IN FERNEM LAND

THE KING’S SPEECH


Hi ha quelcom en els grans professionals que envolten el cinema anglès i l’històric en particular, que per petita que sigui l’anècdota de la trama, fan que la pel·lícula esdevingui notable.

Els fonaments sempre son sòlids, amb una ambientació i una posada en escena perfectes, uns directors de solvència, potser no genials però grandiosos professionals, un guió pulcre, amb les dosis justes d’emoció i veracitat històrica i un equip d’actors molt creïbles. Tot plegat sembla que esdevingui una classe absolutament veraç de història, malgrat que potser ens estan colant algun gol.

Tot això m’ha vingut al cap pensant amb “The King’s Speech“, la pel·lícula que acabo de veure i que ens explica com suposadament el Rei George VI, el pare de l’actual Reina d’Anglaterra, va fer front al crucial discurs que va emetre a tota la nació i al món, quan Anglaterra va entrar a la II Guerra Mundial, superant gràcies a un logopeda molt particular, les serioses dificultats d’oratòria que una simptomàtica quequesa l’impedia expressar-se amb la reial dignitat que hom creu que ha de tenir qualsevol persona destinada a representar al poder.

Ben mirat la trama és ben poca cosa, però la gràcia de Tom Hooper, un acreditat director de sèries per a la TV britànica (immillorable referència), és atorgar a un guió que en mans d’un maldestra podria resultar insuportable, una absoluta credibilitat històrica, gràcies a un duel interpretatiu de primera magnitud entre un excels Colin Firth fent de George VI i un excèntric però convincent Geoffrey Rush interpretant al logopeda Lionel Logue.

Colin Firth i Geoffrey Rush

Ambdós, en unes ben treballades i crucials confrontacions, fan que tota aquesta anècdota esdevingui un gaudi total, que potser no trigarem a oblidar, però que mentre veiem el film, ens congracia amb el cinema d’actors, on els efectes especials o de digitalització semble que no existeixin i on el pulcre i ben dosificat crescendo emocional, mai sobrepassa allò que podria acabant sent un pamflet patriòtic.

Ell dos estan envoltats d’un equip d’actors i actrius de grandiós prestigi, que per petita que sigui la part que interpreten, esdevenen sempre creïbles. Però ai!, he trobat dos personificacions gran ginyolesques i  això en una pel·lícula com aquesta, és quasi imperdonable. Ni Timothy Spall caricaturitzant més que interpretant a Sir Winstons Churchill, ni Eve Best fent una paròdia del que segurament era Wallis Simpson, acaben d’encaixar en una lliçó tan mesurada de contenció interpretativa de tots els excel·lents secundaris que acompanyen al gran duo que esdevé el film.

Hi ha moments de brillantor interpretativa magnífics, com les visites del Rei a la consulta i sobretot tota l’escena de Westminster Abbey, hereva d’una tradició teatral mítica i és clar, el discurs final.

Cal esmentar entre el luxós equip de secundaris a, Derek Jacobi, Helena Bonham Carter,la breu i sòbria Claire Bloom com a Reina Mary, Michael Gambon com a George V o Guy Pearce com a Edward VIII.

Colin Firth i Helena Bonham Carter

Per contra, a part de les escenes amb Churchill o la desaprofitada i erròniament enfocada Wallis Simpson, totes les escenes posteriors al discurs final, on l’emoció continguda arriba al clímax, són innecessàries i quasi diria que grollerament patriòtiques, amb una demostració innecessària del fervor dels súbdits al seu monarca, cosa que sabent com les gasten les monarquies de tot el món, em sembla ridícul, fals i quasi pornogràfic.

Trobo que és una pel·lícula molt recomanable, de factura quasi perfecte, amb l’habitual lliçó d’ambientació, vestuari i tractament de la llum, que el millor cinema anglès ens ha acostumat, una banda sonora d’elegant solvència pel que fa a la música d’Alexandre Desplat i d’efecte immediat quan es tracta de recórrer als clàssics.  Segurament és mereixedora d’alguna distinció pel gran treball de Firth, però no deixa de ser una pel·lícula “menor”, d’aquelles que alhora de rebre nominacions es possible que n’esgarrapi alguna, però alhora de ser premiada, serà escombrada per la maquinaria de fer diners.

Finalment, trobo que el cinema anglès encara és l’hora que hagi de fer una pel·lícula com es mereixen Edward VIII i Wallis Simpson. En aquesta, on els personatges resultant malgrat que essencials per la història, residuals, si estàs una mica atent, es deixen escapar unes quantes perles que de ben segur ens posen en la pista del que podria ser la gran història que encara ningú s’ha atrevit a filmar i que de ben segur és infinitament més interessant i necessària que la quequesa del Rei George VI.

Per passar un bona i entretinguda tarda de cinema, sense explosions i corredisses.

22 comments

  1. Es mi próxima opción. No he ido a verla todavía por los temas del frío y porque en Sant Cugat la hacen doblada ¡qué aberración!

    Pienso que Firth ha hecho una espectacular carrera desde que destacó con aquel impagable Mr. Darcy de “Orgullo y prejuicio”, que quedó para la posteridad como “la” versión de este clasicazo de Jane Austen. Su actuación en “El hombre soltero” me pareció excelsa.

    En cuanto al tema de Wallis y Eduardo, se han hecho una serie larguísima y una peli. Hubo una versión con Edward Fox y Cynthia Harris en 1981 en siete episodios de una hora y una peli, más reciente (2005), con Joely Richardson (hija de la gran Vanessa Redgrave: no ha heredado su genio) y Stephen Campbell Moore. Sinceramente, creo que la historia tiene derivaciones de orden político (el filofascismo de ambos, el estira y afloja diplomático), que complican la historia “de amor” y hacen difícil contarla en 90-95 minutos. De todas formas, hay muchas pelis en las que de refilón, se alude a estos coqueteos de ingleses con la Alemania nazi y a la historia de las verdaderas razones de la abdicación.

    ¡Feliz Año!

    M'agrada

    • El pitjor pianista del món

      La meva dona està “enamorada” de’n Collin Firth. Efectivament, si has llegit la novel·la no et pots imaginar un altre Darcy que ell.
      Però és que aquest actor tot el que fa és correcte: de pare a “La niñera mágica”, de Harry the heavy a “Mamma mia”, de nuvi impossible al “Diari de Bridget Jones”, d’arquitecte enganyat a “Love actually” amb la memorable escena d’anar a declarar el su amor a la minyona portuguesa al restaurant de Marsella on treballa de cambrera…
      Bona entrada d’any a tu també.

      M'agrada

    • tristany

      Precisió:

      És possible que TVE emetés “Edward and Mrs Simpson” l’any 1981, però de fet es tracta d’una mini-sèrie de la Thames anglesa de l’any 1978 en set episodis de 50 minuts, que a mi -vés per on- no se’m van fer gens llargs. No l’he tornada a veure des de fa uns anys, però en conservo -com de tantes altres sèries britàniques- un excel·lent record, especialment per la meravellosa Peggy Ashcroft en el paper de reina Mary.

      Està editada en DVD i podeu trobar-la fàcilment al Regne Unit (tirada de preu, per cert) o via amazon.co.uk

      Totalment d’acord, Gabriela, amb el que dius sobre les derivacions polítiques de la història, que la sèrie recull molt bé, com també ho fa amb el tema del filonazisme britànic l’esplèndida novel·la / pel·lícula “The Remains of the Day”.

      M'agrada

  2. colbran

    No creo que eta película se aparte de la realidad, pues la reina Eilsabeth no lo hubiera permitido. Al final en los créditos nos señalan que el particular logopeda fue ostentando cargos y conservando la amistad con el rey hasta sus muertes respectivas. Yo me he dejado llevar por lo que me ofrecían y he disfrutado, gracias a una narración muy bien dosificada y a un retrato de los personajes en el que no se evita mostrar sus peculiaridades de carácter, incluso ciertas dosis de despotismo por parte de los aristócratas hacia la gente común.

    Muy conseguido, si es cierto, el tuteo a que obliga el logopeda al futuro monarca, al que éste se opone hasta verse obligado a sucumbir, ya que favorece la relación mútua para conseguir sus propósitos.

    Efectivamente, el personaje de Churchill está excesivamente caricaturizado y ni siqiuiera se consigue un parecido físico y los “futuros” Duques de Windsor siguen siendo un enigma, pues no están bien dibujados ni su relación claramente explicada. Tienes razón, Joaquim, falta la gran película o pieza teatral que nos informe de la “verdad” de esta relación y sus consecuencias que “Radio Macuto” ya nos ha ido facilitando pero que oficialmente aún no conocemos.

    Yo creo que algún Oscar va a caerle a este film. Tanto Colin Firth como Geoffrey Rush están formidables. Helena Bonham-Carter menos insufrible de lo habitual y Claire Bloom luce espléndida y aristocrática a sus casi 80 años. El resto del reparto cumple como se puede esperar de la gran cantera de artistas británicos y australianos.

    M'agrada

  3. Molt d’acord amb tú, Joaquim. Em va semblar molt poc creïble les mostres d’entusiasme després del discurs final en un moment tan greu de la Hª. O potser va anar així.
    El que diu la Gabriela em fa pensar que la nostra tv-res faria bé de no comprar sèries fluixes americanes i gastar en les britàniques, i que comencin per l’affair Wallis..

    M'agrada

  4. El pitjor pianista del món

    Continuant amb la disgressió de l’altre dia amb el teu post d’ “Agost”, continuo pensant que els actor britànics tenen una manera d’actuar superlativa. A l’escenari son força continguts, i per tant creïbles amb la mentalitat del segle XXI on som ara. La cultura de la gent que puja és molt visual i inmediata, i una interpretació “Ancien Régime” tipus Flotats per a esmentar el primer que em ve al cap, no resulta gaire creïble. Evidentment parlo per a mi.
    No he vist (encara) la pel·lícula però agraeixo la teva descripció; la visualitzo sencerament. Recordo la bona impressió que em va fer “The Queen” amb la sempre brillant Helen Mirren i m’ha vingut al cap el pensament que vaig tenir al sortir: si aquella peli l’hagués protagonitzat alguna de les nostres actrius, el “festival de ganyotes i sobreactuacions” encara duraria avui.
    L’altre dia al teu post algú parlava de les excelències de l’Institut del Teatre” i del penossos que són els actors de les sèries televisives perque no saben vocalitzar. Queda clar que a la Gran Bretanya això en gran messura ho tenen solucionat.
    Bon Any.

    M'agrada

  5. El compte

    Mira per on, ahir també vaig anar a veure aquesta peli. El teu post és clavat tot i que em va entusiasmar el Geoffrey Rush fent de logopeda: genial!!!
    No us la deixeu perdre
    Bon final d’any a tots

    M'agrada

  6. elisenda

    Dilluns vaig anar a veure-la i ja estava esperant aquest “post”. Potser sí que no és una gran pel·lícula, però la veritat és que em va agradar força, especialment els dos actors. Per a mí la grandesa del cinema és que d’una petita anècdota pugui sortir una història que et tingui atrapat durant 90 minuts sense adonarte’n.

    M'agrada

  7. Continuo pensant que la història de Edward VIII i Wallis no ha estat del tot explicada, o poder si, però no conec la sèrie que anomeneu, tot i que penso que el més interessant és la relació íntima entre la parella.
    Tots els aspectes polítics i filo-nazis de la parella ja s’han tractat, però els motius de l’abdicació, aquest presumpte amor i el que es coneix de manera més o menys soterrada de les vides paral·leles de tots dos, em fan creure que hi ha una pel·lícula pendent.
    Per altra part i sense tenir res a veure, tot i que si que s’endinsa amb les trames nazis a l’Anglaterra de la segona Guerra Mundial, com heu dit, “The Remains of the day” és definitiva, com a novel·la i com apel·lícula, en sóc un fan.

    M'agrada

  8. Roberto

    Cine de actores donde las haya, y creo que de dos espléndidos actores como son Colin Firth y Geoffrey Rush (menos histriónico que en otras oportunidades), porque a pesar de los grandes nombres que aparecen en papeles secundarios ninguno logra brillar o tener un momento espectacular. Tanto los ingleses como los norteamericanos han sabido “vendernos” partes o personajes de su historia, y esta película no deja de ser un nuevo ejemplo de ello, a pesar de que el argumento es bien poca cosa. No obstante el film se sigue con agradable atención sostenido por la extraordinaria interpretación de los dos actores principales. Como antes de ir a verla había leído este post, esperaba un final excesivamente patriótico posterior al discurso, pero, bueno, al menos sólo dura apenas un par de minutos y creo que no empaña las casi dos horas anteriores, por cierto muy contenidas.

    M'agrada

  9. Desprès de llegir aquest post , ens varen venir moltes ganes de veure la pel.licula . El diumenge dia 2 al Verdi la varem gaudir, en versió original i subtitulada en català.

    Es una gran pel.licula, sobretot per la gran interpretació dels seus actors. COLIN FIRTH em va impactar en el paper de REI .

    Un Rei que es veu obligat a assumir el seu paper malgrat la seva quequesa i la seva gran dificultat ,per aquesta raó de dirigir-se al seu poble.

    Ho dic amb coneixement de causa, ja que el problema del quequeig l’he patit des-de la meva infantessa i al veure la pel.licula he retornat a re-viure el patiment que s’a-soleig i la incomprensió de les persones que estan al teu voltant. Un patiment que no desitjo ni al meu pitjor enemic.

    Ara quasi tinc superat el problema del quequeig, encara que a vegades en estat de stress em torna a sortir esporàdicament. Per això valoro el treball d’aproximació d’aquest magnific actor, que far patir als espectadors asseguts a la seva butaca… i per sort sense les típiques rialles que tan mal psicològic fan a les persones que el pateixen.

    L’historia de la parella, efectivament no esta totalment explicada, però crec que l’argument en que es centra el director es precisament en el problema del quequeig en una persona pública.

    L’ambientació i la posada en escena perfectes…totalment d’acord.

    El final a mi tampoc em va semblar massa patriòtic… crec que no podia ser d’un altre manera.

    Gracies per la teva recomanació Joaquim.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: