Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

L’AUDITORI-OBC: Dietrich Henschel substitueix a Thomas Hampson

dietrich_henschel_presse_02

Dietrich Hensel KGO Fotography gentilesa web de l’Auditori

Un dels concerts més esperats de la temporada 2016/2017 de l’OBC té lloc el proper cap de setmana, ja que el baríton nord-americà Thomas Hampson estava previst que cantés una de les seves especialitats, Gustav Mahler, cantant Des Knaben Wunderhorn, però una maleïda traqueïtis ha avortat la participació de Hampson i l’Auditori va anunciar ahir que serà substituït per el baríton alemany Dietrich Henschel.

Dietrich Henschel va néixer a Berlín l’any 1967. Va estudiar amb Hanno Blanschke a Munic i amb Dietrich Fischer-Dieskau a Berlín . Sent encara estudiant va guanyar importants premis en concursos alemanys i sobretot en el Concurs Internacional d’Hugo Wolf.

Va debutar l’any 1990 a la Bienal de Munich interpretant Le Précepteurs de Michèle Reverdy,obrint-li les portes als principals teatres i festivals.

Va entrar a formar part de la companyia d’òpera de Kiel entre 1993 i 1995, on va interpretar Papageno, el comte d’Almaviva de Le nozze di Figaro, el Valentin del Faust de Charles Gounod, el Pelléas o l’Orfeo de Monteverdi.

Dietrich Henschel alterna la el repertori operístic amb els concerts i els recitals de lied. Ha col·laborat amb les orquestres de Viena i Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra , la Orquestra Simfònica de Londres i l’Orquestra de París, sota la direcció de directors tan rellevants com Peter Eövös, Enoc zu Guttenberg , Fabio Luisi , Helmuth Rilling o Philippe Herreweghe entre molts d’altres. Mentre que com a liederista ha col·laborat amb Irwin Gage, Fritz Schwinghammer, Helmut Deutsch, Leonard Hokanson o Shiny Okahara.

L’any 2000 va signar un contracte amb Teldec per enregistrar diversos cicles de Lied. El primer treball va ser Die Winterreise amb Irwin Gage, va ser llançat al febrer de 2000. Amb el mestre Nagano ha gravat obres de Gustav Mahler, mentre que va participar en la referencial gravació de la  Passió segons Sant Mateu de JS Bach ( BWV 244 ) sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt.

A Barcelona cantarà el programa previst amb Thomas Hampson, amb l’OBC dirigida per Kazushi Ono.

Òbviament l’absència de Hampson ha creat una decepció important entre el públic, també sobre aquells que mai s’apropen als concerts de l’OBC i que l’esquer de Hampson de ben segur els feia apropar excepcionalment a la temporada de l’OBC a l’Auditori.

Per a tots ells però també per a tots el que s’apropen amb assiduïtat a la temporada de l’orquestra Nacional de Catalunya i els que visiteu IFL amb aquest assiduïtat que em meravella, us deixaré a Henschel en un concert celebrat el 15 d’abril de 2015 al Barbican Center de Londres, amb la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Alexander Vedernikov cantant Des Knaben Wunderhorn, amb les orquestracions addicionals de Detlev Glanert.

En aquest concert no va cantar cap dels lieder de primer volum, ni tampoc els va cantar en l’ordre que jo les presento a l’apunt, seguint la cronologia de diferents volums. Continua llegint

MATTHIAS GOERNE I JOSEP PONS INTERPRETEN MAHLER I BERIO

berio-mahler-pons-goerne

Harmonia Mundi acaba de llençar un CD luxosament presentat que reuneix al gran baríton alemany Matthias Goerne, la BBC Symphony Orchestra, The Synergy Vocals i el director Josep Pons, per oferir-nos els Frühe Lieder (Lieder de joventut) de Gustav  Mahler orquestrats per Luciano Berio i la simfonia que Berio va escriure l’any 1968 per a la New York Philharmonic Orchestra i els Swingle Singers, dedicada a Leonard Bernstein.

El CD és preciós. S’inicia amb els 10 lieder de joventut que Berio va orquestrar amb una extrema cura i delicadesa, un treball d’una finor deliciosa i en el que la portentosa veu del grandiós Goerne sembla no tenir límits expressius amb un domini de l’emissió sorprenent, que desplega una àmplia tessitura que l’aproxima al tenor en la zona més aguda (track núm 9) i s’endinsa en les cavernoses tonalitats més genuïnes dels baixos (track núm 3), en la zona més baixa de la partitura. Continua llegint

PRESENTANT A LISE DAVIDSEN

Lise Davidsen Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

Lise Davidsen
Foto: Ole Jørgen Bratland Statoil

L’Albert Garriga diumenge passat em va parlar de la soprano Lise Davidsen i de l’impacte que li va produir en una representació de Der Freischütz on cantava el rol d’Agathe, i com que la tenia pendent de portar-la a IFL ençà que la vaig veure en uns vídeos provinents del Operalia del 2015, quan el va guanyar, que em van deixar garratibat, vaig creure convenient portar-la a IFL, ja que disposo d’un liderabend del mes de maig passat, on acompanyada de l’eminent Helmut Deutsch (que no acompanya a qualsevol) ofereix un recital que estic segur que no deixarà indiferent a ningú.

Lise Davidsen és una soprano líric-dramàtica que ençà d’aquella participació en l’Operalia del 2015 no deixa indiferent a ningú. Va néixer a Stokke, un poble rural del sud-est de Noruega. Va començar a estudiar guitarra i el cant als quinze anys. Al principi es decantava molt per la guitarra, però posteriorment es va abnar decantant cap al cant. Els seus primers mestres van ser Mona Skatteboe i Runa Skramstad. Continua llegint

GREGORY KUNDE I ALICE COOTE CANTEN DAS LIED VON DER ERDE

Els PROMS 2016 ens ha deixat curiositats com les que us presento avui, amb el tenor Gregory Kunde cantant Das Lied von der Erde, és a dir cantant en alemany, quelcom que crec que no havia succeït fins ara, o al menys jo no en tenia constància i Gustav Mahler, un compositor allunyat del repertori italià i francès en el que el tenor nord-americà ha fonamentat la seva sorprenent carrera.

Gràcies al streaming de la BBC podem constatar quelcom que ja fa temps que s’evidencia i en aquest cas encara més perquè Kunde no està còmode cantant l’exigent part del tenor, la veu està mostrant un desgast cada vegada més evident i és lògic perquè a la seva edat temptar la llei de la naturalesa assumint repertoris tan dispars i exigents com els que està assumint, han d’acabar malmeten un instrument que cada dia es mostra més oscil·lant, més problemàtic en l’afinació i més avar en el color i el timbre. Kunde trompeteja amb sorprenent convicció i ataca les mitges veus amb un cert sentit belcantista que encara queda en l’ADN del tenor, però la generositat desbocada del darrers anys ha passat una factura que potser en l’Otello es pot dissimular amb uns recitatius incisius, “quasi parlando” però que en els lieder malherians evidencien la cruesa del desgast i també de la poca afinitat estilística amb un cant més estentori que heroic. Continua llegint

Daniele Gatti i l’Orquestra del Concertgebouw: inauguració de la temporada 2016/2017

vlcsnap-2016-09-10-23h56m34s409

Abans d’ahir va tenir lloc el concert inaugural de la Royal Orquestra del Concertgebouw sota la direcció del seu nou director musical, el milanès Daniele Gatti.

L’arribada del mestre italià fent el relleu a una imponent llista de mestres que l’han precedit és la constatació d’aquest nou esglaó en el reconeixement  internacional de la brillant carrera que el mestre Gatti està fent per mèrits propis, és a dir el just reconeixement a un music excepcional, amb talent, que per sobre de qualsevol imposició comercial o mediàtica, està assolint en els reptes més exigents els èxits més incontestables.

Després de la brillantíssima etapa a París, al capdavant de l’Orquestra Nacional de França, no hi ha dubte que amb l’imponent orquestra holandesa ens esperen vetllades memorables. Continua llegint

La Gustav Mahler Jugendorchester, Christian Gerhaher i Philippe Jordan interpreten a Bach i Mahler

L’apunt d’avui és especialment estimulant perquè a banda de ser artísticament notable té un component entranyable que el fa més proper i emotiu.

La  Gustav Mahler Jugendorchester és un d’aquells projectes que encara ens fa tenir esperances que el món pot ser millor, amb seu a Viena, va ser fundada l’any 1986 per Claudio Abbado, un home, un mestre i un artista capaç de fer projectes engrescadors, estimulants i que òbviament milloren el món, malgrat que molts malauradament no ho puguin entendre.

L’any 1992 l’orquestra va facilitar als joves músics dels països pertanyents a l’antic bloc soviètic la incorporació a l’orquestra. Les audicions per la selecció és fan mitjançant un jurat de músics provinents d’orquestres que col·laboren en el programa formatiu de la GMJO i que recorren més de 25 ciutats europees cada any per escoltar als innombrables candidats que es presenten cada any. En l’actualitat l’orquestra està formada per més de 100 músics, fins a 130 en arribat a ser per interpretar la Simfonia Alpina (Pasqua 2005) Continua llegint

LUCERNA 2016: RICCARDO CHAILLY S’INAUGURA AMB LA 8ª DE MAHLER

No em vull comparar amb Claudio Abbado, Déu me’n guardi, però entre les coses que m’uneixen amb el gran mestre milanès hi ha la poca estima per la vuitena de Mahler, i això en un mahlerià tan excels i indiscutible com ell em reconforta, perquè massa sovint em sento d’un altre planeta quan constato una i una altra vegada mentre escolto aquesta simfonia, que no em diu absolutament res i això em passa perquè no l’entenc, no m’interessa, no em transmet, ni em transporta, ni em trasbalsa com tantes i tantes obres d’aquest genial compositor. És clar que els darrers 20 minuts són de traca, però m’agafen esgotat de tanta cridòria, de tanta desmesura i de tanta i tanta trompeteria dit sigui en el sentit figurat i literal del terme.

El mestre Abbado en els darrers anys de la seva inoblidable vida musical va deixar el bo i millor del seu mestratge en el Festival de Lucerna, on va voler fer la música a la seva manera, lluny de les fastuositats dels grans festivals d’estiu i en les condicions de treball que ell volia, amb una orquestra feta adhoc amb els millors solistes de les millors formacions i immers en el marc d’un ambient propici per fer història des de l’essència. Va ser en aquest marc i després de la greu malaltia que va patir, on ens va deixar el seu imponent testament musical amb inoblidables direccions de les obres que més estimava, entre elles les simfonies de Gustav Mahler de les que ja ens havia deixat un llegat menys definitiu en el seu pas per la Berliner Philharmoniker. A Lucerna, ves per a on,  les va fer totes menys aquesta vuitena que o bé l’anava deixant per l’última o senzillament va pensar que el millor era deixar-la pel seu successor, com així ha estat  i Riccardo Chailly, un altre mahlerià confés i aquest si, entusiasta director de la vuitena, ha inaugurat el festival i la titularitat del festival amb la simfonia que li mancava a Abbado, en un gest de relativa continuïtat, ja que tothom sap que el festival ja no serà el mateix sense l’esperit de qui el va fundar, quelcom que no vol dir que sigui pitjor, però si diferent, tot i que esperem que aquell esperit a la recerca de l’essència perduri, i a ser possible que s’assoleixi aquella comunió entre el públic i els músics que el gran Abbado va aconseguir amb aquells llargs i envejables silencis abans dels esclats entusiastes d’un públic definitivament entregat a l’experiència de viure la música en lloc només d’escoltar-la. Continua llegint

PALAU: LA JONC INTERPRETA MOZART, MAHLER I LA 9ª DE BEETHOVEN

La JONC i la Polifònica de Puig-reig al Palau de la Música Catalana 11/07/2016 Foto IFL

La JONC i la Polifònica de Puig-reig al Palau de la Música Catalana 11/07/2016 Foto IFL

Només perquè aquest 2016 ja hem pogut gaudir de la JONC en dues ocasions (la primera l’11 de gener a l’Auditori), el concert d’ahir al Palau ja era un esdeveniment engrescador i si s’interpretava a la segona part la simfonia núm 9 en Re menor, Coral, de Beethoven amb la Polifònica de Puig-reig sota la direcció de Pablo González com a director invitat i d’un quartet solista de solvència i prestigi, feia que l’esdeveniment revestís el caràcter d’excepcional i “d’obligada assistència”, és clar que com és costum la promoció escassa va fer que el Palau no s’omplis i el segon pis ni tan sols es posés a la venda (va romandre tancat per a desesperació del públic visitant que per primera vegada trepitjava el Palau i volia fer fotografies des de tots els angles i perspectives possibles), quelcom que continua demostrant que la promoció que es fa de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya no és prou eficaç o la més apropiada.

A la primera part i després d’unes breus paraules de Manuel Valdivieso presentant les obres i el perquè de la seva programació, es va interpretar sense solució de continuïtat la marxa dels homes armats de Die Zauberflöte de Mozart (amb els components masculins de la Polifònica de Puig-reig) i el meravellós Adagio de la simfonia núm. 10 de Gustav Mahler. Continua llegint

PALAU 100: JONAS KAUFMANN i HELMUT DEUTSCH (a la fi)

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d'Albert Valero

Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch Palau de la Música Catalana 09 de juny de 2016. Fotografia gentilesa d’Albert Valero

Han hagut de passar 576 dies per tal de recuperar el liederabend que Palau100 va programar a la temporada 2014/2015 amb Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch. L’espera s’ha fet llarga però ha valgut la pena perquè el triomf d’ahir va ser apoteòsic, com també ho va ser al Liceu amb aquell memorable Winterreise, però ahir al Palau el programa va ser generós i va comptar amb 6 propines que van portar al públic al deliri, fins i tot semblaven un país culturalment ric i madur, fent que un Liderabend amb Mahler, Britten i Strauss esdevingués un dels esdeveniments de l’any, és clar que això només és possible si qui ho protagonitza és el tenor alemany , sense cap mena de dubte el cantant líric número 1 de l’actualitat. Continua llegint

FESTTAGE 2016: JONAS KAUFMANN I DANIEL BARENBOIM INTERPRETEN MAHLER

JKaufmann

Després d’un període de descans Jonas Kaufmann ha tornat a cantar al Festagge de Berlín acompanyat per la Staatskapelle de Berlín dirigida per Daniel Barenboim cantant els quatre meravellosos lied del company viatger (Lieder eines fahrenden Gesellen) de Gustav Mahler.

No cal dir que amb un cicle d’aquesta sensibilitat la veu i la musicalitat de Kaufmann brillen de manera especialment emotiva.  Continua llegint

PALAU 100 2015/2016: LA 3ª DE MAHLER PER IVÁN FISCHER I LA BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA

Budapest Festival Orchestra, Orfeó Català, Cor Infantil de l'Orfeó Català, Iván Fischer i Anna Larsson. Palau 20/03/2016 Foto IFL

Budapest Festival Orchestra, Orfeó Català, Cor Infantil de l’Orfeó Català, Iván Fischer i Anna Larsson. Palau 20/03/2016 Foto IFL

Segurament perquè el 14 d’octubre de 2014 al Palau 100 de la temporada 2014/2015 la versió de la 4ª simfonia de Mahler dirigida per el mateix director i amb la mateixa orquestra em va agradar molt, ahir a darrera hora quan no ho tenia pas previst, vaig voler acabar una setmana musical intensa acostant-me al Palau i comprant una entrada de 15€ per escoltar la 3ª simfonia de Mahler amb la intenció de posar la cirereta al pastís musical, però malgrat les bones intencions i les ganes que en tenia, o precisament per això, el desencís va ser brutal. La versió escoltada ahir no em va agradar gens.

Aquí podria acabar l’apunt, però intentaré argumentar el motiu del meu enuig, perquè enutjat ( o millor seria dir cabrejat) si que vaig sortir, tot i que parlant-ne amb els amics i coneguts a la sortida em va anar passat i quan ja era al capdavall de la Laietana ja m’havia passat del tot, no us preocupeu. Continua llegint

DEUTSCHE GRAMMOPHON COMERCIALITZA LA VUITENA DE MAHLER DE COMIAT DEL MESTRE PONS AMB L’OCNE

003

Deutsche Grammophon, el prestigiós segell musical acaba de treure al mercat un esdeveniment cultural de gran impacta, abast i rellevància, es tracta de la comercialització del concert de comiat del mestre Josep Pons com a director musical de l’Orquesta y Coro Nacional de España, que va tenir lloc el mes de juny de 2012, després de quasi deu anys de titularitat del mestre de Puig-reig, dirigint la vuitena simfonia de Gustav Mahler.

El concert va ser retransmès per la televisió espanyola i tres anys després ha vist la llum l’edició comercialitzada del DVD, amb un treball esplèndid dels enginyers de so, sobretot, que han atorgat al producte final, d’una categoria esplèndida. Continua llegint

JOHAN REUTER I LAWRENCE FOSTER INTERPRETEN ELS KINDERTOTENLIEDER

Operaen, Johan Reuter 05/2011

Avui us deixo amb el cicle de Cançons per als infants morts (Kindertotenlieder) de Gustav Mahler interpretat pel baríton danès Johan Reuternascut l’any 1969 a Copenhague, que l’interpreta sota la direcció d’un vell conegut, el mestre Lawrence Foster dirigint l’Orquestra Filharmònica de Copenhague.

No cal que digui res més, el text original amb la preciosa traducció de Salvador Pila, i la música colpidora del Mahler més genuí són suficients per garantir-vos un inici de cap de setmana de desbordant bellesa.

Gaudiu-ne, gaudiu-lo Continua llegint

LIFE VICTORIA 2015: CHRISTIANNE STOTIJN I JOSEPH BREINL

Stotijn Breinl_2jpg

Joseph Breinl i Christianne Stotijn LIFE Victoria 2015 20 de novembre de 2015. Fotografia gentilesa del Facebook de Life Victoria

Ahir es va inaugurar la tercera edició del LIFE VICTORIA 2015 en el recinte Modernista de Sant Pau (Pavelló de Sant Rafael). Tres anys ja d’un projecte imprescindible que encara em dóna la sensació que malgrat tenir al darrere la incansable, entusiasta  i imprescindible empenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, no compta amb el reconeixement unànime del món musical català i barceloní. Ahir es trobaven a faltar moltes de les cares habituals dels grans esdeveniments i em sap greu perquè un projecte com aquest, amb un format diferent a l’entorn del lied i homenatjant any rere any la figura de Victoria de los Ángeles, hauria de ser un dels punts àlgids de la temporada barcelonina. On eren els directors del Liceu, Palau i Auditori?. On eren tots aquells (alguns sí que hi eren però no tots) que fan peregrinació a Vilabertran per assistir a un liederabend? Continua llegint

DAS LIED VON DER ERDE : VOGT-GOERNE-HARDING

DLVDE

El dia 9 del passat més de maig va tenir lloc a la Großen Konzerthaussaal de Viena un concert amb la Wiener Philharmoniker dirigida per Daniel Harding, amb el tenor Klaus Florian Vogt i el baríton Matthias Goerne interpretant Das Lied von der Erde de Gustav Mahler.

Com sabeu els seguidors del blog, el baríton alemany va cantar aquest estiu i dins el marc de la Schubertíada de Vilabertran, una versió cambrística d’aquesta obra tan estimada i l’amic Elio ens va fer una crònica magnífica. Continua llegint

INSISTINT AMB EL CANT DE LA TERRA A VILABERTRAN, L’ESDEVENIMENT DE L’ESTIU MUSICAL CATALÀ

El Cant de la Terra a Vilabertran, fotografia de la pàgina de Facebook de la Scubertiada

Josep Pons, Matthias Goerne i Charles Reid a El Cant de la Terra a Vilabertran, fotografia de la pàgina de Facebook de la Scubertiada

No puc afegir res al magnífic apunt que ens va deixar ahir l’Elio, però les divinitats celestials són generoses i ens permeten fer-nos una idea molt més aproximada de l’emoció que transmeten les seves paraules, per tant em sembla just oferir-ho als amables visitants, que espero que ho rebeu amb la mateixa gatzara que em va produir en a mi la seva arribada.

No cal dir que malgrat les molt bones condicions de l’enviament angelical, a les divinitats no els hem d’exigir més impossibles, no fos cas que acabéssim rebent. Continua llegint

EL CANT DE LA TERRA A VILABERTRAN

Da LLied von der Erde Schubertíada de Vilabertran Foto Elio Ronco

Da Lied von der Erde a la Schubertíada de Vilabertran Foto Elio Ronco

Un any més m’he quedat sense Schubertíada de Vilabertran, per sort l’amic Elio es va oferir per fer-ne la crònica i aquí la teniu, espero que la gaudiu tant com jo .

Gràcies Elio, si ja t’envejava abans de llegir-la...

El passat dissabte va tenir lloc a Vilabertran un esdeveniment musical de primera magnitud. En primer lloc, cantava Matthias Goerne, ja de per si motiu de pelegrinatge al poble empordanès. Però a més a més cantava, juntament amb el tenor Charles Reid, El Cant de la Terra de Mahler, obra indispensable del s.XX i que suposa un gran repte expressiu per la part greu, que si bé habitualment es confia a una mezzosoprano o contralt, la partitura permet també que sigui un baríton qui se’n faci càrrec.

Continua llegint

SALZBURG 2015: CHRISTIAN GERHAHER CANTA MAHLER

Liederabend 27.07.15 Christian Gerhaher, Baríton Gerold Huber, piano Fotografia © Salzburger Festspiele / Marco Borrelli

Liederabend 27.07.15
Christian Gerhaher, Baríton
Gerold Huber, piano Fotografia © Salzburger Festspiele / Marco Borrelli

Si l’any passat en el mateix festival de Salzburg el baríton Christian Gerhaher i el pianista Gerold Huber ens van regalar un liederabend amb obres de Schubert i Rihm, aquest any hi han tornat per oferir un integral de Mahler, una de les especialitats del baríton alemany.

L’extrema suavitat de l’emissió, mai forçada sempre amb la cura extrema per fer aflorar: la musicalitat, la sensibilitat per dir, la claredat d’exposició del text i també de la música. la ductilitat del registre, la intimitat que sap crear al seu entorn, embolcallant amb una habilitat hipnòtica, un so que el caracteritza i diferencia de tots els altres grans liederistes el moment, a Gerhaher se’l distingeix per sobre dels altres i això és ja per si mateix una virtut. Continua llegint

OBC: MAHLER, L’ÚLTIMA SIMFONIA O EL COMIAT DE PABLO GONZÁLEZ

Mahler9

Aquest matí amb un Auditori vistós i un entorn molt sorollós (continua la vaga del personal contractat per acomodar al públic, vaga a la que s’han sumat els acomodadors del Liceu, treballadors de la mateixa ETT) s’ha celebrat el darrer concert de la temporada 2014/2015 i per tant el comiat del mestre Pablo González al capdavant de la titularitat de l’OBC.

Ja sabeu quina acostuma a ser la meva opinió sobre les direccions del mestre asturià i la seva tasca al capdavant de l’OBC i avui ni l’ha millorat ni l’ha empitjorat, ha estat fidel a si mateix triant una obra perillosa que en principi el beneficiava però que té paranys que per  ami no ha pogut salvar en la seva integritat.

Ençà dels anys llunyans de la re-fundació de l’orquestra amb el mestre Decker, el repertori post romàntic amb les grans simfonies de Bruckner i Mahler, o els grans poemes simfònics de Richard Strauss han constituït el repertori predilecte per a tots els directors titulars de l’orquestra, potser amb l’excepció del mestre Foster que s’estimava més conrear el repertori impressionista francès però que no debades també es va acomiadar de l’OBC amb la setena de Mahler. El cas és que aquest repertori ha estat el més programat alhora d’exhibir i exhibir-se, i ara el mestre González, com també van fer els seus predecessors (Oue amb la segona simfonia i Martínez Izquierdo amb la primera), ha triat la novena simfonia per deixar constància de tot el que ha aprés en aquests cinc anys, ja que aquest compositor li ha servit darrerament per treure pit, el millor pit, per acomiada-se, tot i que l’any vinent en la seva única direcció tornarà a dirigir la tercera, en una decisió per  a mi inexplicable, que ja l’havia dirigit sent-ne el titular (2011). Continua llegint