Jo, Dali, amb música de Xavier Benguerel i llibret de Jaime Salom, inaugurarà la temporada 2011-2012 del Gran Teatre del Liceu.
L’òpera que s’estrenarà prèviament al Teatro de La Zarzuela de Madrid, comptarà amb la direcció musical de Miguel Ortega (ai! quina por), l’escènica de Xavier Alberti (ai, ai, ai!, més por encara), que recordeu que es membre del consell de notables que assessoren a la direcció, i comptarà amb el baríton Joan Martín Royo per interpretar al personatge de Salvador Dalí i la mezzosoprano Marisa Martins per fer de Gala.
No em pregunteu el per què, però jo sempre hagués associat al genial pintor empordanès, amb un tenor.
La veritat és que la proposta em fa certa mandra, però obedient i amb la diligència obligada, que segurament comportarà la inclusió del títol en tots els torns d’abonament, espero fer-vos-en cinc cèntims, si és que el blog i/o jo, hem resistit fins el mes de setembre del 2011.
IN FERNEM LAND 
Joaquim,
A mi també em fa pànic l’Albertí. A més no he escoltat res de Benguerel i desconfio força dels músics del meu temps: O em recorden els d’abans o penso que, volent innovar, divaguen buscant el so sense so i la música sense to.
Recorda que Dalí tenia veu de baix: “Le champignon a cretinisé toute une dinastie…”.
Si resisteixo, llegiré amb la fruïció habitual la teva crònica d’aquesta obra.
Ciao!
M'agradaM'agrada
Encara, el Benguerel és dels que es pot sentir bé. Aquest diumenge fan al Palau el “Llibre vermell”, que deu ser de les poques peces contemporànies que es va reponent de tant en tant (com a mínim, és el tercer cop) i que, francament, val la pena (cert que la meitat és una música coneguda i reconeguda, però les glosses benguerelianes estan molt bé). El “Rèquiem” i el ” Te Deum” estaven bé, i les “Set faules de la Fontaine”, Déu n’hi do… No sé, encara pot ser interessant. A mi el que em fa por és el llibret; per molt autor teatral que sigui Salom, els últims llibrets originals d’estrenes han estat nefasts, per poc dramàtics i presumptuosos. I la vida i/o pensament de Dalí pot donar lloc a coses bastant infumables; també és veritat que és més teatral, a priori, que la de Gaudí. A veure què en surt.
M'agradaM'agrada
Nosaltres triem quatre o cinc òperes cada temporada, en funció del pressupost, i cada any se’ns presenta un dilema. O bé anem sobre segur, triant òperes conegudes i reconegudes, o ens arrisquem i tastem alguna cosa nova. Fins ara sempre hem optat per la primera opció, però en saber que la temporada vinent tindrem “Jo, Dalí”, he pensat que podríem veure-la. Ara, després de veure la por que et fa, potser m’ho repenso… esperaré a saber tot el que hi haurà per decidir-ho. També sonen Faust, la Bohème, Adriana Lecouvreur, Il segretto de Suzanna… tu tens més informació ?
Gràcies !!!
M'agradaM'agrada
Antoni, primer caldrà veure si finalment aquesta òpera es programa. Després de les retallades pressupostàries, ja veurem si aquestes apostes més arriscades continuen en la programació.
A mi en fa por d’entrada, però això no vol dir que no s’hagi de veure, ans el contrari. Els antecedents d’experiments similars no em fan ser gaire optimista, però un teatre públic català, ha d’apostar per la gent d’aquí. La meva por no ha de condicionar a ningú, ni tan sols a mi mateix.
La programació de la temporada 2011-2012 està a punt de ser anunciada, esperem i ja hi tornarem.
M'agradaM'agrada