ESA-PEKKA SALONEN DIRIGEIX LA STAATSKAPELLE DE DRESDEN EN LA 3ª DE MAHLER


L’edició d’enguany del Festival de Dresden es va inaugurar el dia 18 de maig, coincidint amb la data que es commemorava el centenari de la mort del compositor Gustav Mahler.

L’obra escollida no podia ser altre que del compositor bohemi i del seu imprescindible catàleg simfònic, va ser la tercera simfonia en re menor, la que va honorar l’esdeveniment.

Els intèrprets, com és lògic estan encapçalats per la fabulosa Staatskapelle Dresden, la mezzosoprano Lilli Paasikivi, les seccions femenines i infantil del cor de l’Òpera de Dresden, tots sota la direcció del finlandès Esa-Pekka Salonen.

Avui doncs a In Fernem Land i malgrat que encara estem en plena primavera, Eine Sommermorgentraum, és a dir un Somni d’un matí d’estiu, que és com es va subtitular aquesta simfonia.

Com la majoria sabeu, aquesta és la simfonia és la més llarga del compositor i consta de sis moviments, dos dels quals, els quart i cinqué, requereixen de la intervenció de la veu humana.

  1. Kraftig. Entschieden.-Con Forsa. Deciso.
  2. Tempo di minuetto. Sehr massig
  3. Comodo. Scherzando. Ohne Hast.
  4. Sehr langsam. Misterioso. Durchaus ppp. “O Mensch!”
  5. Lustig im Tempo und Keck im Ausdruck. “Es sungen Drei Engel”
  6. Langsam. Ruhevoll. Empfunden.

En el quart moviment és la veu d’una contralt o mezzosoprano qui ha de cantar un fragment del poema Zarathustra escrit per Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

O Mensch! Gib acht!
Was spricht, die tiefe Mitternacht?
“Ich schlief, ich schlief -,
Aus tiefem Traum bin ich erwacht: –
Die Welt ist tief,
Und tiefer als der Tag gedacht.
Tief ist ihr Weh -,
Lust – tiefer noch als Herzeleid:
Weh spricht: Vergeh!
Doch alle Lust will Ewigkeit -,
– Will tiefe, tiefe Ewigkeit!”

Oh home! Tingues cura!
Què diu, la mitjanit profunda?
“Jo dormia, jo dormia -,
m’he despertat d’un profund somni:
profund és el món,
i més profund encara que el dia havia imaginat.
Profund és el seu dolor -,
Voluptat, més profunda encara que la pena del cor:
la pena parla i diu: passa!
Però tota voluptat vol eternitat -,
– vol profunda, profunda eternitat!”
Traducció de Salvador Pila

Aquí us deixo aquest climàtic i enigmàtic fragment.

La mezzosoprano Lilli Paasikivi, és membre de la companyia de l’Òpera Nacional Finlandesa, centrant la seva activitat a l’àrea d’influència dels països del nord d’Europa, tot i que també participa en concerts i representacions operístiques d’arreu del món, sem`pre acompanyada de directors de gran prestigi, que reclamen la seva participació.

Pel que fa a l’orquestra i la seva extraordinària calidesa sonora, així com a la direcció d’Esa-Pekka Salonen, ho deixo al vostre expert criteri, però a mi el darrer moviment, ja sempre catàrtic, m’ha trasbalsat i tan sols un petit detall de certa importància, a Dresden els metalls de la mítica Staatskapelle, també tenen dies excel·lents i altres no tan bons.

Per baixar-vos la simfonia sencera tan sols heu de prémer, l’enllaç

GUSTAV MAHLER
Symphony No.3 en re menor

Lilli Paasikivi , mezzosoprano
Veus femenines del Staatsopernchor de Dresden,
Veis blanques del Staatsoper Dresden

Staatskapelle Dresden,
Director: Esa-Pekka Salonen

Us desitjo un bon dissabte

Un comentari

  1. Joaquim, li estàs fent a Mahler l’homenatge que és mereix i t’hem d’agrair les novetats que has aportat -al menys per a mi- en aquest treball ingent sobre el gran músic. Avui l’he escoltat a l’Auditori i, en bé de director i orquestra, m’ha sonat molt bé. També m’han agradat la resta de compositors programats: Bach-Webern, Schubert i Strauss -no condre amb el famós Strauss-Kahn, conegut per les seva tocata i fuga, talment un Bach dels nostres dies.

    Bon capdesetmana!

    M'agrada

    • Gràcies Olympia, igualment.
      La intenció és portar-les totes, en versions actuals i amb directors i orquestres que ho justifiquin.
      He escoltat el concert de l’OBC per ràdio i com sempre la correcció del mestre González m’ha deixat més aviat fred i una mica preocupat.

      M'agrada

  2. Josep Olivé's avatar Josep Olivé

    Llegeixo que es parla del concert de l’OBC d’aquest cap de setmana i m’agradaria dir la meva, si em permeteu, encara que no tingui relació amb el post.

    Soporífer, exceptuant Strauss. Amb “Mort i transfiguració” la cosa s’arreglat molt, la veritat, i ha fet que sortis tranquil del concert. Perque la primera part no ha estat bé. L’incompleta de Schubert ha estat lo més soporifer que he sentit aquesta temporada, i encara no entenc com una obra que s’ha de dirigir amb delicadessa en González no ha fet altre cosa que cabrioles! Sort que no es diu Eiji!

    La desena de Mahler, un adagi que ha de commoure, ha passat sense pena ni gloria (potser amb més pena que gloria), que ja es greu! En canvi amb Strauss tot molt bé, m’agradat força, he sentit a Strauss.

    Bastant irregular aquest noi, amb direccions força bones aquesta temporada però saltajades amb d’altres de molt i molt discretes. Per possar un exemple curiós, de la sèrie simfònica de Schumann, el dia de la primera i tercera un altre ensopiment total, i en canvi el dia de la segona i la quarta vaig sotir molt i molt satisfet. Més exemples: molt bona sisena de Mahler, i decepcionant desena d’avui de idem.

    Bé, potser són els meus biorritmes. Espero tenirlo alt el proper cap de setmana. En González té orquestra suficient com per interpretar-la de manera més que correcta. No ens fallis Pablo!

    M'agrada

  3. Glòria A.'s avatar Glòria A.

    Em fa una especial il.lusió el concert d’aquesta setmana i desijo de tot cor que el nostre jove Mestre l’encerti de plé ,per bé nostre i també per ell mateix, jo el veig anb moltes ganes de treballar bé, aixó si, per a mí será molt difícil evitar d’imaginar el gest i la expressió del “Maestro” en el seu dia i amb la mateixa Simfonía……
    ´Tot i aixó, intuiexo un bon concert, pertant , “buen concierto Maestro! “

    M'agrada

Deixa un comentari