Ponte dei Sospiri (Venècia)
De la serenitat d’ahir, qui ho havia de dir, passo als sospirs, que tant poden ser produïts per la pena o l’ànsia, per un desig, la fatiga o l’exhauriment.
Serà que qualsevol d’aquests motius o causes amb els quals el diccionari defineix aquesta aspiració profunda que es transforma d’immediat amb una expiració, o totes alhora, m’han envaït?, no ho sé, o francament no ho vull saber, però la casualitat, que no existeix, ha volgut que m’ensopegués amb un àlbum preciós dedicat a les gravacions del gran Sir John Barbirolli, on el director anglès d’origen italià, dirigeix una obra d’Edward Elgar, al qual sabeu que professo una especial devoció, anomenada precisament “Sospiri”, així, en italià.
És una peça breu, un adagi per a cordes, arpa i harmònium, originalment escrita per a piano i violí i que tenia que acompanyar a la deliciosa Salut d’amor. A Elgar se li en va anar una mica la ma i el que havia de ser un altre peça de saló, es va convertir en un petit, però intens poema d’emocions i sentiments.
L’obra que es va estrenar l’any 1914 va està dedicada al violinista i amic, W.H “Billy” Reed.
La versió que us proposo és bellíssima, es va gravar a l’any 1966 i l’orquestra sota les ordres de Barbirolli és la New Philharmonia.
Si ahir us demanava un quart d’hora d’atenció, avui ho enllestim amb cinc minuts mal comptats, però intensament gaudits, n’estic segur.
Si voleu escoltar un altre versió, aquesta amb cello i orquestra, premeu aquí i podreu veure un YouTube amb la violoncel·lista Sol Gabetta i la DR SymfoniOrkestret dirigida per Stéphane Denéve.
Què passeu un bon dijous.
IN FERNEM LAND 
preciós, un orgasme
M'agradaM'agrada
Dito.
Gràcies, Joaquim!
(Sol GabeTTa)
M'agradaM'agrada
Maravilloso Joaquim!! No hay cosa más satisfactoria ni más relajante como levantarse por la mañana y empezar abriendo el bloc de Joaquim,que gozo, que relax, te serena el alma y el espíritu y te prepara el dia para poder disfrutarla y gozarla ya que toda tú estás impregnada por la dulce sinfonía que te acompañará todo el resto del día.Gracias Joaquim!
M'agradaM'agrada
Gracies Joaquim per aqesta petita joia que no coneixía. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Quina penada estic passant amb tanta bellesa i aquests sospirs. Després dels sospirs, el somriure i l’abraçada.
M'agradaM'agrada
Comparto tu devoción por Elgar. Gracias por esta joya.
M'agradaM'agrada
I l’ànima s’asserena. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Aquets dos dies estás de un melancolic que tomba.
Es preciós però ara ens has d’animar una mica.Moltes gracies i una abraçada.
M'agradaM'agrada
Ver el Ponte dei Sospiri, de donde recuerdo un emocionante momento de mi vida y escuchar esta maravilla, ha provocado que dos lagrimones hayan recorrido mis mejillas, Es que soy una bleda!!!!!
Gracias Joaquim.
M'agradaM'agrada
Una meravella. Jo també sóc pro-Elgar i pro-Barbirolli.
M'agradaM'agrada
Com diu Emilio, veure el Ponte dei Sospiri i escoltar aquesta bellisima música, em porta records i em deixo gronxar per un estat anímic de dolça malenconia…i m´hi trobo bé.
!Quins tresors, Joaquim, tens amagats!
M'agradaM'agrada
Una gozada (suspiro). La verdad es que cuando Elgar se ponía melancólico y sentimental era difícil ganarle.
Y muy grande Barbirolli.
Gracias por esta joyita
M'agradaM'agrada
Y cuando se ponía pomposo también 🙂
M'agradaM'agrada
Pomposo bajo cualquier circunstancia, ¿no?.
Era un musico sencillamente genial.
M'agradaM'agrada
Uno de mis cuñados ha estado sordo durante una semana a causa de una infección de oídos. Cuando digo sordo es sordo, mi hermana y sus hijos se tenían que comunicar con él mediante notas.
Mientras escuchaba ” Sospiri ” pensaba en lo afortunada que soy al poder oir y disfrutar, así ,de una música tan extraordinariamente bella.
Gracias Joaquin, todos los dias.
M'agradaM'agrada
Barbirolli és un d’aquells directors que tothom oblida quan es fan les llistes dels més grans, però que cada cop m’agrada més. En els seus darrers anys es va obsessionar amb Mahler i ens n’ha deixat unes gravacions extremes i interessantíssimes.
M'agradaM'agrada
¡Caramba! ¡Qué obra tan bella! No la conocía…
Parece que se una bien con las lagunas brumosas venecianas. Por un momento me evocó la cámara de Visconti abriendo lentamente en aquella primera mañana de su película “Muerte en Venecia”, mientras aquella embarcación que llevaba a bordo al profesor/compositor Aschenbach/Mahler surcaba las aguas del Adriático, y el adagieto de la 5ª sinfonía iba sonando y presentando aquel mágico momento…
Realmente sugerente.
M'agradaM'agrada
Hola Olave,
De hecho la asociación Sospiri/Venecia la he hecho yo, ya que la partitura de Elgar, creo que no hace referencia para nada al famoso puente, a pesar de haber titulado la pieza, con un Sospiri en la lengua de Dante.
Al buscar una foto en Google asociada a sospiri, me apareció entra muchas del puente, esta que me gusto particularmente por el color, los tonos azul grisáceos y el cielo, casi de cuadro renacentista.
M'agradaM'agrada