SOSPIRI, segons Edward Elgar


Ponte dei Sospiri (Venècia)

De la serenitat d’ahir, qui ho havia de dir, passo als sospirs, que tant poden ser produïts per la pena o l’ànsia, per un desig, la fatiga o l’exhauriment.

Serà que qualsevol d’aquests motius o causes amb els quals el diccionari defineix aquesta aspiració profunda que es transforma d’immediat amb una expiració, o totes alhora, m’han envaït?, no ho sé, o francament no ho vull saber, però la casualitat, que no existeix, ha volgut que m’ensopegués amb un àlbum preciós dedicat a les gravacions del gran Sir John Barbirolli, on el director anglès d’origen italià, dirigeix una obra d’Edward Elgar, al qual sabeu que professo una especial devoció, anomenada precisament “Sospiri”, així, en italià.

És una peça breu, un adagi per a cordes, arpa i harmònium,  originalment escrita per a piano i violí i que tenia que acompanyar a la deliciosa Salut d’amor. A Elgar se li en va anar una mica la ma i el que havia de ser un altre peça de saló, es va convertir en un petit, però intens poema d’emocions i sentiments.

L’obra que es va estrenar l’any 1914 va està dedicada al violinista i amic, W.H “Billy” Reed.

La versió que us proposo és bellíssima, es va gravar a l’any 1966 i l’orquestra sota les ordres de Barbirolli és la New Philharmonia.

Si ahir us demanava un quart d’hora d’atenció, avui ho enllestim amb cinc minuts mal comptats, però intensament gaudits, n’estic segur.

Si voleu escoltar un altre versió, aquesta amb cello i orquestra, premeu aquí i podreu veure un YouTube amb la violoncel·lista Sol Gabetta i la DR SymfoniOrkestret dirigida per Stéphane Denéve.

Què passeu un bon dijous.

Un comentari

  1. Mercedes Parera Arnó's avatar Mercedes Parera Arnó

    Maravilloso Joaquim!! No hay cosa más satisfactoria ni más relajante como levantarse por la mañana y empezar abriendo el bloc de Joaquim,que gozo, que relax, te serena el alma y el espíritu y te prepara el dia para poder disfrutarla y gozarla ya que toda tú estás impregnada por la dulce sinfonía que te acompañará todo el resto del día.Gracias Joaquim!

    M'agrada

  2. Josefina's avatar Josefina

    Com diu Emilio, veure el Ponte dei Sospiri i escoltar aquesta bellisima música, em porta records i em deixo gronxar per un estat anímic de dolça malenconia…i m´hi trobo bé.
    !Quins tresors, Joaquim, tens amagats!

    M'agrada

  3. nati's avatar nati

    Uno de mis cuñados ha estado sordo durante una semana a causa de una infección de oídos. Cuando digo sordo es sordo, mi hermana y sus hijos se tenían que comunicar con él mediante notas.
    Mientras escuchaba ” Sospiri ” pensaba en lo afortunada que soy al poder oir y disfrutar, así ,de una música tan extraordinariamente bella.

    Gracias Joaquin, todos los dias.

    M'agrada

  4. Barbirolli és un d’aquells directors que tothom oblida quan es fan les llistes dels més grans, però que cada cop m’agrada més. En els seus darrers anys es va obsessionar amb Mahler i ens n’ha deixat unes gravacions extremes i interessantíssimes.

    M'agrada

  5. Olave's avatar Olave

    ¡Caramba! ¡Qué obra tan bella! No la conocía…
    Parece que se una bien con las lagunas brumosas venecianas. Por un momento me evocó la cámara de Visconti abriendo lentamente en aquella primera mañana de su película “Muerte en Venecia”, mientras aquella embarcación que llevaba a bordo al profesor/compositor Aschenbach/Mahler surcaba las aguas del Adriático, y el adagieto de la 5ª sinfonía iba sonando y presentando aquel mágico momento…
    Realmente sugerente.

    M'agrada

    • Hola Olave,
      De hecho la asociación Sospiri/Venecia la he hecho yo, ya que la partitura de Elgar, creo que no hace referencia para nada al famoso puente, a pesar de haber titulado la pieza, con un Sospiri en la lengua de Dante.
      Al buscar una foto en Google asociada a sospiri, me apareció entra muchas del puente, esta que me gusto particularmente por el color, los tonos azul grisáceos y el cielo, casi de cuadro renacentista.

      M'agrada

Deixa una resposta a kalamar Cancel·la la resposta