IN FERNEM LAND

EVA MARTON A L’ELEKTRA DIRIGIDA PER L’ESPERT


Eva Marton (Elektra al Liceu el 4 de febrer de 1990, producció signada per Núria Espert)

Arran del post dedicat a les 3 medalles d’or que el Gran Teatre del Liceu atorgarà aquest any, em vaig referir, com és obvi, als tres muntatges que Núria Espert ha fet fins ara al teatre.

Vaig trobar vídeos del muntatge de la Carmen de la ROH Covent Garden i del Turandot del Liceu, és clar, però ens mancava l’Elektra de l’any 1990, aquelles fabuloses representacions, que tots els que vam tenir la sort de veure, recordarem al llarg de la nostra vida.

escena inicial de l'Elektra de Richard Strauss en la producció de Núria Espert al Gran Teatre del Liceu, el dia 4 de febrer de 1990

Ho vaig intuir i efectivament ho he aconseguit. Avui, gràcies a la inestimable col·laboració de Colbran, que té un autentic tresor vídeo i discogràfic entre les 4 parets d’aquell arxiu on viu, m’ha proporcionat un dvd, extret del vídeo original.

TV1 (us imagineu ara la 1 fent òpera?), l’encarregada de transmetre aquell esdeveniment, és va cobrir de glòria, com era força habitual, amb una retransmissió, bastant bona de visió, tenint en compte que les càmeres no eren de alta definició com ara, però amb una presa de só, nefasta. Hi ha un moment cabdal, com és la confrontació entre Elektra (al·lucinant Eva Marton, de reclinatori absolut) i Klytämnestra (magnífica Mignon Dunn), que el retorn doblat de les veus de les cantants, es fa inadmissible i quasi inaudible.

Mignon Dunn, Klytämnestra a l'Elektra del Liceu de 1990, dirigida escènicament per Núria Espert

Jo, per tal de que us pugueu fer una idea, sobretot aquells que no vareu poder assistir a aquelles representacions i els que si varem tenir la fortuna de ser-hi, per tornar-ho a recordar, he pujat al Canal de YouTube, dos fragments , l’impressionant entrada d’Elektra “Allein! Weh, ganz allein” en el primer vídeo i l’escena final des de “Ob ich nict höre”.

Intentaré extraure algun altre fragment per deixar-lo al Canal de YouTube, així com també, amb una mica més de temps pujaré els enllaços de la retransmissió, per tal de que tots els interessats en tenir la representació sencera, malgrat aquestes deficiències sonores, ho pugueu fer.

Elektra, Gran Teatre del Liceu 1990, producció de la ROH dirigida per Núria Espert

Tot i que els vídeos no donen tota la dimensió dramatúrgica d’aquest muntatge, alguna idea si que us podreu fer. Segons el meu parer, fins ara és el millor muntatge operístic que jo he vist de l’Espert (crec que tan sols em falta la Butterfly).

Bé amics. això és pura història liceista, del vell Liceu, del d’abans del incendi de 1993. En el darrer vídeo, veureu les mans del mestre Jaume Tribó, que és felicitat per la senyora Marton (com li agrada anomenar a ell als cantants). I després dirà que la seva feina soterrada no és mereixedora d’una medalla d’or. Una no, cent. Apa que no ha salvat nits del desastre, aquesta feina soterrada!.

Aquí ho teniu, ja em direu el què

i ara el final embogit, la salutació i l’agraïment compartit. Molt maco, si senyora!

20 comments

  1. colbran

    Creo sinceramente que es lo mejor que Eva Marton hizo en el Liceu. Por descontado la mejor Elektra en vivo que yo he visto en toda mi vida y junto con la de Birgit Nilsson del Met las dos mejores Elektras que he podido presenciar, sea en vivo o en grabación videográfica.

    La labor de Nuria Espert queda bien patente en toda la obra, pero muy especialmente en la dirección actoral de los caracteres principales. Eva Marton nunca estuvo tan bien como actríz, lo cual puede hacerse extensible a Mignon Dunn y a Sue Patchell. La escena con su decadentismo quasi nazi tenía una fuerza descomunal y Uwe Mund dirigió la orquesta del Liceu con nervio y patetismo.

    Una función de ópera para la Historia, tanto musical como teatralmente hablando. Ya el ensayo fue sensacional, todos cantaron a plena voz.. Una de las representaciones de ópera más importantes de cuantas yo haya podio presenciar en mis 56 años de vida operística.

    Sólo por esta función ya merecía Nuria Espert un reconocimiento por parte del teatro, pero aún tuvimos dos ocasiones más: “Carmen” y el “Turandot” de la reinauguración, tan hermoso como original en su desenlace.

    M'agrada

  2. ¡Qué maravilla!. Gracias Joaquim y Colbran por facilitarnos el acceso a una joya como esta que algunos recordábamos en la lejanía de los tiempos, casi junto a Locomotoro y Maruja Callaved, y apenas hace 20 años de ello.
    ¿Ópera en la 1? y sin anuncios sobretitulados de “Mañana a las 21.00 Belén Esteban contará toda la verdad sobre la ninfomanía de su asistenta manchega”… inaudito.

    Excelsa la Marton y muy buena la escena con una dirección de actores trabajada, que ya es mucho en los tiempos que corren.

    Espero ansioso a que se puedan hacer realidad esos enlaces a la retransmisión completa.

    Gracias de nuevo

    M'agrada

  3. Sens dubte una magnífica producció, però no trobo prou embogit el ball final, ho sento. Les voltes de la Sra Marton em recorden al principi del Sound of Music. A l’Elektra del 2008 i la darrera Salomé ens castigaren sense els apassionants balls. Quina manera d’escórrer el “bulto”…

    M'agrada

  4. dandini

    Una funció absolutament inoblidable amb una Eva Marton de irresistible contundència.El seu poder de transmisió emocional no té limits i segons el meu parer la sitúan pel davant de instruments amb més facultats i més decibèlis(digui el que digui l`enciclopèdia).Un record per Sue Patchell que va fer un paper molt respectable.

    M'agrada

  5. Tosca

    Genial!!!!!

    Sí, la recordaba como espléndida pero verla otra vez me ha impresionado y ha hecho palidecer el recuerdo que tenía de ella. Es aun más hermosa de lo que recordaba!!!!

    Gracias! Será fantástico recuperarla!!!!!!!

    M'agrada

  6. Coneixia la versió de la Nilson en dvd i m’agradava però la senyora Marton m’ha transmès molt més. M’ha semblat extraordinària i l’orquestra també fa un bon paper. Es nota, és clar, la saviesa escènica de la Núria Espert tant per l’atmosfera com per l’actuació.

    M'agrada

  7. Amics, tan aviat com pugui, us deixaré els enllaços per tal de que pugueu baixar-vos el vídeo. Us ho faré saber, no patiu.

    Ja imaginava que us agradaria. El temps, tot i que la visió videogràfica no podrà suplir mai l’experiència viscuda al teatre, no ha fet perdre cap dels valors d’aquelles funcions i com diu Colbran, jo també penso que aquesta Elektra va ser el cim de la carrera liceista d’Eva Marton, una carrera per altre part, plegada de nits sensacionals.

    M'agrada

  8. Jaume T.

    En tinc un record molt viu.

    Quan s’acabava l’òpera venia directa cap a mi.

    A la partitura de l’ELEKTRA guardo el clavell, ara esclafat i marcit, que em va donar el primer dia.

    M'agrada

  9. Vicent

    Jo vaig ser-hi i crec que va ser de les representacions més memorables que mai no he presenciat (no sols al Liceu). Una joia aquests fragments a major glòria de l’Strauss, la Marton, N. Espert i de l’Orquestra del Liceu i del llavors seu titular el mestre Uwe Mund.

    Si existís un video del Capricco que l’esmentat mestre va dirigir també al Liceu, ja seria increîble.

    Llàstima que al mestre Mund mai no hi hagi tornat perquè la seva feina al capdavant de l’orquestra va ser molt bona, culminant en aquestes representacions straussianes que em permeto destacar.

    En fi, grandíssima l’aportació del post. Tota una troballa.

    Una abrac,ada.

    M'agrada

  10. Aquesta representació filmada era, si no recordo malament, de la funció del diumenge on vaig tenir la inmensa sort d’assistir. El Liceu es va convertir en una olla a pressió que pujava i pujava, fins aquest final gloriòs. He anat moltes vegades al Liceu però mai he sentit tanta màgia, tanta entrega on un espectacle operístic va tenir tot el que es pot destijar en un conjunt: Eva Marton i la resta de sopranos en estat de gràcia, direcció magistral de la Espert, escenografia de Enzo Frigerio si no recordo malament, orquesta i direcció a un nivell superlatiu. Orgàsmic, amb ganes de plorar per veure com mai una representació legendària i amb una Eva Marton que va omplir de màgia amb el seu excepcional talent dramàtic que va trobar en la seva veu el lloc i el personatge adequat per oferir-nos la millor Elektra que un podia somniar.

    M'agrada

    • Hola Gilbert, benvingut a IFL.
      Allò va ser excepcional i allò és el que ara trobem tant a faltar. Nits o tardes veritablement entusiastes que creen afició i addicció. Marton hi tenia molt a veure, però la suma del talent a sobre de l’escenari era immensa.
      Torna quan vulguis seràs sempre benvingut i els teus comentaris ajudaran a enriquir-nos a tots.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: