cartell del Festival Wagner de 1955 al Gran Teatre del Liceu
Finalment ja es pot dir. La Vanguardia va publicar la noticia ahir a doble pàgina i amb forces detalls (no tots) del que suposa una noticia cultural de gran importància, musical de primer ordre i operísticament parlant, un somni que caldrà matisar, ja que ofereix al costat d’una satisfacció i orgull immensos, algunes preguntes o incògnites que us proposo debatre.
Abans per això, no em deixa de sorprendre que el teatre guardés la lògica prudència, suposo que esperant tenir-ho tot al sac i ben lligat, per fer una roda de premsa com es mereix l’esdeveniment, i en canvi hagi estat un diari qui hagi esbombat la notícia a doble pàgina, sense cap declaració dels responsables del teatre. Si ho arribo a saber ho publico al blog fa quinze dies, és clar que encara no sabia les òperes.
Quan ja fa uns dies m’ho varen dir, no vaig poder evitar comunicar-ho privadament a dos infernemlandaires wagnerians i ambdós, després del goig imprevist, van fer reflexions similars.
Si, allò que encara és motiu de recordança, com va ser la visita al 1955 dels solistes i directors, amb les produccions de Wieland Wagner, tot i que sense l’orquestra del festival, que va ser substituïda per la discreta orquestra de Bamberg, es torna a repetir 57 anys després, amb dues variants molt importants. Aquest cop l’orquestra i el cor seran els mateixos que uns dies abans hauran clausurat l’edició del Bayreuther Festspiele 2012. Babes, reclinatoris i Tedeums per donar gràcies a la direcció del Liceu de fer possible aquesta nova fita, que posicionarà altre cop el Gran Teatre del Liceu en el cim del wagnerisme.
Liceu 1955, l'expectació i el fet que la provoca, es pepetiran al 2012
Però no tot poden ser bones noticies i la més lamentable és que les tres produccions que ens visitaran, Tristan un Isolde, Lohengrin i Der Fliegende Holländer, ho faran en versió de concert, ja que els elevadíssims costos de portar la producció escènica, ho fan absolutament inviable.
El Liceu, que tant ha apostat per les produccions i el nous directors d’escena, es veu obligat a prescindir d’una de les vessants que sempre ha donat més relleu, prestigi i controvèrsia, al Festival de Bayreuth, les produccions escèniques.
D’acord, el cor i l’orquestra del Festival són únics, impressionants, però hores d’ara, no es caracteritza precisament Bayreuth per acollir els millors cantants possibles per fer les obres de Richard Wagner. Possiblement si avui tinguéssim el nivell de cantants que van venir l’any 1955, no em faria tanta ràbia, però no és aquest el cas i a no ser que d’aquí al 2012, la política de les germanes Wagner canvii com un guant, els repartiments del Festival estem tips de debatre-ho cada estiu, ofereixen un nivell molt discutible, tant, que el propi Liceu supera al festival alhora de contractar cantants per les òperes wagnerianes.
De les tres òperes previstes, podem imaginar el Tristan und Isolde sota la direcció del correcte Peter Schneider o una nou equip per una nova producció? i el Lohengrin del prometedor Andris Nelssons, qui sap si encara amb Kaufmann, és clar que la resta del repartiment, si és el d’aquest any, voreja el delicte. Tampoc podem imaginar res de Der Fliegende Holländer, que tan de bo ens portes a Thielemann, la kalamar i jo, i qui sap si algú altre ho agrairia i ja està.
No cal haver llegit molt sobre la història del Festival i la voluntat de Richard Wagner de fer del teatre del turó verd, el referent de la seva obra, per saber que la vessant escènica del drama wagnerià és una part indissoluble d’un tot i és per això que davant de l’excepcionalitat de la visita, que es deixin a Alemanya els decorats, el vestuari i sobretot l’acció escènica, produeix una notable impotència.
La crisi obliga per enèsima vegada a mantenir sense utilitzar un escenari que s’ha fet vell (si, ja s’ha fet vell) sense poder arribar a demostrar totes les seves possibles potencialitats.
Molts direu que per veure el Lohengrin del ratolins, us ho estimeu més en versió de concert, doncs no, en aquest cas no hi estic d’acord, ja que Bayreuth va ser, és i serà per la permanent recerca de la modernitat dels drames musicals del seu creador i les versions de concert, tot i ser oficiades per un cor i orquestra fabulosos (alerta amb le canvi d’acústica), no poden esdevenir mai substituts de res, i con que no escoltarem ni a Hotter, ni a Mödl, ni a Windgassen i a Varnay, ni Uhde o Greindl, la cosa pot quedar com us esdeveniment de primeríssima, pero fallit.
No vull ser la veu discordant d’un moment feliç, per a mi també ho és i també ser que l’elevadíssim cost d’aquest projecte obligarà a pujar les entrades tot i ser en versió de concert, fins aquí res a dir, ja que quan anem al Palau o a l’Auditori a veure els grans cicles simfònics també paguem més que el acostumem a pagar al Liceu, però tot i que el moment és especialment nefast, caldria buscar els esponsors que fes falta, per fer possible que l’esdeveniment fos veritablement planetari, no ho penseu així?
Una façana d'un edifici del Passeig de Gràcia, engalanada en ocasió del Festival Wagner de 1955 i la visita a Barcelona per primera vegada del Festival de Bayreuth
Us deixo amb Hans Hotter i una mica de res de Marta Mödl, cantant el final de Die Walküre el 27 d’abril de 1955 al Liceu, en la primera sortida del Festival fora de Bayreuth, amb l’orquestra de Bamberg sota la direcció de Joseph Keilberth.
Un moment gloriós, que anhelem repetir.
IN FERNEM LAND 
Leí ayer la amplia información que publicó L.V. y sinceramente me he alegrado un montón que de nuevo y después de 57 años, se reproduzca en el Liceu las actuaciones del Festpielhaus en Barcelona, por la calidad de su orquesta, sus coros y por alguno de sus competentes directores musicales/orquesta.
Particular y como prioritariamente considero que la ópera es música y canto antes de escenografía, no me molesta y hasta entiendo que sean versiones conciertos ( primero porque ultimamente, las reggias de Bayreuth son para mi gusto “una birria” además de fudamentalmente provocadoras y segundo, bien dicho por Joaquim, por lo costosas que pueden resultar economicamente).
El problema o la duda , serán las voces ( en líneas generales, decepcionantes de los últimos años salvo excepciones, que aparecen por Bayreuth), que cantarán o se contratarán en el Liceu.
Me consta que NO será Kauffman el previsto Lohengrin de sept. 2012 ya que al parecer no lo repitará en Bayreuth en las próximas e inmediatas temporadas, sino casi seguro K.F.Vogt.
En resumen, gran noticia wagneriana para el Liceu .
p.d. por cierto, suerte y que funcionen las CARMEN que hoy empiezan.
M'agradaM'agrada
Perdón, en lugar de 57 años debo decir 55 años.
M'agradaM'agrada
Un notición, sin duda alguna, que nos obligará a desplazarnos en septiembre del 2012 a Barcelona, cosa que siempre se agradece.
Los repartos son la incónita y las puestas en escena, una pena y un alivio. Nos concentraremos en la música.
Solamente lamento que no se programe Parsifal con Gatti al frente.
M'agradaM'agrada
Per ambientar-ho millor caldria posar el seients del Festpielhaus al Liceu.
M'agradaM'agrada
¿Se sabe si estas funciones entrarán en el abono?
M'agradaM'agrada
Tan “solo” por la Orquesta y Coro ya es la noticia musical del año, y compensa el desplazamiento. El problema será conseguir entradas…
M'agradaM'agrada
Jonas Kaufmann es seguro que no canta, que mas quisiera yo , pero no 😉
Tampoco creo que va a cantar Marina Poplavskaya la Micalela esta noche……
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó en el que dius, Joaquim, però tot i així és una notícia magnífica i que serà l’enveja, suposo, de mig món, a no ser que les nenes hagin decidit “franquiciar” el festival…
Pel que jo sé serà efectivament K.F. Vogt qui assumirà el Lohengrin el 2011, no sé si després també.
El que és segur i oficial és que el Tristan serà el del mateix equip (tot i que en v.c. això fa de mal dir, no?) que l’ha fet fins ara. Un Tristan nou no arribarà fins el 2015 amb Herr Thielemann i -glups- Katharina W.
També ho és (d’oficial) que el Holländer -que s’estrena precisament el 2012- anirà a càrrec -quina sort!- de Herr Thielemann.
Hi podem posar peròs, no caldria sinó, però l’esdeveniment és de dimensions colossals. Espero que el sistema d’adquisició de localitats no s’assembli de res al dels Festspiele…
M'agradaM'agrada
Hi haurà un abonament especial per aquest cicle, a preus especials i suposo que els abonats tindrem prioritat d’adquisició.
Que vingui Thielemann a dirigir és un plus addicional de reclinatori i Vogt de Lohengrin m’agrada. Un cigne escolanet excel·lent. Aquest rol li va com anell al dit, a mi a la Scala (queda molt “farfa “dir-ho) em va deixar corprès.
Esperem cantants, al menys dignes, però pensar que la Dasch i la Herlitzius seran les senyores del Lohengrin, em posa dels nervis, tan de bo hi hagi un canvi en les properes edicions.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la informació, estimat Joaquim. Aprofito que em dones peu per a confessar-te una cosa que no m’havia atrevit mai a dir(-te) aquí per por de no molestar-te: a mi m’agrada força més el Lohengrin-escolanet que (anatema!) el de JK, vés per on. Sembla ser, a més, que el dia que Vogt va substituir enguany JK a Bayreuth va tenir un èxit estratosfèric, tot i que això tampoc no vol dir massa, perquè allí, curiosament, ho bravegen tot, Ryan, Lukas i Watson inclosos!!!
Tinc entès, també, que el 2011 Herlitzius, per sort, ja no cantarà l’Ortrud.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Hola a tots,
Aquesta és una gran noticia i amb tots els dubtes que posa sobre la taula en Joaquim i que a tots ens fan ballar la barretina, serà una oportunitat única en la nostra vida, siguin les condicions que siguin,
Jo m’en alegro enormement, espero tenir oportunitat de poder-ho disfrutar i després ja ho comentarem i criticarem.
Però ara és moment d’alegria.
Una abraçada per tothom i anem treient els taps de cera de les orelles
M'agradaM'agrada
Quina decepció.Després de la Walküre al Palau al 98 vaig dir que no tornava a sentir Wagner en versió concert. Jo vull veure l’obra d’art total que Wagner buscava. Sí als ratolins! O rescatar els diorames del Mestre Cabanes..
M'agradaM'agrada
…Mestres i Cabanes, perdó.
M'agradaM'agrada
Una noticia fabulosa poder gaudir dels cossos estables( ? ) de Bayreuth al Liceu juntament amb els directors d`orquestra i cantants (o estoy confundido… ).La darrera visita no hi vaij poguer anar(encara no havia nascut) i em fa una il·lusió especial que la 2ª sortida del festival sigui de nou al Liceu. VISCA !
M'agradaM'agrada
¡Felicidades!Es una gran noticia para un público wagneriano como el del Liceu. Me alegro por vosotros, os reitero mi enhorabuena y me dejaré caer por ahí más aún.
Saludos afectuosas.
M'agradaM'agrada