SIMON KEENLYSIDE, el cantant del mes de maig


Simon Keenlyside

Estic molt satisfet del seguiment i de la resposta d’aquesta proposta infernemlandera, que mentre mantingui el vostre interès, es repetirà més a mes, ja que sou vosaltres els que escolliu, tot i que jo també he votat.

En aquesta ocasió els vuit barítons m’agradaven. M’ha semblat que cadascuna de les versions té suficients punts d’interès com per merèixer una segona escoltada, abans d’emetre el vot.

Tot i així, la versió que ha guanyat es va començar a desmarcar des de un bon començament, senyal inequívoc de que en la veu i la interpretació d’aquest baríton anglès, hi ha quelcom més que el fa ser el guanyador, amb claredat.

També és ben cert que a mida que han anat passant els dies, s’ha establert un inici de competició amb el número 6, en el que després si ha sumat el 3, en un frec a frec que ha acabat en taules, i que ha donat el tercer lloc d’aquest podi, al 4. En qualsevol cas mai ha donat la sensació que es poses en perill l’hegemonia del que finalment ha estat el guanyador, que com ja heu llegit al títol que encapçala el post és, Simon Keenlyside.

Simon Keenlyside va néixer a Londres el 3 d’agost de 1959 (bona anyada).

Al néixer ja portava un percentatge altament musical en la seva genètica, heretat del seu pare, que a la vegada ho va fer del seu, doncs ambdós eren violinistes. El pare va ser el segon violí del Quartet Aeolian i és clar, el fill i nét, no va trigar gaire a mostrar els seus gens musicals, si bé com a cantant.

Des dels 8 fins els 14 anys, va cantar al St. John’s College Choir de Cambridge. Aquesta, sens dubte, va ser una gran experiència formativa que l’acabaria decidint en el futur, per bé que sent també un apassionat de la ciències naturals, va estudiar antropologia i zoologia.

Es va graduar a la Universitat de Cambridge a l’any 1980 i aleshores inicià els estudis de cant al Royal Northern College of Music de Manchester. A l’any 1985 va obtenir una beca de la Fundació Peter Moore que li va permetre aprofundir l’estudi del lied amb John Cameron, el qual es va preocupar molt de que la formació vocal i estilística del jove baríton, fos el suficientment madura, abans de fer front al complicat i exigent món operístic. Sense cap mena de dubte aquesta formació va ser essencial pel futur desenvolupament artístic del nostre cantant del mes de maig.

Va debutar en un rol important l’any 1987 cantant el Comte d’Almaviva a Le Noze di Figaro a l’Òpera d’Hamburg. Tot seguit va entrar a formar part de la companyia de la Scottish Opera, cosa que li va permetre debutar a la ENO i a la ROH, per fer el salt definitiu als principals teatres del món.

Al Liceu va debutar al mes d’octubre de 2003 en la inauguració de la temporada 2003-2004 en les meravelloses i recordades representacions de Hamlet d’Ambroise Thomas, de les que sortosament disposem d’un magnífic DVD comercialitzat per la EMI i on podem apreciar el magisteri vocal i interpretatiu del baríton, al costat de la colossal Ophèlie de Natalie Dessay. Després ha tornat per fer una sessió de lieder on no va obtenir les cotes d’excel·lència d’aquella actuació operística.

L’ària que us vaig posar està extreta del recital que va gravar per la Sony amb el títol de Tales of Opera, si bé és un rol que va cantar-lo sota la magnífica direcció de Vladimir Jurowski a l’Opéra de Paris a l’any 1999.

Ara, i suposo que ja en teniu ganes, us descobriré qui hi havia al darrere dels altres set números.

Resposta Vots

Yeletski 5   14 35%
Yeletski 3    8 20%
Yeletski 6    8 20%
Yeletski 4    4 10%
Yeletski 1     2 5%
Yeletski 8     2 5%
Yeletski 2     1 3%
Yeletski 7     1 3%

TOTAL DE VOTS: 40

  1. Vladimir Chernov
  2. Yuri Mazurok
  3. Bodo Brinkmann (segon classificat)
  4. Bernd Weikl (tercer classificat)
  5. Simon Keenlyside (guanyador)
  6. Dmitri Hvorostovsky (segon classificat)
  7. Markus Heiche
  8. Bo Skovus

Ara us deixaré la versió en directa de la famosa ària (amb el corresponent recitatiu inicial que vaig obviar per la tria), però aquest cop procedent de la representació del 18 d’octubre de 1999 de Pikovaia Dama a l’Opéra de Paris, on Keenlyside cantava el rol de Comte Yeletsky i on podreu també escoltar una frase de la Lisa de Karita Mattila. En motiu de les properes representacions d’aquesta magnífica òpera al Liceu, tornarem a aquesta interessant representació.

Durant un mes, Simon Keenlyside presidirà la secció del cantant del mes, tot esperant passar el ceptre a una senyora a l’inici del mes de juny. Us hi espero.

Gràcies!

Un comentari

  1. jaumeM's avatar jaumeM

    Vaja, no n’hagués encertat ni un. Pensava que hauria mes noms russos o eslaus, al menys a mi la dicció me semblava autoctona…
    De fet ara mateix ja no me record a quin numero vaig marcar, tot sonen tant be….

    M'agrada

    Respon
  2. José Luis's avatar José Luis

    Yo, en cambio, como soy muy “competitivo”, me apunté mi selección: 5-6-3. O sea que he ganado. 😀 O mejor dicho, mis gustos son muy democráticos. 🙂 O muy normales :- | . O muy… ¿vulgares? 😦

    La sorpresa es que pensaba que el 5 era un ruso y me recordaba muchísimo al que tengo en una grabación de Gergiev que me gusta mucho, Vladimir Chernov, aquí el numero 1, que descarté enseguida…

    “1959 (bona anyada)”. Supongo que es por lo que debe suponerse, y de ser así, creo que todos estaremos de acuerdo por la muestra que conocemos. 😉

    M'agrada

    Respon
  3. Ricard's avatar Ricard

    A mi m’agradaria saber, si és possible, el director d’orquestra dels altres tres millor classificats, penso que la bellesa d’una ària mai és per causa única del cantant sinó que el director aporta també quelcom ja que tots hem pogut escoltar cantants que rendeixen molt més segons qui els dirigeix.
    Gràcies pels barítons que mai havia escoltat.

    M'agrada

    Respon
  4. Elvira's avatar Elvira

    Un apunt, Joaquim: Simon Keenlyside va cantar el paper de Don Giovanni en les darreres representacions al Liceu, la temporada 2007-2008.

    M’agrada el guanyador 🙂 És l’únic baríton que vaig reconèixer, fent una mica de trampa perquè tinc molt escoltada la seva versió.

    M'agrada

    Respon
  6. kalamar's avatar kalamar

    La meva tria va ser 5 or-6 plata-1 menció especial, també molt normalet. Aquest Chernov, és també superb.
    Ara només ens queda el dubte si l’arbre de cendra del 59 és primaveral o tardorenc.. : )

    M'agrada

    Respon
  7. tristany's avatar tristany

    M’alegro molt que hagi guanyat SK. És un cantant meravellós, amb un cant noble i una expressivitat exquisida. Tant de bo es sovintegés més per aquí. Em va saber greu que acceptés cantar al Don Giovanni posat en escena per aquell impresentable, perquè no hauria pogut tornar a resistir aquella m**** assassina de muntatge i vaig passar-ne.

    M'agrada

    Respon
  8. wini's avatar wini

    me gusto el concurso y Keenlyside es uno de mis cantantes preferidos , el concurso anterior tambien fue interesante yo llegue a identificar a cuatro de las cantantes pero no me anime a mandarlo bueno me alegro que sea el cantante del mes

    M'agrada

    Respon
  9. Joaquim's avatar Joaquim

    A veure si puc satisfer a tothom (difícil repte):
    Elvira, tens tota la raó i és un oblit a mitges. El Don Giovanni de Keenlyside va ser magnífic, però ai las! en Calixto me l’ha fet oblidar. Tristany t’acompanyo amb el sentiment!
    La plata Maria Teresa, no està gens malament, però gens i és una plata molt ben compartida, de fet ja us he dit que m’agraden totes les versions.
    Ricard aquí van tots els directors i les versions emprades:
    1 Valdimir Chernov amb Gergiev (la mateixa gravació que esmenta José Luis) pel segell Philips de l’integral de l’opera de l’any 1992.
    2 Yuri Mazurok amb Emil Txakarov, integral de l’any 1988 per a el segell Sony.
    3 Bodo Brinkmann amb Algis Shuraitis, gravació en directe gravada al Teatre nacional de Munic el 2 de desembre de 1984.
    4 Bernd Weikl amb Rostropovitx, integral de l’any 1977 del segell DG.
    5 Simon Keenlyside amb Ulf Schirmer, del recital gravat per la Sony l’any 2006 sota el títol Tales of Opera.
    6 Dmitri Hvorostovsky amb Seiji Ozawa, integral de l’any 1991 per a el segell RCA.
    7 Markus Eiche amb Seiji Ozawa (repetint) en una representació en directe de la Staatsoper de Viena del 28 d’octubre del 2007.
    8 Bo Skovus amb Sir Andrew Davis en una representació en directe de la Lyric Opera de Chicago de l’any 2000.
    Jaume allò que era veritablement important era triar el que més ens agradés, sense el condicionant de saber prèviament qui era el cantant, tot i que això no ho he pogut evitar en més d’un cas-
    Kalamar d’un primaveral esclatant!
    wini esto no era un concurso era una elección. El concurso llegará puntualmente a finales de mes. En cualquier caso me alegra que ambas propuestas te hayan gustado

    M'agrada

    Respon
  10. Elvira's avatar Elvira

    Nois, les entrades sense visió van molt bé quan vols sentir però no vols veure 😉

    Tal i com ho he dit sembla que no hagi fet els deures; vaig escoltar totes vuit versions i vaig seleccionar quatre per tornar-les a escoltar, d’aquestes vaig triar i vaig votar la cinquena. I llavors vaig posar el disc Tales of Opera perquè sospitava molt i molt que era aquella versió.

    M'agrada

    Respon
  11. OLYMPIA's avatar OLYMPIA

    Joaquim,
    No n’hagués encertat ni un i tots m’agradaven. de fet alguns dels que anomenes ni els conec. Vols dir que no te’ls inventes? Ja saps que faig broma.
    Enhorabona pel senyor SK que canta bé i fa molt goig a l’escenari -no l’he vist enlloc més-especialment fent de Don Giovanni amb perruca inclosa.

    M'agrada

    Respon
  13. Kenderina's avatar Kenderina

    Si es que la voz de este señor la tengo demasiado metida en la neurona , no puede ser bueno !
    Por cierto, Simon Keenlyside ha dicho en entrevistas que el Don Giovanni del Liceu no es su montaje favorito pero que se lo pasó muy bien haciendolo y que trabajó muy agusto con Bieito. Creo que después de casi dos años que estuvo en Hamburg con lo de Bieito ni se le levantó la ceja, jajaajaja.

    Y lo del ruso de Rusia, Joaquim…aysssssssssss !!! Menos mal que esto no era un concurso !

    M'agrada

    Respon
  14. Hariclea's avatar Hariclea

    Bueno llego tarde para votar pero hasta a mi me sorprende que al escuchar si me gusta mas su version que la de Hvoro, pero i hubiera votado por el mismo 🙂 Y escuchandolas varias veces me han vuelto a entrar ganas del Don Carlo… lo mio con los Carlo de ROH del ano pasado empieza preocuparme… no puede ser sano 😉

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari