Gerald Finley (Hans Sachs) Die Meistersinger von Nürnberg producció de David McVicar al Festival de Glyndebourne 2011
Ahir en un rampell d’aquells que de tant en tant em caracteritzen i tant m’estimulen, vaig proposar-li a Colbran fer campana al Liceu, ja que ja havíem vist l’Ariane et Barbe-Bleue del primer dia amb el mateix equip de cantants, i havent dinat, anar a Glyndebourne tot baixant a la parada Verdaguer de la L5, que és la que queda més a prop del cinemes Girona de Barcelona, l’única sala en tota la ciutat on es projectava en directa la representació de Die Meistersinger von Nürnberg en la nova producció dirigida en la part musical per Vladimir Jurowski i en l’escènica per David McVicar, amb un cast molt british, encapçalat per l’excel·lent baríton mozartià Gerald Finley en el rol de Hans Sachs.
Poc ambient a la porta dels cinemes i coincidència amb uns quants liceistes de tota la vida i del torn T que també van decidir fer campana i canviar Dukas per Wagner. Rar que al entrar a la sala la pantalla no ens oferís una vista del nou teatre de Glyndebourne amb el seu empolainat i estirat públic, prenent seient, mentre nosaltres ens anàvem aclimatant amb els magnífics i bucòlics paisatges de la campanya anglesa i els músics de la London Philharmonic Orchestra afinaven instruments.
Que a les 16:00, hora prevista d’inici, la pantalla no mostrés el més mínim signe de canviar d’aspecte, ja començava a ser sospitós, i jo traient el meu optimisme innat, malgrat totes les circumstàncies i tenint el precedent de la Lucia del MET i el canvi d’horari, vaig pensar, a veure si no van tenir present a l’hora de convocar-nos, que els anglesos a part de circular per l’esquerra i no tenir l’€uro, van una hora endarrerits respecte el continent i si comencen a les 16:00 vol dir que per a nosaltres seran les 17:00?.
Ràpidament aquesta teoria s’apodera de la sala i ens alleugem dels mals averanys que voleien pel cinema, però no, el personal de la sala ens va informar que no tenien connexió i que la representació ja havia començat. Jo em vaig connectar amb el telèfon a la pàgina web del Glyndebourne Festival i finalment em vaig adonar que la connexió via satèl·lit estava prevista a tres quarts de tres hora local i el inici de la representació a les 15:00, és a dir les 16 per a nosaltres.
La magnífica sala 1 del cinema, presentava un aspecte desolat, amb els 25 wagnerians acèrrims començant a fer tertúlia en veu alta tot esperant que Wotan ens concedís la connexió encara que fos a mitges dites, que deia la Puig, però allò no tenia la pinta d’engegar d’un moment a l’altre.
Tampoc teníem temps d’apropar-nos al Liceu com abonats pròdigs, penedits i humils, sense risc d’arribar amb l’Ariane començada i ser condemnats a anar a la bombolla de l’Espai Liceu fins que no s’acabés el primer acte, experiència veritablement dissuasiva i que invita a no tornar a fer mai tard.
Total, a l’hora dels toreros, la parròquia ha anat abandonant l’improvisat Glyndebourne barceloní i fent cua a la taquilla per rebre l’import de l’entrada. Ni amb això he tingut sort, car havia comprat l’entrada per ServiCaixa i hauré d’esperar que l’entitat d’estalvi (?) m’ho aboni al compta de la VISA, qui sap si passats ben bé set dies.
Entre els 25 soferts i decebuts espectadors hi havia en Josep Olivé i la Carme, “infernems” de pro amb qui hem compartit un cafè i una agradable xerrada en una terrassa al costat del cinema. Si us haig de ser franc, una lleu i plaent penitència per haver-nos saltat una bona funció del Liceu, quelcom que crec que no havia fet mai de manera voluntària.
Potser és el just càstig a preferir un Wagner enllaunat i “tergiversat” segons el nostre propi codi alhora de definir l’òpera al cinema (tan sols cal repassar les opinions que hem deixat en els diferents apunts de les òperes vistes aquesta temporada al cinema), a una representació liceista, però un cop li has vist el cul (perdoneu la vulgaritat), saps si és gat o és gata i la proposta de l’elitista festival anglès em continua semblant, després de la gerra d’aigua freda, atractiva per bé que plena de riscos vocals.
Us deixo l’enllaç amb la pàgina web del Festival, on sembla ser que durant una setmana podrem veure el vídeo de manera gratuïta d’aquesta representació. Què la tecnologia ens torni allò que la tecnologia ens ha robat.
http://glyndebourne.com/production/die-meistersinger-von-n%C3%BCrnberg
Us desitjo un bon dilluns
IN FERNEM LAND 
Huy, que mala suerte ! Yo lo he visto por Internet sin problemas.Me ha gustado mucho, por cierto.
M'agradaM'agrada
Jo també l’hagués fet el salt a la Charbonnet, que ahir va estar encara més carretera.
On van anunciar els Mestres de Glyndebourne? com es pot veure el video a l’enllaç? aiii quines ganes de Wagner!
M'agradaM'agrada
Menuda broma y cuanta improvisación. En la pagina de Glyndebourne tampoco se ve todavía:
“The stream will shortly be available for seven days catch-up viewing via this page”
M'agradaM'agrada
En la web de “The Guardian” están colgados los tres actos:
http://www.guardian.co.uk/music/video/2011/jun/27/glyndebourne-die-meistersiger-von-nurnberg-one-video
La calidad de imagen en modo full screen no es muy buena. Quizá mejore cuando se pueda ver a través de la web del Festival.
M'agradaM'agrada
Lo tendremos que ver así. Gracias Golaud
M'agradaM'agrada
Ayer en la web de Guardian no tenian la opción High resolution (solo medium y low) , en la del Festival sí, que es donde la vi yo.
M'agradaM'agrada
I algú va explicar el que havia passat? o van recórrer ala típic “problemes tècnics”.
M'agradaM'agrada
Nos dijeron que había problemas de conexión por todas partes. Más tarde añadieron que sólo Alicante tenía conexión…Sea como sea nos quedamos sin “Meistersinger” y sin “Ariane”, pero tuvimos la estupenda compensación de una agradable charla al aire libre con Carme y Josep.
M'agradaM'agrada
Donçs ja vaig anar a senitr Ariane i després d’haver-vos llegit a tots us haig de dir que em va agradar força. De totes maneres hi havia molts seients buits.Estaven tots al cinema…?
On era ahir la gent…?
M'agradaM'agrada
A la platja Isabel, a la platja.
El cinema n’érem 25 i pel que dius al Liceu, quatre gats.
Una representació que enganxa un pont està condemnada a la deserció i si l’òpera no és coneguda encara més.
M'agradaM'agrada
Si sem permet intervenir, no hi ha ni cinc de calaix i la platja és molt barata.
Aquest vespre veuré “Lord Byron” d’Agustí Charles al Liceu. Com no tinc cap referència, avui per dinar en lloc de cafè m’he prés un “carajillo” de rom. si és una llauna sempre podré dir que tenia són per culpa del carajillo i si és bona podré dir que estava en un estat alterat de consciència.
PS: No he pasat mai tanta calor a la meva vida com a Glyndebourne!
M'agradaM'agrada
Ai pianista! no sé si has llegit l’apunt de diumenge, en qualsevol cas no sé si recomanar-te que no el llegeixis i així t’agafarà d’imprevist.
Demà ens dius el què, si et sembla i si has sobreviscut.
M'agradaM'agrada
A mi em va sobtar tant poca gent al cinema. L’única explicació és el pont, ja que als Yelmo han d’obrir normalment dues sales. La veritat és que va ser una llàstima perque un Meistersinger des de Glyndebourne em feia il.lusió. Il.lusió perque sempre m’ha agradat aquesta barreja de humor àcid, comèdia i parodia amb la típica trascendencia wagneriana i, en aquest cas, amb una clara invitació a la reflexió. I tot això servit amb una música supèrbia, de principi a fi, amb un dels més perfectes exemples de consistencia i unió entre música i paraula, o entre paraula i música. Il.lusió perque home, Glyndebourne no és que sigui precisament un lloc referent wagneriá i per tant m’interesava saber com s’ensortirien. Joaquim em va anunciar que dirigia en Vladimir Jurowski, més interés encara, i desprès vaig llegir al paper informatiu que la producció era d’en McVickar, més interés encara. Total, tot aquest interès es va haver d’aplacar en poc temps, i enlloc de escoltar com en Beckmesser anotava amb sanya les faltes d’en Walther resulta que rebo una lliçó magistral de Colbran en relació a “La Périchole”, que ara no rocordo a que va sortir el tema, però el que si recordo és l’abundància de dades, dates, i fets històrics i reals amb que va “adornar” l’explicació. Ja veieu, de Wagner a Offenbach, no està malament el gir estilístic, oi? Per lo menys 175 graus, no? I lo de “La Périchole” sense treura entrada! Bé, tambè vaig constatar que, entre els pocs presents a la sala, ben davant meu hi havia una persona que li va agradar el “Lord Byron”. L’equilibri de la natura és meravellós. Finalment, una interessantíssima, agradable i distessa tertulia final va arreglar una tarda que havia començat malament. No vaig escoltar a Wagner, però vaig escoltar a persones a les que m’uneix la passió per la música. “No hay mal, que por bien no venga”. Aquesta vegada va ser veritat.
M'agradaM'agrada
He visto aquí
http://glyndebourne.com/livestreaming
bastantes fragmentos de estos Maestros Cantores y creo que apuntábais muy bien al optar por ellos, porque son estupendos. Gerald Finley, imho, espectacular. Sachs, Beckmesser y la dirección artística, de miedo. Un final con detalles muy bonitos y lamento doblemente que se frustrase la sesión por perderme yo también la crónica. Y no debiera decirlo, pero es que no puedo evitarlo, Finley me recuerda aquí muchísimo a… me callo.
M'agradaM'agrada
Soy algo ignorante en siglas y contracciones “modelnas”. Qué significa “imho”?
Dílo, dílo. A quién te recuerda porque a mí también me recuerda a alguien y no acierto con quién.
M'agradaM'agrada
Eso de IMHO lo he aprendido leyendo blogs ingleses, que lo usan mucho: In my humble opinion, en mi humilde opinión.
Te tomo la palabra, haciéndote corresponsable de lo que pueda suceder. De momento intentaré poner una foto, y que sea lo que Dios quiera
M'agradaM'agrada
Que ha sido que no. Boris Izaguirre
M'agradaM'agrada
Yo pensaba que me ibas a decir José Bono…
M'agradaM'agrada
En breu (una vegada us hagi posat els de l’Onegin d’Àmsterdam, ja que se m’acumula la feina i deixar enllaços de vídeo és moooolt lent) estaran disponibles en el vostre blog amic 8)
M'agradaM'agrada