IN FERNEM LAND

IBERCAMERA: DANIELE GATTI I L’ONF


L’esdeveniment era important i l’Auditori s’ha omplert com feia temps que no veia, malgrat alguns seients buits, veure’l ple d’aquella manera feia un goig notable.

L’Orquestra Nacional de França és una informació important, però m’agradaria que algú m’expliqués el motiu per el qual un Estat com el francès, que valora, vetlla, potencia i dona suport a la cultura, fent-la en molts casos ensenya nacional, no té orquestres més punteres, més notables i de més renom, com si succeeix a la veïna Anglaterra, o no cal dir a Alemanya.

L’ONF és una bona orquestra, però francament, no em fa enveja, bé una cosa si que me’n fa, i és el nombre de musics que la formem, però pel so o la qualitat dels seus solistes i del conjunt, no és una formació inabastable a anys llum de les nostres orquestres, no, però si d’alguna cosa haig de sentir una enveja malaltissa, és que hagin fitxat al mestre Daniele Gatti com a director titular. Aquí rau el poder cultural i monetari de França. Esperem que aquest mestre doni a la primera orquestra francesa el relleu que segurament busquen i mereixen.

El programa s’iniciava amb la sisena simfonia de Beethoven, tot un repte iniciar un concert amb una obra que tots portem al cap i de la que ja tenim les referències consolidades, però la versió escoltada ha trencat esquemes i prejudicis.

Daniele Gatti ha emprat els seus temps amplis, més aviat pausats, d’una elegància serena i d’un so cuidat en els més mínims detalls, amb una especial cura per la secció de les fustes, on ha extret moments bellíssims i a la corda, que l’ha fet cantar amb inusitada i serena bellesa sonora.

Les versions que tinc de la Pastoral no arriben mai als 40 minuts, però la de Gatti ha vorejat els 45, tot i tenir en compte que el concert ha començat deu minuts tard, però en cap moment se m’ha fet morosa, ni tediosa, ni en cap dels bellíssims moviments s’ha perdut el discurs, ni la tensió.

Gatti té la immensa virtut de dir coses diferents en una partitura mil vegades escoltada, que quasi tothom pot cantar de memòria i no és que hagi fet excentricitats, de cap manera, però sap dir el que vol dir de manera diferent, copsant aspectes aquí i allà, que en mans d’altres directors passen més inadvertits i que ell fa ressaltar de manera subtil, però prou evident per fer-la personal. No és tan sols la utilització del tempo, que de ben segur li permet recrear-se en aquests aspectes, també és la minuciosa arquitectura que erigeix per fer un espai sonor molt suggeridor i personal.

Estava assegut al lateral extrem del primer pis i podia gaudir de la direcció del mestre de manera molt precisa. El gest és molt expressiu, no del tot exagerat, més aviat auster, tot i que els braços i les mans parlen i la cara és un manual de direcció per ella mateixa.

He gaudit molt d’aquesta Pastoral i que m’ha preparat per les dues sacsejades que m’esperaven a la segona i tercera (propina) part.

Per La Consagració de la Primavera, l’Orquestra Nacional de França s’ha duplicat, sobretot en les seccions del vent i la percussió.

El fagot no ha començat gaire bé, tot i que el so era molt expressiu, ha comés algunes errades que en aquest inici tan descarat s’evidencien sense possibilitat de dissimular el més petit dubte, un accident que no ha privat d’endur-se’n una bona ovació del públic, quan el mestre Gatti l’ha fet enlairar-se per rebre els aplaudiments al final del concert.

No ha estat tan sols el fagot solista el que ha comés algunes errades, altres companys no han estat del tot ajustats, però que voleu que us digui, m’és absolutament igual, ja que aquí rau la grandesa d’un director immens, que en la seva globalitat ha signat una versió impressionant, aclaparadora, intensa, infinitament intensa, dramàtica en una progressió de tensió creixent, on l’orgia sonora va explotar en una paleta enlluernadora de sonoritats extremes, mai ensordidores, malgrat que la meva situació era propensa a que l’equilibri sonor anul·lés unes famílies sobre unes altres. mai va succeir.

L’expressió, el gest enèrgic i huracanat del seus braços, han contrastat poderosament amb la idíl·lica placidesa de la Pastoral, el mestre Gatti era una força transformada de la natura que galvanitzava les tempestuoses sonoritats amb autoritat ferma. La música surt del seu gest en comunió directa als seus musics que el segueixen amb devoció. L’ONF s’ho passa bé fent música i és un goig poder-ho veure i sobretot escoltar.

Recordo que en un concert de Dudamel amb l’Orquestra Simon Bolivar, des de la mateixa situació, vaig quedar tip de música, fart de l’exagerada sonoritat de la desbocada orquestra. Em feia por que ahir em succeís el mateix, però ni amb una obra com la de Stravinsky, el mestre Gatti perd  mai el control i malgrat que el volum era molt intens, mai atabalava.

Fabulosa interpretació que ha motivat que el públic mostrés un lògic entusiasme que va donar com a resultat la tercera obra del programa.

El mestre va triar Wagner, cosa que li agreixo moltíssim i de Wagner no va triar allò que podia ser previsible després d’una eufòrica consagració primaveral (per exemple el preludi del acte 3er de Lohengrin), no, va tornar a canviar radicalment el decorat, com havia fet de la serena primera part a la l’exuberància de la segona, i ens va submergir de cop i sense cap tipus d’anestèsia, en l’etèria malenconia del preludi del tercer acte de Der Meistersinger von Nürnberg.

Versió excelsa, i deixeu-me dir que em va semblar molt “mahleriana”, d’una transcendència emotiva molt intensa, fent lluir especialment les càlides cordes de l’Orquestra Nacional de França.

De mica en mica, el mestre Gatti es va posicionant com un wagnerià imprescindible, ja ho veureu i jo ja friso de pensar com serà la seva Tetralogia o el seu Tristan und Isolde.

Un trasbals com aquest no em deixarà dormir, però he gaudit moltíssim i em reafirma altre cop en l’altíssima valoració que em mereix aquest director que definitivament situo com un referent sense discussió possible.

Que torni aviat i sabeu què?, em feria molta il·lusió que dirigís un concert de l’OBC. Somiar és gratuït, per ara.

Demà faré algunes reflexions que tot tornant a casa, m’han vingut al cap després d’escoltar aquest concert tan bo.

8 comments

  1. Josep Olivé

    Si alguna vegada m’analitzen l’ADN ben segur trobaran un bon grapat d’obres del geni de Bonn a la cadena, i una d’elles serà la sisena. Es per això que sentir ahir una obra que tinc tant interioritzada com si fos la primera vegada, sentir que una millor versió sempre es possible, i observar atentament com un tros de director me la servia d’una manera tant docil a les meves oides va ser per a mi una experiencia colpidora.
    I desprès, l’explosió sonora de la Consagració, amb el seu so abrupte, punyent, servida ara pel mateix director de la manera que exigeix la partitura, es a dir, amb el gest energic i precis.
    Quin tros de director! Embadalit veia la serietat i sobrietat d’un Muti, el gest elegantissim d’un Kleiber, la trascendencia d’un Abbado. Dic amb això que el Gatti esta molt influenciat per altres grans directors? No, en absolut. Gatti es 100% Gatti, però sempre un te els seus referents i m’encanta que de tant en tant me’ls recordin, i ahir els vaig recordar de la mà d’aquest director absolutament sensacional. I d’altre banda, constatar un cop mes, que els grans director ho son tant dirigint per a l’escena com dirigint orquestres simfóniques, i es obvi, es de calaix, que el Gatti aclapara amb Elektra, i aclapara amb la sisena, per citar dues obres ben diferents musicalment.
    L’orquestra em va agradar molt i li vaig trobar un so molt particular i personal. I m’agradaria saber la mitjana d’edat dels seus components, perque bastants eran molt i molt joves, i sembla mentida comtemplar tanta maduresa artística en ells.
    Gatti a la OBC? O un com ell a la OBC? Haurien de canviar moltes coses en el nostre pais per a que això fos possible, potser masses, però es ben veritat que ningu ens pot impedir somiar, oi?
    Per acabar, comentar que em va fer il.lusió coneixe’t en viu i en directe ahir Joaquim en el descans, i constatar lo engrescadora i vital que es la teva conversa i lo enriquidor que es per a mi participar, junt amb altres persones, en el teu blog.

    M'agrada

  2. No se puede decir mejor. Pocas veces me ha sido tan evidente el mérito de una dirección, y la sorpresa con la sexta ha sido descomunal. Muy dirigida, renovada, fresca, distinta, es como si Gatti nos mostrase ayer las interioridades estructurales ocultas en esa archiconocida sinfonía. Al margen de las intervenciones de los solistas, cada grupo de instrumentos parecía individualizarse del conjunto subrayando frases que por lo general se pierden en el conjunto. Increible el equilibrio orquestal. Y la emoción del último movimiento, que de eso se trata.

    De Stravinsky, ya no digo nada. Al acabar me dolía todo, como si fuera un globo a punto de estallar. Y luego, el contraste con Wagner. Una fantástica exhibición de lo que puede hacerse con una orquesta. Y Gatti, en el gesto, muy expresivo, transparente, justo y elegante: La perfección (italiano tenía que ser) Un concierto memorable y la convicción de haber visto a un director que será de culto. Estaban puestos los micrófonos.

    Asistió también Pablo González, al que vi de cerca en el descanso, y me pareció muy relajado y risueño. Y muy joven, quizá demasiado.

    Felicidades por haber asistido y por la crónica. Nos encontramos con Colbran a la entrada, que no quiso entretenernos porque “hay mucha corriente de aire” 🙂

    M'agrada

  3. Glòria A.

    Que envidia me dais, pués yo tenía que asistir y por motivos familiares de última hora no pude, pero como buena amiga, me alegra que lo disfrutarais tanto.

    M'agrada

  4. raimon

    Coincideixo plenament amb els que heu comentat el concert. Una Pastoral que em va tenir captivat tota l’estona, una Consagració brutal, enorme, rica, esplèndida, una orquestra compenetrada, que sap respondre les ordres d’un director excepcional. Quin goig sentir-lo, gaudir-lo i poder viure un concert com el que ens varen oferir. I ja no dic res del regal de Wagner … quina sensibilitat i quin bon gust, recoi; també em va semblar una versió una mica mahleriana, la veritat … però sobretot … musicalment deliciosa.

    M'agrada

  5. colbran

    El concierto de ayer fue magnífico, eso es indiscutible, pero yo sólo quedé plenamente satisfecho de la “Pastoral” y de la propina. “La consagración de la primavera” es una obra dificilísima, pero Danielle Gatti supo extraer de la Orquesta Nacional de Francia todo el dramatismo, la tensión rítmica y el brillo de las diversas familias de instrumentos, sin embargo no pudo evitar ciertos fallos de los solistas, sobretodo los del arranque de la pieza por parte del faggot. Es cierto que luego mejoró, pero inaugurar su intervención con fallos no me pareció nada convincente. De todas formas escuchar Stravinsky es siempre una gozada.

    Desde mi localidad podía ver muy bien los rostros de la “concertina” y compañeros de cuerda que si bien estuvieron magníficos en todas sus intervenciones en la “Pastoral” los encontré extraordinarios.

    Un concierto muy satisfactorio.

    M'agrada

  6. Josep, em va agradar molt saludar-te personalment. Posar-vos una fisonomia és quelcom important per a mi.
    Varem gaudir-ne molt.
    José Luis m’hagués agradat saludar-te, sobretot al final per veure quina cara feies després d’un concert com el d’ahir.
    Glòria A. haguessis xalat molt i m’hagués agradat que ho haguessis viscut. Tu i totes les persones que estimo i aprecio.
    nati és el millor que hi ha, sortit levitant.
    Raimon un concert rodó, no debades Gatti és un dels millors directors del moment i això, si no es ve amb la pretensió de fer un bolo, es nota.
    Colbrancertament hi van haver més errades de les desitjades per part d’algun dels solistes, però la tasca del director va ser tan gran, que va minimitzar-les.

    M'agrada

  7. Carlos R

    Me perdí el concierto de Madrid, tuve que regalar las entradas a unos amigos al surgirme un tropiezo laboral.
    No he podido hablar con ellos en profundidad, pero salieron entusiasmados.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: