El primer cap de setmana del mes de juny i el dimarts següent, és a dir els dies 4,5,6 i 8 de juny, es produirà el comiat del mestre Eiji Oue com a director titular de l’OBC.
No és un secret per a ningú, que el mestre Eiji Oue ha estat un catalitzador per aquest blog, ja que d’ençà que vaig mostrar els primers neguits davant el temor, després malauradament confirmat, de la no renovació de la seva titularitat, es van forjar moltes complicitats entre els assidus a l’Auditori que visitaven In Fernem Land i que admiradors o no, de la tasca que ha dut amb l’OBC, deixàveu la vostra opinió en el reguitzell de post que vaig anar fent sobre el tema.
Després de l’esclat rabiós, va venir el temor, el neguit, la tímida lluita, el reconeixement de la derrota, l’assumpció del dol i l’esperança incerta en el futur.
És ben bé cert, que tots els concerts que el mestre Oue ha dirigit, un cop coneguda la trista noticia, han estat un cim i per això, encara s’evidencia més la importància d’aquest mestre en la tasca duta a terme d’ençà el setembre del 2006 que va prendre possessió de la titularitat de l’OBC.
No cal que repeteixi que l’orquestra ha millorat moltíssim en aquests anys i malgrat els detractors, diria que incomprensiblement acèrrims que han crescut al voltant de la direcció d’Eiji Oue, la realitat és que durant el seu “regnat”, s’han creat unes sinergies entre els musics de l’orquestra i el podi, i molt important, entre l’orquestra i el públic, que no s’havien produït mai.
Amb el mestre Oue s’ha creat, abans això no existia, un orgull a l’entorn de l’OBC. Amb ell i no fruit de la casualitat, ja que era la culminació d’una feinada iniciada pel mestre Decker i rematada pel mestre Foster (injust oblidat en els darrers anys), va esclatar ja des de el primer concert que va dirigir, molt abans que fos anomenat director titul·lar i on ja va ballar tot el que va voler, una alenada d’entusiasme que ens va encisar a tots amb unanimitat, músics, crítics i públic.
Em sembla que és just i algú ja n’ha fet esment en comentaris que s’han anat deixant, que tot aquest agraïment, admiració i fins i tot diria que devoció, li poguéssim demostrar per darrera vegada en aquest primer cap de setmana del mes de juny, que promet ser històric, amb una segona de Mahler que li va com anell al dit.
Segons el meu parer, ha de ser quelcom diferent al que ja està acostumat a rebre. Els aplaudiments, bravos, reconeixements de simpatia i adhesió a la sortida i tot això està molt bé i no tinc cap dubte que tornaran a succeir, però em penso que el comiat hauria de ser més personalitzat i amb quelcom que faci evident l’agraïment infinit que tots aquells que anem orgullosos a l’Auditori, li volem retre.
El dilema és:
Ho fem el darrer dia, és a dir el dimarts dia 8, o repetim el ritual tots el dies?. Aquesta darrera opció ens complica molt qualsevol cosa que decidim, ja que obliga a “reclutar” molts voluntaris i això sempre és complicat, doncs molts s’apunten ràpidament a tot i després alhora de deixar-hi hores i dinerons, tothom despista. També és cert que concentrar-ho tot al darrer dia, deixa a fora a molts que no hi podran assistir.
El primer que us demano és:
Cal fer-ho?
Si heu contestat no, ja no cal seguiu, si en canvi penseu que cal fer alguna cosa
Quin dia anireu?. Si anireu més dies i ja ho sabeu, premeu-los
No tenim molts dies, depenent del que contesteu en aquestes preguntes, seguirem endavant.
En els comentaris podeu deixar suggeriments del que feríeu. Jo vaig proposar la pancarta, però no estaria gens malament fer una pluja d’idees i decidir en la propera convocatòria, si hi ha prou quòrum, el que fem.
Us deixo 2 dies per pensar-vos-ho i dissabte seguim. D’acord?
IN FERNEM LAND 
No entenc aquesta efusivitat vers Oue. La tasca del senyor Oue no ha estat a l’alçada del que hauria d’haver fet. A nivell intern hauria d’haver solucionat certs problemes del col·lectiu de músics de l’OBC. A nivell artístic va començar molt bé (7a de Bruckner, 5a de Mahler) però va haver-hi molts concerts on es va banalitzar, va ser populatxero i així li ho van fer notar des de la directiva de L’Auditori quan en la temporada 2008-09 hi havia una forta divergència entre la seva autocomplaença i la conseqüent satisfacció del públic i el que analitzaven les crítiques musicals (llegeixi’s els dos crítics del diari Avui, el de La Vanguardia, la revista Audio Clásica o altres mitjans…).
M'agradaM'agrada
Hola Albert.
Obrir altre cop aquest debat em sembla estèril.
Es tracta, d’acomiadar-lo com creiem que es mereix, tots aquells que estem molt satisfets del que ha fet durant aquest anys, deixant el nivell actual de l’OBC.
Si no hi ha quòrum suficient, no es farà res. Res més que aplaudir-lo més enllà del resultat dels darrers concerts, senzillament per tantes estones de magnífica música que ens ha ofert.
La conseqüent satisfacció del públic per la autocomplaença del mestre, em sembla un judici una mica esbiaixat, però entenc que la percepció que tenim és diferent.
Veurem que diuen els infernemlandaires.
Gràcies
M'agradaM'agrada
En algún aspecto de su trabajo, incluyendo el principal, Oue no me ha gustado siempre y en otros no puedo opinar. Pero si, como parece que nadie niega, tiene algo que ver en que la OBC suene como casi siempre lo hace ahora, estoy de acuerdo en que se merece un monum… perdón, un homenaje.
Una idea que a mi Mr. Hyde le parece patética, pero que prefiero dejar ir por si resulta que no está tan mal: El clásico “Oeeee, oe-oe-oe, ooeee-ooee” convertido en “Oueee–etc”
Ventajas
– Barato 🙂
– Festivo
– Sólo requiere la complicidad de cuatro o cinco que se pongan de acuerdo para arrancarlo
– Es probable que no se lo hayan hecho nunca y que no lo olvide.
Inconvenientes
– Muy barato
– Festivalero
– Si los animadores se quedan sólos quizá desearán que se los trague la tierra
– Puede que, efectivamente, el maestro no lo olvide nunca…
M'agradaM'agrada
Jo vaig comprar especialment i ja molt de temps l’entrada per l’ultim dia, perque em sembla que deuria ser aquest dia (l’ultim que dirigeix lOBC), el que deura de guardar a la seva memoria.
Segur que en cada un dels concerts rebra el carinyo dels seus seguidors…. pero l’ultim crec que deuria ser “especial”.
Crec necesari per ell i per els que l’estimem, que quedi clar que els seguidors de L¡OBC no estem d’acord amb la decisió de la direcció de fer-lo fora … i que el trovarem a faltar sempre.
Amb una mica de sort , en un futur, els seguidors de l’OBC tenim la facultat de “democratitzar” la institució i tenir tambe paraula i opinió en les decisions de qui dirigeix la institució i l’orquestra.
M'agradaM'agrada
Des de molt endins del meu cor, sento el merescut i obligat reconeixement cap el meu estimat i mai oblidat “Maestro” i demaneu-me tot allò que calgui per demostrar-li el meu (nostre) agraïment, Joaquim ,tu demana i jo obeiexo, que tal una pluja de flors….globus blancs amb motius musicals en negre, .pancartes ( jo m’estimaria cadascú la seva) pensareu que sòc hortera i potser sigui així pero es el que sento, un esclat d’emocions… i si decidiu de fer-li un obsequi personal, compte amb la colaboració d’aquesta humil pensionista….,una abraçada.
M'agradaM'agrada
Amb molta tristesa acomiadarem al mestre Oue ja que realment ens ha fet gaudir moltíssim amb els seus concerts, espero que vingui algun cop com a director convidat per seguir gaudint d’ell. Jo penso que una bona forme se acomiadar-lo seria que quan acabes el concert fer un minut de silenci per demostrar-li el nostre sentiment i emoció vers am ell i després esclatar amb un fort aplaudiment , bravos i el que cada un senti amb aquell moment
M'agradaM'agrada
1. Podríem saber si els músics de l’OBC li fan res per no repetir-nos?
2. Podriem fer-li un post de comiat on tots els que volem li fem el nostre comentari més emotiu, i enviar-li. L’Oueoueoue cridat a la sala i a la sortida està molt gastat.
M'agradaM'agrada
Eiji Oue en aquests anys com a director titular de l’orquestra OBC, ha quedat palesa l’admiració i agraïment dels barcelonins vers al mestre en tots els concerts que ha dirigit, no sols a la sala, també a la sortida de l’Auditori, on els seus fans l’esperem. No recordo haver vist una manifestació unànime de suport a un director titular de la nostre orquestra, i crec sincerament, no ha estat l’únic titular mereixedor d’un reconeixement.
Nosaltres som abonats de divendres, però repetiriem el concert de fer-li el comiat un altre torn. Joaquim pots contar amb l’assistència d’en Jaume i la meva.
“Petonets”
M'agradaM'agrada
En primer lloc et vull felicitar per la iniciativa amb Eiji Oue, en el seu comiat de la OBC.El Sr.Oue mereix un gran reconeixement per la seva tasca al capdavant de l’Orquestra.
No és molt original el que et proposo, però una pluja de papers, a l’estil del que es fa al Met, crec que podria ser una opció.
Felicitats per tot el que fas en aquest bloc Joaquim.
M'agradaM'agrada
Bueno, ahora resulta que mi original propuesta del coro “OUE” está ya más vista que el TBO… pero al hilo de la acertada pregunta de kalamar sobre lo que harán los músicos, se me ha ocurrido algo que quizá no esté mal: Hablar con algunos músicos de la OBC y proponerles que, el último día, cuando el concierto y los más que probables bises ya hayan acabado, sienten al maestro en el podio, y en formación más o menos reducida según les parezca, le toquen alguna canción popular claramente relacionada con el afecto o la amistad, y al acabar, le expliquen que ha sido una petición de sus incondicionales. Se me ocurre de entrada el “You’ve got a friend” de Caroline King, muy sensible y de letra explícita que seguro el maestro y la mayor parte de los asistentes conocerá, aunque lo ideal sería dar con algo que se pudiera corear. ¿Qué os parece?
M'agradaM'agrada
Una pancarta llarga com la primera fila del primer anfiteatre (no sé de quin material), dibujat un pentagrama amb notes musicals (lògicament) compassos d´un fragment de la partitura i, sobre o sota o en mig, una frase curta de comiat molt afectuos i que pugui guardar de record. (Molt ben dibuixat).
Es necessiten persones que a banda i banda, sostinguin la pancarta per que la pugui veure i llegir quan comencin els aplaudiments, els bravos i la pluja de flors….etc.
M'agradaM'agrada
Hola,
La veritat, les idees factibles ja han sortit. La de la cançoneta és maca, la veritat. I un cor de públic cantant alguna cosa seria francament bonic, però no confiaria en les capacitats canores del respectable, ni en el seu sentit del ridícul: acabarien cantant quatre. Els sarsuelers podrien corejar l'”Amigos, siempre amigos” de Los gavilanes, però no sé jo si tindria gaire seguiment. Hi ha el “Amigos para siempre”, que és més olímpic, però en fi… I una peça en japonès, fora de qui s’aprengué de memòria la cançoneta de Heidi o similars, la resta no tenim res a fer. Potser que l’OBC li toqui una peceta explicant que és de part del públic és factible i pot quedar bonic de bo de bo. Això de l’Oue-oue-oueee podria tenir gràcia, però no sé jo si el xiquet d’Hiroshima ho entendria. ¿I paperets amb missatge, com els que alguna vegada s’han llençat al Liceu?
M'agradaM'agrada
José Luis, lo de oueeoueeouee está gastado porque en muchos conciertos el público de l’auditori ya se lo ha coreado, no porque sea mala idea, al contrario. Creo que es mejor que propongamos nuevas ideas.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim i tots els admiradors de OUE. Fa temps que seguim el blog, però per falta del mateix, no he entrat fins ara. El Victor si que alguna vegada ha fet algun comentari. Amb el vostre permís continuaré en castellà per no fer faltes.
Cualquier cosa que se decida, podéis contar con nosotros. Hemos disfrutado tanto con los conciertos dirigidos por Oue, hemos seguido el progreso de la orquesta bajo su batuta, comparábamos la orquesta antes de Oue con la orquesta de Oue , orquesta que ha alcanzado un nivel que antes no tenía y que nos hace sentirnos orgullosos de la Obc, así que creemos que se merece nuestro agradecimiento. Tenemos entradas para el domingo 6 de junio a las 11,00 de la mañana.
En los últimos conciertos hemos visto que los músicos le han regalado al maestro un ramo de flores. También hemos visto que Oue abriendo su americana nos ha enseñado una senyera en el corazón.
Lo de Oue, oue,oue… ya lo hemos coreado varias veces.
Propongo que cuando acabe el concierto nos prendamos en el lado izquierdo a la altura del corazón, un papel con el nombre del maestro bien grande y también podemos cantar Oue,oue, oue… además de entregarle un ramo de flores con una nota firmada por todos.
También creo que deberíamos de saber lo que le piensan hacer los músicos ya que podríamos coordinar algo conjunto.
M'agradaM'agrada
Hola a tots,
Celebro aquesta bona iniciativa. Sigui el que sigui, segur que al mestre OUE li arribarà al cor i ho agrairà sincerament.
Nosaltres hi anem el dissabte.
Pots comptar amb nosaltres pel que vulguis i necessitis
M'agradaM'agrada
Estoy intentando sacar entradas para el martes, y en teleentrada, sólo para esa día, aparece el mensaje “Sesión con venta bloqueada” ¿Alguien sabe a que es debido?
M'agradaM'agrada
Benvingudes Montse i Maribel. Gràcies per les vostres aportacions i per participar del i amb el blog.
José Luis:
EL CONCERT DEL DIA 8 DE JUNY S’HA CANCEL·LAT AMB MOTIU DE LA VAGA GENERAL DELS FUNCIONARIS CONVOCADA PER AQUEST DIA (JA ÉS MALA SORT!). PER TANT EL CONCERT DEL DIUMENGE SERÀ EL DARRER DEL MESTRE OUE.
M'agradaM'agrada
Doncs mira que bé¡¡ Havia canviat un dels concerts de l’abonament (diumenjes matí) per poder ser en aquest últim concert dirigit pel Mestre Oue i participar dels segurs afalags que sorgirien. i ara què? Intentarem que ens la canviin per algún dels altres 3 concerts però fa dos mesos ja quedaven poques entrades. La meva filla i jo, si hi podem assistir, ens apuntem a “cobrir el seu pes en flors” com s’ha suggerit en un altra post, encara que també ens agrada molt la idea de pactar amb els músics una ofrena musical.
M'agradaM'agrada
Doncs…. vaja… jo només podia anar el dimarts i fa mil anys vaig passar l’entrada del diumenge al 8! Essent l’Oue, ja podrien fer una vaga a la japonesa! : )
M'agradaM'agrada
“quina sort” yo al contrari de bocachete per motius familiars vaig tenir de cambiar la entrada que tenia per dimars dia 8 (en va saber molt de greu )per el disapte 5 . Quin greu m’hauria sabut no poder acomiadarme del mestre amb un Malher ya que el primer cop qu’el vaig veura dirigir la o.b.c. va ser precisament amb la 5ª d’aquest compositor i en vaig enamorar de Malher i del mestre Oue, enamorament que penso que en durara molt de tems
M'agradaM'agrada
Hola,
jo tinc una proposta simple i fàcil de dur a terme. Que al final, a més a més d l’aplaudiment, tot el públic es posi a picar al terra, com fan els musics. Tot l’Auditori picant de peus segur que és un bon record per al mestre que no oblidaria mai. I també pot interpretar-se com a “patejada” perquè se’n va.
Què us assembla?
El difícil és difondre la iniciativa, als mitjans “oficials” segur que no els agrada.
M'agradaM'agrada
Gràcies Ram. Desconec quina serà la resposta popular, des de aquí pretenem fer-la una mica original, però tot dependrà del ressò que en facin els mitjans. La teva proposta és fàcil i econòmica, a veure si té seguidors. Jo continuo pensant que un podi ple de flors pot ser noticia i el millor de tot, la teva proposta i la meva, són perfectament compatibles.
M'agradaM'agrada
Jo ja vaig dir la meva: la pancarta…. tornava als temps revolucionaris de la meva joventut; però les flors i el picar a terra em semblen formidables. Si, al final, és l´opció guanyadora i no hi puc anar, una de les flors serà la que jo li oferiría.
Gràcies.
M'agradaM'agrada
Jo li faria tot el que bonament es pugui fer, tot. Crits d’Oueee, que si que els enten. Flors. Patacades a terra. Aplaudiments i bravos interminables. Qui vulgui portar qualsevol cosa que li porti. I intentar que els musics li facin qualsevol cosa, també. Crec que l’espontaneitat caòtica o el caos espontani pot ser el millor homenatge rera un concert que pot ésser memorable. I tot això0 repetit en totes les sesions. I recordeu que diumenge és l’últim per la vaga de diumarts.
Una abraçada
M'agradaM'agrada