Ens queden tres migdiades sota l’ombra.
La veritat és que amb el mateix material sonor que disposo avui, hagués pogut dedicar l’ombra a l’odi, o la venjança, i en canvi m’he decidit per l’esperança.
Cadascuna de les tres possibilitats, tenen al darrere una dona , en el primer cas Klytemnestra, en el segon Elektra i en el tercer i definitiu, Chrysothemis, la germana, a vegades ,malinterpretada com una bleda, d’Elektra.
I tot això em passa pel meu caparró provocador, gràcies a la gravació de les excitants i reeixides representacions al Festival de Salzburg d’enguany, de la genial partitura straussiana, que ha tingut com a protagonistes a tres senyores imponents: Waltraud Meier, Irene Theorin i Eva-Maria Westbroek.
Escollir la Chrisothemis de la Westbroek ha estat la l’elecció més sensata i la que reflecteix el veritable estat d’ànim a menys de tres dies de tornar a la quotidianitat laboral i deixar les reparadores tardes d’aquest estiu, en el dolç record d’unes vacances descansades, unes vacances molt necessàries i aprofitades en el lleure i dormint, dormint molt. Feia molts anys que no feia maletes i mentiria si no us digués que no ho he enyorat, però com deia la Puig, ja em vagarà.
Us deixo la primera i espectacular entrada de Chrysothemis en la interpretació enèrgica i decidida, allunyada de les bledes que a vegades tenyeixen aquest personatge d’una passivitat mal entesa, de la Eva-Maria Westbroek, cantant “Ich kann nicht sitzen und ins Dunkel starren”, quelcom similar a “No puc asseurem i fixar el meu esguard en l’obscuritat”
I si, per a començar-nos a entrenar en la nova temporada, us deixaré l’enllaç que us permetrà baixar-vos tota l’òpera sencera, paga la pena, de veritat.
Richard Strauss
ELEKTRA
Waltraud Meier, Klytämnestra
Iréne Theorin , Elektra
Eva-Maria Westbroek , Chrysothemis
Robert Gambill , Aegisth
René Pape , Orest
Oliver Zwarg , Der Pfleger des Orest
Benjamin Hulett, Ein junger Diener
Josef Stangl , Ein alter Diener
Orla Boylan , Die Aufseherin
Maria Radner, Erste Magd
Martina Mikelic, Zweite Magd
Stephanie Atanasov, Dritte Magd
Eva Leitner , Vierte Magd
Anita Watson , Fünfte Magd
Arina Holecek , Die Vertraute
Barbara Reiter , Die Schleppträgerin
Wiener Philharmoniker
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Director musical: Daniele Gatti
Nikolaus Lehnhoff , Regie
Daniel Dooner , Szenische MItarbeit
Raimund Bauer , Bühnenbild
Andrea Schmidt-Futterer , Kostüme
Duane Schuler , Licht
Denni Sayers , Choreographie
Martin Kern , Video
Thomas Lang , Choreinstudierung
Großes Festspielhaus, Salzburg, 8 d’agost de 2010
Espero amb fruïció la crònica que ens farà d’aquest espectacle, l’amic Atticus en el seu blog.

Es lo mes refrescant del dia, per que l’Elektra sempre em dona es-calfreds. Moltes gracies Joaquim!
M'agradaM'agrada
Sensacional. Me parece que cuanto más difícil es una ópera y la música en general, más imprescindibles son las buenas interpretaciones.
M'agradaM'agrada
Versió de luxe que em baixo ara. Gràcies.
Parlant d’Elektra, tinc un embolic: l’altra germana, Ifigènia, què fa a Tauride si papà Agamèmnon l’havia sacrificada?
M'agradaM'agrada
¡Una maravilla, fue impresionante!Estuvieron todos a un gran nivel vocal y musical…
Kalamar, disculpa si te contesto: una de las versiones sobre el mito de Ifigenia es que fue liberada por la diosa Artemis que dejó un ciervo para ser sacrificado y se la llevó consigo. Así se cuenta en la tragedia de Sófocles “Ifigenia en Aulide”; en “Ifigenia en Taúride”, Eurípides nos la recrea como sacerdotisa de la hermana de Apolo, destinada a sacrificar a los extranjeros que profanen su santuario, casualmente serán su hermano Orestes y Pílades. De esta manera, revive y reaparece Ifigenia.
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Muchas gracias, Leonora. Deduzco que la mamá asesina por un equívoco. Y qué suerte oir y ver esta sensacional Elektra en directo!
un abrazo.
M'agradaM'agrada
Bueno, la verdad es que hay dos versiones:una en que se salva Ifigenia, otra en que muere. Sea lo que sea, el caso es que eso no lo perdona Clitemnestra quien, amancebada con Egisto(que también tenía motivos de odio a Agamenón)decide asesinarlo a su regreso. Así se desencadenan muertes sucesivas y posteriores.
Tremendo y fascinante. Un saludo.
M'agradaM'agrada
Gracias Leonora por esta lección paralela de las vicisitudes de Ifigenia y su periplo vital.
M'agradaM'agrada
Veiu com som de diferents les persones: hi ha qui troba refrescant aquest fragment. Jo el trobo inquietant, tot i així m’ha agradat.
M'agradaM'agrada
Felicidades a ti por tu blog y decirte que me ha encantado reescuchar(y quedarme) esta “Elektra”. Creo que habrá grabación visual y pienso que vale la pena.
¡Saludos!
M'agradaM'agrada