Ramon Vargas, el tenor mexicà (Mèxic DF 1960), és amb la seva fantàstica interpretació de l’ària de Fenton del Falstaff de Verdi, el cantant que heu escollit per presidir durant el mes de desembre In Fernem Land.
Ramon Vargas és un fantàstic tenor líric, que per motius que s’ens escapen a la majoria del aficionats a l’òpera, no acostuma a estar situat al capdamunt del rànquing dels més valorats o estimats, sempre ocupats, per noms prou coneguts per a tothom, tot i que ningú podrà fer-li mai un retret en contra.
Qui sap si això és motivat per una gran professionalitat que l’ha allunyat dels grans shows mediàtics i per tant, no li ha donat la popularitat, sempre necessària, per traspassar una barrera invisible que separa als cantants entre els més populars i els altres, i que no sempre es correspon als més bons i als altres.
Sigui com sigui, i veient els tenors que l’acompanyaven en aquesta tria i desconeixent, si ha estat o no reconegut per la majoria dels que l’heu votat, es va distanciar des de un primer moment del segon més votat, senyal inequívoc, del seu ben cantar, elegant i musical, dos característiques imprescindibles per fer front a aquesta deliciosa arieta.
El resultat de les votacions semblen els del Parlament de Catalunya, amb una diferència substancial entre el número 3 i el segon classificat el número 4.
Hem votat, ja que l’últim vot és el meu que no ha estat decisiu, 47 infernemlandaires, 2 menys que l’edició passada, és a dir l’índex de participació baixa, i això que eren tenors!
El repartiment del donut a In Fernem Land és aquest:
I qui són aquests Fenton?
1 Juan Oncina, amb Graziella Sciutti dirigits per Leonard Bernstein 14,89%
2 Damiil Shtoda, amb Dorothe Röschmann, dirigits per Claudio Abbado 4,26%
3 Ramon Vargas, amb Maureen O’Flynn, dirigits per Riccardo Muti 34,04%
4 Francisco Araiza, amb Patricia Wise, dirigits per Lorin Maazel 14,89%
5 Luis Alva, amb Anna Moffo, dirigits per Herbert von Karajan 4,26%
6 Carlo Bergonzi, sense Nanetta, dirigit per Nello Santi 8,51%
7 Dalmau González, amb Barbara Hendricks, dirigits per Carlo maria Giulini 8,51%
8 Taylor Stayton, amb Laura Giordano, dirigits per Asher Fisch 0%
9 Bülenz Bezdüz, amb María José Moreno, dirigits per Colin Davis 10,64%
En aquesta votació s’ha quedat sense cap punt, el tenor de Sidney (Ohio) Taylor Stayton, que ba interpretar el Fenton al teatre de l’Òpera de Roma el passat 23 de gener de 2010.
Ara, com també succeïx al Festival de l’Eurovisió, us deixo escoltar altre cop al guanyador, Ramon Vargas, en la brillant, delicada i etèria “Dal labbro il canto”, tal i com la va cantar al juny de 1993 al Tetro alla Scala de Milà, sota la direcció del aleshores titular del teatre Riccardo Muti
FENTON
Dal labbro il canto estasiato vola
Pe’ silenzi notturni e va lontano
E alfin ritrova un altro labbro umano
Che gli risponde colla sua parola
Allor la nota che non è più sola
Vibra di gioia in un accordo arcano,
E innamorando l’aer antelucano
Con altra voce al suo fonte rivola
Quivi ripiglia suon, ma la sua cura
Tende sempre ad unir chi lo disuna.
Così baciai la disïata bocca!
NANNETA
Anzi rinnuova come fa la luna
FENTON
Ma il canto muor nel bacio che lo tocca
Si voleu tornar a l’apunt originari de la tria, premeu aquí
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.


Me n’alegro molt que Ramon Vargas hagi estat el més votat,. Un tenor molt solvent, que brilla amb llum pròpia i que lamentablement no té la repercussió mediàtica d’altres companys de feina. Jo el vaig votar i com sempre, sense reconèixer la seva magnífica veu, no tinc remei.
M'agradaM'agrada
Renée Fleming, a una pregunta mía en El Mundo (cuando vino a presentar su cd de crossover), me contestó que Ramón Vargas destaca por su sensibilidad musical y por su musicalidad. Es un tenor irreprochable. Yo tengo su Bohéme con Georghiu y como actor tampoco desilusiona. Las razones por las que no está en primera fila pueden ser varias. Por un lado, es muy estático en concierto ¿Falta de carisma? No sé. Por otro, su apariencia no está de moda. Es chaparrito y pachón, y le da un aire a Luciano. Quienes están hoy en el “candelabro” de los líricos son guaperas. La prueba está en que sus DVD se cuentan con los dedos de una mano. Finalmente, cuida mucho la voz, y no canta con tanta frecuencia como ellos. Pienso que eso, que le preserva la voz en óptimas condiciones, va en detrimento de la popularidad, pero no se puede tener todo ¿no? Ramón Vargas es una prueba más de que la técnica y la belleza del instrumento no bastan para triunfar en toda regla en ese mundo tan raro y tan complejo de la ópera.
En cierto modo, creo que a Celso Albelo le va a pasar lo mismo, y por las mismas razones. Ojalá que me equivoque.
Yo no he votado, pero considero a Vargas entre mis tenores favoritos, junto con Araiza, otro crack, cuyo Werther es de referencia. Vargas, Villazón y Araiza son mi santísima trinidad mexicanista, jeje.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
Avui en dia en tots els ordres de la vida, per injust que pugui semblar, l’imatge (la bona imatge) és fonamental.
M'agradaM'agrada
Cuéntame como devota de esa misma Santísima Trinidad!
M'agradaM'agrada
Ha sido un estupendo anticipo del sotile Falstaff que estoy deseando ver. No reconocí a nadie, normal en mi caso. Me gustaron mucho todos los impares salvo el primero, pero tuve poco problema para decidirme por el ganador.
Un donut muy parlamentario. Vargas for president aunque sin la absoluta.
Y una envidiable nevada… pero al menos hoy los copos tenían que ser blau i grana. 8)
M'agradaM'agrada
Jo també em moro de ganes de Falstaff. I encara en sé menys del què tu dius.
M'agradaM'agrada
Voté por Luigi Alva, cantante exquisito, extraordianriamente acompñado por un director refinadísimo y una soprano de ensueño.
Ramón Vargas me ha gustado mucho, pero no tiene bajo mi criterio, las sonoridades etérias que el rol requiere.
Mi tercera opción era Juan Oncina, cuya voz puede sonar un poco anticuada, pero aristocrático como pocos y con unas medias voces totalmente adecuadas.
Excelente el fragmento y los artistas escogidos.
La nevada y el espíritu navideño, algo precoz, me parecen magníficos.
M'agradaM'agrada
Escuché tres veces a los nueve tenores, pero ya la primera vez destaqué dos: el 1 y el 3, los demás no me convencieron tanto y dos de ellos (y no los menciono para no crear problemas) me gustaron muy poco, por no decir nada. Sólo reconocí a uno, el que menos me gustaba.
Tuve muchas dudas en decidirme porque el 1 me agrada mucho, pero al final me decanté por el 3 y he coincidido con la mayoría, cosa que no siempre me sucede.
Al tenor barcelonés Juan Oncina (el número 1) tuve la inmensa fortuna de verle en el Liceu en “Rigoletto” (1964), “Mefistofele”(1969) y “Tosca” (1972) y puedo dar fe de que tenía una voz preciosa y era un cantante exquisito, muy celebrado en todo el mundo y muy poco en su tierra natal. Su discografía no es muy extensa, pero en este momento recuerdo “Un giorno di regno” (Verdi) para Cetra, “Le comte Ory” y “La cenerentola” para Emi y “Don Pasquale” para Decca y está disponible un “Werther” en Dvd. Aparte de estas grabaciones existen unas curiosas incursiones en opereta para la RAI, cantando en italiano fragmentos de títulos de Lèhar y otros. Entre 1952 y 1961 cantó a menudo en el Festival d Glyndebourne, dos de cuyas óperas interpretadas allí (las citadas de Rossini) se recogieron en disco. Estuve a punto de votarle, pero finalmente me decidí por Vargas. Si hubiera habido la posibilidad de un ex-aequo lo hubiera hecho.
Felicidades a Ramón Vargas que siempre me ha gustado mucho, aunque su única actuación en el Liceu fue con un recital un poco deslucido.
M'agradaM'agrada
M’en alegro per en Vargas perque realment ho fa molt bé.El vaig votar sense tenir ni idea de qui era.
De fet no en vaig reconeixer cap Repeteixo Enhora bona a Ramón Vargas i dir que aquesta vegada era molt dificil.Una abraçada
M'agradaM'agrada
Hem deixaba un comentari favorable a la nevadeta !
!Aixó que a tu et fa mandra la parafernalia nadalenca ja ja ja .
M'agradaM'agrada
Me ha gustado siempre mucho. Voté a él. Suelo escuchar el Werther que grabó con Kasarova con frecuencia por lo mucho que me agrada, así como algunos recitales de arias y hasta villancicos; pero creo que ese CD que registró de Verdi está algo falto de fuerza vocal… Lo suyo es más bien el repertorio lírico al que mima con su bellísima voz y su fraseo musicalísimo.
Enhorabuena al tenor mejicano.
M'agradaM'agrada
Veig que coincideixo amb la majoria, perquè també vaig votar el Ramon Vargas sense haver-lo reconegut.
Escoltant els diferents fragments he pensat que també seria interessant fer votacions sobre les direccions de les obres: de vegades sonen tan diferents! Que tal fer-ho un dia amb obertures?
M'agradaM'agrada
Benvingut/da timamót.
Gràcies per participar i proposar iniciatives.
La propera tria, efectivament serà de directors. Moltes gràcies per proposar-ho i espero rebre més comentaris d’ara en endavant.
M'agradaM'agrada
Hola A TODOS! Hace dias qque no tomaba parte en los comentarios, el útimo que mandé ( fué una pifía) yo estaba muy ilusionada pués creí que aquel dia me había salido redondo. Peró que va! al clicar envia comentario, desapreció la pantalla entera y adiós comentarios y ilusiones.Me quede como se dice vulgarmente = de pasta de moniato= Hoy no he podido resistir ala tentacióny porqué no recorde su nombre pero si su mánifica voz y no dude y lo vote, estoy contenta y feliz perqué aunque no tenga la suerte de agradar tanto como los demás, a mi me encanta su voz y su exquisitez en como la emite me cala hondo cuando le oigo y espero que así sea reconocido. Cruzo los dedos antes de clicar =envía comentario= Saludos a todos que formamos este grupo de infernemlandaires. Y a Joaquim, que es el alma de todos nosotros. Mercedes
M'agradaM'agrada
Mercedes, antes de clicar, selecciona tu texto y pica Copia, de ese modo, si se pierde, lo vuelves a pegar y listo!
Saludos.
M'agradaM'agrada
Estic molt contenta de que hagi guanyat en Ramón Vargas. Fa un Onegin magnífic i és un home discret que dona una lliçó de cant en cada interpretació.
Salutacions, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro molt que el guanyador d’enguany sigui Ramón Vargas , vaig votar el número 3 sense saber qui cantaba , de fet no vaig reconeixer cap , Vargas al meu parè es un cantant exel-lent ho demostre cantant als millors teatres , és cert que no tè el “mediatisme “d’altres peró juntament amb Beczala els considero de les millors veus actuals, clar que en primer lloc al meyns per mí está Kaufmann , la meva devilitat
M'agradaM'agrada
També vaig preferir en Vargas, encara que Araiza està molt bé aquí. Ah i els donuts tenen forat (tor), això es pastís i del dolç! L’ària dels llavis és preciosa.
M'agradaM'agrada
Vargas es elegancia pura!
M'agradaM'agrada
Hola a tothom. Jo també fa temps que no deixava cap comentari al blog perque normalment no puc afegir res a tot els coneixements que deixeu aquí Joaquim i els altres infernemlandaires. Aquesta vegada no he tingut temps per escoltar suficientment les 9 versions per arribar-hi a una conclusio i votar, però recordo que m’agradaven el 1, 3 i 7. Estic contenta que hagi sortit un d’aquests. Evidentment lluny de sapiguer qui cantava.
Apart d’això volia felicitar a en Joaquim (no recordo si ja ho havia fet abans) pel seu magnific blog, per la calidad i calidesa dels seus posts i dels comentaris que aneu deixant tots. Encara que no siguin sempre de musica, em sembla perfecte que tambè cobrin protagonisme altres coses que emocionen igualment.
Gracies per la teva dedicacio estimat Joaquim i gracies a tos vosaltres.
M'agradaM'agrada
Vaig votar per Ramón Vargas que és un cantant musicalíssim, amb una adecuació estilística absoluta ,la justa combinació de passió/suavitat per aquesta aria i un dels meus tenors predilectes.Dels menys coneguts em van agradar molt Daniil Shtoda i sobre tot Bülent Bezdüz que sembla ser que darrerament s’ en parla poc.En darrer lloc una llástima que el debut del catedràtic:Carlo Bergonzi a In Fernem land hagi estat en un fragment que está lluny del seu millor repertori.Es com si el primer fragment que sentissim de Montserrat Caballe fos de la Isolde o la primera acció que veiessim de Leo Messi fos la de la targeta groga del dilluns…
M'agradaM'agrada
¡Vaya, era Ramón Vargas! Me sonaba aunque no lo reconocí; iba a votar a Araiza, lo confieso pero…O por la toma o porque simplemente está mucho mejor su paisano, al final lo voté también. ¡Enhorabuena y a seguir cantando mucho tiempo!
¡Enhorabuena a Joaquim y a tod@s l@s participantes!
Saludos efusivos y calurosos, que hace frío…
M'agradaM'agrada