Com sabeu els dissabtes m’agrada sovintejar els territoris del teatre musical, i tirant del sucós vídeo del darrer dels Proms del 2010, m’aturaré en un moment catàrtic.
Si bé tot el darrer concert de cada edició d’aquesta temprada estiuenca de concerts londinencs, és quelcom més que un concert, per esdevenir una vivència col·lectiva amb la música com a catalitzador de sentiments i valors profunds.
Ja en la segona part i cap al final, el director de l’Orquestra de la BBC, Jirí Belohlávek, es dirigeix al públic que abarrota el Royal Albert Hall i als milers i milers de seguidors, repartits per molts dels meravellosos parcs anglesos, que segueixen en directa a través de pantalles gegants, que cantin, conjuntament amb els BBC Singers i el BBC Symphony Chorus, la popular, inspirada i catàrtica cançó “You’ll never walk alone” del musical de Rodgers & Hammerstein, Carousel.
Per a una bleda assolellada no és gens difícil humitejar-se de dalt a baix, tan sols escoltant la proposta de Belohlávek, però és que quan veus que tothom es posa a cantar:
When you walk through a storm,
hold your head up high,
and don’t be afraid of the dark ;
at the end of the storm there is a golden sky
and the sweet silver song of the lark.
Walk on through the wind,
walk on through the rain,
tho’ your dreams be tossed and blown.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you’ll never walk alone,
you’ll never walk alone.
Walk on, walk on with hope in your heart,
and you’ll never walk alone,
you’ll never walk alone.
Quan caminis en mig d’una tempesta,
Mantingues el cap ben alt,
I no has de témer la foscor;
Al final de la tempesta trobaràs la llum del sol
I la dolça i platejada cançó d’una alosa.
Segueix en mig del vent,
Segueix entre la pluja,
Encara que els teus somnis es trenquin a bocins.
Camina, camina, amb esperança en el teu cor,
I mai caminaràs sol,
Mai caminaràs sol.
Camina, camina, amb esperança en el teu cor,
I mai caminaràs sol,
Mai caminaràs sol.
vídeo gentilesa de Zeobit (amb el peculiar discurs de Jirí Belohlávek)
Sóc capaç encara, envaït per un esperit al més pur estil Capra, de pensar i creure, que la música ho pot tot. Si, ja ho sé, a vegades l’immens cor és difícil de quadrar i fa una mica el que vol, però renoi, quin gran moment i quina cançó!
Què tingueu un bon dissabte!
Mai caminarem sols
IN FERNEM LAND 
Cuando una canción es buena lo es siempre y esta hermosa melodía, con 65 años a cuestas, lo es y siempre lo será y el proceder de un musical no le resta ni un ápice de importancia ni de calidad. La buena música lo es pertenezca al género que sea y el musical es riquísimo en bellas e inspiradas melodías que perdurarán mientras haya quien se emocione con ellas y se sienta felíz. al escucharlas e incluso cantarlas. Y quien dice el musical dice también cualquier otro tipo de música donde la inspiración y la melodía prevalezcan.
Si pensar así es ser “bleda”, me uno al club.
M'agradaM'agrada
Ja ho sabia, peró acabo de confirmar que el meu nivell de “bleda assolellada” es molt alt!! Bufff…fins i tot veia la pantalla una mica borrosa.
Gràcies…i que mai caminem sols!!
M'agradaM'agrada
Colbran, él que és de bleda assolellada és emocionar-se pel senzill fet de veure a tota aquesta gentada cantant aquesta meravella, tan poc conjuntats i alhora tan units.
La cançó és tan bona que llegint el títol ja m’esborrono.
Deu ser la repera ser del Liverpool FC i cantar, abans de cada partit, aquesta cançó que ha esdevingut l’himne del club,
M'agradaM'agrada
Lo vi el sabado pasado, y creeme que aluciné.
Aunque ya lo conocía de otros años, ver toda esa gran muchedumbre en el Albert Hall y sobre todo en los parques, cantando las canciones patrioticas que son de una emoción a prueba de Kleenex, como el Jerusalem, Land of Hope and Glory, y sobre todo el Rule Britannia, interpretada por la Fleming ataviada con un gorrito cantinera-militar con banderita americana, que me provocó un salto del sofá con caida posterior. Nada ….nada …. sigo vivo.
Ah…. por cierto…… quedan.. tic …tic…tic…quedan 22 días…tic….tic….
M'agradaM'agrada
Nosaltres som Bledes amb sol i sensa sol i ens agrada molt sentirnos així.
Además de que la canción es buena, el ver que la Música es capaz de movilizar y unir a tantas personas para escuchar y sentir la belleza de esta y otras canciones, nos hace creer en la HUMANIDAD.
M'agradaM'agrada
Me uno a la catarsis con Walk Alone y Jerusalem, pero el resto, para mi, no lo toméis a mal, peca de un exceso de britanismo y trapitos…better Globish! 😉
M'agradaM'agrada
Kalamar, estem d’acord, la cosa patriòtica no deixa de fer una mica de basarda i els PROMS, amb aquest peculiar concert de cloenda on s’obra el pot de les essències del Imperi perdut, encara més (imaginat si en lloc, de banderes angleses i les creus de Sant Jordi i tota aquesta parafernàlia tan british, fossin la roja y gualda), però l’emoció, a part de la cançó de Rodgers & Hammerstein, la produeix el fet de veure tanta gent units per un concert de música clàssica.
M'agradaM'agrada
Estamos de acuerdo, es una exaltación de patriotismo, pero según nuestra opinión, es la Musica y no el patriotismo lo que une a la gente año tras año y concierto tras concierto durante tres meses, no unicamente The Last Night.
Nuestra favorita siempre es la Marcha de Pompa y Circunstancia nº 1 de Elgar. Permitenos Joaquin insertar en tu blog el link para disfrute de todos. ¡ Esperamos hacerlo bien.
http://www.youtube.com/watch?v=E3sMZbsWLkA
M'agradaM'agrada
Maribel y Victor … totalmente de acuerdo con vosotros. . Dejaros sumergir todos por la canción, olvidaros del patriotismo, y disfrutad de esta preciosa melodía.
Feliz sábado .
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Gran final dels PROMS d’enguany. Jo també penso que la cançò està molt bé però em sobren banderetes i “patrioterisme”. M’ha agradat molt l’apèndix del Liverpool (aquest m’emociona encara més). Ah! el “you’ll never walk alone” també és l’himne d’un altre gran del futbol: el Celtic de Glasgow.
Una abraçada i bon cap de setmana
M'agradaM'agrada
ja teniu raó, ja, aquests compositors anglesos sí que en saben de fer himnes bonics.
M'agradaM'agrada
Dejad sitio a otra bleda…
Como dice Josep el YNWA es también el himno del Celtic y lo que es alucinante es asistir a un partido entre ambos equipos.
Yo he tenido la suerte de cantarlo en más de una ocasión rodeado de supporters del Liverpool y os aseguro que se te estremece hasta la rabadilla.
Y la cosa patriótica del final de los Proms tiene su puntillo. Los presentes sean de donde sean mueven sus banderas con el Rule Britannia o el Pompa y Circunstancia, y se ven hasta banderas irlandesas que tiene telita…
Ah, y aprovecho para reivindicar Carousel.
M'agradaM'agrada
OH OHOH,si que es patrioterisme però com que es a England no hem fa mal.
Segons la gent propera a mi diuen que soc una dona forta però escoltant aquesta música soc una total bleda asoleiada.!Visca la música i els PROMS!
Una abraçada i vaig a buscar més kleenex.!!
M'agradaM'agrada
Un patrioterisme especial, perquè la majoria de banderes no són la “union jack” sinó angleses, i també se’n veuen de gal·leses, escoceses… A més, fa uns anys Brynn Terfel va cantar una estrofa en gaèl·lic ni més ni menys que del Rule Britannia, i no va passar res.
M'agradaM'agrada
Gràcies Maribel i Victor per la vostra aportació videogràfica, que podríem complerta amb aquesta:
FINS ALS PROMS 2011
Atticus, ¿hay que reinvindicar Carousel?, Si hay, allí vamos, pero creo que para los musicaleros es un TOP.
A ver si un día de estos hablamos más en profundidad.
Josep i Àngels, imagineu-vos-ho amb estelades i maulets, potser no ens semblaria tan malament?, no sé. Jo Wimsey, malgrat tots els peròs que vulguis posar-li, trobo que és un Good save… amb tots els ets i uts.
Kalamar, els himnes ja ho tenen això. Tot bon himne ha de fer aixecar l’ànim, sisó, no ho és, malgrat la intenció del que el va fer.
Emilio, està clar que la cançó és magnífica i aquí,a questa penya, més aviat la destrossen, per això és tan important la suma de tot
Si vols una versió emocionant, pels valors intrínsecament musicals, pots escoltar aquesta amb la gran Verrett
http://www.youtube.com/watch?v=qhbRHnF3NDc
M'agradaM'agrada
Joaquim, efectivamente a los musicaleros nadie tiene que reivindicarnos Carousel, ni My Fair Lady, ni Kismet… mi alusión venía simplemente porque en medio de la juerga de los Proms quería dejar la mención del excelente musical al que pertenece la canción (aunque ya lo habías hecho tú).
Espero que pronto podamos vernos y hablemos hasta de la decoración del Trumer Stube.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Me he quedado pasmao con Verrett. Pero aprovechando la emoción de esta maravilosa colección de videos de hermanamiento y ánimo… ¡si mañana ganamos, media liga en la butxaca! ¡Força Barcça!
M'agradaM'agrada
Fins i tot amb la mà bòrnia dic com la Maria Teresa i passo a engrossar lo de “bledes recontraassolaiades”.
Aquestes cançons son boniques i em portan records.
Estiic contenta de caminar tots plegats.
Bye
M'agradaM'agrada
A mi no em fa basarda el “patrioterisme”; trobo que no té res de dolent. Mateixa gent cantant en communió alguna cosa que els uneix. O no ens posa la pell de gallina sentir els escolanets cantar el “Virolai” a Montserrat? I el “Cant de la Senyera” al Palau?
Fixeu-vos si n’és de bonica la música que quan fa molts anys vaig fer les milícies allà a Toledo, quan el general ens passava revista als d’IMEC sonava una tonada preciosa que se’n deia “El abanico”; no em fa vergonya reconeixer que m’emocionava. I mira que n’arrivabem a patir per assolir l’estrelleta!
M'agradaM'agrada
Avui m’he emocionat. Eh! Totes tres cançons són ben boniques.
De fet m’emociono sempre quan la gent canta plegada.
Kàtia com estàs de la mà, reina??
M'agradaM'agrada
Sens dubte, és molt bonica, i contextualitzada en els Proms emociona, però ben mirada i llegida , potser entenc molt millor aquest Muppet; caminar entre vent i pluja……. mireu i, si més no, somrieu.
http://www.youtube.com/watch?v=nsmN2SxW_Tw&p=EBCB2EE8AA08E2DF&playnext=1&index=5
Fins aviat,
M'agradaM'agrada
Hola guernantes et dono la benvinguda a In Fernem Land i t’agreixo aquesta aportació tan divertida.
Torna quan vulguis
M'agradaM'agrada
Ayyss, que bonitoooooooooo !!! Me pone casi tan bleda como el “Edelweiss” !!
En ese Liverpool Barcelona estaba yo en mi casa delante de la tele cantando los dos himnos…una esquizofrenia temporal, jajaajja.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
Segur que ho veuria diferent si en lloc de les banderetes que es veuen, ens passés aquí amb estelades, però és clar, una cosa és voleiar banderetes oficials i una altra, les no oficials o fins i tot prohibides. De totes maneres són dignes d’admiració aquests anglesos que accepten banderes escoceses o gal·leses amb tota la normalitat del món (com ha de ser), cosa que evidentment és impensable a l’estat espanyol, on qualsevol símbol que no sigui espanyol, és automàticament titllat d’anticonstitucional.
M'agradaM'agrada
Hola, Fernem, què n’ets de famós!
Sense dubte em quede amb la versió dels Adicts d’aquesta you’ll never walk alone.
Salutacions de part de Fessols i també meues (naps).
M'agradaM'agrada
Hola Fessols & Naps, benvinguts. Lo de la fama no sé ben bé a que ve, però millor Joaquim-
Gràcies per portar aquesta versió “tan diferent”.
M'agradaM'agrada