No val la pena gastar gaires paraules, ja que un cop més queda ben palès que la feina ben feta no té límits.
Després del 2-6 de l’any 2009 i els 260.000.000,00 € que Florentino s’ha gastat per tal de que aquell malson no es tornés a repetir, el Barça dels rècords, n’ha batut un altre, guanyar dos anys consecutius al Estadio Bernabeu.
Amb la felicitat que produeix veure les dues fotografies que encapçalen el post d’avui, totes dues fetes durant el partit d’ahir i una banda sonora força adient, Sin Palabras amb Maria Graña i el Sexteto Mayor, fina ironia?, us desitjo un diumenge feliç i si, ja ho sé que no es pot dit blat fins que és al sac i ben lligat, i que encara no s’ha guanyat res, però ves, no parlo pas de títols avui, parlo de la felicitat de les coses aparentment senzilles.
SIN PALABRAS
Nacio de ti…
buscando una canción que nos uniera,
y hoy se que es cruel y brutal -quiza-
el castigo que te doy…
Sin palabras esta musica va a herirte,
donde quiera que la escuche tu traición.
La noche más absurda, el día más triste,
cuando estes riendo, o cuando llore tu ilusión…
Perdoname, si es Dios
quien quiso castigarte al fin…
Si hay llantos que puedan perseguir asi,
si estas notas que nacieron por tu amor,
al final son un cilicio que abre las heridas de una hostoria,
son suplicio… son memoria…
Fantoche herido, en mi dolor, se alzara cada vez
que oigas esta cancio.
Nacio de ti…
mintiendo entre esperanzas un destino,
y hoy se que es cruel, brutal -quiza-
el castigo que te doy…
Sin decirlo, esta canción dira tu nombre,
sin decirlo, con tu nombre estare yo…
Los ojos casi ciegos de mi asombro,
junto al asombro de perderte, y no morir.
IN FERNEM LAND 
Con humildad se llega más lejos que con soberbia!
Precioso post que llena de felicidad mi corazón argentino y culé…
M'agradaM'agrada
Eso es: Felicidad. Y menudo tango.
M'agradaM'agrada
Nen: ETS UN CRACK!!!
M'agradaM'agrada
Yo que soy neutral ( ni del Real,nidel Barça) y he jugado bastantes años al fútbol cuando era más joven diría que la inteligencia y los movimientos de un equipo ( el Barça de Guardiola), siempre deben superar a las individualidades que no juegan al llamado fútbol asociación ( en este caso, el R.Madrid).
0-2. merecido, por la diferencia de conceptos y estrategias tácticas de un gran equipo frente a otro que no lo es.
A ver que podremos hacer nosotros, próximo sábado en Cornellá el Prat, frente al Barça! ( firmaría encantado el empate, siendo muy pero que muy realista y optimista….)
M'agradaM'agrada
Fantàstic video! per la música i per les imatges. M’agrada aquest post futbolero!
M'agradaM'agrada
Joaquim tens tota la raó, ja que en resum la felicitat es això, gaudir de les petites coses aparentment senzilles que ens dona la vida. Ahir es va produir una d’aquestes petites coses.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
GENIAL!
No se ha ganado nada, en títulos , pero se ha ganado el respeto con la admiración por el trabajo bien hecho y eso basta para dejarles sin palabras.
No hace falta decir nada más.
¡Orgull Culé!
M'agradaM'agrada
felicidades culé.
por aquí a la peña, también la tengo feliz..
besos criatura
M'agradaM'agrada
Felicitats culés! no m’interessa el futbol però m’ha encantat el tango i també us envio un divertit vídeo que he rebut d’un altre culé, de gran fervor patriòtic,
http://www.youtube.com/watch?v=lIlFOh7MnBU,
apa, que disfruteu!
per cert, magnífic el post del serrallo, i divertit,genial en Kurt Moll, Joaquim.
M'agradaM'agrada
És veritat … coses aparentment senzilles … sols aparentment, perquè tot el que sembla tan senzill, en realitat porta al seu darrera molta però molta feina.
Exemples?
Comencem el divendres … Elektra al TNC. Una escenografia senzilla, un moviment d’actrius i actor net, lent, cinematogràfic, una dicció prou clara; per donar-nos una altra visió d’un clàsic que en alguns moments emociona. No eren ni unes grans actrius, ni hi havia una despesa innecesària … i en alguns moments un acompanyament musical preciós. Aparentment senzill, però en Broggi hi haurà dedicat tantes hores …
Seguim el dissabte per la tarda: Bandes musical per a cinema de Xostakovitch per la nostra orquestra, dirigida per Salvador Brotons. Efectivament, en Brotons és director de la Banda Municipal i es nota; però ho va llegir tot prou bé, va tornar a sortir aquest so de la nostra orquestra de la forma més senzilla, amb professionalitat, emoció, coneixement … era Xostakovitch, irònic, sensible, romàntic, descriptiu, brutal, exigent amb tots els instruments; composicions senzilles, música de bandes sonores, que, en alguns moments va resultar magnífica.
I acabem amb el futbol … també aparentment senzill, però en el que es noten hores i hores de feina d’un equip tècnic extraordinari i d’uns esportistes magnífics. Tens raó Joaquim … sembla tot tan senzill …
M'agradaM'agrada
Què maco és això de la felicitat de les coses petites, de les coses senzilles… què maco és veure la cara dels jugadors del Barça celebrar amb il·lusió els gols, gaudir del joc, que és maco llevar-se un diumenge al matí i recordar que som líders ;-))
Magnífic post (me l’ha recomenat Assur) 🙂
M'agradaM'agrada
Benvinguda Assumpta me’n alegro que t’hagi agradat, està fet amb el més senzill dels agraïments i amb el cor, regat de sang blaugrana.
M'agradaM'agrada
Sílvia, no saps pas com t’agreeixo que em donessis a conèixer a la Maria Graña!.
Assur, el nen Messi si que és un crack!
L’empat Álex?, no si no sortiu amb l’esperit de guanyar serà impossible treure ni un puntet. Filosofia Guardiola, recorda-ho.
Maria Teresa, ets una culé de socarrel i quan et donen motius és com quan el teu tenor et fa posar la pell de gallina amb un pianissim.
Josep, petita, petita, el que van fer ahir, no ho era, són més aviat els petits gestos o les demostracions de sentiment, fetes amb senzillesa i sobretot sinceritat o al menys sense lluir prepotència i uns quants quilos de gomina que inunden vestuaris i despatxos capitalins, Feina ben feta, pacient, partit a partit, entrenament a entrenament, roda de premsa a roda de premsa.
Tosca, de bracet amb la Maria Teresa i amb l’orgull culé, si senyora!
Pfp, casa vostre, en dies com els d’ahir, deu semblar el Camp Nou.
Kalamar, GENIAL el vídeo que ens regales
Raimon, no et queixaràs del cap de setmana, oi? Felicitats per aprofitar-lo tant i tan bé.
M'agradaM'agrada
10.
M'agradaM'agrada
A la hora del partido yo estaba en el cine, pues mis nervios no aguantan un Madrid-Barça. Era de pelicula de ciencia ficción ver Barcelona desierta, en el cine eramos 8 personas, en un cine centrico y una pelicula de estreno y comercial…….Alucinante
Al salir nos llegó un murmullo que se fue haciendo griterío….. el Barça ha ganado al Madrid…..
Yo futbolero no soy, pero una alegría me inundó al pensar donde se meterían los comentarios vomitados durante semanas LA CAVERNA ANTICATALANA.
Lo siento soy así.
M'agradaM'agrada
El que més m’agrada del que està passant en el futbol, és el missatge implícit que porta tot plegat: la xuleria, el malbaratament i l’individualisme fracassen en front de la passió i la unitat. De debò, un missatge que m’agrada molt!
M'agradaM'agrada
Els maleïts diners no haurien de marcar-nos res.
És feliç aquell qui es conforma amb poques coses i valorar els petits detalls que ens regala la vida.
M'agradaM'agrada
Benvingut marcfq.
Conformar-se amb poques coses està bé, sobretot si el més important és conformar-se amb assolir el millor, amb l’esforç i el treball constant. Els regals que ens ofereix la vida, cal fruir-los intensament, sense oblidar els petits, sovint tant o més importants que els aparatosos.
M'agradaM'agrada
Fa estona i estona que vaig donant voltes a aquest tango:
y hoy se que es cruel y brutal -quiza-
el castigo que te doy…
Sin palabras esta musica va a herirte,
….
Perdoname, si es Dios
quien quiso castigarte al fin…
Pobre Cristiano Ronaldo, talment la puça li està cantant aquests versos que semblen escrits per l’ocasió.
Genial Joaquim
M'agradaM'agrada
La humilitat és bella i per això Cristiano Ronaldo és tan lleig al costat de Messi.
M'agradaM'agrada
Hola zillahh, benvinguda a In Fernem Land. La veritat és que no hi ha color.
A la roda de premsa, en acabar el partir Messi, a la pregunta de un periodista si li havia guanyat la partida al jugador portuguès, l’argentí va dir, jo no he guanyat res, el Barça va primer que el Madrid.
Està tot dit, és un altre tot un altre tarannà, afortunadament per nosaltres. Tipus com el Cristiano Ronaldo, excel·lents individualitats esportives, el Barça em pot exhibir molts, però humils, senzills i absolutament genials, tan pocs com 1, i porta el nom de Lionel Messi.
M'agradaM'agrada
Com que soc de tendència matemàtica em ve al cap que si el Real l’any vinent es gasta 260.000.000 euros mes podrà arribar a empatar i amb 390.000.000 fins i tot guanyaria. El futbol del Barça per sort es geomètric, 90% de rectes 5% de paràboles i altre 5% d’arabescos i gaire be tot el joc amb dos dimensions.
S’ha guanyat un partit important però el camí encara es molt llarg que diria Serrat.
M'agradaM'agrada