Tot comentant amb Elvira, e-mail amunt i avall, alguns aspectes de l’activitat musical al Palau de la Música, he pensat que seria bo parlar i portar a debat, la situació i programació dels grans equipaments musicals de la ciutat de Barcelona.
Del Palau potser n’haurem de parlar aviat, malauradament per altres aspectes.
Que voleu que us digui, ja sé que tot s’ha de despatxar i que allò més important és quadrar la caixa i fer-hi entrar el màxim de ingressos possibles, llogant la sala com sigui i a qui sigui, però jo amb això no hi estic del tot d’acord, potser endut per prejudicis estèrils, romanticismes arcaics o exclusivitats malenteses, el que vulgueu, però em preocupa que al Palau de la Música es contractin, per allò tan català de pagant Sant Pere canta, orquestres de nivell dubtós que programen maridatges tan peculiars com el titulat Òpera i Flamenc: Història d’un amor i que quan vas a veure quins són els ingredients de la proposta te’n adones que la “guirilandiada” és de proporcions gegantines.
Potser em direu que aquests concerts estan destinats als turistes que venen a passar uns dies a Catalunya i que a la visita Barcelonina, els porten amb el bus turístic a fer el tomb i una de les parades és el Palau, on ensopeguen amb una cosa com aquesta, on no saben, ni els fa cap falta, saber qui es farà càrrec de:
Popular Flamenc: Martinete
Ruggero Leoncavallo: I Pagliacci Vesti la Giubba
Bizet: Carmen “Habanera”
Popular Flamenc: Alegria
G.Puccini: Tourandot
Popular Flamenc: Seguidilla
Camille Saint-Saëns: Samson et Dalila
Popular Flamenc: Fandango
Falla: Amor Brujo
El cas és que tornant al debat iniciat fa uns dies, a l’entorn del model cultural que volem per a Barcelona i Catalunya, ens trobem que com va succeir a l’inici del boom turístic dels anys 60, ara tornem a buscar la quantitat i no qualitat, i ens estimem més un públic poc exigent que es conformi amb :
ORQUESTRA SIMFÒNICA ESTATAL UCRAÏNESA I COR DE LA SOCIETAT FILHARMÒNICA NACIONAL DE BIELORRUSIA, dirigits per SERGEY FERULEV per interpretar el Rèquiem en re menor, KV,626 la simfonia Simfonia núm. 4o i l’ Obertura de Le Nozze di Fígaro, en una integral mozartiana d’impacte assegurat.
o aquest altre d’uns dies abans, amb el mateix cor i orquestra, programant Carmina Burana i la Novena de Beethoven. M’estranya que no hagin anunciat uns ballarins que evolucionin per l’atapeït hemicicle del Palau, com fan els mateixos promotors, en els concerts de Cap d’Any que comencen per la Puríssima i acaben per la Candelera i que aquest any s’han programat fins i tot al Liceu.
Tampoc el Liceu s’escapa del meu ensurt, on en els propers mesos veurà desfilar a:
- David Bisbal
- Homenaje a Enrique Morente
- Julio Iglesias (entrades exhaurides a preus escandalosos)
- Lax n`Busto – Simfònic
- Raphael
Mentre escric aquest apunt, me’n adono de la polèmica que puc suscitar i de la que em pot caure a sobre, però com que el blog sempre m’ha servit per dir allò que penso i crec, avui ha tocat això.
Deixeu-me exagerar, ja sabeu que m’agrada provocar. Us imagineu que la Comédie Française llogués la sala als Morancos?, oi que no?, i no perquè els Morancos no tinguin el seu públic i no siguin dignes còmics que es mereixin actuar, però la sala no és l’adient i ni han d’altres més propicies. A Arturo Fernández se li hauria de llogar el TNC?
Si apostéssim per més nivell i perquè els grans equipaments busquessin aliances amb els promotors de més prestigi, estic segur que guanyaríem amb qualitat i ajudaríem a rendibilitzar millor aquests equipaments alhora que alçaríem el nivell cultural. Tot és compatible, però no tots els llocs són els adients.
Al Musikverein no deu haver tocat mai l’Orquestra Simfònica Estatal Ucraïnesa, oi? i quan una orquestra es convidada a tocar a la mítica sala vienesa, és noticia mundial. D’acord, és la seu d’una de les orquestres millors del món, i potser per això no hi toca tothom.
Si el Liceu no vol o pot portar a determinat artista perquè sobrepassa el catxet màxim establert de manera molt coherent per la Direcció del Teatre, la institució podria buscar als promotors privats (que no tenen seu estable associada, o que poden triar-la en funció de la tipologia del concert que ens ofereixin), per portar als grans divos i dives. S’ha fet alguna vegada, recordo al Liceu a Jessye Norman i la Berliner Philharmoniker, portats per Ibercamera, si no m’erro o l’orquestra berlinesa era l’antiga Pro-Música?, l’orquestra no volia tocar al Palau i en el cas de la Norman, desconec el motiu, ja que ha cantat tant al Palau com a l’Auditori, tot i que sabem que allà no és la sala adequada pels concerts vocals.
Manca imaginació, ambició, voluntat de col·laboració i optimització de les sinergies de les diferents institucions? o és que amb el pagantsantperecanta ens conformem?.
Us desitjo un bon divendres i que el tan invocat Sant Pere em protegeixi de la que m’espera.
IN FERNEM LAND 
Un detallín sin importancia (casi)…esos conciertos son dinerito fresco y limpio…porque tienen gasto 0 para el Liceu. Igual tendrías que convencer al señor Bisbal para que cante mas veces…y con la pasta que le pongan una escenografía al Faust , pobret…:)
M'agradaM'agrada
Si, en eso estamos deacuerdo Kenderina, lo único que digo es que se rompan la cabeza y el dinerito fácil lo consigan con acuerdos con agencias que traigan a los mejores artistas, no a cualquiera.
M'agradaM'agrada
Dicha orquesta (y probablemente el coro) no existe como tal, son refritos que fabrican estos promotores con músicos de países del Este. Hace unos años estaba estudiando en el Auditori cuando me tocaron la puerta, eran fagotistas de esta supuesta orquesta que actuaba esos días en el Auditori. Nos comunicamos como pudimos, me contaron que habían viajado en autocar desde su país, les alojaban en hoteles a 50 km de Barcelona, actuaban todos los días sin descanso durante un mes y medio alternando conciertos en Barcelona y Madrid (todo en autocar), incluso cambiaban de nombre de orquesta, un día eran “Orquesta Johann Strauss”, al otro “Orquesta Nacional de Ucrania”…
Cobraban 20 euros diarios y debían pagarse una comida al día, muchos cocinaban con pequeños hornillos en el aparcamiento de autobuses del Auditori. Así todo les salía a cuenta, en ese tiempo ganaban lo que en su país sacarían en medio año de trabajo.
No se trata sólo de la calidad artística de estos conciertos, es una verdadera explotación de los músicos. Ningún músico local o de Europa occidental aceptaría estas condiciones de trabajo, así el beneficio económico para los promotores es enorme. Es lo que pasa cuando la cultura se maneja como un negocio!
M'agradaM'agrada
Què fort Silvia!
Denunciable y por tanto, que las administraciones públicas permitan que agencias privadas exploten de esa manera a personas y se las contrate es doblemente denunciable.
M'agradaM'agrada
Aunque ya pensaba que estos conciertos no eran “trigo limpio”, nunca podia imaginarme lo que cuentas. Estamos hablando de explotación pura i dura. Esto es de juzgado de guardia, però claro, si la alternativa es morirse de hambre en su país, quien lo va a denunciar?
M'agradaM'agrada
Ara no recordo exactament a quin concert del Palau vaig asistir. Si que recordo que era dissabte i que era el temps en que l’OBC encara residia alli. No sé per quina raò em vaig veure sortint per l’entrada dels artistes, cap alla les 9 de la nit, i em vaig adonar que en fila hi havien bastant musics, amb instruments, esperan la seva entrada. Anavan ben vestits, estava clar que anavan a tocar al Palau, eran tots molt joves i clarament, per la seva fisonomia, es podia constatar que procedient de paisos de l’est. I em van fer pena, molta pena, perque vaig entendre que es tractava d’una orquestra que entrava a tocar a les 10 de la nit, amb un programa com per exemple l’esmentat per en Joaquim, o sigui, una Novena i un Carmina Burana, o un Emperedor i un primer de Tchaikovsky, tocats un dia si i un altre tambè, victimes d’un mercadeig sense escrupols, avorrits i fastiguejats ja tant joves de la seva carrera musical.
Va ser un feeling, una sensació. De tant en tant llegeixo a la cartelera que encara hi han concerts d’aquests tipus i em pregunto com es possible que aquesta situació encara es continui donant. Agraeixo l’informació que aportes Silvia, encara que sigui per confirmar lo que em temia.
M'agradaM'agrada
No sé por qué, pero todo esto me huele a “elitismo”. Parece ser que lo de “templos sagrados” sigue haciendo mella en la conciencia de cada uno de nosotros. Estas orquestas o estos cantantes, supongo que necesitan un lugar para actuar. Barcelona no es que sea demasiado pródiga en grandes espacios adecuados con muchas localidades, y estos cantantes, aunque a nosotros no nos gusten o no nos parezcan los más adecuados para estas salas, rompen las taquillas. Con este criterio, tampoco podríamos haber visto a Harry Connick Jr., Ornella Vannoni, Mariza o tantos otros que han actuado en la misma sala. Creo que es una cuestión de selección, si no te interesa, pues con no ir, solucionado. Que vayan los que les interesa, y tanto da que sean turistas o autóctonos. Con darse una vuelta por Viena o por Praga se puede comprobar la enorme cantidad de espectáculos y orquestas reunidas con el único próposito de aprovechar el flujo turístico que las visita. ¿Por qué no nosotros? Este otro público seguramente no tendría demasiadas otras oportunidades para acercarse a estos teatros y al menos así pueden decir que los han conocido por dentro y no quedarse solamente con la fachada. Ahora bien, lo que comenta Silvia, ya es harina de otro costal…..
M'agradaM'agrada
Roberto, Harry Conick ha cantado en el Met? Ornella Vanoni ha cantado en
M'agradaM'agrada
Continuo…Ornella Vanoni ha cantado en La Scala? Caterina Valente ha cantado en la Opera de Viena? Juliette Greco ha cantado en el Palais Garnier? Etc…
Hay sitios indicados para estos cantantes, aparte del Auditorio del Forum, está el Teatro Tivoli, el Coliseum, el Palau Sant Jordi….No encuentro admisible que el micro entre en el Liceu, como tampoco me gusta que entre en el Palau. Lo siento, cada cosa en su sitio.
En el Colón de Buenos Aires cantan cantantes pop?
M'agradaM'agrada
Roberto, pues dile o dime elitista.
Si alguien quiere ir al Liceu hay una amplia oferta de espectáculos, ópera, conciertos, recitales, espectáculos de danza y en todos ellos, diversidad de estilos.
La entrada para ver a Bisbal en primera fila de cuarto piso, es más cara que mi abono en la misma localidad.
Si los espectáculos que ofrece el Liceu no son del gusto de determinadas personas, siempre pueden admirar el teatro en las jornadas de puertas abiertas o pagar por un módico precio que ayuda a financiar al teatro, asistir a las visitas guiadas.
Las entradas del concierto de Julio Iglesias son más caras que para una función de ópera. Desconozco si lo acompaña la Berliner Philharmoniker o la Staatskapelle de Dresde.
M'agradaM'agrada
Lo que voy a decir seguramente es “políticamente incorrecto”, pero a estas alturas la corrección política me importa menos que la música de Bisbal:
Si no podemos ser elitistas ni en lo que a la ópera se refiere, ¿dónde caray podemos serlo ya?…porque ni en la educación, ni en el civismo, ni en nada de nada de esta sociedad enfermiza de bisbales en el mejor de los casos y belenestébanes en el peor… Y me refiero al elitismo en su sentido auténtico: la preferencia por la elité, por la excelencia, la calidad.
He dicho.
M'agradaM'agrada
Con el corazón estoy totalmente de acuerdo con lo que dices, pero la cabeza ya no lo tiene tan claro. Si ese uso “sacrílego” le quitase espacio al original, tampoco dudaría, pero si sirve para financiarlo habrá que aceptarlo como un mal menor. D’on no n’hi ha no en raja.
No sé si te referías a eso, pero Ibercámara ha programado en el Liceo un par de veces en los ultimos años: Wagner (Gergiev, Kirov) y una cosa de valses vieneses.
M'agradaM'agrada
De eso me quejo José Luis, del mal menor, del listón bajo que siempre nos ponemos para sacar adelante todo.
Y lo que nos denuncia Silvia es delictivo
M'agradaM'agrada
Y si ahora digo que lo mejor es enemigo de lo bueno, no quedaré muy heroico pero es lo que creo, que ojalá fuese verdad que funcionamos a base de males menores.
Que actue Bisbal en el Liceo me molesta mucho pero no debiera, y no me quejaré si gracias a ello puedo seguir disfrutando de lo que me interesa.
M'agradaM'agrada
Francamente creo que ya no se trata tanto del “género musical” sino de la calidad del mismo, quiero decir que no me parecería ningún sacrilegio y yo me compraría la primera entrada ahora mismito si pudiera ver a E. PIAF o a Frank Sinatra en el Liceo o Palau,porque jamás se podría comparar a estos con Bisbal o peor aún con la Pantoja eso si me parece un sacrilegio, aunque lo que explica Silvia es mucho más denunciable, Dios mio lo que hay que ver en el siglo 21 y en un pais “desarrollado” ?
M'agradaM'agrada
M´encanta,m´encanta….
Lo bó del teu blog,Joaquim, és la moderació i amb aquest tó de dialeg, ningú s´ha de ofendre.
A cada dia ens ofertes la possibilitat d´entaular una conversa per a intercanviar opinions e informació i això m´agrada molt.
En els teus últims escrits et note una “mica” molest amb el tracte de la cultura a Catalunya. Aisss!, jo ho estic mooolt.
Sense menysprear el que les entitats “publico-privades” oferten al turista, cosa que existeix allà o viatges i que, per mi no deixa de ser un producte del consumisme pur i dur d´aquesta societat, em molesta que aquestes mateixes entitats “publico-privades” no inverteixen en un model que acoste la cultura real a tothom i no sols el turista. Que cante Bisbal, Raphael, Julio Iglesias o “Perico de los Palotes” al Liceu,no em molesta si això son diners, em molesta molt molt molt mes el tracte que se li dona a aquestes “figures”. Val que siguen un ingrés económic suculent per a la institució però d´ahí a prohibir l´entrada al recinte per part dels treballadors ni que siga per a anar a estudiar, em sembla lamentable!!!. Ocupar els vestuaris de l´orquestra com menjadors per a l´equip tècnic que porten al damunt em sembla tot un falta de respecte molt gran. No son Deus. Però bé…pot ser siguen punts no tan importants.
Si és vol fer negoci amb això, no deuria tenir un reflexe económic posterior en la entitat?… per cada concert de Bisbal, podría reobrir el “Foyer” i donar un cicle de cambra, o cicle d´expocicions( sé d´una que s´ha perdut ) o un cicle de debats, o mil histories més totes implicades en la cultura i que, tot i ser minoritari podria ser molt mes majoritari si se li donés la importància real.
Realment em molesta més que tinga més publicitat el concert de guitarra española, sabeu de què parle, que les sales com el Palau,el Liceu o l´auditori. Per mi, res de la cultura és elitista però, sembla que els dirigents i politics ho volen així. Podeu mirar avui la secció de cultura en “El Pais”( a internet) o la vanguardia ( bo!, hi ha un article del Mascarell) o el Periódico, o el Avui ( ací comenten quelcom mes)i mirar quins son els principals titulars. Això si, quan son casos de corrupció o ERO o ERE o…aleshores és de debat públic i no dona altre resultat que el menyspreu a la cultura.
No sé si la hi ha però, no creieu que una associació que englobara totes les institucions culturals de Catalunya almenys ajudaria a que no succeira lo del passat dilluns en la manifestació en contra de les retallades??. Tot a una, no el desgavell que hi ha ara.
No recorde l ´emperador romà que ho deia: “Dona al poble el que vol, jocs,diversió i el poble serà teu”…d´ahi els ( rectifique-me si m´equivoque) el mesos de jocs al Colisseu mentre l´imperi estaba en declive. Sé que potser no és la comparativa ideal però després de la innauguració del centre comercial a la plaça d´Espanya en l´antiga plaça de Toros….no em ve altra cosa al cap. Res més m´hagués agradat que haguessim tingut allí uns, tal vegada, “Catalunya PROMS”. Algún em negaria que el turista no aniria com va als “BBC Proms”??.
Pense que és totalment en una falta de projecte ambiciós per a donar a la societat catalana la millor cultura possible. Deixar de banda l´elitisme i fer veure que la cultura és fonamental en l´educació dels nostres fills però, actualment és més important un OT que un cicle de concerts de les millor orquestres del món o un cicle d´óperes. Les Televisions públiques o privades ja no ho volen.
Ostras!, escoltar “Ein Heldenleben” mentre escric açò em fa posar-me massa guerrer. En certa forma, R. Strauss va ser un dels que va començar a fer un negoci de les seus obres i de les orquestres simfóniques però, era altra època.
Mira si m´he possat a escriure. Ho possaré amb algunes modificacions al meu blog.
No arreglarem el món però, almenys ens quedarem a gust opinant.
M'agradaM'agrada
Estic bastant d’acord. Hi ha espais de sobra per concerts tipus Bisbal. Més que res perquè si te entra la ballaruca ( per ex. amb Sting), què fas al Palau en un seient fix? No lliga pop amb l’espai del Liceu o Palau. Potser m’equivoco, però crec que és una qüestió de gèneres musicals en els espais adequats. La qualitat és un altre tema, molt més espinós..
El més greu, però, és el que explica la Sívia!
M'agradaM'agrada
Perdoneu, la Sílvia
M'agradaM'agrada
Home!…de Sting a Bisbal hi ha d´un món!. En eixe cas no ho trobaria tan malament. Sting ha vingut al Palau Sant Jordi i Bisbal al Liceu, “apaga y vámonos”. És cert que es deuria de limitar una mica i seleccionar molt més però, qui ho fa mira més pels diners que per la qualitat.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
M’agrada quan “provoques” i encens el foc de la polèmica. Crec que es molt necessari i et felicito per fer-ho.
En general, estic molt d’acord amb tu. Puc entendre però, que els temps no estan per molts miraments i s’ha de fer la vista grossa en segons quines coses. De totes maneres això no es nou d’aquests temps de crisi, ja fa anys que ho fan. El que passa es que segurament abans hi havia una “actuació” d’aquestes a l’any i ara n’hi ha força mes. També penso que tampoc es comparable el Liceu amb el Musikvarein de Viena o el MET de NY, son auditoris que estan en un altra “dimensió” i segur que no tenen els problemes de finançament d’aquí. Tenen més imaginació a l’hora de cercar recursos?, segur que si, però darrera també hi ha un públic molt diferent i que respon. Aquí manca molta (moltiiiiiiiiiissima) educació en l’aspecte cultural, i del perquè, en podríem estar parlant durant hores i hores.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Lo que expliqué anteriormente me lo contaron los músicos y no tengo pruebas de su veracidad, aunque me lo creo. No quisiera encontrarme con una demanda judicial de los promotores de estos conciertos.
M'agradaM'agrada
i en Llach? T’agrada que hagi cantat al Liceu?
M'agradaM'agrada
M’agrada molt en Llach, molt, moltíssim i trobo que és un dels musics més importants de Catalunya i ja no parlem del poeta, però si tens ganes d’agafar-me, per aquí no ho aconseguiràs.
La música i el cant que caracteritza al gran Lluís Llach per a mi, té altres auditoris més adients.
Com comenta en Colbran, al Liceu no s’hauria d’utilitzar l’amplificació per a res, és un teatre i una sala per una determinada tipologia d’espectacles, concerts i recitals.
Òbviament ell és un dels artistes que amb la seva excel·lència cobreix i sobrepassa el nivell dels més grans, res a veure i aquesta és una opinió personal, amb la llista de artistes que actuaran aviat al Liceu i tot i així crec que el Liceu no és l’àmbit natural de’n Llach.
Si és el que buscaves ja ho tens i si esperaves que digues que si, ho sento.
M'agradaM'agrada
Haya cantado Llach, Serrat, Marina Rosell, María del Mar Bonet o Moncho, el Liceu no es lugar para estas voces que se sirven de micrófonos para hacerse oir. Julio Iglesias no se le oye a un metro de distancia si canta sin micro…Para estos géneros que precisan amplificación de sonido existen otros recintos.
Lo que no entiendo es como me he tenido que oir por boca de Matabosch que la zarzuela (género lírico que se canta a viva voz como la ópera) no puede representarse en el Liceu porque no es un género adecuado para este teatro y la Pantoja sí.
De acuerdo, la traen promotores, pero también debe haber promotores que con gusto traerían las producciones de zarzuela de Oviedo, Bilbao, Sevilla, Málaga, Jerez, Coruña, …y Madrid y por aquí no aparecen.
El Liceu es un coliseo dedicado al arte lírico y ha de servir para eso.
M'agradaM'agrada
Per la selecció de cançons sembla més bé un CD de un “tot a…”, X-S
M'agradaM'agrada
M’agrada la polémica encara que soc nova en aquest debat. Des de sempre m’ha agradat molt la música “clàssica” i, en general, sempre he considerat que Barcelona (no comparo amb Viena o NY), té bastanta oferta de qualitat. Ara bé, últimament si que tinc la impresió d’una certa “banalització” en els productes. Crec que si les raons per fer aquestes programacions són estrictament econòmiques (cosa que es pot entendre), aleshores es necessita gent amb més imaginació en les direccions d’aquestes institucions. Però em temo que les raons no siguin només aquestes. Hi ha el risc que s’hagi descobert una forma de fer “diner fàcil” i això si que és un risc enorme…
En quan a l’explotació dels músics absolutament denunciable…
M'agradaM'agrada
Isabel, benvinguda a In Fernem land.
Puc entendre que es busqui el benefici econòmic, o com a mínim no generar dèficit, però compte en fer caure al nivell i amb el tot si val, això són equipaments públics o amb molt fortes aportacions de les administracions i no sales de gestió privada.
Gràcies per comentar, no ho deixis de fer sempre que et vingui de gust.
M'agradaM'agrada
Em sumo a les felicitacions a en Joaquim per les seves provocacions subtils: gràcies!
Només volia aportar alguns elements:
El que s’ha dit de grups del Est va en contra dels drets humans i en contra de les lleis nostres. Em preocupa que fins ara era sospitat, ara ha traspassat la sospita però les autoritats segurian mirant a altres bandes i si cal, treuran l’argument que com a mínim guanyen el sou de sis mesos a casa seva. I no val en absolut !!
Cada cosa sempre ha tingut el seu lloc en tots els ordres de la vida. Si per la pela ara es volen treure calés d’on sigui, serà per la poca competència dels gestors d’aquests llocs que no saben fer-ho millor
Bon cap de setmana per tothom!
M'agradaM'agrada
Estic plenament d’acord Joaquim. I no es questió d’elitisme, es una questió de lógica. M’esgarrifa pensar en el esborrejat nivell de decibels que les parets del Liceu hauran de soportar per exemple amb el Bisbal.
Els espais estan creats per una determinada funció, i tot tipus de concert, sigui quin sigui, ha de ser donat en el seu espai natural, en el seu espai adequat. He anat a concerts del Rolling Stones i m’ho he passat molt bé. Era en l’espai adequat i no podria entendre que fos en el Liceu. De la mateixa manera, no podria entendre que en un camp de futbol es representes “Così fan tutte”.
Em pregunto si a la Phillarmonie o a la Staatsoper tambè lloguen les seves sales a las Pantojas teutones de torn. Lo que deiem l’altre dia, una constatació mes de que Barcelona “encara” no es Berlin, ni Catalunya “encara” es Alemanya. En cultura, clar.
Fer un us contranatura del Liceu, del Palau i de l’Auditori amb fins mercantilistes te un nom. Cal que el digui?
M'agradaM'agrada
Una esmena a la totalitat:
De tot el que s’ha dit aquí, m’agradaria extreure del grup a l’Auditori. Opino que per les seves característiques és un contenidor més flexible que el Palau o el Liceu, i admet un ventall més ample d’espectacles sonors.
PS: a l’any 1970 aproximadament, quan jo éra molt petitet el meu pare va anar a Santa Maria del Mar a disfrutar d’un concert de Duke Ellington o Count Basie, ara no ho recordo; i cap falangista va dir res.
M'agradaM'agrada
L’Auditori i en certa mesura el palau, han estat contenidors de moltes més ofertes musicals, és cert, jo l’únic que demano és nivell, i no concerts de dubtosa qualitat musical i això, malauradament també passa a l’Auditori.
Era Duke Ellington i també participava la Coral sant Jordi.
Lo dels falangistes no ho he entès.
Finalment dir, que jo prohibiria qualsevol manifestació musical a Santa Maria del mar, que molt possiblement ostenta el malaurat privilegi de tenir la pitjor acústica, per a concerts de música simfònica i coral, del món. Tot i així molts promotors continuen enganyant al públic amb concerts de Rèquiems varis en aquell indret tan arquitectònicament bell, com inútil per a qüestions musicals.
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó amb la sonoritat a Santa Maria del mar. Jo he sigut una d’aquelles incautes que ha anat a sentir un Rèquiem.
No sé perquè em pensava que seria un marc únic. Efectivament ho va ser : pitjor sonoritat impossible.
M'agradaM'agrada
Malgrat aquest fet essencial, el rector continua llogant l’espai per fer concerts i els promotors, que els importa un rave o dos, la qualitat, continuant oferint concerts en un lloc indigne.
Altres s’estimen més alterar la indignitat i situar-la al escenari, encara que el marc sigui incomparable, com s’acostuma a dir.
M'agradaM'agrada
A l’auditori, o al Palau, si a Llach o a Leonard Cohen, no a Bisbal o Georgi Dann. I a les festes majors potser al reves (i encara no se…). No se si m’explico.
M'agradaM'agrada
Permeteu-me afegir un argument que acabo de llegir a la prensa comarcal, concretament al Diari de Terrassa, escrit per Salvador Cardús conegut sociòleg i que al parlar sobre la inauguració d’un nou equipament re-inaugurat després de la seva rehabilitació, diu textualment:
“….el gran desafiament que ara tindrem és asumir el costos de funcionament i conservació del patrimoni. Cal advertir que la pràctica de la cultura s’haurà de replantejar els nivells de subvenció pública actuals. Ras i curt: que la pràctica de la cultura passarà necessàriament per pagar-ne un preu més alt a les entrades dels espectacles, a les quotes de docis de les entitats, pels usos dels equipaments,…. Els preus suvnecionats als que estem acostumats han estat enmascarant els costos reals d’allò de què gaudiem. L’entrada a un espectacle hauria de precisar el cost real no tan sols de l’espetacle en si, sinò també la repercussió de l’amortització de la inversión i el manteniment en cada entrada. Ara cal demostrar que sabem canviar de mentalitat i valorar la cultura pel que és i pagar-ne un preu que en pugui garantir la qualitat i la quantitat”
Com un altre element de reflexió m’ha semblat interessant
M'agradaM'agrada
Veig que t’agrada molt provocar. A mi gens. Jo no crec que sigui un sacrilegi que altres tipus de cantants, més o menys bons (en aquest aspecte ni hauria opinions per a tots els gustos) cantin al Liceu o al Palau de la Música. Nosaltres no som un país ric i podem estar contents de tenir el Liceu i el Palau, però també hem de ser conscients dels diners que això costa i que els temps dels miracles ja ha passat a la història. A mi no em molesta gens que aquests “sagrats locals” els lloguin per oferir espec tacles diferents. Un altra tema és que els artistes que venen a actuar procedents de països de l’Est estiguin explotats amb la qual cosa no hi estic gens d’acord, però això ja es una altra història.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Anna, acaba la frase si us plau, crec que si volies dir que m’agrada molt provocar el debat, si efectivament.
L’única cosa que m’agradaria saber és si tu creus que hem de posar límits al que s’ha de presentar al Liceu o hem de mirar més pel calaix que es pugui fer. De la mateixa manera i ningú ha dit res al respecte, ens semblaria bé que el Morancos o l’Arturo Fernández actuessin al Teatre nacional, ja no dic al Liceu?. S’han de posar límits, si em dius que no està clar, i si em dius que si, no creus que el millor és limitar als millors artistes possibles afins a l’activitat normal de la institució?
Per a mi el Bisbal al Liceu és una autèntica provocació inacceptable, encara que els diners que es s’ingressin vagin molt bé per l’economia de la casa.
M'agradaM'agrada
En total desacuerdo contigo, Anna.
El Gran Teatre del Liceu está equipado y construído para proporcionar una sonoridad propia de las voces líricas y de la música que le acompaña y no para soportar miles y miles de decibelios de amplificación que a la larga pueden distorsionar el sonido que teníamos para la ópera y la música sinfónica. Es que nadie piensa en esto? Se hacen estudios rigurosísimos para conseguir un determinado sonido natural y el amplificado que es “antnatural” puede “cargarse” todo este cuidado con el que se han distribuído los volúmenes de madera, paneles, etc. para conseguir este sonido especial.
En Barcelona hay muchos espacios donde este sonido superamplificado y a menudo ensordecedor
no afecta para nada la sonoridad del recinto, tanto si es cubierto como al aire libre. Es ahí donde deben actuar estas figuras y no en un teatro de ópera.
M'agradaM'agrada
supose que vore i escoltar una Orquestra Simfónica al Razzmatazz seria doncs correcte?
M'agradaM'agrada
Touché!
(és que aquesta tarda he vist “Scaramouche”)
M'agradaM'agrada
jo reobriria el teatre del parc d’atraccions de montjuic’¡¡
en joaquim té raó i no és cap provocació ( uy mira ¡ un rodolí..) a mí m’agrada la copla ben cantada .. peró no veig a Doña Concha al Liceu ni en els seus millors temps.. i tinc entés que als Estats Units omplia els teatres.. i no precisament teatrets¡
cada cosa en su sítio y un sitio para cada cosa…
i si ens ho hem d’empassar que es reflexi en alló que no hi ha pressupost per programar…
hace tres bisbales ( no seguidos por Dios¡¡) per una representació de I due foscari?
M'agradaM'agrada
Bona nit!
Us visito de tant en tant, o una mica més. Prefereixo “escoltar-vos” que escriure; però avui… avui no resisteixo.
Fa temps que els concerts dels “loalilos” envaeixen aquests espais que, durant anys, estaven dedicats a l’excel·lència musical i vocal.
Tot i que jo no tinc abonaments d’Auditori o Liceu i només hi vaig quan puc, penso que la política pessetera d’aquestes empreses no fa més que degradar l’objectiu pel qual van ser creades.
Penso que una raó és, com ja heu dit, la econòmica; però crec també que hi ha un substrat més fosc: una voluntat política de dur a terme aquesta degradació.
La mateixa degradació a la que, des de fa temps, de manera lenta però constant, està portant Catalunya a la despersonalització a base de “multiculti”, “bilingüismes” i altres estratègies.
L’ocupació del Liceu o el Palau amb espectacles tan allunyats d’aquells pels quals van ser creats, no és, doncs, a parer meu, un fet aïllat.
Al nostre país, la cultura musical i la Cultura, amb majúscules, està a les mans d’uns cervells decrèpits que pensen que el poble ja en té prou amb “panem (i no gaire) i circenses” i que si algú vol alguna cosa més, que s’ho pagui i si no pot, que es foti.
Sort que ara, amb el govern dels millors… tot s’arreglarà.
Salut!
M'agradaM'agrada
Hola Mercè, francament, no sé si el teu comentari porta una gran dosi d’ironia o ho penses així, tal com raja.
la teva frase final, abans del comiat, em fa molta por, però el que vol dir el teu comentari, encara més.
Vols dir que si els que lloguessin la sala del Liceu, fossin la Feliu, els Pets o Els amics de les arts, per posar tres noms ben nostrats, no et semblaria malament? i que el problema és la llengua, la nacionalitat o el pensament polític dels invitats?. No ho puc creure, de veritat.
Estic d’acord amb la degradació generalitzada, però aquesta també parla i pensa en català, i tant que si.
M'agradaM'agrada
Liceu teatre d’opera, Auditori i Palau de la Música concers de música clasica i recitals per veus liriques, aquesta és la meva reivindicació.
M'agradaM'agrada
Ai, Elvira i Joaquim:
entre Sant Pere Més Alt i Sant Pere Més Baix,
haurem de passar per les Puel·les i deixar un ciri ben gran… per a la Cultura!
M'agradaM'agrada
Merçé, el bilinguïsme i multi-pluralisme enriqueix les cultures, altre cosa es que els gobernants siguin uns incompetens i no ho sapiguen portar , només has de veure si viatges una mica per Europa, la gran variació de raçes ,idiomes músiques diverses pels carrers, comerços, etc… i a mi m’encanta , potser es perque jo tot sient catalana orgullosa de ser-ho, faltaría més, també em sento per sort ,ciutadana del món, i també per sort la Música es l’idioma Universal.
M'agradaM'agrada
Ni lolailos, ni Pets ni llufes.
El Liceu, el Palau, l’Auditori, per a la Música i la Veu. En majúscules.
I no pateixis, Joaquim, no m’he menjat viu a cap immigrant; és més, n’he ajudat uns quants (ara faig voluntariat lingüístic amb nenes estrangeres de l’aula d’acollida).
La por que expresses, aquella por a no ser prou “educats”, ens està portant al sacrifici de la pròpia identitat. Una cosa és saber apreciar -Glòria- les músiques del món, les gastronomies del món, els colors del món i una altra anar cedint l’espai propi. Els països d’Europa poden mantenir aquest espai que els és propi perquè són Estats, cosa que ens manca a Catalunya.
El pensament polític dels invitats té un pes, però encara en té més el dels polítics que propicien la invitació. I, estic d’acord, molts ho fan en català.
Salut!
M'agradaM'agrada
No Mercè, la por no era a no ser prou educats, és més aviat a excloure per qüestions culturals.
El meu apunt no anava pas per aquí, més igual que sigui català, castellà o albanès, si és bo tant és, però si és mediocre o dolent, no m’interessa res.
La cultura no té nacionalitat, té valors de qualitat.
M'agradaM'agrada
Joaquim, quan deia que eres un provocador només em podia referir als temes del blog. No t’espantis!!!!!.
A mi també m’agradaria que alguns cantants no actuessin al Liceu o bé al Palau però els diners no neixen de forma espontània i penso que no estem en condicions de rebutjar segons quines ofertes. Potser en el futur això canvïi i m’agradaria molt. També t’he de dir que si aquests contractes serveixen per gaudir de bons cantants i d’uns preus no massa cars, benvinguts siguin.
No podem comparar el pressupost que té el Liceu amb els del Met, Scala, Covent Garden, etc. Jo sóc una defensora de la cultura i penso que anem endavant però com que portem molts anys d’enderreriment costarà bastant posar-nos al mateix nivell d’altres ciutats.No t’oblidis de la mala prensa que tenen les subvencions que rep el Liceu.
Per acabar també vull dir que no m’agrada que algunes persones assiteixin a les representacions poc netes i polides (compte que no dic mudades), però no hi puc fer res. Això passa igualment a altres teatres.
M'agradaM'agrada
Anna, has encetat un altre pot d’essències particularment sensibles, les indumentàries.
Ara que bé el bon tempos tornarem a gaudir de les sandàlies amb el peuets enlaire, les bermudes i les semarretes sense mànigues amb les aixelles ben ventilades.
Jo pel calés no ho accepto tot, potser que els dirigents del teatre busquin altres solucions que no pas la més fàcil de portar “artistes (?)” discutibles, tan sols per fer calaix.
heu vist el preu d eles entrades d’aquests concerts? Acabarem fent creure a la gent que l’elitisme és el local, pel preu que s’han de pagar les entrades, i no pas per la qualitat que s’ofereix. Que costi el mateix a primera fila de 4at pis el Bisbal que el Parsifal, em sembla vergonyós.
M'agradaM'agrada
I tant, que la cultura té nacionalitat!!!
Sóc molt ignorant, però dubto que el Met, el Coven Garden o la Scala, com diu l’Anna, tinguin un bon pressupost (molt millor que el del Liceu, el Palu, etc) només gràcies a la caixa que fan amb les entrades del públic.
Anglaterra, els USA o Itàlia o França donen molt de suport a aquests teatres perquè es mantinguin a primera línia, cosa que no passa a casa nostra.
Si és bo, tant me fa que vingui de Càceres com de Finlàndia.
La cultura té nacionalitat, i tu ho saps tan bé com jo.
M'agradaM'agrada
Discrepo Mercè.
Les nacions tenen una cultura, però la cultura no té nacionalitats.
El Met, el Liceu, la Scala o qualsevol altre teatre d’òpera del món, tindran més o menys pressupost, però malgrat algunes òperes més pròpies de la seva cultura, són universals, la cultura és universal, jo ho veig així i així ho crec, altre cosa és que cada nació tingui la seva pròpia, que pot ser acollida, compartida o ignorada per les altres nacions, fins i tot les veïnes.
M'agradaM'agrada
Una cosa és la cultura pròpia de cada país feta d’idioma, costums, tradicions, música, literatura, jocs, gastronomia, etc. Una altra cosa és el consum de Cultura que es fa en cada país.
Si el Met, l’Opéra, Coven Garden tenen bons pressupostos és perquè els governs d’aquests països volen mantenir la qualitat d’aquests teatres, cosa que els permet de presentar espectacles addients a aquesta qualitat; espectacles que es nodreixen de veus i orquestres i músics de nacionalitats diverses, obviàment., però que tenen, en tot cas, la qualitat requerida.
Amb això, el que s’enriqueix en aquests països és el nivell cultural de la gent, i això costa diners. I en països on el govern té cura de la Cultura no cal fer concerts de country en un teatre d’òpera.
Així doncs… NO a les retallades en cultura!
En això segur que estaràs d’acord.
M'agradaM'agrada
Si Mercè, amb lo de les retallades si, és clar, aquí si que ho has aconseguit.
Amb la cultura en general, no gaire. T’entenc, però no ho acabo de compartir. la cultura per a mi és Universal, surt de diferents realitats, però s’universalitza així que és compartida pel món i la cultura catalana esdevé de tothom i tothom se la fa seva, si el que ofereix és d’interès, com succeeix a la nord-americana. Hi ha manifestacions de caràcter molt local, que romanen així, però en el cas que ens ocupa, l’òpera o la música, fixat que està nodrida amb un grau molt alt, d’obres que res tenen a veure amb la cultura generada a casa nostra. Poca òpera catalana o espanyola has vist en els últims…posa tu els anys que vulguis.
Aquest cap de setmana a l’Auditori, tres obres, una de 10 minutets de Toldrà, i les altres dues de Prokófiev i l’altre de Beethoven, què et sembla?, i així podríem anar fent un llistat.
Al MET que jo sàpiga no rep subvencions estatals, més aviat totes són privades i l’assignació als teatres d’òpera italians és bastant inferior a la dels teatres de l’estat espanyol.
M'agradaM'agrada
Jo també t’entenc, Joaquim, i estic segura que, d’ampliar una mica més aquest “debat” a dos, estaríem d’acord.
Jo ho tinc molt clar però suposo que no em sé expressar d’una manera prou clara i, aleshores, el que dic es presta a interpretacions esbiaixades.
No passa res.
No t’atabalo més amb els meus discursets que s’allunyen massa del propòsit del teu bloc.
Salut! Música i… Cultura per a tothom.
M'agradaM'agrada
Avui he llegit i escoltat les retallades que ens faran en la sanitat pública i això si que em preocupa. Davant d’aquesta situació tot el que hem escrit en aquest blog em sembla ben poca cosa. Jo defenso la cultura pero per mi és molt més important la sanitat i l’educació,. Hauriem de sortir tots al carrer!!!.!!!!
M'agradaM'agrada
Cent per cent d’acord!!!
Ah! no ens posèssim pas malalts… ara no toca, que s’ha d’estalviar perque la banca estigui sana.
M'agradaM'agrada
Uf ! em fa molta mandra ficarme en aquest petit debat polític- musical ?i no es que no em vinguin coses al cap més bé es per tot el contrari , però ni la política ni la síntesis son el meu fort, pertant ens ho estalviarem… només vull dir que personalment m’encanta veure sigui al Liceu, Palau, o allá on s’interpreti Música Clàssica, ópera,concerts etc… a la gent vestida de manera normaleta que ningú pogués distingir si van a l’Opera o a una sessió de cinema, per sort ja no som en aquells temps que la gent d’apeu, s’aturava davant les portes del Liceu per veure baixar dels cotxes als senyors i senyores vestits per la ocassió, esa dir per la competició que després i al termini del primer acte seguiría per els passadissos,saló dels miralls, aixó si no marxaven abans ……..d’aixó fa molts anys ,per sort.
Fa quatre o cinc anys erem a Budapest amb una filla i al passar per un dels seus teatres d’Opera ( crèc que hi havien dos) feien aquella tarda Turandot, la meva filla molt joveneta ,no la coneixia però anavem amb sabates esportives i faltave menys d’un hora per començar, vem preguntar si podiem entrar i ens van dir que naturalment … només quedaven entrades per platea però al veure el preu vem al-lucinar tot pensant que potser seríen cantants mediocres, trenta-cinc euros , no coneixía cap cantant, jo vaig creure que eren gent del païs però va ser una de les millors Turandots de la meva vida, lo millor que al entreacte vem anar a pendre una copeta de cava i va ser quan ens vem adonar que hi havía gent molt emperifollada però la majoría sencills com nosaltres, i es que pulidets si, sempre ,a l’Opera ,al metro i allá on sigui…!
Per cert el teatre en cuestió no recordo si era del estat ni el seu nom , més bé petit, feia pensar en una bonica bombonera, algú em podría dir el nom? podría ser a l’avinguda Karlovivari …….no estic segura.
M'agradaM'agrada
Gloria, jo també he estat a Budapest i, efectivament, hi ha dos etatres d’òpera. En aquella època (1996) un era públic i absolutament subvencionat (entrada al voltant de 5 €) i hi vaig veure una Manon per oblidar… en canvi l’altre (“privat”) preu més car però infinítament més barat que aqui, hi vam veure un trovador (em sembla, fa ja tant de temps…) excepcional¡.
No crec que poguem comparar els preus d’aquests països amb els nostres. Hi ha una qüestió social de base que fa que l’assistència a operes, concerts, teatre i d’altres espectacles es viu de manera molt diferent. Altra cosa és la qüestió de la vestimenta. Jo viatgo molt i en general, la tendència a Europa és no vestir-se massa “especialment” per anar a concerts, etc… Encara que hi ha excepcioncs. Fa cosa de 0 dies vaig estara Viena i vaig abnar a la Staatsoper (dissabte nit) i al Musikverein. Donçs la gent anava més vestudia al Musikverein¡ (sessió matinal)
M'agradaM'agrada