Millet & Montull
Si al mes de juliol del 2009, quan va esclatar el cas Palau, m’haguessin dit que a l’inici del mes de gener del 2011 el més calent fora a l’aigüera i que el Jutge encarregat del cas plegaria i ho deixaria tot més empantanegat i dubtós que com estava fa un any enrere, tot motivat per un ascens concedit no se sap per quins valors demostrats ( o potser si), us ben prometo que hagués dit que això, ni en els països de la més dubtosa transparència democràtica, podia succeir, sobretot vista la magnitud i transcendència mediàtica que va prendre el cas, motivat per les persones, entitats i partits polítics que es veien esquitxades i/o barrejats en aquesta trama sense precedents coneguts i amb la cada vegada més nítida i terrible sensació, que hi han coses ocultes que mai sabrem del cert.
Les preguntes i els dubtes que em martellegen el cap, suposo que de caire no gaire diferent a les que teniu tots vosaltres, són tan alarmants i tan decididament vergonyants, que em temo molt que no tindran mai resposta i com ha succeït en altres casos de corrupció i pillatge on s’han vist implicats els partits polítics, ja sigui directa o indirectament, tot ha acabat en una nebulosa confusa on en el millor dels casos hem vist a uns quants caps de turc entrar per una porta i sense saber exactament quan ni com, sortir al cap d’un prudencial cert temps, per un altre i aquí no ha passat res.
Deu ser que tenim tan assumit que a la política (vaig en compte a no dir els polítics ja que de seguida sortiran aquells que diuen que una minoria ho embruten tot) no hi ha un pam de net i que quan ens toca anar a votar, ni el cas Palau, ni el Gurtel, o el de la Diputació de Castelló i ja veurem com acaba el de Santa Coloma (cas Pretoria), per citar aquells més recents, no acaben tenint cap incidència a les urnes.
Per sí no en teníem prou amb la lentitud exasperant del Jutge Solaz, alhora de recollir proves i testimoni per portar ja d’una vegada el cas a judici, ara resulta que va demanar un ascens i curiosament li donen, quan ho té tot per decidir i quan això significarà l’abandonament del cas i el inevitable endarreriment de tot el procés, que s’haurà de posar en mans d’un altre magistrat, que fins que no s’hagi llegit els milers de folis que té al davant, podran passar una dotzeneta més de mesos, sense que els implicats vegin tancar-se al seu darrere, les portes de la presó. Aquí hi ha un “petit” delicte admès pels propis delinqüents i al darrere un immens contenidor de les deixalles més putrefactes que la nostra societat pot generar, on tot sembla indicar que aquests delinqüents arrosseguen al bo i millor de la societat civil i política, en un presumpte i genial xantatge, que fa que tothom hagi de callar, sense poder engegar el preuat ventilador, que tan agrada als polítics no implicats, ja que aquí ho està tot l’arc parlamentari.
Per si tot plegat no em suscitava prou dubtes, la “nova” direcció del Palau no em facilita les coses, ja que des de el primer moment la Sra. Carulla no m’ha merescut la confiança suficient (ella participava de l’antiga junta i tan sols per aquest fet, jo crec que estava absolutament invalidada per presentar-se, ja que sinó se’0n havien adonat del que tothom que treballava dins, ho sabia, és que és inepte per ostentar la Presidència ) . No entraré a valorar el nou fitxatge del Sr. Oller, ja que vull creure que ell ja en té prou amb la creu que arrossega de l’Auditori, com per embolicar-lo amb lo del Palau, però no em digueu que tot plegat no faci venir un basqueig molt proper a l’arcada més alliberadora.
Millet’s & Montull’s (això no és tan sols un problema dels progenitors, ja que tota la nissaga també hi estan enxampats) dormen molt (massa) tranquils i això que les proves de l’evidència de l’espoli són contundents i també els polítics, els comptables, els advocats i fins i tot els ciutadans, que potser a força d’obrir cada cop més la boca per l’astorament que provoca tot plegat, amb el temps ho hem acabat digerint una vegada més, com quelcom inherent al poder.
No em creia pas que el malaguanyat Ernest Lluch presidís a l’esquerra (on millor) del blog, tota aquesta vergonya nacional durant tant temps. Però fins que això no s’acabi, ja no dic aclarint, doncs estic convençut que no s’acabarà sabent tota la veritat, el tindrem a ell i al seu clarivident article publicat a La Vanguardia, com a garant de la l’honestedat i de la denuncia.
IN FERNEM LAND 
Una vergüenza sin paliativos.
En este país todos la hacen y nadie la paga, o a lo sumo se la carga “el más infelíz del pueblo”… Basta recordar el tristemente célebre Caso Urquijo…
Yo ya sabía que si ganaba CiU, este asunto quedaría en tablas. Uno de los primeros en felicitar al nuevo President fue uno de los implicados en este caso, como diciendo “ahora me ayudarás, oi?”
Con este abandono del caso por parte del juez Solaz se van sumando meses, para llegar a los 5 años y se dé el caso por prescrito y nosotros aguantando y aceptando que una señora vicepresidenta de un presidente corrupto pase a ocupar el puesto del susodicho en el Palau y aquí no ha pasado nada. Esto es la juerga padre, propia de un auténtico país bananero y luego querremos que no se nos tilde de tal.
Me siento indefenso, avergonzado, asqueado y desconfiando totalmente de la justicia que sólo saber caer, repito, sobre ” el más infelíz del pueblo” y así los capitostes pueden seguir campando por sus fueros y robando a todo Cristo. Es verdaderamente increíble y repugnante.
M'agradaM'agrada
Joaquim i Colbran, comparteixo la vostra decepció i fàstic.
El descredit de les institucions es nudreix de casos com el que aqui s’esmenta. La boira és tan espesa que no podem albirar un horitzó que garanteixi el funcionament ple de la nostra democràcia .
M'agradaM'agrada
Es veu que el Jutge Solaz esta molt tip de totes les pressions que rebia a causa d’aquest cas tan flagrant. Mai no sabrem si ha estat amenaçat i, per tal raó, ha decidit fer un canvi. Ara es veurà qui posen en el lloc del senyor Juli Solaz i si l’assumpte avança i aquest parell de lladregots passen la resta dels seus anys a la garjola. De totes formes, si en el cas Palau hi estan implicats tots els partits, tenim mala peça al teler. La cortina de fum ja comença a ser espessa.
Salutacions, amics!
M'agradaM'agrada
A mi me gustaría que las cosas fueran mejor ahí…pero despues de ver como por el caso Fabra han pasado 8 Jueces, creo que 12 fiscales, etc…hasta que finalmente parte de el ha prescrito…pues ya no me extraña nada, nada de nada.
M'agradaM'agrada
Si no hi hagués un estat de dret, el Millet i Cia, ja haurien estat cremats a la pira o penjats a la forca. Per sort tenim uns jutges, vull creure que independents, ja que si no, anem molt malament.
Si el cas hagués estat instruït pel Garzon, ja haurien estat empresonats, gravats amb els pantalons descordats i amb bosses d’escombraries d’acord amb el metode que va fer servir per engarjolar els independistes a les olimpiades de Barcelona.
El cas ha estat instruït per en Juli Solaz, del que no en tinc cap referència, però que pel seu aspecte, sembla que és una persona molt tranquila i lluny del SuperGarzon.
Al final el veredicte el farà un altra jutge a partir de la instrucció que podia haver tocat a un o altre tipus de jutge. D’exemples de males instruccions de Garzón en tenim a l’abast mentre que del jutge Solaz només cal creure que l’excés de prudència no l’hagi fet errar.
Jo soc seguidor d’aquest blog per la música i crec que per als típics comentaris sobre els partits i els polítics ja n’hi ha molts on energúmens de tot tipus s’esplaien insultant-se mútuament.
És la darrera vegada, si no hi ha un fet molt greu, que comentaré qüestions alienes a la música. És per això que em permeto la llibertat de dir que l’Ernest Lluch, que tant es venera en aquesta pàgina, i a qui recordo amb emoció poc abans del seu assassinat comentant i acaronant conjuntament els instruments de vidre que es feien servir en un concer a Santa Maria del Mar, és el Companys de la democràcia.Com a polític el seu assassinat l’ha fet bo però no ho va ser en la seva actuació política:
– Va introduir la sanitat gratuita per a tothom (sona molt be al populisme) però no va assignar ni recursos ni diners addicionals. Va ser el principi del gran problema del finançament de la sanitat que avui dia ja ha esdevingut insostenible. De música en soc un aficionat però de la sanitat en soc professional i el que ara passa ja ho vaig veure venir quan es va fer aquella llei (una altre sense aportar diners, com s’ha fet fa uns anys amb la de dependència)
– A darrera hora no va presentar les esmenes a la Loapa del PSC i que sort que en aquell moment hi havia un altra tipus de Tribunal Constitucional que la va invalidar que si haguès estat per ell i els seus companys del PSOE ho hauríem tingut clar.
No vull ofendre a ningú, però a la història cadascú ha d’ocupar el seu lloc i l’Ernest Lluch te clarors i ombres com tots nosaltres. El seu assassinat com el del President Companys l’ha fet més bo del que politicament era. És el darrer homenatge que li podem fer.
I ara, Joaquim, per favor que soni la música.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jordi001.
En primer lloc gràcies per comentar, encara que aquest cop no sigui de música. El blog, quasi sempre parla de música, però no sempre, són petites llicències que em permeto davant qüestions que m’interessen o m’inquieten, i aquesta en particular porta malauradament al darrere unes connotacions musicals evidents. La música sona pràcticament tots els dies, no t’amoïnis, no perilla, però avui tenia ganes de parlar d’aquest relleu, després de molt mesos de no parlar del cas, tot esperant, inútilment que el Jutge Solaz iniciés el judici. Ell en tot cas sembla que ja no farà.
Ernest Lluch, al que no penso valorar com a polític, ja que com deia el President Jordi Pujol quan es volia treure les puces de sobre, !Això no toca”, està permanentment instal·lat a la columna de l’esquerra, per haver escrit un article a La Vanguardia, parlant del Palau de la Música i qüestionant la gestió que es duia a terme, quan tot eren lloances, alguna cosa no acabava d’encaixar. És per això i no pas per la seva gestió com a ministre d’un Govern del Presidente González. No hi ha polítics immaculats, com tampoc hi ha persones immaculades, tots tenim les nostres llums i ombres, com bé dius. Em sembla excel·lent la teva opinió, tot i que discutible, però aquest no era el motiu de la vergonya nacional, tot i que podeu dir el que vulgueu, tot aprofitant l’avinentesa .
Finalment, el tema en qüestió. No he anomenat el Jutge Garzón per a res, no em sembla un exemple a seguir, però aquí, com sempre, sembla que si crítiques a algú, sigui per enlairar a un altre que presumiblement tingui un altre ideari polític. No Jordi, no és el cas.
Em sorprèn i molt, que el Jutge Solaz trigui tant, tenint tantes i tantes proves, a iniciar el judici. Hem sorprèn que en aquesta tardança s’hagin destruït proves, que no hi hagin presons preventives, que s’hagin tingut en compte les qüestions polítiques, per anar més o menys depresa, amb unes eleccions autonòmiques pel mig, i aquest pas amb unes municipals (també esquitxen i de quina manera!, tot i que en un altre procés més àgil) i unes generals. Els polítics tan sospitosament presents en tot aquest entremat no faciliten les coses, n’estic segur i és més que probable que les pressions en que ha estat sotmès aquest jutge, tinguin masses repercussions, en el correcte desenvolupament de la investigació. És una sospita és clar, però prou generalitzada. Les hem vist de tots colors i esperat!
No m’agrada aquesta lentitud, sobretot perquè després del que sabem, no sé que cal més per iniciar el procés. La sensació que la justícia no és igual per a tothom és prou evident i jo no vull judicis mediàtics, ni linxaments públics a la plaça del poble. Vull com deia en Refeques, un judici com cal i m’agradaria que el cas no prescrigués. No sé com ho veus, però que ara ho agafi un altre Jutge, fa tota la pinta que ho demorarà encara més i tot plegat no fa un aspecte gaire saludable
És una vergonya, a mi em sembla una vergonya, de caire nacional perquè ho esquitxa tot i tot el que fa més mal i el que sempre és més fosc i corrupte. El poder, sigui quin sigui, té uns tentacles llarguíssims, que malauradament sembla que tenen una incidència en aquell que hauria de ser completament independent, el poder judicial, però jo no ho tinc gens clar.
Demà tindràs música.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Jordi001: Com va dir aquell, té vostè molta raó en tot, però no puc estar d´acord amb vostè en res.
Fins aquí podíem arribar. Joaquim: al teu blog parles del que et doni la gana. Faltaria més!
Evidentment molts de nosaltres ens apropem aquí perquè és un lloc sobre música (i perquè com bé diu Jordi001, a diferència d´altres blogs aquí no hi trobem energúmens de tot tipus [que] s’esplaien insultant-se mútuament). Però per tu, Joaquim, com per qualsevol altre bloggaire, el blog és la finestreta al món des d´on deixar anar el que es pensa/sent en un determinat moment (en el teu cas –gracies!- cada dia). Algú pot arribar a pensar que una persona -fins i tot tant entesa com tu en això de la música- és només música 24 hores/dia i 365 dies/any?. Afortunadament, no. Almenys a mi, un blog així tampoc no m´interessaria gaire estona.
Per la resta, coincideixo amb Jordi001 en bona part del que diu, i especialment en que hem de deixar fer i tenir confiança en la justícia (perquè, com bé diu, si no, anem molt malament).
M'agradaM'agrada
Gràcies Xavier, has entès perfectament el que vol ser In Fernem Land. Pel que fa a la vergonya d’avui, els indicis que fins ara em dona la justícia, em fan pensar que no anem del tot bé. L’apunt és, ni més, ni menys, això, una desconfiança total. Potser que estigui absolutament equivocat i si és així no em sabrà greu dir-ho, ans al contrari estaré MOLT content de rectificar, però sóc absolutament pessimista en aquest cas.
M'agradaM'agrada
Yo voy a hablar claro…..
Me huele que el juez dimisionario, está , como dice un buen amigo del sur… “untao”.
M'agradaM'agrada
Después de los magníficos comentarios de Joaquim y Colbran no hay nada más que añadir estoy de acuerdo en todo, lo refrendo absolutamente todo. Peró hoy me voy a mojar,y les voy a contar una historia,o anécdota, que salió en todos los periódicos de EUROPA, al menos son los que yo vi. Corrian los años 40, en el PALACIO SANT JAMES de LONDRES, SE celebrava una grán recepción en honor de todos los Embajadores allí acreditados.Elembajador Español coincidió al lado del de Hungria.El español le espeta directamente al otro……En ESPAÑA,nos hacemos una pregunta, que pinta un Almirante en de PRESIDENTE DE LA NACIÓN DE HUNGRIA??? A lo que le contestó rapidamente el de Hungria, eso mismo nos preguntamos nosotros, que pinta en ESPAÑA, UN MINISTRO DE JUSTICIA?????? amigos, vosotros mismos sacad las consecuencias, hay más de 60 años entre medio. Saludos para todos. Mercedes
M'agradaM'agrada
casualment el director general que va treballar de valent per aclarir el robatori, Sr. Linares, també plega tip dels obstacles per posar les coses en clar. l’acord pres pel Sr. Busquets refernt a la situació judicial dels desviaments a CIU , com president provisional del Orfeo, la nova junta no l’anula i tapa el tema comunicant el nomenament del Sr. Oller. No cal pensar malament per entendre que aquest nomenament te tot el supot de CIU ja que encara no hi havia nou conseller. Ja sabem quina sera la tasca de un gestor que renuncia a gestionar un auditori amb museu i orquestra simfonica… per gestionar un projecte molt més petit. suposo que un milllor sou i carretades de terra per abocar a algun lloc, i tapar alguna cosa , el premi a mig termini , el Liceu ??
M'agradaM'agrada
Jo també voldria creure amb l’estat de dret, però cada dia se’m fa més difícil fer-ho. Quan veus que s’inventen lleis de partits que s’apliquen amb sospitosa immediatesa i casos de corrupció que s’arrosseguen durant anys i acaben en res o gairebé res, penso que l’estat de dret i altres “collonades” (que diria en Pla) son pur maquillatge d’una democràcia que en realitat no ho es tant i d’una Constitució feta a la mida d’uns interessos molt determinats.
M'agradaM'agrada
En setiembre del 2009 Joaquím ya tenía “por” y la mayoría de los inferlandares lo mismo. A la “por” ahora se le agrega la “vergonya” y ya veremos cuantas cosas más. Esto acabará, tal como lo dije en su momento, en aguas de borrajas o como el rosario de la Aurora. ¡Si señores, una verdadera vergüenza!
M'agradaM'agrada
si pero dir ara que es una vergonya és fer tard. alguns ja deiem fa quince anys que el senyor millet era un mafiós i vam preveure tot el que ha sortit i quan ho deies en públic la gent et tractava de boig.
M'agradaM'agrada
Ho sento manu, fa quinze anys no existia In Fernem Land
M'agradaM'agrada
Apa,quin despertar tan interessant he tingut avui.
Joaquim,de vegades com molt bé dius la música no es el més important.Nois,jo soc gran i com deia la meva avia “nena,jo he vist començar la Sagrada Familia” però ni tú ni els teus nets la veureu acabar”.
Es exactament el que passarà amb aquest cas tan vergonyant de la nostra societat actual.Només hi ha que fixar-se en la patxorra d’en Millet and Montull passejant pel carrer sensa ni una mica de vergonya,saben des de el primer dia que no els hi passarà res,que ha de transcorre el temps perqué els “ciutadans de peu” o sigui “els que paguem” oblidin o es facin prou grans com per no recordar les penques de tots plegats.Es una bona estratègia,no hi ha res millor que fer veure que “tots” hi treballen quàn en realitat el que fan es rentar,esbandir,eixugar i estendre totes les porqueries que en aras del poder,el diner,la prepotència i sobretot la influença cau a les seves mans.
Estic molt contenta de ser pensionista-jubilada amb un sou que m’arriba justet i que em deixa dormir cada nit sensa necessitat d’anar a Missa els diumenges per fer-ma perdonar les p…. ,els robatoris,els fraus que tinc intenció de posar en marxa el dilluns.
Mercedes,conocia esta anécdota que has contado,absolutamente colosal.
Que tingueu un bon dia
M'agradaM'agrada
Quin fàstic! aquí, un bon puré de merda, a Castelló, paella de cagarrutes i ara a Mallorca, el tampoc engarjolat Matas, ha cagat una altra ensaïmada amb la música de fons: nostre estimat Arquitecte dels Fastos Calatrava ve rebre una millonada per un projecte que no s’ha fet (per sort) de l’òpera de Palma
El pitjor de tot, la caca no pasa factura electoral..
M'agradaM'agrada
AAAAAAAGGGGGGGGGG. Pena de mort, de veritat.
M'agradaM'agrada
Casi todo dicho. Solo puedo desear que nos equivoquemos. Me importa bastante menos el destino de Millet, que con su pan se lo coma, que la constatación del desastre. Creo que era Gabriela quien decía hace poco que, visto lo visto, nos teníamos que refugiar en el arte, y algo o mucho de esto hay.
Yo solo veo dos salidas: La más probable, que la historia nos barra, y hay bastantes escobas levantadas; la otra, el sueño de que alguien con sentido invente algo nuevo que haga incompatible poder y corrupción. Y un temor muy serio: que eso lo prometa alguien llamado X-Hitler, porque se lo estan poniendo fácil.
Jordi001. Comparto lo que dices y aplaudo la valentia con que recuerdas la historia, pero creo que también dices más o menos explícitamente que Ernest Lluch es ya un símbolo, más allá de su actuación politica.
M'agradaM'agrada
Una vergonya i una profunda decepció, quan veus que tots els funements de la llei, la honestetat i la
política están que fan “pudor”.
Un se sent indefens totalment,quan veus aquest parell de delinquents, burlantse de tothom i amb una
cara de “barruts” que fa fastic. A més has de sentir els seus advocats, que cobrant uns honoraris, suposo que mil-lionaris, et volen fer veure garces
Amb lo del Palau, no puc entendre (o potser si que ho entec perfectament), que s’hagi votat a la vice-pre-sidenta del Millet.
Com a soci de l’Orfeó, em sento estafat.
Es molt trist tenir quasi la certesa de que no sén
treurá res i que, poc a poc, s’anirá difuminant i pres-crint tot, com els casos que s’han esmentat i d’altres.
Sort de la MUSICA !
M'agradaM'agrada
I ara a traballar tots fins els67anys per poder pagar tot lo que els elegits democraticament s’han gastat i embuxecat
M'agradaM'agrada
I els periodistes a què és dediquen desprès de l’enlluernament general amb motiu de la pujada a la presidència de la Generalitat del Sr.Mas?
Ja sabem que són els primers en rebre pressions, però si ells no denuncien,burxen , investiguen o el que faci falta qui ho farà?
Amb tots els fets” noticiables” passa el mateix: se’n parla uns quants dies i a per un altra cosa.
M'agradaM'agrada
El cine negro o” film noir” es un género cinematográfico que se desarrolló en Estados Unidos durante la década de 1940 y 1950. El término” film noir” fue acuñado por primera vez por el italiano Nino Frank y es usado por la crítica cinematográfica para describir un género de definición bastante imprecisa, cuya diferenciación de otros géneros como el cine de “gángsters” o el cine “social” es sólo parcial. Habitualmente, las películas caracterizadas como de cine negro giran en torno a hechos delictivos y criminales con un fuerte contenido expresivo y visual. Su construcción formal está cerca del expresionismo. Se emplea un lenguaje elíptico y metafórico donde se describe la escena caracterizado por una iluminación tenebrosa en claroscuro, escenas nocturnas con humedad en el ambiente, se juega con el uso de sombras para exaltar la psicología de los personajes. Algunos de estos efectos eran especialmente impactantes en blanco y negro. ). Las fronteras entre buenos y malos se difuminaban y el héroe acostumbra a ser un antihéroe atenazado por un pasado oscuro. (Wiki)
querido Joaquim, me dá que lo único que nos falta es el héroe/antihéroe.
un beso
M'agradaM'agrada
Genial Pfp, muchos quisieran interpretar el rol de sheriff del condado io mejor aún de Elliot Ness.
M'agradaM'agrada
Detecto varies coses en molts dels posts:
i) La presumpció d’innocència no existeix.
ii) Fote-li grossa i embolica que fa fort:
“Yo ya sabía que si ganaba CiU, este asunto quedaría en tablas. Uno de los primeros en felicitar al nuevo President fue uno de los implicados en este caso, como diciendo “ahora me ayudarás, oi?”.
“No sé com ho veus, però que ara ho agafi un altre Jutge, fa tota la pinta que ho demorarà encara més i tot plegat no fa un aspecte gaire saludable”.
“Me huele que el juez dimisionario, está , como dice un buen amigo del sur… “untao”.”
“Casualment el director general que va treballar de valent per aclarir el robatori, Sr. Linares, també plega tip dels obstacles per posar les coses en clar. l’acord pres pel Sr. Busquets refernt a la situació judicial dels desviaments a CIU , com president provisional del Orfeo, la nova junta no l’anula i tapa el tema comunicant el nomenament del Sr. Oller. No cal pensar malament per entendre que aquest nomenament te tot el supot de CIU ja que encara no hi havia nou conseller. Ja sabem quina sera la tasca de un gestor que renuncia a gestionar un auditori amb museu i orquestra simfonica… per gestionar un projecte molt més petit. suposo que un milllor sou i carretades de terra per abocar a algun lloc, i tapar alguna cosa , el premi a mig termini , el Liceu ??”.
“… penso que l’estat de dret i altres “collonades” (que diria en Pla) son pur maquillatge d’una democràcia que en realitat no ho es tant i d’una Constitució feta a la mida d’uns interessos molt determinats.”
“… alguns ja deiem fa quince anys que el senyor millet era un mafiós i vam preveure tot el que ha sortit i quan ho deies en públic la gent et tractava de boig.”
“… Esto acabará, tal como lo dije en su momento, en aguas de borrajas o como el rosario de la Aurora. ¡Si señores, una verdadera vergüenza!”.
“… .Es una bona estratègia,no hi ha res millor que fer veure que “tots” hi treballen quàn en realitat el que fan es rentar,esbandir,eixugar i estendre totes les porqueries que en aras del poder,el diner,la prepotència i sobretot la influença cau a les seves mans.”
“Amb lo del Palau, no puc entendre (o potser si que ho entec perfectament), que s’hagi votat a la vice-pre-sidenta del Millet.
Com a soci de l’Orfeó, em sento estafat.
Es molt trist tenir quasi la certesa de que no sén
treurá res i que, poc a poc, s’anirá difuminant i pres-crint tot, com els casos que s’han esmentat i d’altres.”
“… per poder pagar tot lo que els elegits democraticament s’han gastat i embuxecat”.
“… I els periodistes a què és dediquen desprès de l’enlluernament general amb motiu de la pujada a la presidència de la Generalitat del Sr.Mas?
iii) La idoneitat cultural, social i política només por estar en mans d’un determinat color; qualsevol altre opció ja és sospitosa per definició. En un moment ja s’han llegit dos, tres, quatre o cinc posts que “curiosament” han fotut d’hòsties als mateixos, aquells que curiosament són (sempre) els més votats però pel que es veu no tenen dret a la vida. Per què és clar, es veu que hi han ciutadans de segona (provincians, del campanar, 23 anys, etc) i els “divins” que tenen tota la capacitat de dir el què està bé i el què no.
iv) De moment qui ho té magre és gent de l’Ajuntament de Barcelona amb un cert hotel, hotel del qual, oh casualitat!, ningú en parla aquí.
Pel que sembla hi han “presuntes” delinquents amb majúscula i, bueno, sí, allò altre, bé, mmmm, no m’enrecordo, ah sí!, una jutgessa va enviar-los a garjola, però calla, no ho denunciis, que els inculpats son dels nostres.
“Democràcia” a la carta.
v) Subscribeixo de l’a fins la z tot l’escrit d’en JORDI001; malgrat el seu final, l’Ernest Lluch va estar una de les desgràcies més grans per a Catalunya. Si més no per la Catalunya que encara alguns estimem.
M'agradaM'agrada
No pianista, no. A CIU el que és de CIU i a la resta que cadascú carregi amb el seu mort. Jo em sembla que he estat prou clar. Jo firmaria ara mateix perquè la jutgessa del Hotel es fes càrrec amb la mateixa diligència del cas Palau. Ja he dit que Millet & Montull van ser tan llestos d’esquitxar a tothom, perquè a ningú li vingués la temptació d’engegar el ventilador, per tant, aquest algú no serà de cap partit. Haurien de ser els jutges, que sense cap necessitat d’estri mecànic, estiressin de les catifes amagades, però es veu que en el cas Palau els costa arrossegar-les, hi ha massa material a sobre.
Ves per on aquest senyor que segons tu feia tantes desgràcies, va ser l’únic de posar el dit a la nafra de can Palau i publicar-ho. Com a mínim li hauries d’agrair això, ja que com a polític, que jo sàpiga ningú n’ha parlat, tret d’en Jordi i tu. Jo m’he limitat al article que podeu continuar consultant.
Pel que fa als resultats de les votacions versus la corrupció, si tornes unes quantes línies més amunt, podràs entreveure que mai o quasi, són considerades pel votants.
I em pots aclarir una cosa, hi ha diferents maneres d’estimar Catalunya?
M'agradaM'agrada
Pel final:
Sí, hi han altres maneres, tan dignes com qualsevulla. El que em reventa és haver-me de justificar des del meus temps d’universitari que als que ens agrada l’art, no em de votar a tal partit, llegir a tal diari (fet a fora) i portar un mocador palestí al coll. I això, encara avui, pasa.
És evident que aquest senyor són uns (presumptes) lladres, ja que ells mateixos ho han confesat, però s’ha de llegir una altre vegada el que m’he limitat a ressenyar; sabeu que si aquest parell volguèssin podrien fer anar davant un jutge a més d’un per el que han escrit? N’hi més de dos que crec que, no sent lletrats ni tenint ni idea d’això, l’han vessada.
Ningú aquí tenim potestat per a saber si el jutge Solaz fa això allò. Ho podem comentar prenent un café, però dient la primera animalada ens posa a l’alçada que crec que no ens mereixem.
En quant al senyor Lluch no li vull treure cap mèrit, doncs era un excelent tertulià, catedràtic i polemista; però la seva gestió, em reafirmo, de cara al triangle va ser nefasta.
Sento el to agre i demano excuses si he ofés, però la gent vota per que s’ha de votar. De males peces hi han a tots els col·lectius, i no per això les famílies deixen de portar els nens a l’escola.
M'agradaM'agrada
Jo crec que a Catalunya se l’estima o no, independentment del ideari polític que tinguem aquells que li declarem la nostra estimació. Massa sovint s’han volgut fer classificacions i rànquings de estimadors de primera i de segona.
Estic d’acord que les coses escrites i en calent sobretot, poden portar una sèrie de problemes imprevistos, fins i tot no ho descarto, però quina feinada!. Abans d’arribar a In Fernem Land haurien de demandar a la majoria d’articulistes, comentaristes, locutors, opinadors i tertulians, però estic d’acord que a vegades escrivim com si la féssim petar al cafè del poble, i no és exactament igual.
Aquí, benvolgut pianista mai t’he demanat i em penso que tampoc ho ha fet ningú altre, justificacions de res, ni del que penses, ni del que votes, ni del que llegeixes, ni del diari que compres.
Tots els que m’honoreu amb les vostres visites i comentaris, que mai podré agrair prou, som amants de les arts, la música, la pintura, la literatura, el teatre, el cinema i de tantes altres coses i som molt plurals. És normal que hi hagin opinions de tot i lògicament, també de pensament polític
No vull tornar a insistir en que el Sr. Lluch apareix a In Fernem Land, per l’article publicat a La Vanguardia. Per ara no m’he begut l’enteniment, i no lluiria permanentment la fotografia d’un polític, ni viu ni mort, per molt sant de la meva devoció que fos a In Fernem Land, com a tribuna de res. Sé que no m’ho perdonaria-ho mai, però no patiu`tampoc en tinc ganes i no en tinc la intenció.
Segurament si el Sr. Lluch hagués militat a un altre partit i hagués escrit el mateix article, ara també hi seria.
No m’he ofès i no has demanar disculpes per expressar-te. Estem fent un debat sobre quelcom seriós, que ens preocupa i que ens indigna.
Gràcies per ser-hi.
M'agradaM'agrada
Cómo puedes hablar de presunción de inocencia para unos ladrones confesos pero no juzgados? Ellos msmos se declararon culpables de sustracción de una cantidad que, de momento, es el 10% de la que habían robado. Destruyeron todas las pruebas que pudieron llevándse carteras y carteras de documentos, cosa que nadie impidió que hicieran y cuyas fotos aparecieron en todos los periódicos. El propio hermano de Millet habló en televisión (yo lo ví) pestes de él y del dolor que sentía por su comportamiento, diciendo que si su padre viviera se moriría de vergüenza y tu hablas de presunción de inocencia.
Al día siguiente de la proclamación de Artur Más como president de la Generalitat, Millet y Montull ya hicieron declaraciones más agresivas que las hechas hasta el momento…Lo cual no quiere decir nada, pero el tiempo lo dirá. Dentro de unos tres años comenzarán las prescripciones, si no son juzgados estos sujetos antes. Esperemos, pues, y hablaremos luego.
Sobre el Ayuntamiento actual ya me he despachado en contra en un blog anterior. Es decir que yo no me inclino por ningún ideario político determinado aunque me siento de izquierdas y respeto democráticamente el triunfo de Mas y su partido, deseándole que pueda cumplir lo que ha prometido.
Sobre el caso del hotel que hubiera estado próximo al Palau, deseo y necesito que TODOS los implicados sean inculpados como se merecen, del color político que sean. Yo opto por la honestidad y la claridad, provenga de la izquierda, de la derecha o del centro.
Pianista, no has afinado.
M'agradaM'agrada
Vostè i jo sabem que falten diners, i aquest parell han reconegut una mínima part; probablement tot el que falta hauran estat ells, però en aquest punt, son presumptament innocents. Ens agradi o no.
En quant a lo altre, em reafirmo en tots els punts; crec que el que vostè va escriure abans d’ahir (“Yo ya sabía que si ganaba CiU, este asunto quedaría en tablas. Uno de los primeros en felicitar al nuevo President fue uno de los implicados en este caso, como diciendo “ahora me ayudarás, oi?”) és infinitament menys afinat que el que em critica a mí: ho pot demostrar, senyor Colbran?
Amb tot el carinyo, fa uns anys per un motiu merament familiar, davant una magistrada vaig fer una declaració sobre una tercera persona (crèguim, tenia jo tota la raó) la qual, un cop acabada la causa, va estar a punt de posar-me una querella per injúries per la meva declaració. Vaig veure’m en el video i, amb la tranquilitat posterior, em vaig adonar que, per ràbia que pugui fer, les acusacions S’HAN DE DEMOSTRAR.
La resta del seu enfoc és, per a mí, perfecte.
M'agradaM'agrada
El “como diciendo”, es una suposición no una afirmación y lo de que ese señor estaba implicado lo dijo la locutora de TV-3 no me lo invento yo.
Esperemos y si he de rectificar sobre mis suposiciones lo haré, mientras tanto como ciudadano libre puedo opinar y suponer y expresar mis opiniones y suposiciones como hace todo el mundo. Estamos en plan de blog no ante un juez., si así fuera mediría muy bien mis palabras y pediría previamente consejo a mis abogados antes de manifestarme.
Lamento profundamente lo sucedido en su caso.
M'agradaM'agrada
Joaquim, estic totalment d’acord amb el que dius en el teu escrit i afegiria que jo sento vergonya cada vegada que aquests senyors venen a declarar, o a no se que fer a la Ciutat Judicial (treballo just al costat) i veure el desplegament de policia, de periodistes i ells dos, junts o per separat baixant de un cotxe a la mateixa porta i caminant tot ufanosos cap dins ….. i al sortir a dinar a un restaurant del costat en un reservat, i mentre els periodistes esperant a fora. A mi això que es repeteix periòdicament em fa vergonya. Perquè aquest tracte a dos persones que han declarat públicament que han comes actes delictius encara que, pobrets !!!!!, no eren del tot conscients ???
M'agradaM'agrada
Aquest cop recolzo amb la seva totalitat la teva valenta exposició. No treuria ni en posaria una coma.
Sento VERGONYA i FÀSTIC de com esta anant tot plegat.
M'agradaM'agrada
Joaquim i Colbran estic completament d’acord amb les vostres exposicions. No treuria ni una coma.
Petons i gràcies per dir-les ben clares.
M'agradaM'agrada
Joaquim i Colbran CHAPEAU.Jo no sé explicar-me tan bé però suscric el que dieu.
Per curiositat buscarè a hemerotecas quelcom que pugui demostrar en que la va espifiar LLuch.D’ell només sé que era un gran pacifista i malgrat sigui el que sigui que hagi fet malament no merexia morir com un gos dins un parking perqué amb proves o sensa,amb o no presumpció d’innocència els que li van tirar els trets son assassins,que ara ves per ón han decidit perdonar-nos la vida i amb la cara tapada ens comuniquen que deixen de fer PUM-PUM “permanenment” i “verificable”.Apa,home ja está bé.Pobre Lluch,no estaria mort si no hagués donat tot per la pau,pels vascos i per la convivència en pau.
Perdoneu,peró hi ha comentaris que em fan mal.
M'agradaM'agrada
Gràcies Kàtia, però per no prendre mal, més m’estimaria que aquest tema no es tractés a In Fernem Land. No acostumo a tallar-vos, però m’ho estimaria més.
L’Ernest Lluch presideix des de fa molts mesos, la columna esquerra del blog, per l’escrit que va fer parlant d’el Palau de la Música a La Vanguardia. Ni el seu ideari polític, ni el seu execrable assassinat, com tots i cadascun dels comesos per la banda terrorista, no haurien de pertorbar-nos i molt menys confrontar-nos. A ell, el primer, no li agradaria.
De tot cor
M'agradaM'agrada
Gràcies,Joaquim,ho entenc,no tornarà a passar.
Bona nit a tots
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Palau: no tots vàren callar « Barrinant a Ciutat Vella