Napoli Milionaria al estival Valle d'Itria 2010

Si el blog continua actiu dintre d’un any, és quasi segur que l’entrada del 3 de desembre del 2011 estigui dedicada al centenari del naixement del grandiós Nino Rota, el gran music milanès, mundialment conegut per musicar les grans obres del cinema italià i alguna obra mestra indiscutible del cinema mundial, però que també va deixar per a la posteritat una gran varietat de música d’una extraordinària categoria, malgrat que fora del cinema, on les seves partitures són considerades obres mestres, la tonalitat de les seves propostes i la utilització sense complexes de la gran melodia italiana, feia arronsar el nas als miops moderns, que veien en la seva música, quelcom retrograd i antic.

Com sol succeir, el temps a començat a donar la raó a aquells que per sobre de tendències, escoles i modes, valoren les obres pel seu contingut i no tan sols per la forma.

Quan Nino Rota va decidir utilitzar la seva pròpia música, utilitzada per la banda sonora de la pel·lícula d’Eduardo di Filippo (1950), basada en la famosa obra de teatre del mateix nom i del mateix Filippo (1945), no va tenir cap dubte alhora d’utilitzar la melodia per dibuixar els personatges i les situacions populars, que succeeixen al Nàpols de la II Guerra Mundial, fent una mirada al verisme més elaborat, però apropant-se també al musical americà, amb picades d’ullet a Gershwin, quan apareixen els soldats nord-americans.

Napoli Milionaria! (acte 2on) Producció del Festival Valle d'Itria 2010

Escoltem el final del segon acte, amb les escenes dels soldats americans i el duo del soldat americà i la jove Maria Rosaria, amb reminiscències temàtiques butterflyesques i llicències musicals del Porgy and Bess. El rol de Maria Rosaria, que a l’estrena el va cantar una jove Mariella Devia, està interpretat per Valentina Corradetti i el sergent americà per Borja Quiza.

L’òpera va fer un gir pessimista i tràgic, a l’obra original, estrenada poc temps després dels fets narrats i per tant, en un marc d’optimisme generalitzat, que no va perdurar fins a l’elaboració de l’òpera, estrenada al Festival de Due Mondi de Spoleto l’any 1977. Pel mig queda la pel·lícula, que ja va mostrar canvis rellevants de l’obra original, amb la incorporació genial de Pasquale Miele, el personatge interpretat per Totó, que en l’obra original no existeix.

El final de la comedia “Ha da passà a nuttata” esdevé un tràgic i pessimista “La guerra non è ancora finita”, malgrat que la confrontació bèl·lica ja ha acabat Di Filippo ens colpeja amb el pessimisme de la corrupció i violència interna que roman a la societat i que dona cap esperança. Terrible! i molt operístic aquest final.

Escoltem aquest tràgic fragment en la veu irrecognoscible de Tiziana Fabbricini, la soprano que va interpretar la Traviata amb Muti a la Scala, i ara se’ns fa difícil saber si es tracta d’una soprano esgotada o una mezzo crispada, si bé la seva interpretació dramàtica és del tot esgarrifosa i convincent. Aquest rol el va estrenar Giovanna Cassolla

L’òpera de Rota és una obra coral, amb atractius suficients per ser portada als teatres, cosa que fins ara ha succeït tan sols dues vegades, a l’estrena de l’any 1977 i aquest estiu passat, al Festival Valle d’Itria, trenta tres anys després.

L’òpera s’escolta molt amablement i és fàcil reconèixer melodies del propi Rota, com ja heu pogut escoltar en el fragment de l’acte 2on que us he deixat, alhora que el discurs musical s’envolta d’un post verisme, que recorda a Mascagni, al Puccini de Gianni Schicchi o a la sofisticada orquestració de Zandonai, però per sobre de tot l’òpera traspua Rota en tota la música.

El fragment que heu escoltat, així com l’enllaç que trobareu al final, pertanyen a la representació del 15 de juliol del 2010, sota el següent repartiment:

NAPOLI MILIONARIA!
Dramma lirico in tre atti su libretto di Eduardo De Filippo
musica di Nino Rota

Gennaro Jovine, Alfonso Antoniozzi
Amalia, Tiziana Fabbricini
Maria Rosaria, Valentina Corradetti
Errico “Settebellizze”, Leonardo Caimi
Peppe ” `O Cricco”, Carmine Monaco
Riccardo Spasiano, Luigi De Donato
Federico, Mattia Olivieri
” `O Miezo Prevete”, Filippo Morace
Pascalino ” `O Pittore”, Alessandro Scotto Di Luzio
Il brigadiere Ciappa, Marcello Rosiello
Johnny, sergente americano, Borja Quiza
Adelaide Schiano, Anna Malavasi
Assunta, Chiara Amarù
Donna Peppenella, Romina Boscolo
Donna Vincenza, Giuseppina Chirizzi
Il maresciallo, Luigi De Donato

Orchestra Internazionale d’Italia
Coro Slovacco di Bratislava
maestro concertatore e direttore d’orchestra
Giuseppe Grazioli

Palazzo Ducale di Martina Franca, 15 de juliol de 2010

• Napoli milionaria! (Nino Rota) 2010 mp3