la novel·la de l’escriptora hongaresa Magda Szabo, et deixo, per si et resulta interessant, un enllaç d’un vídeo de TV3 on parlaven d’una altra novel·la de la mateixa autora, i on, al final, es parla de les traduccions, a les qual jo sóc sempre tan reticent, ja que la gran majoria d’elles són, pel meu gust, nefastes i no em deixen valorar la qualitat de l’escriptor.
Una novel·la pot ser tan interessant com es vulgui, però si està mal escrita -o mal traduïda-, per mi perd tot l’interès i, pel que diuen en aquell programa on parlaven de Magda Szabo, es veu que la traducció catalana i la castellana d’aquella novel·la no tenen res, però res a veure, fins al punt que a la catalana n’hi falta un tros del final!!!
M'agradaM'agrada
Ai, aquest cap meu!!! Aquí tens l’adreça, José Luis:
http://www.tv3.cat/videos/194228939#
M'agradaM'agrada
Assur: Et faré cas, sobre tot perquè comparteixo amb tu el gust per el ‘com’ més que per el ‘què’. De fet, “El camí de Sirga” em va agradar moltíssim.
Moltes gracies per l’enllaç. Vaig conèixer a Szabó amb “La puerta” (versió amb última pagina inclosa… es increïble), que segurament serà la seva novel•la emblemàtica i està molt ben escrita, però crec que se li va una mica la mà, i la deixo amb un 9’5. Tampoc “La balada de Iza“ em va semblar perfecta (primera meitat un xic reiterativa), però te algunes de las pagines que mes m’han emocionat mai, i això ho agraeixo molt. Em sembla una gran escriptora.
Traduccions… ens passa com amb la música, que ja no ens cal que sigui la setena, sinó que preguntem per director i orquestra, i no sempre tenim el que voldriem. I el pitjor es que a vegades no es mes que pura desídia, com això de la pagina final de “La Puerta”. A una setena edició de “La marcha Radetzky” es llegeix: “estaba casado con su mujer y siete hijos”, i poc després: “fumó el documento”. Un altre rao per llegir en Cabrér…
Dos llibres imprescindibles molt ben traduits (al castellá): “Tristam Shandy”, i “Los Ensayos” de Montaigne, edición Acantilado.
M'agradaM'agrada